Apunts Societat Actual, Exámenes selectividad de Humanidades y Ciencias Sociales

¡Descarga Apunts Societat Actual y más Exámenes selectividad en PDF de Humanidades y Ciencias Sociales solo en Docsity! 2018 María Palau Galdón Professor: Pau Caparrós 1-1-2018 Societat actual 1º Periodisme 17/18: Societat actual T.1 – SOCIOLOGIA, SOCIETAT INDUSTRIAL I GLOBALITZACIÓ 05/02/2018 La SOCIOLOGIA tracta d’estudiar el canvi social al llarg de les societats humanes. -- ¿Quan comença l’època moderna? ¿Amb la revolució francesa en el S.XVIII? Realment, és molt difícil establir un punt concret d’inici d’aquest període. Tesi de partida: L’evolució de totes les societats independentment del territori on s’han desenvolupat es realitza en relació amb el medi en el que es desenvolupen i el control que exerceixen sobre aquest medi. A major capital tecnològic, major ritme del canvi social. Totes les societats humanes des de les societats dels imperis clàssics han establert aquesta equació de la velocitat del canvi social en relació amb la tecnologia. A menor tecnologia les societats canvien més lentament les seues tradicions, les seues formes d’organització social. TIPUS DE SOCIETAT Tecnologia Assentament Organització social Societat caçadores i recol·lectores (8.000 a.n.e.) Ferramentes manuals bàsiques 1-2 dotzenes de persones nòmades Centrada en la família. Relacions socials horitzontals. Poca desigualtat social (Societat poc complexa, senzillesa de les relacions, nivells quasi inexistents d’organització) Canvi social lent durant milions d’anys, com a conseqüència de l’escàs desenvolupament tecnològic durant aquest període Societats d’horticultors i ramaders Ferramentes manuals de cultiu. Domesticació d’animals 100 0 200 persones. Assentaments semi-duraders. Nòmades Centrada en la família. Inici d’una moderada especialització en les ocupacions de l’organització de la vida domèstica Primera gran transició de les societats humanes  Rev. Neolítica, entesa com rev. Agrícola. Aparició de la ciutat. Inici de la desigualtat social, a partir de 1º Periodisme 17/18: Societat actual 1. Societats preindustrials: Canvis suprageneracionals respecte de les tradicions, ritme de canvi menor que després de la industrialització. De generació en generació no hi ha grans canvis, els fills aprenen el mateix que els pares. Els canvis es produeixen en un gran període de temps de separació. 2. La creació de l’Estat modern: Canvis intergeneracionals amb l’acceleració del canvi social. Els fills tenen la necessitat d’adaptar-se a coneixements nous que són distints dels Món tradicional •1. Comunitat i xarxes de parentesc •2. Vida rural •3. El treball en el camp •4. Los interessos de la terra •5. La monarquia •6. La tradició •7. La religió •8. El pensament social mediat per l’Església. RFORMA PROTESTANT IL·LUSTRACIÓ COLONIALISME R. INDUSTRIAL R. FRANCESA Món modern •1. Família nuclear e immediata •2. Vida urbana •3. Organització del treball en fàbriques i burocràcia •4. Interessos industrials i empresarials •5. La democràcia •6. La raó •7. La ciència •8. El mètode científic aplicat a l’anàlisi de la realitat social 1º Periodisme 17/18: Societat actual anteriors. Entre les generacions hi ha canvis, és a dir, no tots aprenen el mateix. Fins la IIGM. 3. Postmodernitat: Canvis intrageneracionals, a partir de la IIGM fins l’actualitat. El ritme de canvi no té precedents. Amb la formació contínua a causa de la successió constant de canvis. “Vieja antes de llegar a rica” (Xina, 2011)  ¿Cuál es la consecuencia del bonus demográfico chino? Desde mediados de los años 1980, la población de edad avanzada en China es, proporcionalmente, poco numerosa, a pesar del importante decrecimiento de la tasa de natalidad. Este fenómeno demográfico ha sido denominado como “bonus demográfico”. Esta organización demográfica supone que en el país chino existiesen en 2010 2,1 adultos activos por cada persona económicamente dependiente. En este sentido, la baja tasa de dependencia ha favorecido el desarrollo económico y la mejora del nivel de vida de sus habitantes, convirtiendo a China en una potencia económica a escala mundial.  Consecuencias económicas del envejecimiento de la sociedad china. - Mayor carga financiera sobre el Estado y la sociedad, como consecuencia del aumento de los gastos de jubilación y de salud y de la reducción de la recaudación fiscal. - Alcance de los límites de la cohabitación de distintas generaciones bajo un mismo techo, es decir de la responsabilidad familiar de los hijos de hacerse cargo de los ancianos de la familia recogida por una ley desde 1966. Sin embargo, la consecuencia más inmediata de la inversión de la pirámide de edades se traducirá en la imposibilidad de cada individuo activo de cubrir la subsistencia de los parientes jubilados. - Abandono de su lugar de nacimiento por parte de los jóvenes obligados por el mercado laboral, dificultando así en mayor medida el poder hacerse cargo de sus padres. - El país deberá reorganizar su sistema impositivo, reestructurar su economía para orientarla hacia los servicios y el consumo interno, en especial de los mayores. - Previsión de un aumento de la edad de jubilación.  Déficit femenino en la política demográfica de China. En la actualidad, China es el país del mundo con mayor proporción de hombres en su población: 105,2 por cada 100 mujeres en 2010. Estas cifras propician el crecimiento del déficit de mujeres en la población del país, por lo que harían falta aproximadamente 60 millones de habitantes de sexo femenino para igualar los porcentajes demográficos actuales. Este déficit es el resultado de la política de reducción de la natalidad, condicionada por la marcada preferencia china por los hijos varones. En este sentido, es común que las familias eliminen a sus hijas mediante el aborto o una omisión de asistencia que conduce a una muerte prematura. Este déficit femenino supone importantes consecuencias en la sociedad china: 1º Periodisme 17/18: Societat actual 07/02/2018 Pàgina del Banc Santander: Dades any 2016 de Xina REPARTIMENT DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA PER SECTOR Agricultura Indústria Serveis Treball per sector (en % del treball total) 27,0 23,9 49,1 Valor afegit (en % del PIB) 8,6 39,8 51,6 Valor afegit (creixement anual en %) 3,3 6,1 7,8 Normalment, els PAÏSOS DESENVOLUPATS es caracteritzen per tenir un sector de serveis potent. Pel contrari, el sector agrícola es cada vegada menys contribuent a l’economia d’aquests països. Però, en XINA encara hi ha molta població rural. Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius: Dades anys 2017 (4t trimestre) de C. Valenciana Valor (milers de persones) % Total 2035,8 Agricultura 57,3 2,81 Indústria 37,5 18,35 Construcció 122,4 6,08 Serveis 1481,7 72, 78 Als països desenvolupats els progressos tècnics i els científics originen un transvasament de població des de les activitats agrícoles i industrials cap als serveis. Per tant, la participació del sector dels serveis en el valor afegit total és avui també sempre superior al 50% pràcticament a tots els països desenvolupats. Així doncs, el creixement econòmic més gran és el que fomenta l'expansió dels serveis més moderns i alhora els de més nivell tecnològic. - Desde el punto de vista del crecimiento demográfico, el bajo número de población femenina se traduce en un decrecimiento de los nacimientos futuros y de la tasa de fecundidad, así como en un crecimiento poblacional desacelerado. - Por otra parte, obligará a un creciente número de hombres al celibato. - Además, actualmente, las mujeres están sobrerrepresentadas en la industria (que aporta la mitad de las riquezas del país), y en la agricultura (cada vez más abandonada por los hombres). Así pues, en el futuro la población activa será cada vez más masculina, provocando una escasez de mano de obra en los sectores agrícolas e industriales. - Agrava el problema del respeto de los derechos de las mujeres y de la igualdad entre los sexos. 1º Periodisme 17/18: Societat actual El que interessa són les pautes socials. El poder de la sociologia mostra exactament la capacitat de les forces socials per organitzar la societat de moltes maneres diferents. Les forces socials condicionen la capacitat dels individus de viure uns anys determinats, tindre una educació determinada... No sols en la comparació entre països sinó també dins d’una mateixa societat a partir de la categoria social de la classe mesurada en funció de la renta. Les categories generals en les que ens ha tocat viure defineixen les nostres experiències vitals particulars. El sistema de mitjans de comunicació també és un condicionant social. És la societat o la biologia la que determina les pautes amb les que actuem en cada moment de la nostra vida? I el gènere? La BIOLOGIA pot dir una cosa per les PAUTES SOCIALS poden ser altres. Dissociació entre la biologia i les pautes de la societat. En funció de determinades conjuntures socials en les que es determina que a partir d’una edat determinada som joves o vells. Aquest factor està directament relacionat amb l’augment de la data de tindre el primer fill (BIOLOGIA VS PAUTES SOCIALS). Actuem individualment? (Durkheim i els nivells d’integració social) Des del punt de vista sociològic, l’acció individual no té cap interès. Ojo no està dient que no existeixen accions individuals. Però, l’important és que l’afectació individual del comportament depèn d’una conjuntura social general. Nivell d’escolarització Albània 87,7 Argentina 87,1 Bhutan 58,0 Cuba 97,1 India 74,6 Jamaica 71,0 Mali 36,4 Pdf Pau Caparrós (classe) Esperança de vida al nàixer Afganistan 60,7 Armènia 74,8 Bolívia 68,7 Camboia 68,7 Camerun 55,9 Jamaica 75,8 Mali 58,5 Banco Mundial: Dades de 2015 Forces socials Partits polítics Església Sindicats Associacions empresarials Categories socials Edat Ètnia Sexe Classe social 1º Periodisme 17/18: Societat actual Durkheim va estudiar allò global en allò individual. Va intentar demostrar que les pautes socials, globals, incideixen en les accions individuals, fins i tot en l’acció més individual que existeix, el suïcidi. - La marginació social i la mirada sociològica solen anar unides. En funció de les categories socials entendré d’una manera més o menys sociològica l’origen de la meua condició. - L’increment de la mirada sociològica en èpoques de crisis (La qüestió del canvi social). - La consciència de classe (ètnia o gènere) a través del procés individual cap al col·lectiu. La sociologia del cafè (A. Giddens) 14/02/2018 EL NAIXEMENT DE LA SOCIETAT POSTINDUSTRIAL INDUSTRIALITZACIÓ: Canvis econòmics, morals, socials, polítics, i sobre tot, canvis en l’aparició del paradigma científic. Provoca la transformació radical de les estructures socials, que fins aquest moment havien estat pràcticament inalterables. Ahui, ja no es parla de la industrialització, sinó de POSTINDUSTRIALITZACIÓ. El món postindustrial també rep el nom de GLOBALITZACIÓ. El sistema econòmic mundial s’ha estès amb l’arribada de la globalització. La primera economia capitalista que naix amb l’època industrial és un mercat global que basa la seua economia en la col·locació de mercaderies en el primer món. Aquest sistema econòmic ha evolucionat, d’una forma que permet produir en els països en vies de desenvolupament a un preu molt més baix amb més benefici (procés de deslocalització). ¡! La creació de la burgesia és un fenomen vinculat al procés d’industrialització. La mundialització de l’economia permet establir un sistema econòmic i social a nivell del planeta a partir dels anys 60. La globalització comença 1970 i és una xarxa de coneixements, mercats i del sistema econòmic i industrial global. Ja no som societats agrícoles antigues, sinó que la majoria de països són industrials. El model econòmic que naix amb la industrialització és el capitalisme (lliure mercat, agents econòmics intervenen sense la intervenció del poder estatal però amb la seua protecció. Al començament de la industrialització, predominava la manufactura industrial). Daniel Bell: A partir 1960-70, l’economia mundial comença a transformar-se a partir d’unes regles de funcionament que permeten denominar-la com economia postindustrial. 1º Periodisme 17/18: Societat actual 1. Aparició d’un major pes en l’economia nacional del països dels serveis per damunt del sector industrial. 2. Distribució ocupacional: Preeminència de les classes professionals i tècniques. 3. Centralitat del creixement teòric com a font d'innovació i formulació política de la societat (tecnologia digital). La importància de les universitats i la investigació vinculada a la empresa ha augmentat significativament. Ahui és més important contar amb els ingeniers que fabriquen els programes (coneixement) que les fàbriques on es produirà. 4. El control tecnològic i de les contribucions tecnològiques. És una decisió política la que permet el control tecnològic. Controlar la tecnologia és controlar el sistema mundial econòmic. 5. És objecte d’estudi sociològic entendre la complexitat d’un nou sistema a gran escala. GRÀFIC - “Gigantes de la economia mundial en 2016” (Bloomberg y El País) EE.UU és el país més endeutat del món, perquè les seus empreses són les que obtenen més préstecs bancaris. No obstant, és, al mateix temps, un dels països més rics i poderosos, sinó el més. 1º Periodisme 17/18: Societat actual ANNEX 1: DANYS COL·LATERALS LES BAIXES COL·LATERALS DE LA GLOBALITZACIÓ Estructures físiques. Exemple d’un circuit elèctric o d’un pont. Quan analitzem des del punt de vista de la ciència física, la funció d’un fusible en un circuit elèctric és de seguretat. - La capacitat de càrrega pro mig és una ficció estadística. Ex: Circuit i pont. Mesures de seguretat. Realment, el pont col·lapsa abans d’arribar a aquesta xifra. - Estructures socials. Solem pensar que una de les parts que aguanta l’estructura social pot estar per baix de la capacitat de càrrega; és a dir, tendim a assimilar que el càlcul pro mig és suficient per poder analitzar el total de la societat.  PIB  Renta per càpita Però, en realitat, són únicament mitjanes, no reflecteixen la realitat social. L’ESTAT DE LA SOCIETAT L’anàlisi de la societat és l’anàlisi de l’estructura social. Alguns dels indicadors que ens serveixen per a analitzar l’estat d’una societat són: - Índex d’ingressos - Nivell de vida - Accés a la salut - Accés a la cultura - Qualitat de l’educació Zygmund Bauman: La importància de les variacions entre els diversos segments de la societat i l’amplitud de l’escletxa.  Més que un càlcul pro medi ens va a interessar la distribució de la renta. Mesurar la desigualtat: Ens fixem en els components superlatius del benestar social. Però, el benestar social no és únicament la renta, hi ha més. S’han d’analitzar, entre altres factors: - Salut mental i física - Qualitat de la vida quotidiana: Organització de la vida als barris - Capacitat de compromís polític: Major capacitat política major sensibilitat social - Fortalesa dels llaços socials d’una població No obstant, com al analitzar la societat es tendeix a realitzar un càlcul pro medi dels principals indicadors, s’assenta el missatge (els periodistes l’assenten) de que la 1º Periodisme 17/18: Societat actual desigualtat no és un perill per la societat ni representa un perill. És a dir, si tenim en compte que només el 20% de la població viu per baix de l’umbral de pobresa, com la “resta de pilars aguanten”, no suposa cap perill.  Eixe 20% està format per categories socials determinades. Classificació alta-mitja-baixa: Ens permet classificar i tipificar la posició i funció dels individus, normalment a través de la renta. Classe marginal: Tota aquella població que no forma part de cap de les classes alta-mitja-baixa. En altres paraules, la població desplaçada, que no té classe. Aquestes persones són considerades parts prescindibles de l’estructura social. Aquesta és la població que està creixent en termes de estructura urbana; però, no obstant, moltes vegades, no es reflecteix en les estadístiques. COM CLASSIFIQUEM LA POBLACIÓ ENTRE DELINQÜÈNCIA I POBRESA? a) Com un problema legal b) (LA CORRECTA) Com la combinació de diverses situacions socials. Bauman: La societat de consum provoca la reducció d’oportunitats per a determinats segments de la població d’ingressos baixos, i l’absència de perspectives realistes, segures i legitimades per la societat, per evitar o superar la pobresa. Com a conseqüència, s’observa que hi ha una relació entre pobresa i delinqüència. LES BAIXES COL·LATERALS DE LA GLOBALITZACIÓ (CONCLUSIONS) 1. Existeix una afinitat selectiva entre la desigualtat social i la possibilitat de transformar-se en víctima de les catàstrofes, ja siguen ocasionades per la mà humana o “naturals”. Afecten a les categories socials que són més susceptibles al viure en barris pobres. 2. Ocupar l’extrem inferior de l’escala de la desigualtat i esdevenir “víctima col·lateral” són les posicions que, com els pols, graviten una cap a l’altra. 3. L’agenda política i periodística han deixat fora la marginalitat, l’externalitat i la qualitat descartable. Fotografies: Víctimes de l’huracà Katrina – Mozambique, 17 morts en un derrumbament d’una muntanya de fem (Titular: x morts en un derrumbament en la capital de Mozambique VS En la capital de Mozambique es construeixen ciutats al costat del fem). Nota de premsa de les condicions de vida de l’any 2017 1º Periodisme 17/18: Societat actual TEMA 2 - ELS DESAFIAMENTS DEMOGRÀFICS GLOBALS 28/02/2018 EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ Les poblacions creixen o decreixen com a resultat del MOVIMENT NATURAL O VEGETATIU (naixement i defuncions) i del MOVIMENT MIGRATORI (immigracions i emigracions). A nivell mundial, (població tancada, no poden aparèixer immigrants d’altres planetes) es calcula el moviment natural; i als territoris oberts la suma del natural i el migratori. Actualment, existeix una creixent alarma sobre la baixa natalitat, però el problema no està ací, sinó en la compensació entre defuncions. Tassa de fecunditat (nombre de fills per dona), juntament amb la natalitat és l’indicador que ens diu quin és el comportament demogràfic d’una societat determinada. NATALITAT Fertilitat  Capacitat biològica = Fecunditat  Capacitat feta efectiva Tassa bruta de natalitat (TBN) = (Nascut vius/Població total)x1000 Índex sintètic de fecunditat (fertility rate) o tassa de fecunditat total = Nombre de fills per dona La possibilitat de tindre fills (una qüestió sociològica) 1. Fertilitat. 2. Unions sexuals (estructures de les relacions). Fonamental a l’hora de fer efectiva la capacitat biològica. 3. Controls dels naixements (política reproductiva). En Europa, s’observa una política bastant oberta, en general. Les decisions reproductives es troben en mans de les parelles. Aquesta situació contrasta, per exemple, amb la política del fill únic a Xina.  Factors conseqüents de la baixa tassa de fecunditat de la societat europea (1,3-1,5) MESURAR LA INTENSITAT DE LA MORTALITAT Tassa de mortalitat infantil (<1 any) Tassa bruta de mortalitat = Pes de l’estructura d’edat per l’envelliment de la població. 1º Periodisme 17/18: Societat actual Fenòmens relacionats: emigració masculina, política del fill únic a la Xina d) Estudi de la dependència econòmica d’una societat: Població entre 16-64 anys/Total de la població 1) Cohort d’edat pre-laboral (<16 anys) 2) Cohort en edat laboral (16-64 anys) 3) Cohort post-laborat (>64 anys) Piràmide poblacional de València COMPORTAMENT DEMOGRÀFIC D’UN PAÍS DESENVOLUPAT (Espanya) - Baixa natalitat - Incidència de la immigració de 2010 (14% de la població aprox) i del stock poblacional del baby boom de la dècada dels 60. Mapa de coropletes de la ciutat de València per barris ELS REPTES D’AUGMENT DE L’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ 1. L’augment de l’índex de dependència augmenta les despeses en protecció social. Les pensions són un dels principals reptes de les economies de mercat, ja que ha baixat la població activa en relació amb la població major de 64 anys i no hi ha suficients persones treballar per a mantindre la població dependent. 2. Nous reptes socials, per garantir el benestar social de les poblacions. 3. Augment de les despeses d’atenció sanitària. 8.000 6.000 4.000 2.000 2.000 4.000 6.000 8.000 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 ≥ 100 POBLACIÓN SEGÚN EDAD Y SEXO. 2017 Varones Mujeres 1º Periodisme 17/18: Societat actual 4. Canvis en les condicions de vida de les poblacions majors a les ciutats. Les nostres ciutats s’han construït sense tenir en compte les necessitats d’una població cada vegada més envellida. És necessita adaptar molts espais públics. 5. Pèrdua de la funció de prestació d’assistència social per part de les famílies (canvis del món rural-urbà). LA MOBILITAT INTERNACIONAL DE LA POBLACIÓ MIGRACIONS Fases del procés de l’augment de les immigracions a Europa 1945-1955: Moviments de població com a conseqüència del conflicte bèl·lic. Alemanya rep molta població (9 milions de persones) que es desplaça des dels països de l’Europa de l’Est en qüestió de 5-10 anys. Creació del Pakistán i la Índia  Migracions entre aquests dos països 1955-1973: Arribada de població immigrant als països de l’Europa central que es converteix en força laboral per a la indústria en expansió i que està protagonitzada, principalment, per espanyols, portuguesos i italians. 1973 (crisi del petroli)-actualitat: Procés d’estancament a partir de la política de “portes tancades” i continuïtat dels fluxos migratoris clandestins (“la immigració sense papers”) En l’estat espanyol, entre 1999-2008, es produeix el 90% del creixement pel component de la immigració. EFECTES DE LA GLOBALITZACIÓ: Els migrants en el món 1960  76 milions 1976 85 milions 2000  175 milions 2014  214 milions Fals: Migracions hi ha hagut sempre. El fluxos migratoris s’intensifiquen i són l’element que transformen les nostres societats i les nostres cultures. CLASSIFICACIÓ DE LES MIGRACIONS 1. Segons la variable espai a) Interns/Externs 1º Periodisme 17/18: Societat actual b) Nacionals/Internacionals c) Continentals/Intercontinentals 2. Segons la variable temps a) De temporada b) D’assentament de llarga o curta durada c) Definitius Dos tipologies molt característiques que solem confondre: Turisme. La primera població de la província d’Alacant era la població anglesa. Aquestes també són migracions de caràcter residencial que poden ser de llarga durada estacionals. 3. L’èxode rural (Per exemple, el que s’està produint en l’actualitat en Àsia) “No emigra la població pobre, sinó eixa classe mitja en desaparició” 4. Desplaçaments voluntaris o forçosos (conflictes bèl·lics) En relació amb una conjuntura bèl·lica, no se li obliga directament, però veu amenaçada la seua capacitat econòmica i d’ascens social. ALGUNS EFECTES DE LES MIGRACIONS 1. Efecte econòmic de les migracions: Repulsió-Atracció. 2. Moviments entre espais socials que influeixen en l’estructura demogràfica (piràmides) i l’evolució socioeconòmica i política dels espais socials. 3. Diferències polítiques, culturals i/o nacionals que poden afectar al cos social i/o nacional de la comunitat receptora. 1º Periodisme 17/18: Societat actual C. La cultura com a camp (d’estudi) Camp específic per a l’acció social: Típic de les societats modernes on els actors competeixen per establir la definició legítima dels coneixements. Són aquestes mateixes societats les que han establert els cànons de cultura. Les estructures de producció cultural anteriors (que es basaven en allò que dictava l’església) s’han vist reduïdes i s’han establert altres noves. S’ha produït una democratització de la cultura en el sentit d’un accés generalitzat al consum cultural (aparició de la televisió i la seua expansió als anys 60 / Ara també amb internet). Concepte de l’habitus de P. Bourdieu: Conseqüència del camp cultural. Les societats humanes estableixen la jerarquia de les relacions a partir de les produccions culturals; o en altres paraules, d’aquestes últimes depèn la reproducció de l’estructura social. El consum cultural incideix sobre els hàbits de pensament, de relació... Per exemple, consumir òpera ens distingeix socialment? Rol i estatus en la distribució social cultural. SOCIALITZACIÓ La integració dels elements socioculturals del medi. Socialització i ritme del canvi de les societats modernes - Canvis suprageneracionals (molta distància entre generacions) - Canvis intergeneracionals (dins de la mateixa població amb diferent cohort d’edats) - Canvis intrageneracionsles (dins del mateix cohort d’edat) Les fases de la socialització són les següents: 1. Socialització primària: Interiorització dels elements culturals més importants i significatius (llenguatge, identitat, gènere, classe). Quan naixem són animals, tenim les capacitats per a ser humans però encara no hem après. 2. Socialització secundària: Produïda en l’última joventut. Formació de les capacitats específiques i necessàries per a l’acompliment dels rols i posicionaments socials adquirits. a) És menor en intensitat que la primària b) Es produeix la diferenciació entre la “llengua materna i una segona llengua” c) En aquesta fase ens convertim en agents de la nostra pròpia socialització (decisió de carrera, identitat de gènere...) 3. Socialització terciària: Necessària existència de canvis constants al llarg de la nostra vida i per tant la necessitat d’incorporar coneixements nous. Per exemple, comença a 1º Periodisme 17/18: Societat actual relativitzar-se les relacions familiars, l’orientació sexual, etc. Es deu als canvis intrageneracionals. a) Procés de relativització de tot allò après durant l’edat adulta (fase 2), a partir de l’augment de l’esperança de vida. b) Processos de transculturació. c) Rellevància en aquesta etapa dels productes culturals, dels mitjans de comunicació. d) La socialització interètnica (com a procés específic), relacionada amb els fluxos migratoris. - Per als immigrants, els llaços estesos de parentesc i de religió perden el seu paper de referents socials i han de ser integrats en l’esfera d’allò privat. - Convivència interètnica (multiculturalitat). 26/03/2018 CULTURA I INTERACCIÓ SOCIAL 1. Aculturació: Es produeix en el marc de les relacions interètniques. a) Mestissatge: entre persones de grups racials / cultures diferents. b) Sincretisme: hibridació de tradicions culturals. c) Assimilació: pèrdua de la cultura pròpia. 2. Relativisme cultural: Posicionament des del context cultural alié. a) Relativisme ètic: cada cultura disposa de valors morals propis. b) Relativisme epistemològic: sistemes de coneixements incomparables. c) Relativisme com actitud metodològica: com a requisit per a la investigació 3. Etnocentrisme: Posicionament des context cultural propi. 4. Etnicitat: Camp d’estudi dels processos socials dels grups ètnics. 5. Grup ètnic: Comunitats socioculturals configurades històrica i socialment. DESVIACIÓ I CONTROL SOCIAL (Maciois, J & Plummer, K. Sociología (C8), Pearson (2006)) La DESVIACIÓ és la transgressió d’una norma cultural en relació al posicionament determinat d’una persona o grup cultural determinat  Normes d’un rang il·limitat d’activitats (religió, sexualitat,....)  No és necessàriament una acció voluntària (el color de la raça, la classe social, l’edat,...). La desviació no és una qüestió d’opcions, la relacionem amb l’estructura social. 1º Periodisme 17/18: Societat actual El DELICTE és un tipus específic de desviació. Consisteix en la transgressió de la llei i poden haver-ne de moltes categories (delinqüència juvenil, delictes de coll blanc...) El CONTROL SOCIAL és la forma de pressió social informal i difusa, que té com a objectiu evitar la conducta desviada. Més enllà de les crítiques o les lloances de l’entorn social se situa el sistema jurídic i penal. 1º Periodisme 17/18: Societat actual TEMA 5 – MAX WEBER I LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT MODERN (completar con el cap. 1 de García Ferrando) M. Weber fa una teoria general del poder i de la transformació de les antigues formes de poder monàrquic en el poder de l’estat modern. L’estat modern naix amb Weber des del punt de vista teòric. Historiogràficament, podem situar la seua aparició a finals del S.XVIII. M. WEBER (1864-1920): “L’ESTAT I LA LEGITIMACIÓ DEL PODER RACIONAL-LEGAL”. 1. La sociologia de l’acció social (o sociologia comprensiva) front al positivisme. a) Els fenòmens socials no poden ser explicats de manera idèntica als fenòmens naturals: existeix una consciència i intencionalitat subjectiva en els éssers humans (la interpretació de la realitat de cada persona). b) L’acció social del món antic (acció tradicional) és substituïda per la “racionalitat” del món modern (el tipus d’acció social de les societats modernes). 2. Crítica al mètode històric a) Impossibilitat d’explicar simultàniament tots els fenòmens socials. Poder, dominació, legitimació en M. Weber - La dominació com a manifestació concreta i empírica del poder - La dominació desperta en els membres d’un grup la fe en la legitimitat del poder - La política reivindica l’autoritat per exercir el dret de dominació - L’estat (com a estructura) reivindica la legitimació del poder (i la violència per exercir-lo) mitjançant l’especialització del poder legislatiu i judicial. Totes les societats humanes han creat la subjectivitat de la religió. L’exemple que posa és el protestantisme al nord d’Europa (sobretot a Alemanya, Holanda i Anglaterra), “l’eròtica protestant i NO-SE-QUE del capitalisme”. Demostra amb dades empíriques que amb el protestantisme és mes fàcil arribar al capitalisme. Perquè en el catolicisme la salvació està al cel i el protestantisme (sobretot el calvinisme) diu que la salvació està a la terra i els negocis. TIPUS IDEALS D’ACCIÓ SOCIAL Els IDEALS D’ACCIÓ SOCIAL són ferramentes conceptuals que serveixen per a descriure i explicar pautes de relacions socials. 1º Periodisme 17/18: Societat actual Els tipus de legitimació del poder en les societats antigues i modernes: 1. Tradicional: Gerontocràcia, patriarcalisme, patrimonialisme... 2. Racional-legal: Autoritat per virtut de normes impersonals, establertes en context de racionalització de les relacions socials  Burocràcia (Burocratització) 3. Carismàtica: Fonamentades en possessions extraordinàries (problema de la rutina i la successió del poder). Exemple: poder de Hitler L’ORGANITZACIÓ SOCIAL RACIONAL EN LES SOCIETATS CAPITALISTES - Noves institucions socials específiques: educatives, sanitàries... - Aparició de les organitzacions (empreses, universitats, hospitals...). - Professions i ocupacions més especialitzades. - Autodisciplina (hereva de la moral calvinista, esforç i mèrit personal) - Major consciència del temps (desapareixen les estacions). - Competència tècnica: l’estatus social és la consecució professional. - Impersonalitat: separació de l’esfera privada de les altres esferes laborals, institucionals (augment de les relacions impersonals). 1º Periodisme 17/18: Societat actual T.6 -L’OPINIÓ PÚBLICA 16/04/2018 EL CAS DREYFUS (busca informació) En la història del periodisme, és considerat el primer cas d’opinió pública. Els defensors de Dreyfus acusaren als seus detractors de practicar l’antisemitisme. Dreyfus finalment fou absolt, i va morir en una batalla amb França. Importància del periodista Theodor Health. INICI DE L’OPINIÓ PUBLICA La burgesia començà a qüestionar l’estructura política, econòmica, social i cultural de les monarquies absolutistes. Segons Habermas aquesta posició fa de crisol a l’opinió publica. Els burgesos quedaven en els cafès, són l’espai físics de la ferramenta per a la caiguda de les monarquies absolutistes i les revolucions burgeses. Un altre exemple d’opinió publica: Reforma protestant en contra de la religió. Segons Víctor Valero, aquest va ser el canvi més important, ja que marca les bases de la cultura actual. La religió d’aquell moment era l’hereva de l’imperi de Carle Magne i les lluites contra els musulmans. Fins aleshores l’opinió publica era molt menuda. En el Nord d’Europa la classe burgesa era més activa però existia la necessitat de separar-se de la tradició antiga d’aquest països. En aquest sentit, en aquests països aparegueren grans invents com la impremta. Els gremis de manufactures també donaren una participació més propera a la participació social. Per tant, els discursos i textos de les grans ciutats gremials com Florència, Roma o Atenes (antigues polis gregues i romanes) són una de les influències per a l’estat modern més importants. Però, qui participava a les polis gregues i romanes? Només els rics. El segle XX  CONSOLIDACIÓ DE L’OPINIÓ PÚBLICA Cas Dreyfus (1898) Cas Gallup (1936). La revista Literal Digest va fer una enquesta a la població, els resultats de la qual mostraven que Landon guanyaria les eleccions. Però, finalment, guanyà Roosevelt. Gallup canvià el model de les enquestes, va elegir només una part representativa. Quadre segons la probabilitat estadística de un sector (no només 1 como la revista Literal Digest)