Anatomía del Sistema Nervioso: Sistema Nervioso Central y Periférico, Resúmenes de Psicobiología

¡Descarga Anatomía del Sistema Nervioso: Sistema Nervioso Central y Periférico y más Resúmenes en PDF de Psicobiología solo en Docsity! PART 1: NEUROANATOMIA 1.1 INTRODUCCIÓ A LA NEUROANATOMIA I MEDUL·LUA ESPINAL 1.1.1 DIVISIONS El sistema nerviós el podem dividir en Sistema Nerviós Central (SNC) i Sistema Nerviós Perifèric (SNP). El SNC està format pel cervell i la medul·la espinal, mentre que el SNP són tots els nervis que connecten el SNC amb la resta del cos. Concretament, el SNC està format per l’encèfal (el cervell només és una part de l’encèfal) i la medul·la espinal. I el SNC està format per: nervis cranials, nervis de la medul·la espinal, ganglis, receptors i nervis de l’intestí. DIVISIONS L’encèfal és el que anomenem incorrectament al cervell. Aquest està format pel cervell, el tron encefàlic i el cerebel. El Sistema nerviós Autònom està format pels plexes entèrics, és l’encarregat de controlar l’aparell digestiu. Sistem Nerviós Central Encèfal Medul·la espina Sistema Nerviós Perifèric Sistema Nerviós Somàtic Nervis aferents Nervis eferents Sistema Nerviós Autonom Nervis aferents Sistema Nerviós Simpàtic Sistema Nerviós Parasimàtic Nervis eferents Sistema Nerviós 1 El Sistema Nerviós Perifèric està format per l’autònom (encarregat dels processos no conscients/ vegetatiu, comunica el SNC amb els òrgans i les glàndules internes) i el somàtic (l’encarregat de comunicar el SNC amb els òrgans sensitius i els músculs voluntaris, per tant és la part conscient). Del SN Autònom està format per nervis Eferents (surten del SNC) i nervis Aferents (arriben al SNC). El Sistema Nerviós Somàtic format també per nervis Aferents (estímuls) i Eferents (reaccions) EXEMPLE: Quan es posa en marxa el SN Simpàtic es dilata la pupil·la i quan es posa en marxa el SN Parasimpàtic, les fa més petites. 4 1.1.3 MEDUL·LA ESPINAL La medul·la espinal mesura uns 40-45 cm. No ocupa tot el conducte, es a dir, no arriba fins al final, si nó que arriba fins la L1, L2 (lumbar). Noms de les vertebres: n’hi ha 8 cervicals, 12 toràciques, 5 lumbars, 5 sacres i el cóxis. Fillum terminal/e à arriba fins al cóxis La comunicació entre la medul·la i la recta del organisme es du a terme a traves de 31 parells ( cada vegada que surt pel costat dret surt per l’esquerre) de nervis espinals o raquidis. Cada nervi s’uneix per la medul·la per 2 arrels (anterior i posterior) Arrel posterior à Encarregada de la informació sensitiva. L’agafarà dels nervis i pujarà per la medul·la. Abans d’arribar hi ha un gangli espinal (amb cossos neuronals). Arrel anteriorà Encarregada de la informació motora. Cada arrel posterior o dorsal té un gangli espinal on es troben els cossos neuronals. S’unirà a l’altra arrel i sortirà pels forats inter-vertebrals. Medul·la té substància blanca (envolta la grisa) i grisa (forma papallona) En el centre de la medul·la trobem el conducte del apèndim, conducte central o apèndim. Espinal = Raquidi 5 En la Substància Gris hi podem trobar: • Banya posterior (sensitiva) à Neurones aferents sensitives à neurones receptores • Zona Intermitja à Neurones eferents vegetatives à radiculars • Banya anterior (motora)à Neurones eferents motores à radiculars Per tota la Substància Gris hi trobem les INTERNEURONES La Substància Blanca ’organitza en cordons • Cordons anteriors • Cordons laterals • Cordons posteriors Segons quina part de la medul·la mirem, podrem observar que la distribució de Substància Gris i Substància Blanca és diferent. (C5à cervical) 6 La Medul·la espinal no és tant llarga que la columna vertebral. Com aquesta no ocupa no ocupa tot l’espai els nervis surten i formen la cua de cavall. La medul·la té dues intumescències (dos engrossaments) la medul·la és més gran i hi ha més neurones. Les Neurones de la s. gris es poden organitzar en nuclis (+ comú) o en làmines. • Nuclisà Conjunt de neurones amb característiques comuns que reben connexions similars i que emeten axons que discorren per una via comú. S’extenen longitudinalment. • Làminesà S’extenen verticalment per tot el bloc de substància grisa. Substància blancaà s’organitza en cordons • Cordó posteriorà 1 i 2 Transmet sensibilitat tàctilfina, vibratòria I propioceptiva • Cordó lateralà 3, 4 i 5 Transmet informació al cerebel inconscient o propioceptiva) • Cordó dorsal (profundament 6, 7, 8 i 9 Descendeixen axons de vies motores (6,7,8). - Ventral (9): Transporta sensibilitat tèrmica, dolorosa i tàctil gruixuda. - Cordó anterior (10,11,12,13,14): Descendeixen tractes que faran sinapsi amb motoneurones (musculatura axial). 9 2.VASCULARITZACIÓ A la sang tenim dos nutrients principals: la glucosa i l’oxigen. Un excès de líquid cefalorraquidi pot alterar la massa encefálica provocant hidrocefalia, entre altres malalties. La sang al cervell arriba per 2 sistemes arterials: Arteria carótida interna Arteries vertebralsà s’ajunten al tronc basilar o arteria basilar. Les arteries s’ajunten i formen el polígon de Willis, que assegura la circulació dels vasos sanguinis. Aquest es tanca per la comunicant anterior i la comunicant posterior. 10 Sortiran 3 arteries cerebrals (3 parells una per cada costat): • Arteria cerebral anterior à rega les parts medials (del mig) del lòbul frontal i parietal. (lila) • Arteria cerebral mitja / Fasia à rega les parts dorsals (de fora) del lòbul frontal, parietal i part del temporal; i també estructures internes. Quan s’infarta produeix conseqüències en el llenguatge. • Arteria cerebral posterior à rega el lòbul occipital i part del temporal. A: CORONAL B: AXIAL Del polígon de Willis (Tronc Basilar) surten també unes arteries cerebel·loses que reguen el cerebel: • - Superior (lila). • - Anterioinferior (taronja). • - Posterioinferior (blava). 11 Les venes se situen a la superfície dels hemisferis, no acompanyen a les arteries → s’emporten el drenatge del líquid cefalorraquidi i de la sang no oxigenada. Barrera hematoencefàlica → bicapa lipídica que fa de barrera seleccionadora d’algunes substàncies per a que no passin al sistema nerviós. Separa els vasos sanguinis de l’encefal. VENES: NO ACOMPANYEN LES ARTERIES AL SEU RECORREGUT. ARTERIES: PORTEN LA SANG AL CERVELL 1.2 TRONC DE L’ENCÈFAL I CEREBEL 1.2.1 TRONC DE L’ENCÈFAL El tronc de l’encèfal es situa entre al medul·la i l’encèfal. Consta de 3 parts: 1. Mesencèfal 2. Protuberància 3. Bulb raquidi NERVIS: - Nervi olfactori (parell cranial I). - Nervi òptic (parell cranial II). - Nervi motor ocular comú (parell cranial III) o nervi oculomotor. - Nervi patètic (parell cranial IV) o nervi troclear. - Nervi trigemin (parell cranial V). - Nervi motor ocular extern (parell cranial VI) o nervi abducent. - Nervi facial (parell cranial VII). - Nervi auditiu (parell cranial VIII) o nervi vestibulococlear o estatoacústic. - Nervi glossofaringi (parell cranial IX). - Nervi vague (parell cranial X) o nervi cardioneumogastroentèric. - Nervi accessori espinal (parell cranial XI). - Nervi hipoglòs (parell cranial XII). Tots surten del cervell menys els dos primers. Col·lícles superiors i inferiors (8 i 9). 14 Col·lícles: - Superior: reflexes visuals. - Inferiors: Reflexes auditius/ acústics. PROTUBERÀNCIA Nivell superior Nivell inferior Nuclis Vestibulars→Paper fonamental en l’equilibri. Lemnisc Lateral → Via ascendent acústica. Cos Trapezoide→Creuament del 60% de fibres de via acústica. Entra la info de cada orella i el 60% de info creua de costat BULB RAQUIDI Decussació piramidal o motora, més gran part de les vies somestesiques, creuen al costat contra lateral. Nucli hipoglòs →Controla les Motoneurones (músculs llengua). Nucli Vague→ relacionat en el SN Parasimpàtic. 15 Nuclis Vestibulars→ Controla l’equilibri. FORMACIÓ RETICULAR à està al llarg de tot el tronc encefàlic (la seva forma recorda a una xarxa a una retícula. FR - Banda reticular medial o nuclis de Rafe (gris) à Serotonina). Connexions d’entrada (vermell) i de sortida (blau) - Banda reticular intermitja (inclou locus corúleo). (blau) à Noradrenalina. - Banda reticular lateral (vermell). Conjunt de neurones ubicades en el tegment del tronc del cervell que no formen part ni de vies motores ni de nervis cranials i deuen el seu nom a que estan disposades formant una xarxa o retícula. Està connectada amb tots els nivells del sistema nerviós. Amb el cervell, la medul·la i altres àrees del tronc del cervell. FR→Acció integradora i moduladora que intervé en: - Control moviment. - Regulació ritme son – vigília. - Percepció del dolor. - Estats emocionals. - Regulació visceral. - Control cardiorespiratori. 16 1.2.2 CEREBEL És l’òrgan regulador d’altres centres nerviosos. Es situa dorsalment al tronc de l’encèfal. S’uneix al tronc pels: - Peduncles • Superiors (mesencèfal) • Mitjos (protuberància) • Inferiors (bulb) Hi podem diferenciar dos grans zones: - Vermis - Hemisferis cerebel·losos El cerebel pot dividir-se en 3 lòbuls: - Anterior (vermell) - Posterior (gris) - Foliculonodular (blau) La superfície del cerebel està oberta pel córtex cerebel·lós. A sota de la substància blanca, al fons, tenim els nuclis més profunds del cerebel. Cerebel: - Còrtex (o escorça) cerebel·lós o 3 tipus de fibres: • Intrínseques: Connecten parts del cortex cerebel·lós • Eferents: De la capa mitja a nuclis del cerebel o del bulb • Aferents: § Musgoses: Arriba la información general sobre l’organisme § Trepadores: Porten la información al córtex cerebel·lós referents als errors comesos. § Arrossariades: Porten la información al córtex cerebel·lós per regular el nivel d’activitat i el funcionament en general. o 3 tipus de capes: • Molecular o plexiforme • Mitja o d eles cèl·lules de Purkinge • De les cèl·lules glandulars - Substància blanca - Nuclis profunds • Dentat (vermell) • Emboliforme (groc) • Globoso- desdoblat en dos- (taronja) • Fastigial (blau) 19 - Nucli anterior (A)à conducta emocional - Nucli ventral anterior (B) - Nucli ventral lateral (C) à enllaç del motor i el sensitiu amb el córtex cerebral. - Nucli entral posterolateral i posteromedial (D). - Nucli ventral posterolateral y posteromedial (D). - Complex nuclear lateral posterior y pulvinar (E). - Nuclis dorsomedial i intralaminares (F). LM: Lemnisc medial; LT: Lemnisc trigeminal; RTA: Radiació talàmica anterior; SARA: sistema activador reticular ascendent; TERT: tracte espinorreticuladotalàmic; TET: tracte espinotalàmic; TST: tracte solitaritalàmic. Lateral dorsalà Relacionat amb àrees associatives, secundàries I receptors. Nucli dorsomedialà Interconnectat amb el lòbul prefrontal. Nuclis intralaminarsà Farien d’estació d’enllaç entre la formació reticular i el córtex cerebral. 20 1.3.2 HIPOTÀLEM Es dividex en 2 zones: • Zona lateral (A) à Àrea hipotàmica lateral: Nuclis tubulars laterals. • Zona medial (B)à Anterior (vermell): Paraventricular, preòptics, anterior, supraquismàtic i supraòptic: - Intermitja (blau): Dorsal, dorsomedial, ventromedial, arcuato. - Posterior (rosa): Hipotalàmic posterior i del cos mamil·lar. • Rep aferències de gran part del Sistema Nerviós, a destacar: - Còrtex Prefrontal. - Centres límbics. - Formació Reticular (FR). - Cerebel. - Tronc. - Retina. • Envia eferències per regular la conducta i la homeòstasis (osmosis). Eferències (2 tipus): • De naturalesa sinàptica à Envia informació: Amígdala – hipocamp; FR; Sistema límbic i còrtex prefrontal. • De naturalesa hormonal à A través de connexions amb la hipòfisis. - Dibuix esquerre à Tracte hipotalamohipofisiari: Vasopressina i oxitocina. - Dibuix dret à Sistema portahipofisiari: Somatropina, prolactina, corticotropina, tirotropina i hormones del cicle ovàric. 21 1.4 TELENCÈFAL El telencèfal és una fissura interhemisfèrica o logintudinal. 1. Pol frontal. 2. Pol occipital. 3. Pol temporal. 1. Fissura longitudinal. 2. Solc central o de Rolando. 3. Tracte olfactori. La superfície de cada hemisferi pertany al còrtex i està replegat en si mateix per a que hi càpiguen més cèl·lules. Els llocs que sobresurten s’anomenen circumvolucions (o girs) i els que queden cap a dins s’anomenen solcs (o fissures / assures). 1. Pol frontal. 2. Pol occipital. 3. Pol temporal. 4. Solc central. 7. Solc lateral (o cissura de Silvi). 8. Solc del Cíngol. 10. Solc parietooccipital. 11. Cissura calcarina. 12 i 13. Cos callós. 15. Cerebel. La fissura interhemisfèrica separa els dos hemisferis, però aquests estan connectats per feixos de fibres que passen per sota d’aquesta fissura. 24 • Lòbul ínsula à Relacionat amb les emocions i la regulació homeostàsica. • Lòbul cos callós / límbic à Relacionat amb les emocions. Inclou: - Circumvolució cingular. - Hipocamp. Circumvolució parahipocampal. - Fòrnix (és un feix de fibres). NEUROCÒRTEX El neurocortex és la capa exterior dels hemisferis cerebrals i es compon de 6 capes o làmines de neurones (mapa citoarquitectònic). 1. Capa molecular 2. Capa granular externa 3. Capa granular interna 4. Capa piramidal interna 5. Capa multiforme TELENCÈFALà Còrtex = escorça. Hi ha 3 tipus de córtex des del punt de vista evolutiu i estructural: 1. Paleocòrtexà Apareix en els primers vertebrats (Sistema olfaactori) 2. Arquicòrtexà Sorgeix en els primers amfibis (Complex hipocampal) 3. Neocòrtexà Apareix en els mamífers = isocòrtex, la major part tenen 6 capes. ÀREES DE BRODMANNà Una àrea és una regió de la citoarquitectura de l’escorça cerebral. Van ser numirades de la 1 a la 52: Mapa de Brodmann. Es podria relacionar l’estructura de cada àrea amb funcions que feia aquella part del cervell. 25 FUNCIONS DE CADA PART DEL CÒRTEX CEREBRAL: El còrtex cerebral es pot dividir en 3 tipus d’àrees cerebral: I. Àrees receptores II. Àrees motores o efectores (envien informació cap el músculs) III. Àrees associatives. Dintre de les àrees receptores podem dividir-les entre primàries i secundàries. La área primaria receptora es la que li arriba informació directament dels òrgans dels sentits, mentre que la àreea secundaria rep informació de les primàries. Les àrees primàries estan més encarregades en les sensacions i les secundàries de la percepció. ÀREES RECEPTORES • Les àrees somatoestètiques o somatosensorials: aquestes reben informació de tot el cos. Dins d’aquesta àrea trobem l'àrea primària( areea 1,2,3) que li arriba informació de la cara, antebraç i mà, tronc, cama i peu i la secundària ( areea 5,7 i SII o S2) que li arriba informació de la primària. • Les àrees receptores visuals: es troba en el lòbul occipital, la primària en l'àrea de Brodmann 17 i la secundària en l'àrea 18 i 19. • Les àrees receptores auditives: informació que arriba de l’oìda i va a lòbul temporal. L'àrea primaria es la 41 i 42 de Brodmann i la secundaria es la 22. • Les àrees receptores gustatives: arriba a l'àrea 43 i la secundaria s’extén de la 43 cap a la insula (cap a dintre) • Les àrees receptores olfactives: no es diferencia entre àrees primàries i secundàries. La informació de l'olfacte va a parar a l’àrea piriforme. • Les àrees vestibulars (equilibri): no es coneix una àrea cortical exclusiva pero si que hi han zones de lòbul parietal on arriba aquesta informació. ÀREES MOTORES O EFECTORES Dins de les àrees motores: aquestes s’encarreguen de programar, controlar i executar el moviment corporal. L'àrea primària és la responsable de mobilitzar la part contralateral. Àrea 4 de Brodman. La àreea secundaria: núm 6. de brotman que inclou ajudaria la primària per programar, controlar i executar. ÀREESS ASSOCIATIVES • L’area associativa prefrontal: Donen suport a les funcions superiors. Ajuden a relacionar a associar i a procesar les àrees cognitives. Implicada en lo cognitiu. • L’àrea asociativa parieto-occipito-temporal: Donen suport a les funcions superiors. Ajuden a relacionar a associar i a procesar les àrees cognitives. Implicada en lo cognitiu. • L'àrea associativa límbica: esta implicada en lo emocional, motivacional i memòria. 26 1.5 TÈLENCÈFAL II Per sota del córtex cerebral trobem: Substància blanca, ventricles laterals i els ganglis basals. Els nuclis basals o els ganglis basals són un conjunt de substància gris, molt compactes, que es troben en la profunditat del telencèfal. Els ganglis basals están implicats en la regulació del moviment corporal i en el control de l’activitat cognitiva i emocional. Els ganglis basals es considera que inclouen: globusl pàl·lid, putamen i nucli caudat. Ganglis basals = cos estriat Glòbul Pàl·lid + Putamen + Nucli Caudat Nucli Lenticular Neoestriat Quan parlem només del pàl·lid i del putamen també podem parlar del nucli Lenticular, i quan parlem del Nucli caudat i del putamen solament podem anomenar-los com a neoestriat. Alguns autors inclouen en els ganglis basals el “claustre” que és una làmina de substància gris entre el putamen i la ínsula. A més en la zona del putamen i el nucli caudat, la zona mñes ventromedial s’anomena Nucli Accumbens. El nucli accumbens forma part dels Sistema limbic, està relacionat amb el Sistema de recompensa i motivació. Els ganglis basals estan associats al control del moviment i també participen en la regulació d’activitats mentals superiors de tipus cognitiu, emocional i motivacional. Estan també implicats en processos d’aprenentatge i memòria. Trobem alteracions del funcionament dels ganglis basals en malalties com: Parkinson, Corea de Huntington i Síndrome de Guilles de la Tourette. 29 La substància blanca del cervell representa el % del volum cerebral. Són milions d’axons densament empaquetats que formen ‘fascicles’ o ‘tractes’. Les fibres, segons la seva trajectòria i connectivitat, es classifiquen en: - Fibres d’associació → Connecten diferents àrees corticals dins d’un mateix hemisferi (en rosa, al dibuix de baix a l’esquerra). - Fibres de projecció→Interconnecten el còrtex cerebral amb nivells inferiors del SN (en blau al dibuix). - Fibres comissurals → Connecten les àrees corticals entre els dos hemisfèris (en verd). La més gran i important de les comissures cerebrals, o fibres comissurals, és el cos callós. 1.5.1 COS CALLÓS (FIBRES COMISSURALS) El cos callós és visible en el fons de la fissura interhemisfèrica (o longitudinal). Connecta en mirall la majoria de les àrees cerebrals dels dos hemisferis. 1.6 DESENVOLUPAMENT DEL SN Com es desenvolupa el SN des del moment de la concepció? Inicialment, es produeix la formació d’un zigot a partir de la unió d’un òvul i un espermatozoide. En les primeres fases aquest zigot es va dividint provocant així al divisió cel·lular, que es produeix per mitosi. Seguidament, l’entorn químic del voltant de les cèl·lules provoquen la diferenciació, que és que una part de l’embrió així formant un sistema o un altre. Des d’un principi totes les cèl·lules podrien fer totes les funcions, ja que totes contenen tot el material genètic, però aquestes s’han especialitzat en funció dels senyals o estímuls que han rebut. Un cop les cèlul·les s’han multiplicat i especialitzat es van ubicant al lloc que els hi toca creant relacions funcionals amb altres. Això conforma el desenvolupament del SN i es porta a terme en 6 fases seqüencials. Durant les 3 primeres setmanes des de la concepció es dona lloc a les primeres fases del desenvolupament. En aquestes primeres fases encara no s’ha originat el SN. Durant la primera setmana, per successives decisions el zigot passa a la fase mórula. Després es forma una cavitat interna anomenada, blastocele, que passa a fase de bàstula. Quan aquesta s’implanta al úter passa a dir-se embrioblast. 30 A la segona setmana, l’embrió està format per dues capes de cèl·lules: epiblast i hipoblast. Al començament de la 3ª setmana s’entra en fase de gastrulació: es formen les 3 capes embrionàries: ectoderm, mesoderm i endoderm. A partir de les 3 capes es desenvoluparan tots els òrgans corporals, inclòs el SN. De la capa més externa, ectoderm, es derivaran: epidermis de la pell (ectoderm epidèrmic) i el SN (ectoderm neuronal). 1ª FASEà INDUCCIÓ DE LA PLACA NEURONAL Tres setmanes després de la concepció: - Induït per senyals químiques procedents de l’àrea del Mesoderm subjacent (inhibició d’un tipus d eproteïna que inhibeix el desenvolupament neuronal). Comença la inducció de la placa neuronal, és a dir una part de l’ectoderm es diferenciarà a ectoderm neural o neuroectoderm (a partir d’aquest es formaran le sprimeres estructures neuronals emmbrionàries). Així les cèl·lules de l’endoderm neuronals formen el que en un primer momento s’anomenaràà placa neural. *REVISAR FOTO Formació del tub neuronal i de la cresta neuronal La placa neural es replega per formar el solc neural i finalment, per fusió dels llavis, el tub neural (ventricles i conducte raquidi) 31 La placa neural, a mesura que avancen els dies es convertirà en el “sol neural” o “canal neural” i després en el “tub neural”. La placa neural es plegarà sobre si mateixa i apareixerà un sol o canal neural, a la línia mitja i quedaran 2 plecs neurals, que s’acabaran fusionant a la zona mitja de la placa formant així el tub neural. El tub neural és el precursor del Sistema ventricular (ventricles) i del conducte raquidi. Hi ha una part dels plecs neurals que no s’incorporaran al tub neural i formaran la “cresta neural”. De la creta neural se n’acabarà derivant el SNP. Esquemes tridimensionals on es mostra la seqüencia de formació de la placa neural (dalt), el canal neural (al mig) i el tub neural (baix). Així, resumint, durant la “neurulació” o “procés de neurulació” (formació del tub neural), l’ectoderm neural s’engrossa i especialitza formant la placa neural que progressivament s’enfonsa formant el canal neural i que s’acaba desprenent de l’ectoderm i donant lloc al tub neural. La porció rostral del tub neural donarà lloc a l’encèfal. La porció caudal del tub neural donarà lloc a la medul·la espinal. Als 24 dies de gestació el tub neural es troba tot fusionat menys els extrems. Aquestes obertures transitòries (els extrems que encara queden oberts) s’anomenen “neuroporus rostral” i “neuroporus caudal” i desapareixen al final de la 4a setmana (28 dies), és a dir, el tub neural acaba fusionant-se completament. El tancament dels neuroporus és molt important, sinó es realitza correctament (per mutacions genètiques, factors ambientals, dèficits vitamínics, etc.) poden donar lloc a malformacions congènites: - Rostral: no tancament del porus rostral pot donar lloc a “anencefàlia”: malformació de l’encèfal i crani escindit -separat-. - Caudal: no tancament del porus caudal pot donar lloc a “espina bífida”: malformació de la mèdul.la. En quant a la cresta neural, veiem que en un primer moment es situa dorsalment al tub neural i després passa a situar-se lateralment. 34 En la capa que forma la paret del tub neural o neuroepitel.li del telencèfal (veure el dibuix de la diapositiva) és on hi ha les cèl·lules germinals embrionàries (les cèl·lules mare del SN). De les cèl·lules mare neixen→cèl·lules progenitores que es diferenciaran en dos tipus de cèl·lules: neurones immadures (que ja no es poden dividir més) i els glioblastos. Les neurones immadures es desplacen des de la zona on han nascut fins al lloc de destí (moltes ho fan guiades per les cèl·lules de la glia radial (veure dibuixos de la dreta de la diapositiva). Quan la neurona acaba la seva migració, comença a madurar. La maduració inclou la diferenciació i la formació de les vies de connexió. 4ª FASE à CREIXEMENT DE L’AXÓ I FORMACIÓ DE SINAPSIS Període de maduració: diferenciació, formació de vies i establiment de connexions (solapament). Diferenciació neuronal: fase on adquireix les característiques morfològiques i fisiològiques de la neurona adulta (madura). Diferenciació morfològica bàsica: programada abans que arribi al seu destí. Desenvolupament ple de l’arborització dendrítica: depèn de l’entorn i les relaciones que estableixin amb ell. En la fase de diferenciació neuronal → la neurona adquireix les característiques morfològiques i fisiològiques de la neurona madura. La diferenciació morfològica bàsica d’una neurona està programada abans que arribi al seu destí però el desenvolupament ple de la seva arborització depèn de l’entorn de les neurones i de les interaccions que s’estableixen entre elles. 35 CON DE CREIXEMENT Ramón i Cajal: “conglomeración protoplasmática de forma cónica, dotada de movimiento ameboide”. Promouen el creixement de les terminacions neurítiques (axons i dendrites) que estan desenvolupant-se. Extenen i retarden els filopodia, que s’agafen al substrat on creixen i tiren del con de creixement. Controlat pel citoesquelet i per l’entorn cel·lular: substàncies neurotròfiques (NGF al SNP). El procés de creixement de la neurona immadura depèn dels cons de creixement. Cons de creixement → Existeixen en tots els extrems de les prolongacions neurítiques (axons i dendrites) que estan desenvolupant-se i són els que propulsen el seu creixement. Els cons de creixement extreuen i retrauen la “filopodia” -veure el dibuix de la diapositiva- (extensió del terminal a mode de dit) promovent l’estirament de les neurones. Aquests moviments depenen del citoesquelet cel·lular i de les substàncies neurotròfiques -nutritives- de l’entorn. [NGF→nerve growth factor: factor de creixement nerviós]. 5ª FASE à MORT NEURONAL I REORGANITZACIÓ Eliminació de moltes de les sinapsis formades inicialment i reorganització de la resta. Reajust de la població neuronal i dels contactes sinàptics per tal de fer més precís el patró d’innervació. Coincident amb el començament de l’activitat neuronal en resposta a l’activitat externa (període crític o de màxima susceptibilitat). Es creu que la supervivència depèn de l’establiment de connexions amb el seu blanc (NGF: s’allibera des del blanc i actua a nivell de sinapsi, promovent el manteniment i la supervivència de les neurones). Factors epigenètics (altres factor que influeixen: hormones, estrès, nutrició...) En tot el SNC es produeix una neurogènesi excessiva (neixen neurones de més). Per tant a posteriori es produeix una mort cel·lular natural, on quedaran només les neurones més òptimes. [Mort cel·lular natural = mort cel·lular programada o apoptosi] La mort cel·lular natural succeeix en quantitats importants durant el desenvolupament normal i es dona lloc en l’últim període prenatal i en el període postnatal primerenc). 36 Així doncs es produeix: 1. Una sobre producció neuronal, seguida de 2. Mortcel·lular,i 3. Una gran eliminació de sinapsis. La causa de l’eliminació de sinapsis és la mort neuronal però també l’eliminació de colaterals d’axons. 4. Establiment de noves connexions, a més de les sinapsis existents hi ha una reorganització, reorganització dels contactes que estableixen els terminals que romanen. El procés de remodelació sinàptica coincideix amb el començament de l’activitat neuronal i s’ha comprovat que l’activitat sinàptica és fonamental per a que es mantinguin les connexions neurals ja que les que no s’utilitzen o s’utilitzen a destemps s’eliminen. Sinaptogènesis Sobreproducció Coincideix amb esdeveniment regressiu: mort neuronal La remodelació sinàptica (sobreproducció i eliminació de sinapsis) → es dona en cada regió cerebral en un període concret. P.ex. el còrtex visual, al 4rt mes augmenten les sinapsis, entre els 8 mesos i els 11 anys es produeix l’eliminació del 40% de les sinapsis. La reorganització sinàptica aporta precisió i eficiència. S’eliminen molts contactes que no s’han utilitzat (o s’han utilitzat poc) i es preserven el que sí (així s’optimitza la despesa energètica).