Apunts Treball Social Comunitari, Guías, Proyectos, Investigaciones de Trabajo Social

¡Descarga Apunts Treball Social Comunitari y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Trabajo Social solo en Docsity! BLOC I: CONCEPTE DE TREBALL SOCIAL COMUNITARI TEMA 1: Els processos d’organització col·lectiva o comunitària Explicació Mapa Conceptual: Les persones per naturalesa s’organitzen i aquest és un procés protagonitzat per a elles mateixes per tal de solucionar un problema i així millorar les seves condicions de vida i guanyar poder sobre les seves vides. Quan ho fan, pot ser que sigui o bé comunitàriament o col·lectivament. Quan parlem d’un col·lectiu, ens referim a un conjunt de persones que s’han unit perquè tenen en comú una mateixa problemàtica o necessitat (Exemple: Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, PAH). Quan parlem de comunitat, ens referim a un conjunt de persones unides perquè es troben en un mateix territori (Exemple: Associació de Veïns del Barri de Roquetes). La organització comunitària o col·lectiva té 4 beneficis: 1- Simbòlics: confirmen i reforcen la identitat de les persones 2- Racionals: aprens a compartir amb les persones, a escoltar… 3- Educatius: aprens a organitzar-te 4- Polítics: es porten a terme petites transformacions de la realitat Qualsevol procés d’organització passa per 3 moments: 1. Tenir consciencia de la situació: les persones necessiten saber i entendre que el que els passa no és culpa seva, sinó que forma part de la societat, però necessiten saber que poden organitzar-se per canviar-ho. La millor manera és fer que les persones afectades comparteixin les seves experiències amb altres persones que també passin pel mateix. Com per exemple, la PAH. D’aquesta manera entenen que la solució al seu problema passa per que elles mateixes participin i creïn propostes per solucionar-ho. Es tracta d’apoderar l’altre, fent-li veure les capacitats que té. 2. Organització: crear una entitat,… que els agrupi 3. Mobilització: aquest procés acaba quan el grup es mobilitza i du a terme alguna acció. Una organització es mobilitza per: • Crear un recurs i autogestionar-lo, mobilitza valors solidaris i contribueix a la cohesió social • Reivindicar la seva creació , mobilitza valors de justícia i contribueix a la transformació social Aquests són els dos enfocs que es poden donar al procés d’organització. No totes les persones tenen consciència del que els hi passa i si no en tenen no poden organitzar-se. A vegades qui ho passa més malament té menys capacitat. TREBALL SOCIAL COMUNITARI – M2 El professional que està acompanyant un col·lectiu es diu treballador comunitari. La feina que fan és donar suport professional i ajudar en el procés d’organització sempre adaptant-se al moment en el que es troba la comunitat o col·lectiu. Per exemple si les persones no tenen consciència, els professionals hauran d’ajudar a motivar-les perquè n’acabin tenint i sensibilitzar-les perquè ho entenguin. Si ja en són conscients la feina serà acompanyar-les i guiar-les en l’organització. Qui pot fer treball comunitari? Trobem 3 actors: 1. La població organitzada, per grups o entitats o associacions 2. Els professionals, poden ser TS, ES o psicòlegs 3. Responsables polítics i institucions TEMA 2: Concepte de treball social comunitari En aquest tema ens aproximarem al concepte del TS comunitari com a forma d’intervenció social i com a contingut de la disciplina de treball social. No hi ha una única manera de fer TS comunitari. Tot depèn dels valors dels professionals que ho duen a terme i també de l’empresa que ho encarrega i els ciutadans que en formen part. Els valors ens determinen les teories, i la relació entre aquests dos, dóna lloc al paradigma. que ens seran els nostres referents. A partir d’aquí (quan sapiguem i tinguem clar quin paradigma serà el nostre referent) utilitzarem una metodologia o una altra. Explicació Mapa Conceptual: TSC com a forma d’intervenció social: quan les persones volen tenir poder sobre les seves vides. Hi ha moltes maneres de fer intervenció social, i una d’aquestes és fer TSC. Farem TSC quan ens ho demani el cos, tan als professionals com als ciutadans. Amb el TSC contribuïm a millorar les condicions de vida i a guanyar poder sobre les seves vides. Fem TS quan els ciutadans ho demanen i quan els professionals estan institucionalment capacitats per fer-ho. Què diferencia el TSC d’altres intervencions socials? Exemple: Imatge social de les persones amb discapacitat. Això no ho podem solucionar només amb les persones que tenen la discapacitat. Fa falta intervenir socialment a l’entorn que envolta aquestes persones. Encarrego a una empresa de màrqueting perquè faci un vídeo i una campanya per (objectiu) millorar aquesta imatge de les persones amb discapacitat. Servirà, però ho hauré fet donant el protagonisme als professionals i donant més importància al resultat final. Una altra opció, seria crear una comissió formada per persones amb discapacitat i juntes crear un vídeo i fer campanya anant a fer xerrades a escoles, etc. D’aquesta forma, l’objectiu és tan en els resultats finals com en TREBALL SOCIAL COMUNITARI – M2 • Eix Objectivitat/Subjectivitat: • Objectivitat: la realitat social existeix per si mateixa i les teories pretenen descriure la verdadera naturalesa objectiva de les mateixes. • Subjectivitat: un fenomen particular rep explicacions diferents depenent de les diferents teories. Es a dir el pensament humà imposa el seu ordre sobre el mon percebut. El pensament no perseb objectivitat, la confereix. • Eix Ordre/Conflicte: • Ordre: els científics socials que es situen en aquesta posició s’interessen per la regularitat, l’estabilitat i la persistència en les qüestions humanes i socials. • Conflicte: aquests estudiants s’interessen pel conflicte, la dissonància i el canvi com la verdadera substància de la vida social. 1. Sociología de la regulación: 1.1. Los reparadores o funcionalistas (Orden/objetividad): La causa de los problemas será una patología individual, a menudo de orden psicológico. Si lo es de orden social: se trata de un problema de socialización incompleta. El objetivo en cada caso es conseguir que el individuo o el sistema social vuelvan a tener un funcionamiento apropiado, sano y armónico dentro del sistema social. 1.2. Los buscadores de sentido o interpretativistas (Orden/subjetividad): Lo que importa es como la propia persona define el problema, qué significa para esa persona y qué hace al respecto. El objetivo es llegar al mayor entendimiento posible entre todos los participantes en la situación, de forma que se reduzcan las diferencias de percepción y expectativas. TREBALL SOCIAL COMUNITARI – M2 2. Sociología del cambio radical 2.1. Los concientizadores o humanistas radicales (Conflicto/subjetividad): La causa de los problemas personales es política. El humanismo radical piensa que el individuo crea el mundo en el que vive. El objetivo es que las personas lleguen a ser conscientes de como nos definen los otros con arreglo a sus propios intereses. 2.2. Los revolucionarios o estructuralsitas (Conflicto/objetividad): En las sociedades capitalistas se producen relaciones económicas, políticas y sociales profundamente desiguales. La sociedad es una entidad que cambia a través del conflicto de intereses, de poder y de recursos. El objetivo es la redistribución de la riqueza y del poder para eliminar las desigualdades e injusticias sociales. Com es dissenya un projecte d’intervenció comunitària. Projecte: és un instrument que serveix per dissenyar una intervenció o una investigació. ESQUEMA: Un projecte és un instrument de programació. Programar és pensar que vull fer abans de fer-ho i posar-ho per escrit. La programació es fa amb diferents instruments. El més correcte és el projecte. Altres serien un programa o un pla (seria més correcte encara). Perquè ho fem? Per tres raons: 1- Responsabilitat ètica: de la nostra intervenció depenen altres persones 2- Rigor metodològic: 3- Eficàcia: programant el que anem a fer ens surt millor Tenim tres instruments de programació que es diferencien entre si pel nivell d’amplitud en quan a l’àmbit, els objectius i la temporalitat: • Pla (més ample) • Programa (menys) • Projecte (menys ample) Un pla ha de tenir programes i projectes. Però un projecte no necessàriament ha d’incloure plans o programes. Un programa i un projecte són més concrets i específics. Als TS normalment ens encarreguen projectes. Per dissenyar una intervenció fan falta quatre coses. 1. Una situació social que sigui millorable. Les necessitats són les carències que tenen les persones però també les aspiracions d’aquestes i que no poden assolir. Serveix qualsevol situació (menys les que vagin en contra els valors de la situació) que sigui millorable, encara no sigui una situació on les persones ho estiguin passant molt molt malament. El primer que hem de fer, és conèixer aquesta situació social a través d’una investigació social. Les investigacions socials s’han de dissenyar abans de fer-les. Aquest disseny ha d’incloure l’objecte d’estudi, la TREBALL SOCIAL COMUNITARI – M2 hipòtesis d’estudi, és a dir, què passa i per què (quan fem una investigació social per intervenir sempre hi han d’haver hipòtesis), variables d’estudi i les tècniques d’investigació. Seguidament, hem de recollir informació, analitzar-la i interpretar-la per després poder realitzar el diagnòstic (necessita la hipòtesi d’estudi). El diagnòstic ha d’incloure les necessitats carències de les persones però a banda d’això també ha d’incloure la valoració de la motivació de les persones a participar en el projecte que dissenyem. Això em permetrà veure en quin dels moments del procés organitzatiu es troben les persones. Segons a quin es trobi nosaltres dirigirem el nostre projecte cap a una banda o una altra. Tot això es classifica en un apartat del projecte que s’anomena anàlisis de la realitat. (Això ho explicarem al tema 4 a través de 2 tallers). 2. Referents teòrics que els triarem segons els nostres valors i ideologies. Em serviran per analitzar i comprendre la situació que volem canviar, per orientar el contingut (el què) de la intervenció que vulguem fer i m’orientaran també com ho farem, és a dir la metodologia que utilitzaré. A vegades és més important el com que el què. Sobretot referents teòrics que tinguin a veure amb el treball social comunitari, però també s’han de referir a l’àmbit del col·lectiu de persones amb el qual es basi el nostre projecte. Com s’elegeixen? A partir dels nostres valors i ideologia (paradigmes) com a professionals. Els referents teòrics m’ajudaran a comprendre, que és el què passa i perquè, de la realitat que estic estudiant. Em donen arguments per justificar la meva intervenció. Això es posa en un apartat que s’anomena justificació. 3. Buscar experiències d’intervenció que s’assemblin a la meva. Amb el mateix col·lectiu, objectius semblants als nostres… Buscarem experiències que estiguin avaluades i que el seu resultat sigui positiu. Això ens servirà per justificar el projecte. Em serviran per orientar-me sobre què fer, com fer-ho i per què fer-ho (què vull aconseguir). Punt 2 i 3 em serviran per justificar el projecte. Aquesta part es posa a al mateix que el 2. 4. Capacitat de reflexió i creativitat. Només amb això no farem res, però és necessari. Pensar i posar per escrit… Que fer —> Activitats Com —> Metodologia Per què —> Objectius TREBALL SOCIAL COMUNITARI – M2 Els riscos són el clientelisme. VIDEO: TS Comunitari de Roquetes: Memòria Roquetes 2014: Teixint, teixint portem 10 fent pinya • Identificar els protagonistes del pla comunitari (ciutadans organitzades en diferents entitats; professionals: tècnics i professionals de diferents serveis; administració pública: Ajuntament i Generalitat, financien el pla) Veïns, associació titellaire Roquetes, Serveis Socials, Comitè solidaritat, Xic 98, ex tècnica comunitària roquetes, AVV Roquetes, Projecte Tastet d’Oficis, Ateneu popular, Escola Antaviana, Parròquia Santa Magdalena, • Quin paper tenen els professionals de TS: • Actuacions o activitats que s’expliquen en el vídeo • Resultats del pla comunitari; el que pensen les persones i els professionals xarxa entre veïns, entitats, serveis i administració la suma entre tots després de 10 anys encara hi ha gent animada a continuar que els veïns es reuneixin actuïn conjuntament x resoldre les necessitats del barri consolidar el pla donar eines a la gent per mobilitzar-se TREBALL SOCIAL COMUNITARI – M2 civisme: convivència entre veïns més implicació de la gent - Reptes de cara el futur BLOC II: PROCEDIMENTS METODOLÒGICS DEL TS COMUNITARI Bloc dedicat a com es fa TS comunitari: procediments metodològics del TS comunitari. És diferent que TS individual o grupal, però les fases són les mateixes. Procediment del TS individual i familiar: El primer que fa un TS és fer un estudi amb l’objectiu de conèixer la situació i que ens permeti realitzar un diagnòstic i comprendre-la. Un diagnòstic d’un TS descriu el que passa però a més és necessari que inclogui el perquè passa aquella situació. És important que la persona o família amb la que es treballa estigui d’acord amb aquest diagnòstic. Aquest fet s’anomena codiagnòstic. Quan ja hem compartit el diagnòstic, s’ha de pensar en els objectius i també els haurem de compartir i proposar les mesures d’actuació que es duran a terme per aconseguir els objectius i com ho farem. Aquesta TREBALL SOCIAL COMUNITARI – M2 fase s’anomena pla de treball. Quan tenim el pla de treball elaborat, s’executa i es fa un seguiment. Finalment s’avalua. En el TS Comunitari, fem aquests mateixos passos però amb alguna diferència: Abans de l’estudi, inclourem una fase en la que ens donarem a conèixer a la societat. L’estudi i el diagnòstic, es fan dues vegades: una ho fa el professional i l’altra el fa el col·lectiu. El pla de treball s’anomenarà projecte. I en aquest cas també es farà dues vegades: una pel professional i una pel col·lectiu. El Bloc 2 anirà de: Tenim una situació social d’un col·lectiu (persones que comparteixen una problemàtica o una societat: PAH) o una comunitat (persones que comparteixen un territori: Associació Veïns). Les situacions socials en les que intervenim són situacions que volem contribuir a millorar. Ho fem amb TS comunitari perquè volem que el protagonisme recaigui en les persones. Fases de la metodologia del TS comunitari: 4.1. Entrada o immersió en l’espai d’intervenció (TEMA 4): nosaltres com a TS anem a on estan les persones. Entrem en el seu espai i en els entorns en els que es troben les persones que volen millorar alguna cosa. Entrem per valorar si les persones estan disposades a participar. També, per conèixer la situació i realitzar un diagnòstic que digui el que passa i perquè passa. Això serà un punt de partida per fer la intervenció. Aquest diagnòstic ens servirà per conèixer que els hi passa, perquè i saber si estan motivades, interessades i disposades a participar en una iniciativa organitzativa per millorar la seva situació. Si no ho estan, podem fer una intervenció per motivar-les. Si ja ho estan la nostra intervenció serà de donar suport a organitzar-se a través dels nostres coneixements teòrics i metodològics. Això és una anàlisi de la realitat. 4.2. Projecte professional (TEMA 5): una vegada fet el diagnòstic s’haurà de dissenyar quina serà la intervenció com a professional. Aquest disseny s’anomenarà projecte professional. 4.3. Crear i Sostenir la organització col·lectiva (TEMA 6): aconseguir que hi hagi un grup motor (grup d’acció social): grups amb l’objectiu de que el grup sigui un instrument perquè millori la situació col·lectiva. Que les persones comencin a organitzar-se per solucionar la seva situació. Si son poques persones TS haurà de motivar altres perquè s’afegeixin. Un cop creat, (10 o 12 persones). Ajudar a formalitzar-se com a associació. 4.4. Diagnòstic col·lectiu (TEMA 7): les persones que estan vivint la situació analitzin el que els hi passi. Es pot fer: Autoanàlisis en grup o Investigació Acció Participativa. A més s’estableixen prioritats d’actuació. 4.5. Projecte col·lectiu (TEMA 8): que projectin i planegin les actuacions abans de fer-les. TREBALL SOCIAL COMUNITARI – M2 aïllament social. Davant aquesta situació es va plantejar dur a terme un projecte per solventar aquest problema. Enlloc de fer ella aquest projecte, va reunir un conjunt de persones gran (associació veïns i casal gent gran) i va plantejar-los-hi aquest diagnòstic que havia fet. Així va néixer gent Gran per a Tothom. Per fer una intervenció comunitari no hem d’esperar a que des de l’ajuntament o administració ens ho proposin. Hem de ser nosaltres mateixos que veiem quines necessitats existeixen. Però alhora, no es pot deixar tot a la iniciativa espontània de la TS, pq quan aquesta marxi la iniciativa morirà. Intervenció comunitària: perquè es una intervenció que s’ha fet amb un plantejament participatiu. Es nota això, perquè davant el diagnòstic professional es promou la creació d’un grup motor (grup acció social) de persones grans. Que fan? Repeteixen el diagnòstic, és a dir fan una Investigació Acció Participativa de la seva situació i ban buscar alternatives de millora les van dissenyar i les van aplicar. Plantejaments teòrics de referència: • Importància de la participació • Importància de la comunitat • Concepció de la vellesa i l’embelliment • Com fer treball comunitari Coneixement de la situació i diagnòstic professional Disseny del projecte professional: • Decideix realitzar un projecte comunitari.: va a buscar persones grans per veure si aquestes estan interessades a crear un grup motor per tal de buscar solucions a la no relació intergeneracional. Després de donar-se a conèixer aconsegueix que 8 persones creïn un Grup de Gent Gran per a Tothom. És un grup d’acció social pq pretenien una millora col·lectiva Realització del diagnòstic col·lectiu. • Investigació Acció Participativa per veure quina és la situació de la Gent Gran a Montbau: enquestes, als nens petits els hi van demanar que fessin un dibuix de la gent gran i van concloure que tenien la imatge de gent amb dependència pq a molts aquests dibuixos apareixien amb bastons... • Conclusió del diagnòstic: • Molta gent gran es troba en situació d’aïllament social • Degut a la imatge negativa de la vellesa... Difusió del diagnòstic: cartells, repartiment de fulletons, van fer un vídeo... TREBALL SOCIAL COMUNITARI – M2 Disseny de la intervenció que consistia en • Sensibilitzar als nens i joves i persones grans sobre la situació dels grans i la vellesa • Tres hipòtesis de treball, depenent dels objectius, les activitats i la metologia de realització: 1) • Dando información a los ninos y jovenes sobre la situacion de los mayoures en el barrio y sobre la vejez, aumentaran los conocimientos que ninos y jovenes tienen estos temes y ayudaremos a ninos y jovenes a pensar sobre su futura vejez • ACTIVIDADES: difusió dels resultats, repartiment dels folletos, cartells, prjeccció d’un vídeo, vidio- forum, parlar sobre temes interesants 2) - 3) OBJECTIUS: • Sensibilització de nens i joves per auqe milorin la seva imatge de la vellesa • Prevenció de les persones grans mitjansant l’augment EVALUACIÓ • 10/11/2015 REPÀS DE LA METODOLOGIA DEL TREBALL SOCIAL COMUNITARI El punt de partida és una situació social que pot ser vívida per una comunitat o un col·lectiu. Aquesta situació social és una situació que volem contribuir a canviar per millorar i aquesta contribució es diu ts comunitari. Però no ho farem sols sinó que ho farem mitjançant el protagonisme de les persones de la comunitat o col·lectiu. Si el protagonisme no recaigués a les persones seria una intervenció social i no de treball social. No som nosaltres que decidim que necessiten les persones. Elles decideixen que es el que necessiten. Diferents moments del treball social comunitari, fases dinàmiques: 4.1. Entrada o immersió (tema 4): serveix x valorar si podrem dur a terme una intervenció comunitària. Analitzant els protagonistes i la institució per la que treballarem. Es tracta les possibilitats de fer una intervenció comunitària amb les persones (si estaran TREBALL SOCIAL COMUNITARI – M2 disposades) i assegurar-me que en la institució en la que treballo estaran disposats a donar- me suport. Objectiu és que la gent estigui d’acord amb nosaltres i que la nostra institució ens doni el visto Bueno. Hem de conèixer la situació en la que haurem de treballar, és a dir fer un DIAGNÒSTIC, el qual ha de descriure i explicatiu sobre el què passa, perquè passa i valorar la motivació i la disponibilitat de les persones a participar. És important pq depèn dels resultats, la intervenció serà una o una altra (si les persones no estan motivades la meva intervenció anirà destinada a una sensibilització. Si ho estan intervindrem per acompanyar) 4.2. Proyecto professional (tema 5): pensar el que volem fer i escriure-ho. Depenent del diagnòstic hi ha dues possibilitats: que les persones no estiguin motivades i que les persones si que ho estiguin. En el primer cas, la intervenció anirà adreçada a sensibilitzar les persones. En el segon cas, la intervenció aniria adreçada a acompanyar i guiar les persones (això sexlica als temes 6 7 i 8) 4.3. Crear i sostenir la organització de les persones: suposem que les persones estan motivades i estem acompanyant-les i guiant-les. El primer que hem de fer és crear un grup motor. És un grup d’acció social: aquest tipus de grup l’objectiu és aconseguir una millora aconseguida pel grup però x una millora comunitària o col·lectiva (junta associació veïns). Valorar si val la pena formalitzar de forma legal com a associació. 4.4. Diagnòstic col·lectiu: el grup motor ha de fer un diagnòstic de la seva situació. D’aquesta manera faran un anàlisi sobre la seva situació ells mateixos. Hi ha dues maneres d’obtenir aquesta informació. La primera és la més senzilla, és la tècnica autoanàlisi en grup (tema 7). Aquesta tècnica consisteix en que les persones del grup motor, com que estan vivint la situació social que volem millorar, l’utilitzin. Inclou que passa, perquè i alternativa de millores. La segona manera és fer una IAP. És més llarg. El grup motor surt a buscar la informació a través d’entrevistes, enquestes... un diagnòstic col·lectiu ha de prioritzar les actuacions 4.5. Projecte col·lectiu: una vegada fet el diagnòstic col·lectiu el grup ha de decidir que farà i com. A més s’ha de realitzar i un cop fet, s’ha d’avaluar. L’avaluació es fa a traves de tècniques participatives (tema 8) 4.6. retirada del professional i que el grup funcionin per si sols. TEMA 6: CREAR Y SOSTENER LA ORGANIZACION Suposem que a partir del diagnòstic hem comprovat que tenim un grup disposat, motivat, i sensibilitzat a crear una organització i nosaltres hem d’acompanyar-los en el procés. Les persones poden ser elles mateixes qui creïn i sostinguin la organització, però és interessant i necessari, a vegades, que rebin suport professional. Això és treball comunitari. TREBALL SOCIAL COMUNITARI – M2 - Oferta d’activitats i espais pq els adolescents ocupin el seu temps lliure: oferta inadequada i insuficient. - Factors relacionats amb els valors i actituds en relació amb l’ús dels espais públics del barri i per tan amb la convivència veïnal: diferents plantejaments dels veïns de la plaça i els adolescents - Factors relacionats amb l’educació en valors dels adolescents: dedicació i implicació de les famílies en l’educació dels seus fills, paper del sistema educatiu i del professorat i de la societat en aquesta educació en valors. 3.Disponibilitat a participar en iniciatives de millora: - El tema entorn a que existeix major consens es el que la búsqueda d’alternatives d’espais i activitats per que els joves puguin reunir-se i ocupar el seu temps lliure - Un altre tema en el que hi ha un menor acord es la reparació del dany causat Repàs del taller 6 Dificultats que hem tingut al fer el Taller 6 • Coherència de tots els apartats • Com sensibilitzar: que i com • Proposta d’intervenció ‘inclusiva’ • Falta d’informació Proposta d’intervenció Tomasa Diagnòstic: s’elabora a partir de la informació que es va generar a l’aula (entrevistes i grup discussió). Per altra banda, referents teòrics. Ha de tenir dos continguts: descripció de la situació i alguns factors que ajuden a explicar aquesta situació Al tractar-se d’una intervenció comunitària hem de determinar la disponibilitat a participar en la iniciativa de millora de la situació per part de les persones implicades. DESCRIPCIÓ: situació de conflicte entre els adolescents i veïns per l’ús incívic que els nois han realitzat de l’espai públic. Aquesta situació ha tingut com a conseqüència el malestar dels veïns per la conducta dels adolescents EXPLICACIÓ: a partir de tres factors: • Factors relacionats amb la oferta d’activitats i espai per que els adolescents ocupin el seu temps lliure. • Factors relacionats amb els valors i actituds en relació a l’ús dels espasi públics del barri. • Factors relacionats amb l’educació en valors dels adolescents. TREBALL SOCIAL COMUNITARI – M2 VALORACIÓ DISPONIBILITAT I INTERÈS: si que hi ha un cert consens per trobar alternatives d’espais i activitats pels joves. Per altra banda, hi ha menys consens en arribar a un acord en la reparació dels danys causats Justificació: Hipòtesis de intervenció: • Promovent i donant suport a la creació d’un grup motor en relació a l’ocupació del temps lliure dels adolescents en el Barri de Vilapiscina, contribuirem a la recerca conjunta d’alternativa d’espais i activitats per que els joves puguin reunir-se i ocupar el seu temps lliure. Objectius Actuacions i metodologia d’una possible intervenció Pensant en futurs projectes comunitaris a partir del grup motor Altres possibles intervencions socials (però no comunitàries) per la millora de la situació diagnosticada TREBALL SOCIAL COMUNITARI – M2