Iconografía y significados de Cristo en el arte cristiano antiguo - Prof. 487, Apuntes de Arqueología

¡Descarga Iconografía y significados de Cristo en el arte cristiano antiguo - Prof. 487 y más Apuntes en PDF de Arqueología solo en Docsity! CRIST BON PASTOR El Bon Pastor és un dels atributs donats a Jesucrist a partir d’una paràbola de l’evangeli de Joan. La seva representació iconogràfica (on Jesús és generalment dempeus amb una ovella a les espatlles) és una de les més antigues i freqüents de l’art cristià. 1. Crist és la llum, se’l representa amb un cap radiant. Va acompanyat per dos cavalls que van per una roda. Tema: ascensió de Crist al cel. 2. Representació d’un pastor que porta una ovella a les espatlles i que es troba envoltada per més. Es representa al Crist bon pastor. 3. Corona que encercla el crismó de Crist i formada per fulles. Significació: triomf de Crist sobre la mort on el diumenge ressuscita. Visió celestial. Les dues ovelles representen simbòlicament dues ànimes de cristians. Aquestes dues ànimes s’alimenten en la resurrecció de Crist i, per tant, poden obtenir aquesta salvació. INICIS CRIST – NOU TESTAMENT -Segles IV i V. -Iconografia protagonitzada per Crist. -Pintures murals d’àmbit funerari a sepulcres. -Protagonisme de Sant Joan i Sant Pau. -Temes que interessaven: vida adulta de Crist (fase propera a la crucifixió), la seva passió i esdeveniments pels apòstols. Crist és el gran protagonista. 1. Baptisme: es dedicarà a difondre el seu missatge acompanyat pels seus apòstols i seguidors i es produeixen una sèrie de miracles (esdeveniments de difícil explicació, com curar a un cec). Apareix una au a sobre Crist, es produeix una il·luminació i se sent una veu per dir que aquest és el seu fill. Per primera vegada i oralment, el Déu Pare proclama la seva paternitat. 2. Crist cura la ceguera d’un nin on posiciona les seves mans als seus respectius ulls. 3. Tomba on es troben les dues germanes de Llàtzer. Li demanen que faci tornar al seu germà que es mort a la vida. Retorna a la vida, es salva perquè creuen en Déu. 4. Les ànimes (aus) s’estan alimentant del triomf de Crist sobre la mort. Un dels soldats romans no s’adona que Crist ha ressuscitat. ANTIC TESTAMENT – ORACIÓ PER ENCOMENAR L’ÀNIMA Temes: episodis protagonitzats per Adan i Eva (pecat original) i episodis que tenen a veure amb la representació funerària que expressaven una plegaria. 1. Creença en Javè. Sol·liciten l’ajut de Crist i són salvats per la fe que tenen en ell. 2. El profeta Daniel va demanar ajuda ja que es trobava al costat de dos lleons. Moment de plegaria (mans en alça, orant). Es salva i retorna lliurement a la seva vida. 3. Engolit per una balena i fa una plegaria. El cos estava a l’interior d’aquesta balena, però tres dies més tard aquesta balena allibera a Junàs i se salva. 4. Pecat original (Adam i Eva): mengen la fruita prohibida i se’ls expulsa del paradís. Hauran de viure una vida dura i plena de malalties per no seguir unes normes. Es produeix un segon pecat on un dels seus fills es menja a l’altre. A Crist li importa més un gran pecador que s’empegueeixi que un petit pecador. S’aconsegueix el perdó per estar empegueït. Se representa el pecat que lliga amb la idea de salvació (doble lectura). CRIST: APOL·LINI SIRÍAC Primer se’l representa a un Crist sense barba, jove, de sexe masculí bell (Apol·lini). Representació de la vida terrenal de Crist. Ara se’l representa en bust (no se’l representa sencer), Crist barbat (ara se li anomena Crist Siríac), visió celestial de Crist (ascensió al cel), imatge atemporal que no respon a un moment específic de la seva vida. També se’l representa amb les lletres Alfa i Omega, veiem la Trinitat (Déu pare -colom-, fill de Déu i Déu fill). Ja es tracta d’una divinitat. MARE DE CRIST (431) 1. Apareix Maria amb un infant. Importància de la maternitat, de la família. Icona d’origen bizantí. La figura de Maria està asseguda a un tro i té a les seves cames al seu fill. Situació frontal. Imatge atemporal, imatge fora del temps. Imatge de culte. Tema polèmic si és Maria amb el seu fill. Es reconeix a Maria com a mare de Déu. La figura de Maria se convertirà en una gran protagonista de les imatges cristianes. A partir d’aquest moment es comença el culte a ella i es desenvolupen els episodis que ella protagonitza amb o sense el seu fill, i també sobre la seva etapa d’infantesa. SANTS APÒSTOLS 1. Després de la mort de Crist s’havien d’ocupar en difondre el missatge de Crist. A Sant Pere i Sant Pau se’ls atorga un gran protagonisme. Sarcòfag dels 12 Jacob. Al cap d’un temps van tornar per rescatar a Simeó. A l’hora de marxar, Josep féu introduir secretament la seva copa al sac de Benjamí. D’aquesta manera, quan ja marxaven, uns soldats van aturar-los. Després de registrar-los, van trobar la copa i els van dur davant Josep. Aleshores el seu germà Judà intercedí per Benjamí, però, veient l’expressió dels seus rostres, Josep esclatà en plors i els confessà qui era i que els perdonava a tots. Foren presentats al faraó, qui els invità a instal·lar-se a Egipte junt amb les seves famílies i el seu pare Jacob. D’aquesta manera, Josep pogué veure el seu pare i li presentà la seva família i visqueren tots junts a la terra de Goxen. ÈXODE – MOISÉS Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l’èxode, va alliberar el poble jueu de l’opressió a què es veia sotmès per Egipte. Va proporcionar la taula de les lleis de Déu per al seu poble. Segons els textos bíblics, va ser un líder religiós, legislador i profeta, a qui tradicionalment se’l considera l’autor de Torà. 1. Tret de les aigües: Moisés era fill d’una dona hebrea de la tribu de Leví. Quan va néixer, el faraó havia promulgat un edicte segons el qual s’havien de matar tots els nounats jueus. D’aquesta manera, quan el nen havia fet tres mesos i veient que no podrien amagar-lo per més temps, la mare v decidir posar-lo dins una cistella i el va confiar a les aigües del Nil. La germana del nadó vigilava la cistella des de la riba del riu, quan va veure la filla del faraó que, mentre es banyava al riu, va sentir els plors del nen. Se n’apiadà i decidí adoptar-lo com a fill seu. Aleshores, la germana del nadó va presentar-se l’egípcia i se li oferí per portar-lo a una dida hebrea perquè l’alletés. D’aquesta manera el nen fou retornat a la seva mare que el cuidà fins que fou més gran i fou enviat de nou al palau. Fou llavors quan la filla del faraó l’adoptà formalment i li posà de nom Moisés, que significa “l’he tret de les aigües”. Així entrà a formar part de la família reial i fou educat com a príncep d’Egipte. 2. Al tercer dia, Déu cridà a Moisés al capdamunt de la muntanya i prohibí expressament que ningú més s’acostés a la muntanya sagrada. Aleshores Déu va lliurar la llei a Moisés. Aquesta llei es resumia en els Deu Manaments, que Moisés escrigué davants de tot el poble. Seguidament, Déu ordenà pujar al cim a Moisés, Aaron i els seus fills i 70 d’entre els ancians d’Israel per rebre la benedicció del mateix déu. Posteriorment, va rebre les taules de pedra amb els Deu Manaments escrits i tot seguit de lleis i normatives per a la vida futura a la Terra Promesa. REIS: DAVID, SALOMÓ 1. David i Goliat: Jessè en arribar al lloc de la batalla va observar que hi havia un gegant filisteu dit Goliat que esperava contrincant ja que ningú gosava enfrontar-s’hi. Malgrat ser jove i inexpert en l’art de la guerra i que Goliat feia dos metres i mig, David va fer una pregària a Déu i va demanar permís a Saül per a afrontar el gegant. El rei va donar-li permís quan li va contar que havia matat a un lleó i un ós amb la fona quan aquests van atacar el seu remat. David va lluitar sense armadura ja que li era massa pesant. Va sortir al camp de batalla amb la fona a la mà com a sola arma. Goliat va riure’s d’ell. Finalment, David va vèncer i li va tallar el cap. 2. David fou proclamat rei de Judà. El rei Salomó fou una de les principals figures de l’època dels reis a l’Antic Testament. Els tres reis més importants foren en aquest ordre: Saül, David i Salomó. 1. El judici de Salomó: Home just i de gran bondat va resoldre casos complicats que li eren presentats pels seus súbdits. És el més famós el de les dues dones que pretenien ser la mare d’un mateix fill. Dues dones discutien davant Salomó pel nin que era viu, després que una de les criatures morí mentre dormien. I diu que es va fer un intercanvi de nens quan una d’elles s’adona que el seu fill és mort. Llavors Salomó va dir que fessin a la mitat el nen i que ho repartissin entre les dues, però una d’elles es va negar ja que volia mantenir la seva vida i no matar- lo, per tant, aquesta era la mare veritable. Aquest judici es va escoltar a tot el país d’Israel i el poble va reconèixer la saviesa divina que Salomó tenia per fer justícia.