Joan Vinyoli y 'Vent d'aram': poesía de la naturaleza y el tiempo, Apuntes de Lengua y Literatura

¡Descarga Joan Vinyoli y 'Vent d'aram': poesía de la naturaleza y el tiempo y más Apuntes en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity! VENT D’ARAM - JOAN VINYOLI "Vent d'aram" ​va ser publicat el 1976 i va rebre el premi "Serra d'or" de poesia el 1977. ● Context. En la dècada dels setanta hi hagué un progrés constant en la publicació d’obres literàries i, en general, també en l’interès que desvetllà la literatura, especialment a Barcelona, on se centrava una gran part de la producció editorial, tant en el nombre de títols publicats com en el tiratge de les obres, algunes de les quals assolien edicions de desenes de milers d’exemplars. Una gradual generalització de l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes i un augment, de l’ús públic del català i de la seva utilització en els mitjans de comunicació, com a mostra el nombre de publicacions en català passà dels 600 de 1975 als 3.500 el 1985, feu que s'augmentés amb rapidesa el nombre de lectors. Dins el món de la poesia s’assistí a una complexa diversitat de plantejaments renovadors que posaren de manifest l’experimentació i la denúncia. Eren anys d’ebullició. Els projectes destacaven per l’originalitat i per la contundència ideològica, però tenien una durada limitada. La poesia, sense renunciar al realisme, incorporà noves temàtiques i tendències: experimentalisme, textualisme, etapes de retorn a una mètrica més conservadora… es barrejà amb les arts plàstiques... i podem parlar, també, d'un píublic lector àvid de poesia qiue, amb els anys, desaparegué. ● El títol. "Vent d'aram" és un bon títol perquè denota i connota allò que després trobarem al llibre. L'aram és el "Coure treballat en forma de xapa o de fil", i el "coure" és un "Metall de color vermellós, dúctil, mal·leable, molt tenaç, molt resistent a la corrosió, i un dels millors conductors de la calor i l’electricitat¡". De totes les característiques que aquí s'enumeren ens interessa sobretot la del color: vermellós, però no del tot. Quan pensem en l'aram, el color que ens ve al cap és el d'aquelles olles o estris de cuina que són entre el vermell i el daurat, una mena de marró brillant que podem comparar més amb el color d'una fageda a la tardor que no pas amb el vermell fosc de la sang per exemple. I aquí hi trobem el quid: color d'una fageda a la tardor: el vent d'aram és el vent de tardor i la paraula tardor torna a denotar i a connotar: ● denota una època de l'any. ● connota una època de la vida, concretament l'època en què deixem la joventut enrere i ens dirigim cap a la vellesa, l'època de la plena maduresa que, d'una banda, implica experiència, però que, de l'altra, significa decadència i fragilitat física.