Associacionisme Senegambià aCatalunya, Apuntes de Antropología Social

¡Descarga Associacionisme Senegambià aCatalunya y más Apuntes en PDF de Antropología Social solo en Docsity! 1 Aproximació etnogràfica a la diversitat cultural Isidoro Ruiz Ferran Pérez, Aki’Ara Casamiquela, Rafel Gómez-Olivé, Lluna Grau, Laura Rascher Antropologia Social i Cultural. UAB. Associacionisme Senegambià aCatalunya 1. ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 1 2. METODOLOGIA 1 3. MARC TEÒRIC 2 Text 1 3 Text 2 4 4. ASSOCIACIONISME SENGAMBIÀ A CATALUNYA 5 ÀFRICA OCCIDENTAL 5 ∙ GÀMBIA 5 ∙ SENEGAL 6 5. CONCLUSIONS 7 6. REFERÈNCIES 7 Bibliografia 7 Webgrafia 8 Contacte: 5 Adreça: C. dels Montcada 01 01 08303 MATARÓ 5 ∙ Els fins de l’associació 6 Text 1: “De Senegambia a Cataluña. Procesos de aculturación e integración social”, A. Kaplan. Del text d’Adriana Kaplan, al nostre grup ens va pertocar el sisè apartat, anomenat: “Asociacionismo, creencias y prácticas religiosas”. Aquest text tractava sobretot dos temes. En primer lloc, A. Kaplan determina com són i quines funcions tenen les associacions. La col·lectivitat senegambiana a Catalunya es caracteritza per ser una redefinició de la estructura social basada en la organització cerimonial. A Salt, el 43% dels immigrants senegalesos o gambians són membres d’alguna associació. En la secció d’homes, ho són el 65% dels mandinga i el 64% dels fula. En canvi, en les dones, ho són el 75% de les dones mandinga, de la resta ninguna forma part de cap associació. Les associacions com que tenen un principal objectiu de fer de lligam entre el país de destí i el d’origen dels immigrants, s’organitzen en gran col·lectius per a la gestió a més gran escala. En són exemples, la Federació Catalana d’Associacions d’Immigrants Estrangers, Catalunya Solidària amb Immigrants estrangers i Associacions Senegaleses d’Espanya. Les associacions formades per homes (Kafos) tenen els principals objectius relacionats amb qüestions administratives i polítiques, de caràcter interètnic. En són uns quants els següents: -donar suport als recent immigrats - proporcionar informació (permisos, contractes laborals, etc) - ajudar a tramitar sol·licituds Les associacions de dones (Musu Kafos) tenen sobretot funcions relacionades amb responsabilitats reproductives culturals, és a dir, de caràcter intraètnic. En són exemples les següents: -ser xarxa de suport per a mares novelles -Preparació de festes i rituals (batejos: kulyó, matança del xai: tobaski, festa de la independència: Independango Lungo) En segon lloc, tracta la religió i la seva presència en la vida quotidiana. A. Kaplan, mostra la importància de la religió en la població immigrada, mitjançant l’exemple de Salt, on el 100% dels immigrants són musulmans. L’ Islam afecta molts aspectes del dia a dia dels creients. En són alguns exemples l’alimentació, la relació entre gèneres, la relació entre familiars, les pregàries, etc. En el cas de la freqüència sagrada del culte, els creients haurien d’orar 5 vegades al dia. Els immigrants majoritàriament ho fan dues vegades al dia i, sovint, els homes, per qüestions de horaris laborals, no ho fan cap vegada. L’espai sagrat de culte està dividit segons el gènere de cada individu. Els homes poden orar a la mesquita o a casa. Els divendres, sovint, sí que van a la mesquita o espai proporcionat com a oratori, ja que es Al-Jumaa, “dia de la reunió”. Les dones, en canvi, sovint fan les seves pregàries en àmbit privat o domèstic. No poden anar a orar a les mesquites fins que no són en la fase menopàusica, ja que la menstruació és considerada un element contaminant que no pot entrar en contacte amb els espais sagrats. Una vegada ho són, poden orar a les mesquites, però per a no distreure els homes, ho fan en espais separats. A. Kaplan també fa un incís en el Ramadà, el temps de dejú. A Salt, el 97% dels immigrants el fan. És una pràctica que tothom ha de fer, exceptuant nens, malalts i dones embarassades o lactants. L’últim dia es celebra el Koriteh i dos mesos després el Tobaski. Finalment, esmenta la peregrinació a la Meca, que és una pràctica que s’ha de fer, com a mínim, una vegada a la vida. No es limita a qüestions de benestar material, transcendeix a esferes més àmplies de realització personal. Fins i tot, hi ha immigrants que envien diners als seus pares per a què puguin peregrinar a la Meca. Text 2: “Participación y asociacionismo Senegalés de la visibilidad a la conexión transcontinental”, R. Crespo. Les associacions són espais de consolidació comunitària, d'afirmació i recreació identitària. Organitzen esdeveniments per a tots els membres del col·lectiu, s'organitzen reunions per organitzar-se i festes per cohesionar-se, mantenint la cultura d'origen i transmetent-la de generació en generació. No podem parlar d'unes pràctiques exactament com les del país d'origen però sí d'una semblança als mateixos rituals. Alguns autors (Giménez, 1996) afirmen que el suposat conflicte identitari ve provocat per la falta d'acollida de la societat receptora. Davant de situacions d'exclusió socioeconòmica, els afectats acostumen a agrupar-se per adaptar-se. També cal tenir en compte la realitat actual de les migracions, l'expansió dels diferents col·lectius que estableix xarxes comunitàries supranacionals on els agrupaments tenen el punt de partida en una dinàmica organitzativa de la migració i no es tractaria d'una simple resposta passiva a la pressió excloent de la societat receptora. 5. ASSOCIACIONISME SENGAMBIÀ A CATALUNYA ÀFRICA OCCIDENTAL 1. Centre d’Estudis Africans (CEA) a. Qui som? El Centre d’Estudis Africans i Interculturals és una associació dedicada a l’estudi i la divulgació sobre el continent africà, les migracions i la interculturalitat. Creat l’any 1987 per l’impuls d’un grup de debat dins de la Universitat de Barcelona es constituí, dos anys després, en associació sense ànim de lucre. b. Què fem? El CEA realitza estudis, activitats i projectes sobre les realitats africanes, les migracions i la interculturalitat, amb un especial èmfasi en la divulgació i la sensibilització. c. Info extra: Com que l’objectiu principal del CEA és divulgar i sensibilitzar a la població sobre el continent africà, sobre tot s’organitza en petits projectes amb diferents finalitats particulars: Postgraus a la UPF, Dones pakis (aprenentatge de la llengua espanyola i espai de debat), Kriket, Tallers de Hip-hop, Agents antirumors, etc. d. Contacte: Mail: centredestudisafricans@gmail.com Adreça: C Erasme de Janer, 8, Bcn. Telf: 934123937 ● GÀMBIA 1. Ass 1: a. Qui som? b. Què fem? c. Info extra: d. Contacte: 2. Ass 2: a. Qui som? b. Què fem? c. Info extra: d. Contacte: 3. Ass 3: a. Qui som? b. Què fem? c. Info extra: d. Contacte: Webgrafia CEA: www.centredestudisafricans.org GÀMBIA 1. Gàmbia Associació a Catalunya Qui som? Gàmbia Associació a Catalunya és una associació de la diàspora Gambiana a Catalunya (Espanya). Ens esforcem per un canvi positiu per a la promoció dels interessos i les aspiracions de tots els gambians a Catalunya. GAC té la intenció de servir com a vehicle per a fomentar la solidaritat i la amistat entre la comunitat Gambiana, afavorir la seva integració a les comunitats locals i participar en projectes de desenvolupament a Gàmbia. Què fem? ● Educació i formació per als immigrants gambians- ● Promoció de la cultura i la tradició gambiana a Catalunya. ● Orientació laboral. ● Recolzament i suport de projectes de salut i educació a Gàmbia. Serveis que ofereix GAC: 1. Interpretació d’idiomes africans com Mandinga, Wolof i Fula a l’anglès, el francès, l’espanyol i el català. 2. Sessions d’assessorament als recent arribats a Catalunya sobre la política de migració i tràmits d’empadronament. 3. Assessorament en qüestions tals com la demanda i la renovació dels permisos de residència. 4. Taller laboral. 5. Assessorament per a viatgers a Gàmbia. Institucions/organitzacions que donen suport a Gàmbia Associació a Catalunya (GAC): Contacte: Carrer Nou de Sant Francesc 15, 08002, Barcelona Tlf: +34652828525, +34634035631, +3463265724 Email: gambiacat@yahoo.es 2. AMAM Qui som? AMAM és una organització creada l’any 1998, amb la finalitat de lluitar contra la mutilació genital femenina. És una entitat no governamental i sense ànim de lucre creada i presidida per Mama Samateh (gambiana empadronada en Catalunya des de l’any 1983). Què fem? L’objectiu de l’associació és que les pròpies dones africanes empadronades aquí es sensibilitzin i treballin per a combatre aquesta tradició a Espanya i en els seus països d’origen, on en molts casos no és un fet perseguit per la llei. Aquestes dones treballen a Gàmbia amb GAMCOTRAP, una organització que, des de fa 14 anys, persegueix aquests mateixos objectius i que compten amb centres d’acolliment i escoles. Gàmbia és un dels països on la mutilació genital femenina no està considerada un delicte punible. Donats els seus escassos recursos econòmics, treballen amb EKREA (Girona). Contacte: Mama Samateh, 696 733 522 infoamamespana@gmail.com 3. Associació Kombo Kafo Catalunya Qui som? Què fem? L’objectiu de l’Associació Kombo Kafo és potenciar la integració a la societat catalana dels immigrants de Gàmbia, especialment de la zona de Kombo, impulsant la multiculturalitat i defensant el respecte als drets de la persona, sigui quin sigui el seu origen, raça o religió. Contacte: Adreça: C Major 01 04 08303 MATARÓ Telèfon: 935366108 Qui som? El Grup Intercultural Jamia Kafo neix l’any 1999, quan es crea i es registra l’entitat. Malgrat tot, des de l’any 1997 es porta treballant amb el col·lectiu de persones immigrades que viuen a Vidreres, arrel de la resposta i la implicació d’un grup de persones voluntàries a la demanda de l’Ajuntament de Vidreres per a realitzar classes de català a persones nouvingudes. Des de llavors s’han treballat diversos projectes, redactats per la Junta Directiva de l’entitat amb la col·laboració i implicació del col·lectiu de persones immigrades. Què fem? ● Els fins de l’associació ● Garantir la interculturalitat. ● Vetllar per al dret a l’alfabetització, en llengua catalana, dels diversos col·lectius immigrats de Vidreres. Els objectius de l’associació són: ● Fomentar la relació humana i social entre els col·lectius immigrats i, alhora, enfortir la relació entre les diferents associacions vidrerenques i els integrants del Grup Intercultural. ● Potenciar i donar a conèixer els valors que comporta la interculturalitat en una societat plural i democràtica. ● Col·laborar en totes aquelles activitats d’àmbit municipal, comarcal o supracomarcal que treballin en pro de la interculturalitat. ● Vetllar pel respecte de tots els associats, i, de la societat que els acull, al marc legal vigent (amb una especial sensibilització en contra de qualsevol tipus de discriminació ja sigui per ètnia, creença, sexe…). ● Treballar per a la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional ajudant a canviar les injustes i desequilibrades relacions entre els països enriquits (Nord) i empobrits (Sud) mitjançant el disseny i l’execució de projectes de desenvolupament, la sensibilització i la reivindicació de les desigualtats existents i de les polítiques que les justifiquen. Contacte: 3. Lkjf