¡Descarga Avantatges i inconvenients dels sistemes de tipus de canvi y más Apuntes en PDF de Finanzas Empresariales solo en Docsity! Avantatges i inconvenients dels sistemes de tipus de canvi La determinació del tipus de canvi a través del mercat és, actualment, una opció àmpliament utilitzada. Tot i que en el decurs del temps les autoritatz econòmiques s'han encarregat de fixar la paritat de les monedes respectives. En aquesta determinació directa i autoritària, el tipus decretat s'aplica a totes les transaccions amb l'exterior. L'autoritat monetària del país ha de fer una política activa de reserves de divises. Si la moneda nacional és objecte de pressions altistes, haurà de vendre-la i augmentar la disponibilitat de reserves; si la moneda nacional tendeix a baixar, llavors efectuarà compres i les reserves de divises es reduiran. Les dues opcions podem resultar traumàtiques, per això es convenient fixar la paritat al més ajustadament possible a la previsible evolució a llarg termini. Per no caure en el perill de reajustaments sovintejats, els governs proven diferents alternatives abans d'adoptar una de nova. També es pot limitar el tràfic exterior mitjançant mesures comercials que empenyin o restringeixin les importacions o exportacions segons el cas. O també limitar la disponibilitat de divises al públic en general. Si tot això no funciona, no hi haurá una altra alternativa que fixar una nova paritat.Malgrats aquests inconvenients, els partidaris del tipus de canvi fix addueixen que el sistema té l'avantatge de conferir certesa a les transaccions exteriors i que l'estabilitat així assolida es garantia de no fer servir els canvis de paritat com a instrument per aprofitar els intercanvis en benefici propi. Els partidaris del tipus de sistema de canvi flexible argumenten que la paritat decretada abona l'especulació. Com que els organismes oficials hi intervenen directament, els especuladors amatents poden obtenir guanys importants amb especulacions ràpides que empitjoren encara més la situació global del país. Per aquest motiu, la defensa del sistema de canvis flexibles posa èmfasi en els avantatges derivats del mercat. Se subratlla el següent. Primerament, les fluctuacions de la paritat ajuden a eliminar els desequilibris de la balança de pagaments. Per exemple, un superàvit per compte corrent incrementa la demanda de moneda nacional, la qual cosa pressiona a l'alça la paritat existent, que en règim de llobertat comporta una apreciació i recondueix el desequilibri. Pasa a l'inrevés si la situació inicial és de dèficit. En segon lloc, un sistema flexible ajuda a aïllar els països dels efectes de les conjuntures adverses que afecten els altres països. Posant un exemple, si un país estranger pateix una recessió, la seva activitat haurà disminuit, i també les compres a l’exterior, juntament amb les exportacions del país propi i la demanda de moneda nacional. Però aquesta depreciació incentivarà les exportacions i alhora la substitució d’importacions, i es contrarestarà l’activitat domèstica davant la davallada que pugui comportar la reducció prèvia d’exportacions. A la pràctica, aquests avantatges tèorics resten minorats com a conseqüència del fet que els tipus flexibles poden patir fluctuacions i, per tant, introduir elements de risc generadors d’inestabilitat. Per això pren cos una modalitat intermèdia entre tipus fixos i flexibles, que permet alhora una certa llibertat de moviments i intervencions ocasionals que decideixen els representants dels bancs centrals. És el sistema de flotació controlada o intervinguda, també anomenada “flitacio basta”. Aquest sistema pretén evitar les difusions dels altres dos a partir de les lliçons de l’experiència. Els elements definidors són: primer, paritat de fluctuació, segon, no s’anuncien explicitament ni amb anticipació els nous valors de la paritat; tercer, llibertat dels bancs centrals en intervenit en defensa del tipus de canvi que considerin adequat segons cada cojuntura; quart, els bancs centrals han de mantenir reserves de divises per a aquestes finalitats. Relacionat amb aquest últim sistema i el marc relatiu a espais supracionals, és remarcable la modalitat que va definir el Sistema Monetari Internacional. Es van fixar bandes de fluctuació i es va deixar que les paritats hi oscil·lecin en l’interior. Per tant, hi havia una fixació autoritària dels extrems i una llibertat a l’entremig.
