Pedagogía Social: Relaciones entre la Educación Social y la Pedagogía Social, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga Pedagogía Social: Relaciones entre la Educación Social y la Pedagogía Social y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! TEMA 1: CONCEPTUALITZACIÓ I RELACIONS No hi ha cap disciplina que acoti l’àmbit de lo social, hi han varis professionals que hi treballen. Els conceptes m’ajuden a definir les situacions, et permet caracteritzar-la i definir-la. Construir la manera de veure la realitat, Per que les associacions, els teòrics van per una banda i els pràctics de l’educació social van per un altre? Problema en el nostre àmbit? Les modes ens afecten, hi han temporades que tot havia de ser tecnològic, després crítics. Hi ha una època que no a la intervenció sinó a l’acció. Eines metodològiques: aquells procediments que hem permeten treballar amb l’altre. Diferencia entre E. Formal i no formal: es una diferencia política, que una està dins del sistema i et dona certificats amb validesa i l’altre no. La E. Informal està dins de la formal i no formal. Com a Educador la que més m’interessa i més treballaré es la informal. Les eines conceptuals ens ajuden a interpretar, definir i caracteritzar realitats. Totes les teories de l’aprenentatge diuen que és necessari connectar els nous coneixements amb els coneixements previs. Dins de els ciències socials cada ciència específica vol tenir la seva terminologia per a definir els possibles problemes que poden sorgir. Pedagogia Social Educació social Treball social • La pedagogia vol dir acompanyar. • Educació: • Educare: Guiar o proporcionar des de l’exterior lo necessari. ■ Donar la vida: donar l’ànima al qui no la te o l’ha perdut, actuar sobre..., intervenció paternalista, intervenció directiva (jo sé unes coses i vosaltres no, sóc jo el que sé i tu has vingut aquí a aprendre). 1 • Educere: Treure de dins a fora, canalitzar les potencialitats que ja existeixen en el subjecte. ■ Posar en relació: fer de mediador entre algú i el seu entorn, actuar en o amb..., intervenció a partir de la relació horitzontal. (jo sé unes coses i vosaltres unes altres) Hi ha una transició, començarem amb el de dalt però em de tenir clar que em d’anar fins a baix. 1. Pedagogia Social No està clar les relacions que hi ha entre pedagogia social i educació social, i ens em de remetre a la història per a poder entendre aquestes relacions. 1.1 Que diuen els autors Pedagogia Social - No és un concepte homogeni ni unívoc ni en la teoria ni en la pràctica (no hi ha una única manera d’entendre la pedagogia /educació social). - Concepte ampli, complex, ambigu i que s’aplica a diferents coses. Està en construcció. - Constructe teòric epistemològic (científic), ontològic (relacionat amb l’ésser humà) i axiològic (valors) que proporciona eines per a l’acció, ens diu com em de fer les coses. - Camp multidisciplinar que està basat en teories de diferents ciències, i sense teoria pròpia. - Hi ha diferents interpretacions de la Pedagogia Social fundades sobre conceptes diferents d’home i la societat (ens podem trobar una pedagogia social nazi, una altre catòlica, comunista...). - No existeix un model ni una teoria específica de la Pedagogia Social. - La teoria i la pràctica en Pedagogia Social. No hi ha un concepte que signifiqui el mateix que teoria i pràctica juntes. Teoria i pràctica van juntes en Pedagogia Social, però ningú es posa d’acord en la seva concreció. - La comprensió i l’ús del concepte és diferent entre països (es diferent la pedagogia social aquí que a Alemanya). Depèn de la relació que cada país te 2 L’acció (de què s’ocupa exactament la Pedagogia Social) - Heterogeneitat de la PS respecte objectius, àmbits, metodologies, tècniques, espais i participants. - Impossibilitat de preveure els resultats de les nostres accions. - Avaluem el que fem, no allò que aconseguim (llenguatge). - Complexitat de rols desenvolupats per l’Educador Social en les seves relacions amb els participants. - Control, servei o relació? O tots tres. Normativitat (com es que fent el que m’has dit bo aconsegueixo el que esperava) - La PS elabora les normes a partir de les evidències científiques de totes aquelles ciències que estudien els fenòmens educatius. - Correlació feble entre la norma i els resultats d’aprenentatge. - La intervenció socioeducativa és una interacció situada (en un lloc) en la que participen, al menys, dues instàncies. - Interpretació lineal i mecànica de la relació pedagògica. - Aprenentatges emergents com a propietat relacional (depèn del que aportem tu i jo a la relació). . - De “l’hauria de ser ...” al “podria ser si...” o al “com podem fer per a que sigui...” Allò social (de quin social estem parlant quan parlem d’allò social) - Allò social com a estigma (problema). La PS pretén... (barbaritats) -> L’ajuda i assistència a les persones necessitades. -> Prevenir i alleugerir l’exclusió social i altres descripcions. -> Eliminar l’exclusió social. - Allò social com a una entitat donada, estable i acabada. - L’acció professional en allò social genera un valor afegit pel fet de comprometre’s amb l’ajuda als que ho necessiten. - Allò social com a quelcom diferenciat i oposat en allò individual. Exercici classe: Relacions de l’educació social i la pedagogia social amb la política (17) En funció del tipus de política es fa una educació o una altre, es a dir depenent del grup polític que hi hagi en el poder segueixen una línia de intervenció o una altre, 5 politiques més assistencialistes o més d’intervenció educativa que busquen promoure el canvi social i el benestar del poble. El nostre àmbit depèn de les subvencions de l’administració. Cal conèixer la política no nomes de l’administració publica sinó de la institució. En funció de la ideologia o promociona o posa traves. La PS i la ES fa tasques definides per les politiques. Atenció perquè els temps politics i els temps educatius tenen molt poc a veure. 2. PEDAGOGIA SOCIAL, EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL 2.1 Pedagogia Social Trilla, 1996 Deia que era difícil definir la PS. Diu que: - Son processos educatius que comparteixen, com a mínim, dos dels tres següents atributs a. Tot el que és PS s’adreça específicament al desenvolupament de la sociabilitat (possibilitat de ser social) dels subjectes. (processos) b. Tenen com a destinataris específics a individus o col·lectius en situació de conflicte social. (persones que participen) c. Es realitzen en contextos o per mitjans educatius no formals. (àmbits o metodologies) - Parlant de PS hi hauran accepcions precises i accepcions imprecises. Quan la pràctica que volem analitzar parla dels tres parlem d’accepcions precises, i quan la pràctica parla de dos o menys, parlem d’accepcions imprecises. - La PS és difícil de delimitar, te uns límits borrosos. Úcar, 2010 - Es dirigeix específicament al desenvolupament de la sociabilitat dels subjectes, sigui aquesta física o virtual. La sociabilitat i la socialització com a espai propi de l’educació i de la PS. (Trilla no parlava de socialització) 6 - Busca la participació de les persones, grups o comunitats en la vida sociocultural, específicament les d’aquelles que estan en situació de vulnerabilitat, risc o conflicte social. - Actua en diversos contextos, físics i virtuals, en els que es desenvolupa la vida quotidiana de les persones, els grups i les comunitats. 2.2 Relació entre PS i ES (Saez, 2007) Què són - La PS és el camp social. Una matriu interdisciplinal de recerca. - La ES és la pràctica educadora. Una professió sociocultural i una titulació. La PS és el camp disciplinar que es professionalitza amb la ES (camp professional) 2.3 Educació Social Petrus, 1997 1. Entesa com a socialització • Adaptació: No inclou innovació, creació, l’adaptació es tant important com altres eines que podem utilitzar. • Socialització: fa referència a que es l’aprenentatge social(normes, cultura....) • Adquisició de competències socials (això està vinculat al que Garner anomenava intel·ligència social, capacitat de resoldre problemes, de liderar grups...) • Formació política de la ciutadania. (Donar criteris per interpretar la realitat que viuen). • Prevenció i control social. (Com educadores haurem de desenvolupar tasques de control). 2. Entesa com a treball sociocultural i comunitari • Acció professional qualificada • Mesura(intervenció) davant la inadaptació (accions de resposta davant de problemàtiques com la inadaptació) 7 Els objectius són la mobilització i emancipació. Aquests autors analitzen tot el que s’està fent a Europa en l’àmbit d’Educació Social, Pedagogia Social i Treball Social, identifiquen aquestes tres línies. - Aquests autors diuen que aquestes tradicions és poden descriure com a tres maneres de treballar: Model adaptatiu Integrador. Amb l’objectiu d’integrar les persones. - Les eines per treballar són les relacions entre la persona i l’educador - El mètode és centrat en l’individu. - Les actituds son individualistes (treballem amb l’individu) - Els conceptes son els referents de la societat. Model mobilitzador Centrat en la emancipació. (relacionat amb la tercera tradició) - La eina fonamental és l’acció. - Els mètodes son estructurals perquè es centren en treballar el que són les estructures socials. - Actituds col·lectives, de canvi social. - Els conceptes fonamentals són la emancipació i l’empoderament. Model democràtic Centrat en la construcció de ciutadania. - Les eines estan focalitzades en el diàleg (influència de Freire). - El mètode és l’animació centrada en el grup - Les actituds estan centrades en la pràctica Pregunta de examen interrelacionar les tradicions amb els models d’intervenció. Aquests autors Intentar posar ordre en tot el que hi ha Segons l’Úcar la uni ens donen ulleres per analitzar la realitat. 10 3.2 Una pedagogia social complexa i integrada - És una ciència pràctica / pràctica científica interdisciplinària (es troben diferents ciències), interprofessional (treballarem amb sociòlegs, psicòlegs...), híbrida (barreja), complexa (no resulta fàcil tenir una visió global de tot el que significa), oberta (està canviant contínuament), situada (no és igual aquí que a Cornellà del Llobregat, varia en funció de la situació), dinàmica i canviant. - Integra dimensions que avui encara costa pensar com a contínues, permeables o integrades abans que com a separades, contradictòries, oposades o excloents. - Porta a repensar o imaginar de diferent manera el dilema referit a les dimensions individual/social. - Porta a imaginar de manera diferent les dimensions (sovint contraposades per els autors) que la configuren. Pedagogia Social i Educació Social - És una pràctica o una teoria. Les dues coses. - Treballem amb individus o amb comunitats. - És una tècnica o un art. - Fem adaptació a una realitat donada o mobilitzem a la gent. - Ajudem a integrar o emancipar. - Fem control o educació. - Treballem per normes o per negociació. - Treballem a l’àmbit social o cultural. Fem les dues coses i en funció de la situació estarem més a un costat que a l’altre. Totes aquestes dimensions configuren l’Educació Social. 3.3 Pedagogia social: què és, què fa És una interacció situada entre uns subjectes, individuals o col·lectius (professionals i no professionals), que treballen conjuntament amb l’objectiu de dotar-se de recursos que els ajudin a millorar la seva qualitat de vida en les seves múltiples dimensions. 11 - Tipus específic de pedagogia que persegueix que les persones aprenguin, es formin i s’eduquin. - Es focalitza l’acció en la persona (l’altre) i en la seva ubicació (sociocultural) en el món. - La persona (l’altre) és un tot integrat (afectiu, cognitiu, conductual) que es relaciona amb el seu ambient de manera física (virtual) i sociocultural. - Pretén acompanyat i ajudar a les persones en el procés de dotar-se de recursos que les ajudin a millorar la seva situació en el món. - La metodologia (eina) socioeducativa es centra en les relacions entre l’educador i la persona (individual o col·lectiva) que aprèn, s’educa i viu. - S’ocupa, especialment, de l’Educació Social de les persones, grups i comunitats. 3.4 Elements essencials de la Pedagogia i Educació Social 1. La interacció (relació comunicativa) 2. La situació (context físic, virtual i sociocultural) 3. Els subjectes singulars (persones: professionals i participants) 4. L’activitat (treball conjunt i compartit) 5. Els aprenentatges (dotació de recursos) 6. Els resultats en la vida quotidiana (millora de la qualitat de vida). 4. Eines Conceptuals El concepte d’acció i intervenció està en continua lluita. El concepte acció es més inespecífic que el d’intervenció. 4.1 Acció Aristòtil va caracteritzar l’acció amb dos termes: - Poiesis: és un tipus d’acció que orientem cap a l’exterior que consisteix en fer alguna cosa, la producció (jo produeixo alguna cosa). La producció consisteix en Eficàcia (Posa en relació objectius amb resultats) i eficiència (posa en relació objectius, resultats i recursos, es un triangle). Minim recursos, màxims resultats. La eficiència no pot utilitzar aquesta regla que la 12 Pràctica en grups de 5 explicar característiques dels 3 paradigmes En el paradigma tècnic no hi ha plantejaments polítics? Es clar que sí, canvien un govern i ja canvia tot el marc normatiu.... Els paradigmes són ulleres que et permeten veure la realitat i aquesta la veus en funció de la graduació que tens (si la graduació és tècnica ho veuràs d’una manera, amb una graduació pràctica d’una altra ....). No hi han paradigmes purs tot està barrejat. Com hem posiciono com a educador/ra dependrà de cadascú com la personalitat pot influir alhora de treballar. Allò que ha de determinar com educadors es la realitat on hem moc. El educador ideal com es posiciona davant d’aquest paradigmes? Preguntes seminari 3: - Empoderament com es com l’entenem? (concepte que prové de la psicologia? - Com relacionaríem l’empoderament amb l’intervenció socioeducativa (educació social)? - Quin desenvolupament faríem d’aquest projecte, quines activitats faríem? (com utilitzar els eixos cronològics, que t’assemblen com a tècnica) 4.3. Intervenció És un concepte de gran recorregut en l’àmbit. Aquest concepte es pot treballar en un llibre del Carballeda “ La intervenció en lo social”. Els autors en parlen de dues formes: - Es un concepte molt directiu,molt vertical; intervenció suposa entrar en l’espai de l’altre. (hi han diferents maneres dentrat en l’espai de l’altre). L’alternativa al concepte intervenció, era acció. Consell: utilitzem un dels dos en funció de la situació Origen etimologic: Intervenció ( 2 maneres): (Fonamentat en Carballeda) 1. Mediació, Interacció, Ajuda, Cooperació . “VENIR ENTRE” 15 2. Intromissió, Irrupció, Repressió, Fiscalització, Control.“INTERPOSAR- SE” TOTA intervenció suposa la construcció d’un “espai artificial” per a la relació. (Experto, técnico, Profesional, participants) Repte com a educadors? Ser capaços de crear escenaris que els altres no el vegi com a artificials sino que vulgui participar amb nosaltres. Concientització (Freire). Concepte híbrid; es al mateix temps, es un concepte, es un procediment i una metodologia de treball. • És un Procés d’acció cultural pel que les persones s’adonen de la seva situació sociocultural. • Avancen més enllà de les limitacions i alienacions a les que estan sotmesos. • S’afirmen a ells mateixos com subjectes conscients i co-creadors del seu futur històric. És quelcom més que despertar consciències; és confrontar la pròpia cultura i , en el mateix procés d’aprenentatge i canvi personal, canviar el món. • ...... l’educació s’instaura com un mètode d’acció transformadora, • Com a praxi política al servei de l’alliberament permanent dels éssers humans. • que no es dona només en les seves consciències, sinó • en la radical transformació de les estructures. • Procés en el que també es transformen les consciències. (1974 Freire) 5. Evolució històrica de la Pedagogia Social i de l'Educació Social Podem trobar 2 tipus de personatges: pares o fundadors: • Pares: Els credaors que llencen a l’aire les seves idees. • Els fundadors: agafen les idees i les ordenen, les delimiten 16 Diesterweg: utilitza per primera vegada el concepte al 1834. Pedagogia Social: - Alemanya. Finals s. XIX. 5.1 Corrents 1. Teòrica: Educació social en, des de i per a la comunitat - Vinculada al Neo Kantisme. - Vinculada a P. Natorp. 2. Pràctica: Ajuda a les necessitats humanes: ajuda social. - Vinculada a la situació resultant de la II guerra mundial. - Vinculada a la recerca del benestar de la joventut. Antecedents Rousseau/Kant/Pestalozzi/ Neokantisme/ Schleiermarcher Naixement Natorp/Fisher/Willman 1898. Pedagogia Social (1914-18) Guerra Mundial Desenvolupament Nohl/Baümer Nazisme (1941-45) 2ªGuerra Mudial Nous desenvolupaments Sprabguer Estats del benestar Actualitat Societat de la Informació 5.2 Periodes històrics en la configuració de la pedagogia social a ALEMANYA 1. Transició de la societat agraria a la industrial (final s. XVIII i principis del s. XIX). - Formació “il·lustrada i humanística”: teorías educativas i treball per alleugerir la pobressa (Pestalozzi) 2. Transició d’una societat industrial simple a la societat desenvolupada a través de la divisió del treball (finals. XIX i principis del XX). - Formació sociopolítica Natorp. 17