Análisis del Teixit Conjuntiu Especialitzat: Os, Tendons y Cartílag - Prof. 847, Apuntes de Fisiología

¡Descarga Análisis del Teixit Conjuntiu Especialitzat: Os, Tendons y Cartílag - Prof. 847 y más Apuntes en PDF de Fisiología solo en Docsity! TEIXIT CONJUNTIU ESPECIALITZAT Funcions • Nutrició. Intercanvi • Transport. Intercanvi • Metabòliques • Suport estructural • Suport físic • Esqulètiques • Immunitàries • Reparació tissular Diferenciació estructural Hi ha diferències estructurals importants entre cartílag, tendons, ossos, lligaments, etc., a causa de les seves funcions diferenciades. Diferenciació bioquímica Os --> Cristalls de fosfat càlcic Tendons i lligaments --> Col·lagen Cartílag --> Glicosaminoglicans Cèl·lules adiposes --> Triglicèrids Tot i també contindre altres (exemple: l’os també conté col·lagen), una gran part de la matriu té una molècula específica la qual comporta una diferenciació bioquímica. Diferenciació funcional Funcions de suport estructural: revestiment – ompliment. Teixit conjuntiu pròpiament dit. Funcions específiques • Tendó. Transmetre la força del múscul a l’os. • Lligament. Estabilitat passiva. • Os. Protecció, suport i sobretot moviment. • Cartílag. • Teixit hematopoyetic. • Teixit adipós. Teixit ossi La duresa i rigidesa són les característiques pròpies del teixit ossi. La seva duresa ve donada per la MEC mineralitzada. Les trabècules són comparables a vigues en un edifici. Ajuden a mantenir l’estabilitat i evitar que es trenqui amb facilitat l’os. Funcions de l’os • Moviment 1. Os cortical 2. Trabècules. Per dins passa la medul·la. Composició de l’os • Matriu. • Osteoide. Formada per col·lagen I, GAGs i glicoproteïnes estructural (per exemple osteocalcina, una proteïna important per la mineralització de l’os). • Mineral. Formada per hidroxiapatita càlcica, que és el mineral que impregna la matriu òssia. • Elements cel·lulars. • Cèl·lules osteoprogenitores • Osteoblasts • Osteoclasts • Osteòcit Característiques dels elements cel·lulars Cèl·lules osteoprogenitores: Cèl·lules mare que persisteixen en l’os un cop ha nascut el fetus. Són importants en cas de fractura, ja que és quan s’activen i es converteixen en osteoblasts, produïnt os per reparar la fractura. Estan localitzades bàsicament al periosti i a l’endosti. Cèl·lules osteoblasts: Funció principal: la de produïr os. Tenen un reticle endoplasmàtic rugós molt desenvolupat, ja que són molt actius produïnt diferents tipus de proteïnes (en concret, l’osteoide). Tenen un receptor per la vitamina D, la qual serveix per absorbir i fixar el calci a l’os. Quan la vitamina D arriba a l’osteoblast i s’uneix al seu receptor comença a produïr osteocalcina, que és l’encarregada de fixar el calci a l’os. Té un receptor a la superfície per la hormona paratiroïdal. Osteòcit: És l’osteoblast madur. Quan l’osteoblast ha produït la matriu, l’ha mineralitzat, i s’hi ha quedat atrapat, es converteix en osteòcit. La funció de l’osteòcit és la de manteniment de la matriu. S’ubiquen en les llacunes que queden entre les laminilles òssies. Forma ramificada, la qual permet el contacte amb altres cèl·lules. Osteoclast: Són les cèl·lules implicades en la destrucció d’os. La part de la cèl”lula que està en contacte amb la superfície de l’os que està destruïnt presenta una sèrie de plecs. Hi ha dos mecanismes per la destrucció d’os: • Allibera àcids orgànics que dissolen (o destrueixen) el mineral • Allibera enzims que digereixen les proteïnes de la matriu (és a dir, el col·lagen tipus I). Composició matriu de l’os • 70% sals inorgàniques • 30% matriu orgànica, del qual un 90% és col·lagen tipus I. La hidroxiapatita està formada per calci i fosfat. Tipus de col·lagen: I, caracteritzat per fibres grans estriades, per tant és el més resistent a les tensions. Estructura de l’os • Formada per os cortical i os trabecular. • L’os cortical està format per milers de sistemes de Havers, que tenen forma cilíndrica. Al seu centre passa el conducte vascular (és a dir, és on passen l’arteria i les venes) i al seu voltant hi ha 7-8 làmines d’os concèntriques envoltant el conducte. Entre les làmines, trobem els osteòcits, que es comuniquen entre ells per petits canals. • Els conductes d’Havers són verticals, i estan intercomunicats pels conductes de Volkmann. Estructura del periosti i l’endosti Són embolcalls de teixit conjuntiu inespecífic que envolten l’os per dins i per fora. Periosti Recobriment extern, excepte a les superfícies articulars. Funcions: Dos terços de l’entrada vascular a l’os es fa a través del periosti. Per tant, una fractura amb arrancament de periosti trigarà més en reparar-se. Mantenir una reserva de cèl·lules osteoprogenitores, que s’activaran quan es produeixi una fractura. Endosti Teixit conjuntiu inespecífic que recobreix l’os cortical per dins i les trabècules per fora. Funció principal: Mantenir un reservori de cèl·lules osteoprogenitores que s’activaran en cas de fractura. Mecanisme de remodelació El processos implicats són els següents: • Resorció selectiva (és a dir, destrucció) de l’os • Deposició (formació) d’os Les cèl·lules implicades en la remodelació són les següents: • Osteòcits i osteoblasts • Osteoclasts. Llacunes de Howship. Per la destrucció d’os, intervenen els àcids orgànics i els enzims proteolítics. Influència mecànica i hormonal • Dinamisme constant • Els factors que regulen el recanvi ossi són: • Concentracions de calci • Factors hormonals: calcitonina i PTH. • Tensions per cisalla • Compressions. Estimula la formació d’os. Per això es tracta de fer recolzaments parcials un cop el focus de fractura és prou estable per reduïr el temps de recuperació. Influència hormonal Els osteòcits i osteoblasts tenen receptors per la PTH, que els inhibeixen. Els osteoclasts tenen receptors de calcitonina, que els inhibeixen. Per tant, podem dir que la funció de la PTH és estimular la resorció d’os i la funció de la calcitonina és estimular la deposició d’os. Tendons i lligaments Són teixits molt similars entre ells. Composició bioquímica • Aigua. 70%. • Altres components. 30%. • Col·lagen tipus I. 90%. La seva funció és conferir major resistència. • Elastina. 1-2%. La seva funció és conferir elasticitat. • Proteoglicans. 5%. • Cèl·lules: els fibroblasts (també coneguts com tenòcits). Aquests teixits són vulnerables a la deshidratació, el qual és important evitar perquè no es malmetin. Estructura TENDÓ LLIGAMENT Feixos paral·lels i longitudins de les fibres de col·lagen. Feixos pràcticament paral·lels de col·lagen. Tenen una sola direcció d’actuació. Tenen més d’un sentit d’actuació. Funció Tendó: transmissió de la força generada pels músculs. Lligament: Estabilització. Lesions En traumatologia: • Esguinç • Ruptura • Luxació. Pèrdua de la congruència articular per lesions capsulolligamentoses. • Arrencament de la inserció. És poc comú. • Tendinitis. Tenosinovitis (inflamació beina del tendó) Lesions cròniques: • Tendinosis. Procés degeneratiu no inflamatori al tendó. • Pèrdua de les característiques biomecàniques. Lesions inflamatòries: • Artritis reumàtica. Tècniques de fisioteràpia • Postures de repòs • Immobilitzacions • Mobilització precoç • Massatge transversal profund (cyriax) • Punció seca al tendó. • Ergonomia. Tendons Estructura Els fascicles s’empaqueten amb l’endotendó (que és teixit conjuntiu inespecífic). Uns quants fascicles s’empaqueten amb peritendó (teixit • En alguns casos, fer l’interfase articular (formen la superficie articular). • Esmorteïr les càrregues. • Unir diferents superficies. Lesions en traumatologia • Fissura • Ruptura (en cas de fractures intraarticulars d’un os) • Abrasió (desgast per fricció) Lesions inflamatòries • Artritis reumàtica • Infecció intraarticular (la infecció menja el cartílag articular, en general a causa d’una fractura oberta). Lesions cròniques • Desgast o artròsi, Tècniques • Descàrrega (bombejos, repòs, fèrules) • Alineació • Repòs (relatiu) • Administració de substàncies regeneratives (eficàcia no demostrada) Estructura • Cèl·lules: condròcits (condroblast madur, pel manteniment de la matriu) i condroblasts (fabricació de matriu). • Matriu • Composta per ■ 60-80% aigua ■ 20-40% part orgànica • 60% col·lagen tipus II (menys gruixudes que tipus I) • 40% GAGs i proteoglicans. Són l’element que defineix el cartílag. • Cèl·lules. 2% del total del teixit. Estructura de la matriu Substància fonamental • GAGs --> 70-200x disacàrids, formant un polisacàrid estès a la matriu amb càrregues negatives per captar aigua. • LEC • Proteoglicans: proteïna amb GAGs units. Funció: resistir a la compressió i absorció de la càrrega. Poden formar agregats: àcid hialurònic + proteoglicans Tipus • Cartílag hialí. Ex. nas, largine, anells traqueals, precursor de l’os (formació o reparació) i articulacions. • Cartílag elàstic. Ex. orella, epiglotis, laringe. • Fibrocartílag (entre cartílag i teixit conjuntiu dens). Ex. símfisis, discs intervertebrals, insercions, càpsula. A articulacions sotmeses a molt estrés i sobretot cisalla. Cartílag elàstic Comparteix moltes característiques amb el cartílag hialí, però a diferència d’aquest conté una gran proporció d’elastina. Fibrocartílag • Cartílag + teixit conjuntiu dens. • Està format per capes: • Col·lagen tipus I • Cartílag hialí • Col·lagen tipus I • Cartílag hialí • Etc., alternant-se. El col·lagen tipus I es el que li dona resistència. Cartílag hialí (articular) Característiques generals: • Enorme capacitat per suportar càrregues i realitzar moviments sense dolor, ja que el cartílag permet que els nostres moviments siguin suaus gràcies al coeficient de fregament molt baix. • No nodrit directament per la sang sinó pel líquid sinovial. • No innervat. No es pot tenir dolor al cartílag. Per això no es detecten els desgasts fins que no estigui bastant avançat el procés. Estructura Format per 4 capes: • Zona I o tangencial (on es troba el 5-10% de la matriu) • Zona II o de transició (45-50% de matriu) • Zona III o radial (30% de matriu) • Zona IV o calcificada (5-10% de matriu) La zona IV és una zona amb estructura de cartílag, però que està mineralitzada. Les articulacions més afectades per l’artròsi solen ser: les interfalàngiques, la trapeci-metacarpiana (polze), la columna, la pelvis (sobretot la coxofemoral), els genolls i els metatarsians. L’artròsi, a nivell patològic, la coneixem com una alteració de la continuïtat de la matriu de col·lagen i proteoglicans. És un augment de la permeabilitat del cartílag. Procés patològic A mesura que es desgasta l’articulació, va quedant exposat l’os subcondral. Això produeix molt dolor, ja que l’os no està preparat per fer la funció del cartílag. Clínica Signes i símptomes propis de l’articulació • Pèrdua de mobilitat • Pèrdua funcional • Dolor • A l’inici, relacionat amb l’activitat. • En fases avançades d’artrosi, el dolor persisteix fins i tot amb repòs. Signes radiogràfics • Modificacions de l’os subcondral (esclerosi subcondral i osteòfits) • Pèrdua de la interlínia Progressió 1. Es produeix una pèrdua de les capes superficials per forces de cisalla. És a dir, la primera capa es desgasta, quedant desprotegides les altres capes. 2. Els feixos de col·lagen de la zona III s’obren i apareixen fissures. 3. S’uneixen les fissures, formant úlceres. 4. La unió de varies úlceres suposa l’exposició de l’os subcondral. TEIXIT EPITELIAL És el teixit que recobreix el cos, algunes cavitats, etc. Funció corporal • Protecció física. La pell protegeix a l’organisme dels patògens que hi entren en contacte. • Delimitació. La llum dels intestins, les cavitats, els límits exteriors del cos… • Absorció. A nivell intestinal. • Secreció. Les glàndules estan formades de teixit epitelial. • Excreció. Pel seu paper als ronyons. • Intercanvi de gasos. Als pulmons. • Superfícies de lliscament. Forma algunes de les làmines dins del cos. Característiques generals Recobriment • Què recobreix? • Superficies externes corporals • Cavitats internes tancades. Per exemple: l’aparell cardiovascular. • Tubs que comuniquen amb l’exterior (digestiu, respiratori, i gastrourinari) Secreció: Parènquima de glàndules i conductes secretors. Percepció: Cèl·lules especialitzades (epitelials): receptors (olfacte, gust, oïda i visió). Fisioteràpia de patologies associades Lesions: • Alteracions en l’epiteli respiratori • Producció i evacuació de mucositats • Irritació de l’epiteli