BLOC 1. El mètode científic en la investigació social, Esquemas y mapas conceptuales de Metodología del Trabajo Social

¡Descarga BLOC 1. El mètode científic en la investigació social y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Metodología del Trabajo Social solo en Docsity! BLOC 1. El mètode científic en la investigació social 1.1. El procés d’investigació social 1.1.1. Fonaments del mètode científic aplicat al treball social CLAUS EPISTEMOLÒGIQUES ● Les posicions cap al món social estan relacionades amb ○ la naturalesa o l'essència mateixa de la realitat i l'existència → ONTOLOGIA ○ les suposicions bàsiques sobre el coneixement → EPISTEMOLOGIA ○ els principis i idees en què els investigadors basen els seus procediments i estratègies → MÈTODES ● Preguntes fonamentals a les que s’enfronta la investigació social: ○ ONTOLOGIA → Què és la realitat? Existeix la realitat? ○ EPISTEMOLOGIA → Podem conèixer la realitat? ○ METODOLOGIA → Com la podem conèixer? ● Etimologia (del grec): ONTOLOGIA EPISTEMOLOGIA MÈTODES • ontos (ὄντος) → èsser • logos (λόγος ΛΟΓΟΣ) → discurs (estudia l'ésser i, per tant, la realitat) • episteme (έπιστήμη, ΕΠΙΣΤΗΜΗ) → coneixement, saber, ciència • logos (λόγος ΛΟΓΟΣ) → discurs (reflexiona sobre les bases sobre els quals s'assenta el coneixement) • meta (μετα) → més enllà, després • hodos (ὁδός) → camí (“Camí segur per a arribar més enllà”, parla dels procediments) ● Com veiem dos punts de vista diferents: El subjecte i l’objecte dues entitats independents? O subjecte i objecte estan interactivament vinculats? ONTOLOGIA EPISTEMOLOGIA MÈTODES • Aquesta qüestió tracta sobre la natura de la realitat social i la seva forma • Els fets socials són objectes i existeixen de forma autònoma a la nostra ment i a la nostra interpretació. • Els fenòmens socials són “coses en si mateixes” o "representacions de les coses"? • Aquesta qüestió tracta sobre la relació entre el “qui” i “el què” I el resultat d’aquesta relació. La relació entre l’home i el món • El món existeix com a tal amb independència de l’actuació humana? Dues respostes: Lleis causa/efecte Lleis menys imperatives • Aquesta qüestió tracta del “com” podem conèixer la realitat social. Fa referència als instruments, a les tècniques emprades, fa referència al procés cognitiu • Si considero que la realitat social es un objecte extern que no està afectat pel procés cognitiu, el científic utilitzarà tècniques de manipulació (experiment controlat/ control de variables) • Si considero que existeix una interacció entre l’investigador/a i el què s’investiga serà un altra PARADIGMA Ontologia + Epistemologia + Mètodes = Paradigma ● Els paradigmes de recerca es poden caracteritzar a través de: ○ ONTOLOGIA ○ EPISTEMOLOGIA ○ MÈTODES ● Diagrama de la relació entre els diferents questions (límits desdibuixats i dependència mútua) PARADIGMA ONTOLOGIA. Què és la realitat? Existeix la realitat? EPISTEMOLOGIA . Podem conèixer la realitat? MÈTODES I TÈCNIQUES. Com la podem conèixer? POSITIVISTA Hi ha una sola realitat o veritat Es pot mesurar la realitat i, per tant, centrar-se en eines fiables i vàlides per aconseguir-ho Generalment, quantitatius, com per exemple l’anàlisi estadístic, les enquestes... CONSTRUCTIVIST A / INTERPRETATIVIS TA No hi ha una sola realitat o veritat. La realitat és creada pels individus en els Per tant, la realitat ha d'interpretarse. S'utilitza per descobrir el significat subjacent Normalment qualitativa, podria incloure: entrevista qualitativa; observació participant; ➔ Descriure ➔ Analitzar ➔ Interpretar ➔ Explicar ➔ Comprendre ➔ Actuar ➔ Transformar ➔ Preveure OBJECTIUS DE LA INVESTIGACIÓ SOCIAL OBJECTIUS BÀSICS VS. APLICATS ● Objectius bàsics ○ Descriure ○ Explicar ● Objectius aplicats ○ Preveure/Predir ○ Actuar TIPUS D’INVESTIGACIÓ SOCIAL ● Finalitat ○ Bàsica ○ Aplicada ● Abast temporal ○ Sibcrònica (seccional) ○ Diacrònica (longitudinal) ■ Re ● Profunditat ○ Descriptiva ○ Explicativa ● Amplitud ○ Microsociològica ○ Macrosociològica ● Fonts ○ Primàries ○ Secundàries ○ Mixtes ● Caràcter ○ Qualitatiu ○ Quantitatiu ● Naturalesa ○ Documentals ○ Empiriques ○ Experimentals ○ Doctrinals/teòriques ● Marc ○ De camp ○ De laboratori ● Estudis a què donen lloc ○ Pilot ○ Avaluatives ○ De cas ○ Sondeig ○ Replicació… ● Objecte ○ Disciplines, institucions, Sectors socials LA INVESTIGACIÓ SOCIAL APLICADA AL TS ● La investigació ajuda a comprendre els processos complexes que expliquen el com i el per què de les situacions a les que s’han de fer front. ● La investigació permet aconseguir la capacitat suficient per poder construir i determinar el propi objecte de treball. ● La investigació ha de suposar el suport fonamental en la configuració del model professional. ● La investigació suposa un coneixement sistematitzat de la realitat i ajuda a aplicar el coneixement com a un instrument de resolució de problemes. PARTICULARITATS DE LA INVESTIGACIÓ SOCIAL EN TS PERSPECTIVA QUANTITATIVA ● Objecte d’estudi: l’individu i la societat (principi d’indeterminació de Heisenberg) ● Medició ● Generalitzabilitat PERSPECTIVA QUALITATIVA ● Profunditat de comprensió: preocupat per una comprensió més profunda del problema de recerca en el seu context únic ● Les dades qualitatives consisteixen en paraules i observacions (no números) 1.1.3. Visió general de les etapes de la investigació ● Investigar és un procediment: ○ Reflexiu ○ Sistemàtic ○ Controlat ○ Crític ● Per això, és necessari: ○ Organitzar ○ Planificar ○ Sistematitzar ○ La vostra observació i de l’anàlisi d’una situació que podem anomenar típica, però de la qual volem comprendre-la, evidenciar els conceptes constitutius i formular, si s’escau i podem, una teoria Formulació del problema objecte d’investigació ● Què investigar? ● La investigació pot néixer per encàrrec o per curiositat del propi investigador o de la pròpia investigadora ● Punt de partida: el problema ● Ha d’estar correctament formulat, en forma de pregunta començant pels subjectes de la recerca, les variables en joc i les seves relacions Condicions que ha de complir el problema Aspectes del problema d’investigació Implica una reflexió sobre: No perdre de vista les relacions entre les condicions Físiques / biològiques de la societat Culturals Personals Institucionals Dinàmiques de la societat • Clima • Geografia • Edat • Gènere • Salut • Normes • Actituds • Valors • Opinions • Religioses • Rol • Classe social • Nivell d’estudis • Sector d’ocupació • Família • Educació • Polítiques • Religioses • Econòmiques • Canvi • Conflicte • Problemes socials Origen del problema: Trobar una explicació racional de la realitat Formulació del problema objecte d’investigació Els criteris per plantejar un problema seran: ● S’ha de formula clarament i sense ambigüitat, per exemple: en quines condicions......; quin efecte .... ; com es relaciona .... ● El seu plantejament ha d’implicar la possibilitat de realitzar una prova empírica o una recollida de dades. Per tant vol dir que ha de ser observable a la realitat o en el seu entorn Les preguntes de recerca Orientacions generals sobre la/les preguntes de recerca: ● Preguntes factuals: sobre fets que es donen a la realitat social ● Preguntes comparatives: ens posen de relleu la magnitud del fet al comparar-lo amb altres fets socials ● Preguntes progressives: que estableixen una seqüència de l’evolució d’un fenomen a llarg termini ● Preguntes teòriques: les dades empíriques hem de tractar-les com elaboracions teòriques si volem que la nostra recerca sigui reconeguda per la comunitat científica ○ Que la pregunta pugui tenir resposta ○ Escollida la pregunta / el tema es tracta de familiaritzar-se amb ell. Llegir sobre la teoria i la investigació relacionada, llegir sobre temes relacionats... Aquestes preguntes, ens faciliten afrontar un problema de recerca, en el que hem de determinar un objecte més concret i una estratègia de recerca, es a dir: uns mètodes i uns objectius La formulació de la pregunta inicial Expressar amb la màxima exactitud possible què és el que es vol saber, explicar i comprendre. Ha de servir de fil conductor de tota la investigació. Qualitats / Criteris d’una bona pregunta inicial ● Claredat ● Viabilitat ● Pertinència L’exploració ● Estudi de la documentació existent sobre el fenomen o el problema estudiat ● Permet conèixer l’estat dels coneixements ● Permet enumerar els diferents factors que afecten a aquella problemàtica o fenomen estudiat ● S’han d’explicitar els mètodes utilitzats per a la investigació documental L’exploració. Les fonts de les dades Revisió de literatura 1. Quines preguntes de recerca es fan els investigadors en la meva àrea? Apunta-les. 2. Quines poblacions estudien i en quin nivell? Quina és la unitat d’anàlisi? Quines mostres s’han triat i com s’ha fet? Són mostres grans o petites? 3. Quins constructes i variables se cerquen? Per exemple, salut mental és un constructe, però per estudiarlo cal fer-lo operatiu i utilitzar variables (persones amb un diagnòstic determinat, com la depressió, etc.). 4. Quin tipus d’instruments (tests) o altres mesures utilitzen? Per exemple, el DSM 5 té uns indicadors de diagnòstic per a la depressió. 5. Quines teories existeixen per indicar-me com analitzar les meves dades i relacions? 6. Quin tipus de dissenys de recerca es fan servir en la meva àrea? Són estudis qualitatius o quantitatius? 7. Quines dades empíriques i resultats es troben en la meva àrea? 8. Què és el que diuen els autors que és el següent que caldria estudiar? Per exemple: quines qüestions clau estan sense resposta? Quins canvis en l’àmbit polític, social o Segons Quivy i Van Campenhoudt (1997) : Veure quins són els enfocaments possibles del problema, aclarint las característiques fonamentals Escollir un enfocament i justificar-ho. Conèixer les limitacions de l’enfocament que escollim Principi d'orientació teòrica de la investigació i definició de les seves línies de força. Confereix coherència a la investigació i la capacitat de descobrir. L’elaboració del marc teòric ● Sol ser una secció llarga, detallada i densa ● Com més llarga sigui la revisió de la literatura, més temps, esforç i probablement més espai, es necessitarà per elaborar el marc teòric ● Aquesta part sol ocupar ¼ o 1/3 part del projecte de recerca o de l’informe d’investigació ● S’han d’haver clarificat al màxim tant l’objecte d’estudi, com objectius i problema d’investigació ● El marc teòric és la base en la qual es sustentarà el nostre projecte, investigació… En definitiva, es tracta de… ● Realitzar una recerca d’informació relacionada amb l’objecte d’estudi ● Seleccionar les fonts més idònies per a la pròpia investigació i la seva referència bibliogràfica ● Estructurar les fonts bibliogràfiques ● Extreure el contingut essencial de la revisió bibliogràfica ● Tenir el material preparat i organitzat per a redactar el marc teòric amb les referències en el text de forma adequada Tot i que aquest treball es troba al inici del treball científic, es pot i es deu realitzar al llarg de tota la investigació, amb l’objectiu d’actualitzar la literatura del tema d’objecte d’estudi Com construir un marc teòric?... ● Fer una revisió de la literatura (antecedents), qui ha fet recerca sobre el tema que estem investigant, quin tipus de recerca s’ha fet, quins objectius, quina metodologia, quins resultats... Aquesta revisió de la literatura es pot incloure dins del marc teòric o bé es pot presentar, en un informe de recerca o projecte, just abans del marc teòric. Aquests antecedents s’han de presentar de forma ordenada. ● La construcció del marc teòric depèn del què trobem en la revisió de la literatura (Hernández, R., Fernández, C i Baptista, P., 2010: 53): ○ que existeixi una teoria completament desenvolupada que es pugui aplicar al nostre problema de recerca ○ que existeixin varies teories que s’apliquin al problema de recerca, c) que existeixin generalitzacions empíriques que s’apliquin al problema; ○ que trobem descobriments interessants, però parcial que no s’ajusten a una teoria, o ○ que només existeixin guies encara no estudiades o idees vagament relacionades amb el problema de recerca En funció de cada cas construirem el marc teòric. Els conceptes en el marc teòric Sobre els conceptes Els conceptes són els significats acceptats que assignem als termes per facilitar la comunicació, la mesura i la investigació. La conceptualització és el procés d’especificar les imatges difoses mentals dels nostres conceptes i escollir les classes d'observacions i mesures que seran apropiades per a la nostra investigació. Sense un sistema conceptual no és possible parlar de mètode científic Quèsónels conceptes? ● ”Abstracció obtinguda de la realitat, la finalitat de la qual és simplificar, resumir una sèrie d'observacions que es puguin classificar …” ● Tenen significat dins d’un marc de referència, dins d’un sistema teòric. L’investigador o l’investigadora els situa guiat per la pròpia teoria. ● Representen els fenòmens o els aspectes del fenomen que estem investigant. Com fer-ho, quan fer-ho? Donar definició nominal del concepte ● Indica que un determinat fenomen existeix i ens especifica de quina forma es entès Indicació dels indicadors que ens serviran per mesurar/ registrar aquest fenomen (definició operativa) ● Han de tenir indicadors empírics (dimensionalització Dimensionalització ● Procés mitjançant el qual s’especifiquen més clarament els conceptes dividint-los en diferents dimensions i en alguns casos en subdimensions Dimensió ● Un aspecte o faceta especificada d’un concepte ● Un agrupament. Un concepte sol tenir varies dimensiones, varis tipus d'agrupaments ● La delimitació de les dimensiones ha de ser guiada per la informació obtinguda durant la fase exploratòria. Per mo ● Per poder definir nominal i operativament les dimensions d’un concepte. ○ Les diferents dimensions han de ser independents entre sí ○ No poden solapar-se ○ Han d’intentar recollir el màxim de la dispersió dels conceptes ○ S’han de poder mesurar 1.2. Potencialitat i pertinença dels abordatges metodològics en el treball social 1.2.1. Aproximació qualitativa 1.2.2. Aproximació quantitativa 1.2.3. Aproximació mixta