Bloc 1 i 2 Economia i Societat en el món contemporani, Apuntes de Economía

¡Descarga Bloc 1 i 2 Economia i Societat en el món contemporani y más Apuntes en PDF de Economía solo en Docsity! Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Bloc 1: El llegat del passat en el món actual 1. Relació entre població i recursos Fluxos econòmics. • Cacera i recol·lecció 0 – 4 habitants/km2 • Pastoreig 0 – 4 habitants/km2 • Guaret forestal 0 – 4 habitants/km2 • Guaret arbustiu 4 – 64 habitants/km2 • Guaret curt amb animals domèstics 32 – 64 habitants/km2 • Collita anual amb cria intensiva d’animals 64 – 256 habitants/km2 • Collites múltiples amb pocs aliments animals 256 – 512 habitants/km2 En funció del nivell tecnològics, el sistema pot suportar a un nombre d’habitants, quan aquest nombre augmenta hi ha una crisi poblacional. 1 Economia → gestió dels recursos escassos. Per explicar com funciona tot això, s’explica amb diagrames de flux. Les empreses funcionen amb el treball proporcionat per les famílies que reben diners i que es reinverteixen a canvi dels productes o serveis que l’empresa produeix. Cada sistema productiu permet mantenir a un nombre determinat de persones: Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Quan es produeix un creixement de la població hi ha diferents formes d’afrontarlo i resoldre’l: 1. Increment de la producció agrària sense canvi tècnic a. Red ucci ó de les pastures → increment de la població, les terres que no conreaven (per exemple bosc que no hi havia bestiar) si augmentes les terres, ja no hi ha animals ni bosc i pots mantenir més les poblacions b. Conreu de terres marginals → Mes esforç (com caminar més per aconseguir) c. Reducció del guaret → si augmentes terres a expenses de les terres que no poden descansar cau la qualitat. d. Si hi ha menys bestiar → menys fems (dieta pobre, menys carn, menys animals de treball) e. Resultats pitjors, terra s’erosiona no pots produir quasi, no funciona. f. Si la població creix crisi de subsistència o mortalitat. 2 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal 1750 on Àsia te 502.000.000 i Europa 163.000.000 ja que és un territori fèrtil, monson, més d'una collita, economia agrària amb l’arròs, en canvi en Europa amb el cereal. Més capacitat de producció d'Àsia. PREGUNTA EXAMEN : És una representació de la realitat, és un model. Taxes de mortalitat (es calcula tants per mil). Creixement demogràfic és la diferencia entre la natalitat i la mortalitat. El que va passar perquè hi hagi creixement demogràfic. Està relacionat amb el gràfic de dalt. Tenim un període inicial que es diu sistema demogràfic antic → alta mortalitat i alta natalitat. Per tant el creixement demogràfic s’estanca, no hi ha creixement. Caiguda de la mortalitat, la natalitat es manté alta durant més temps per després baixar a nivells baixos, en aquell moment inicial, alta mortalitat i en el moment final baixa natalitat i alta mortalitat, hi ha un moment històric (entremig) en el qual la mortalitat es redueix i la natalitat trarde més → hi ha un creixement demogràfic. Suècia. Pregunta examen Que explica aquesta gràfica 5 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal quin procés explica? La transició demogràfica. Comenteu la gràfica. SUECIA Per començar és no deixar-se enganyar per els elements cridaners, és una cosa accidental perquè torna a estar on estava, l’important és les tendències en el primer lloc, després les accidentals. Has de dir sempre aproximadament. Les tendències primer s’ha de dir que hi ha dos límits. La línia gruixuda és la mortalitat i la fina la natalitat. Els valors de les taxes de mortalitat són aproximadament 30%, la tendència (aproximadament has de seguir una línia, l'evolució general és bastant estable (fins 1800 i després tendència a reducció) però comença a reduir i arriba a valors del 10 %). Es veu en 1920 la grip espanyola, pic important. Hi ha mortalitats catastròfiques (és molt exagerat el pic molt alt), exemple 1770. Els valors de les taxes de natalitat, hi ha període d'estabilitat i després es redueix. El cas de Suècia és dels que millors s’adapten a model general, tenim aproximadament alta natalitat, episodis de mortalitat catastròfica i una reducció de la mortalitat on la natalitat es manté alta. 6 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal 1. Gran diferencia cas britànic, la natalitat no manté estabilitat si no que puja una mica en la època de 1700-1800. La mortalitat es comporta de manera reduïda. La natalitat no tan sols es manté alta, si no que creix, les raons pot ser que la revolució agrícola facilita tot. Bona part de les dones tenien fills a partir d’una edat, millor primer estabilitat laboral, i això és un enrariment de l’edat del primer fill, com la nostra societat que té les taxes de natalitat de les més baixes i també perquè és difícil tenir estabilitat laboral. També hi ha estratègia de tenir fills per que son actius de treball fins a 1900 que baixa. 2. França diferencia entre GB → tenim una taxa de mortalitat molt alta caracteritzada per daltabaixos grans per crisis de supervivència molt freqüents i a finals del s. XVIII reducció taxes de mortalitat i paral·lel reducció de la natalitat. En definitiva, és diferent en aquest cas no hi ha separació la natalitat i mortalitat baixa a la vegada. 7 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal • Exògenes → epidèmies i pestes → no tenen res a veure amb la dinàmica demogràfica interna i es poden produir en qualsevol moment. El primer pensador respecte això va ser Malthus, en el cas britànic. Plantejava que la població creixia de manera exponencial i els aliments de manera lineal. Quan la població supera la quantitat d’aliments es produeix una catàstrofe de mortalitat. A la practica, aquest plantejament no ha passat, perque la quantitat d’aliments s’ha aconseguit igualar-la a la població. La mortalitat exògena, exemple → la pesta negra (XIV), pesta bubònica (XIV), còlera (XIX). Un altre exemple el desastre demogràfic a Amèrica amb l’arribada dels europeus (una població que no tenia defenses per les malalties europees), les guerres. 10 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal La mortalitat infantil és molt important, fins la transició demogràfica va ser excepcional. La mortalitat era especialment intensa fins arribar als cinc anys. Era comú la mort a l’estiu per deshidratació, diarrees, etc. Les persones grans acostumaven a morir a l’hivern, a causes del fred. La mortalitat diferencial: • Sobremortalitat femenina o Hi ha una mortalitat masculina superior a la femenina, tot i que neixen més nens que nenes. o A les societats del passat hi havia, però, una sobremortalitat femenina relacionada amb la maternitat. • Mortalitat relacionada amb el clima, medi ambient, tipus d’alimentació. o Cada context té situacions específiques que influeixen en la mortalitat de les persones que hi habiten. o Fins i tot pràctiques culturals poden influir (com es porten els nens, com i quan se’ls hi dona de mamar, etc.) Mortalitat social segons el grup social → la mortalitat de peons, per exemple, tenien una mortalitat més alta que fills de funcionaris, etc. Aquest fet no és només identitari de societats del passat, també passa actualment. Una de les vies per controlar la fecunditat, és l’edat d’accés al matrimoni. Això planteja models matrimonials diferents. Un matrimoni més tardà implica un nombre més reduït de fills. Cal tenir en compte que els canvis de comportament demogràfic té molt a veure amb regions dins d’un mateix territori. La transició demogràfica va comportar una caiguda de la fecunditat, un augment de l’esperança de vida i l’envelliment de la població. També la reducció de número de fills per dona. El demògrafs històrics fan servir tres fons bàsiques: registres de naixements, de matrimonis i de defuncions. 11 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Migracions EXAMEN SORTIRÀ FOTOGRAFIA POTSER. Es diu els últims d’Anglaterra, ens aporta informació del autor Ford. Madox Brown, no sabem qui és, sembla que es d’Anglaterra. Ens dona una data 1855, indica que es la data en la que la persona fa la pintura. Estan en la costa, en un vaixell. En el centre de la imatge hi ha una parella, son joves, estan Il·lustració 1. Ford Madox Brown "The last of emigrant. Van ben vestits. Si fas un viatge en Englan", 1855 necessites capital per marxar, és una inversió, necessita recursos, i els més pobres no ho poden fer. Amic pintor els fa una pintura. Es veu angoixa, desesperació van a la Índia, és fàcil que perdin el contacte amb el lloc d’origen, saben que no tornaran. Un tren que va de CentreAmèrica que busquen arribar a Estats Units. Les cares son molt semblants, idea de incertesa, de trencament de anar a lloc que no sabem que passarà. 12 Il·lustració 2. La bestia (2008 - 2009), fotografies de Isabel Muñoz Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Procés d’urbanització És un procés que no es tant europeu si no asiàtic en el seu origen, any 1000, la major part de la població urbana vivia en la Xina. Europa procés de urbanització a partir de la revolució industrial. S’entén que una població esta urbanitzada quan te 10.000 en aquesta taula. Fenomen de urbanització tomb de població rural y urbana al món. Abans era molta gent rural y 2005 hi ha més de 50% de població mundial que viu en ciutats. FI CARÀCTER RURAL DEL MON. 15 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Migracions internacionals: les interpretacions tradicionals Abans explicava que Europa procés de emigracions massiva en paral·lel del procés d'industrialització. Sortides de migració, quins son països, GB, saldo negatiu tenen 34 immigració? Resulta que GB emigren quan hi ha industrialització, conclusió migració te que veure amb procés de monetització i processos de migració massiva. Emigració relacionada als processos de industrialització. Problema abans no saben que passen a Àsia etc. Única realitat la migració atlàntica. Els moviments migratoris europeus en el segle XIX Les migracions europees són conseqüència del gran creixement natural de la població fruit de la transició demogràfica. La industrialització no era capaç d’assumir aquest creixement. Interpretacions recents sobre les migracions Hi ha diversos sistemes: • Via Atlantica → Sistema Europeu Entre Amèrica i Europa, nombre 55 milions → vinculat amb processos de modernització 16 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal • India va a sud est asiàtic com Indonesia 48 milions de persones • Xina i Rússia va a Sibèria i Japó • Sistema africà → a veure amb el sistema esclavista. Què se sap ara? El mapa parla de lloc d'origen i de destí. Període 1700-1940 més ampli. Mapa migració Europa 56 milions d’habitants, diu que van Amèrica del Nord i del Sud cap a Rússia. Índia 30 Milions - grans magnituds. Africana 17 milions Per tant, no es tant només la industrialització, ha que en aquest moment no s'industrialitza i posa en qüestió aquesta idea de que la migració nomes estava vinculada a industrialització i modernització. Hi ha altres factors → Amèrica era un territori poc densament poblat, en un sistema capitalista la mobilitat de la força de treball és essencial, sobre tot en 17 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal britànica, que destruiran les seves infraestructures i decaurà la seva producció. De la mateixa manera que decaurà la producció a Xina en el moment de la colonització. Aquesta divergència esta en debat → una de les qüestions que es planteja és que Europa ha superat les seves limitacions. Les crisis de l’Antic Règim Lligades a factors exògens o endògens. Les crisis no es donen a tot Europa a l’alhora, no són universals. Un lloc pot viure una intensa crisi demogràfica i un altre una situació de normalitat. La mala qualitat dels transports impedeix compensar les mancances. Són crisis aleatòries i no previsibles. Provoca reaccions demogràfiques lògiques → reducció dels naixements, reducció dels matrimonis, recomposicions posteriors (segones núpcies), recuperació de les concepcions... Tot això provoca una crisi econòmica especifica. Aquestes crisis començaven amb l’escassetat de cereals, el que implicava una alça dels preus dels cereals, amb la consegüent caiguda de demanda de productes artesanals i una caiguda de preus. En conseqüència, hi havia una crisi regional, on la gent no podia pagar els aliments. Crisis resoltes quan es recuperava la producció, però en aquest temps hi ha hagut revoltes i violència contra les autoritats que estan obligades a mantenir a la població viva. Aquestes crisis implicaven una especulació molt important que beneficiava a tots aquells que posseïen els cereals (sobretot els nobles i mercaders). Quan es donaven caresties, les poblacions tenien diferents maneres d’afrontarho:  Creació de botigues de blat o pallols → el posaven a disposició del públic en moments d’escassetat. Controlaven la qualitat i el preu. 20 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Quan el control no era possible, esclataven revoltes de subsistència, un mecanisme de pressió → la pressió sobre les subhastes dels monopolis que controlaven els ajuntaments (fleca, carnisseria, tavernes...) i on era possible fixar els preus. (Lectura important: La economia moral de la multitud, E.P. Thompson). Les revoltes no només eren violentes, també es posaven en qüestió el pagament de drets senyorials, com els delmes, etc. Per trencar aquestes limitacions dels recursos i el sostre malthusià i ha diversos elements: 1. Increments de productivitat per diferents vies → fer els mateixos productes amb materials similars. 2. Processos d’especialització → cada territori comença a produir un sol producte. 3. Captació de recursos a l’exterior → explotació de determinats territoris exteriors. 4. Canvis institucionals (a nivell polític, a nivell econòmic, a nivell financer) 5. Canvis en la religió // desenvolupament de la ciència → canvi en la concepció del món. 6. Protoindustrialització i canvis tècnics Aquests elements portaran a l’hegemonia d’Europa al món. Aquesta especialització i els nous circuits comercials (la cerca de territoris exteriors) comportaran una política econòmica → el mercantilisme → que deia que la base de la riquesa és l’acumulació d’or i plata per part de l’Estat. Això es fa a través del comerç → balança de pagament amb superàvit. Exportar més que no pas importar. O importar per poder exportar a continuació. El comerç es el mecanisme que ha de permetre incrementar la riquesa, a través de la captació de recursos dels altres, l’economia va lligada a la guerra. Exemples de riquesa a través del comerç: 21 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal  Províncies Unides (s. XVI/ XVII) Centre comercial més important d’Europa: o Pesquen balenes (Groenlandia) o Salaven arengues a la pròpia nau (venien els peixos pescats davant d’Anglaterra a Anglaterra) o Comerç de sal i fusta amb Escandinàvia o Grans proveïdors de blat a través del Bàltic (control d’aquest mar) o Creació d’instruments comercials i financers:  Companyia de les Indies Orientals (1602) . Capitals privats que es fusiones i se’ls hi dona l’exclusivitat del comerç en determinats territoris (guanys del 20/24%)  Companyia de les Indies Occidentals (1621)  Banc d’Amsterdam → ajuda a la homogeneïtzació de la moneda.  Borsa Negociació de títols de les Companyies d’Índies. La relació d’Europa amb Amèrica i Àfrica El desenvolupament de la navegació va permetre arribar a Amèrica i posar el continent al servei de l’economia europea, així com obrir bases comercials a altres continents. Això va comportar varies coses: 1. Les poblacions caçadores-recol·lectores foren aniquilades i les agrícoles sotmeses als països dominants. 2. Genocidi cultural 22 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal A Anglaterra es practicava fins s. XVII l’agricultura en camps oberts opend fields (parcel.les disseminades, poc bestiar, guaret...) → Els grans propietaris, senyors i terratinents, varen tancar els camps, tancaments (enclosures) i crearen grans explotacions capitalistes que permeteren l’aparició de l’arrendatari dinàmic que inicia el procés de transformació. Enclossures, tipus: • Senyorial, s. XVI i abans, “les ovelles es mengen els homes” transformació de bona part de les terres de conreu al bestiar font de fibra tèxtil, com les ovelles amb la llana. Bestiar especial de llana. • Particular, tancament i intercanvi entre particulars. • Voluntària, mantenint els comunals, tota la gent del poble capacitat de decisió, fan agrupacions, però es solen mantenir els comunals com un bosc, el porten al bestiar a pasturar i de la llenya als boscos comunals. • Parlamentària, darrer quart del s. XVII, una part dels propietaris demanaven al parlament un decret autoritzant el tancament, també els comunals. Quan una part dels propietaris decidien de fer tancaments el parlaments els autoritzava a fer la llei, (potser és la meitat). Però no tothom té capacitat econòmica, tancament és posar una tanca i havia gent que no ho podia pagar. Ploughing at Laxton in the 1930's. Open field. 25 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Restes d'une enclosure ancienne, dans une forêt de résineux plantés (RoyaumeUni). Aixo es un tancament, pagesos tenien recursos fàcil i els que no s’endeutaven. Desigualtat social, camperols sense terres i altres acumulació de terra, per tant, molts marxen. Segons aquesta interpretació → el pas al capitalisme en l’agricultura es faria a partir de la construcció de la gran propietat capitalista i l’aparició de grans pagesos. Canvis no van ser per les grans explotacions, varen ser els petits camperols que posen en marxa les transformacions Actualment (R. C. ALLEN, 1992) Els open fields i les petites explotacions van ésser tant dinàmiques com les grans. El canvi agrícola i tècnic no està lligat a la gran explotació. Creixement de les superfícies de conreu: • Noves tècniques de drenatge i d’assecament de terres pantanoses. Com Holanda, creixement demogràfic i una de les opcions és augmentar el territori. Dessecació de terres baixes. Holanda desenvolupaments tècnics amb posar dics i molins pensats per contribuir a la dessecació. Aigua estancada nivell inferior i la posen en la part superior en un canal i s’expulsa l'aigua per dessecar amb els molins, que no són per moldre gra. Per tant, terres sota nivell mar més seques. • Sobretot als Països Baixos amb la creació de polders, xarxa de canals i de molins Rotacions complexes en el camp: primer dos sistemes tradicionals: biennals i triennals 26 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal El tradicional és el guaret, biennal, tens camps al costat els boscos, durant un any es conrea un territori i l’altre es deixa reposar i els animals van pasturant en el camp, i amb els seus excrements fertilitzen. El triennal, posen territoris en tres camps, hi ha un any en que es cultiva cereals en un espai, al altre es fa cereal de primavera, i l’altre es deixa reposant, i es va rotant periòdicament, un any una cosa i l’altre al contrari. La gran novetat es el Norfolk. Sistema norfolk (El sistema Norfolk se basa en la rotación regular de cultivos, de forma que los nutrientes y las sales de la tierra no se agotaran. WIKI) Permet millorar la capacitat de nitrogen del territori, situa aliments que son complementaris i es fa un quadriennal, en un es fa blat per pa en el primer any, camp ocupat sempre, però es varia el que hi ha. 2 any naps per el bestiar, i com els camps estan ocupats el bestiar esta estabulat. 3 any civada i 4, trebol. Territori com nap dona nitrogen fa que la terra vagi millor. Canvis en la rotació dels conreus. • Eliminació o reducció del guaret. • Introducció de lleguminoses i plantes farratgeres que deixaven nitrogen en el sòl. • Rotacions de conreus molt més complexes. 4 productes com a mínim. • Més adob pels sols. • Millora de la qualitat dels sols. • Més alimentació pel bestiar (més bestiar i de més qualitat) menys important per la llana i per tant més per la llet i la carn. • Més producció de cereals. • Producció de farratges pel bestiar i lleguminoses. 27 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Xina • El país més avançat d’Àsia • Tecnològicament més avançat que Europa (reproduïa llibres des del segle X) • En astronomia havia desenvolupat els mateixos conceptes que Galileu • L'aparell burocràtic xinès positiu en l’àmbit de l’agricultura  Entre 1000 i 1820 creixement agrícola = creixement de la població  Agricultura fonamental perquè l’Estat obtingués ingressos fiscals. • Canvis tècnics en el conreu de l’arròs (dues collites any) van permetre triplicar la renda per habitant. • Els buròcrates de l’Estat i l’alta burgesia van bloquejar l’aparició d’una burgesia industrial i comercial independent com va passar a Europa. Fins el segle XX menyspreu a tot el que era occidental. La burocràcia estatal indiferent als progressos que es feien fora del país. 3. La protoindustrialització i els límits de l’economia orgànica Algunes produccions van aprofitar la mà d’obra estacional que hi havia al camp. El límit de veritat era l’economia orgànica → la dependència energètica de la crosta de la terra. Els gremis: obstacle pel canvi econòmic? Sorgeixen a l’Edat Mitjana per organitzar la gent de les ciutats que practica un mateix ofici (segles XII-XIII) → les ordenances regulen la seva activitat. Objectius: 1. Control de les tècniques de l’ofici i control de com es traspassen aquestes funcions. 2. Divisió del gremi en mestres, oficials i aprenents. 30 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal 3. Control de l’oferta d’una determinada activitat → els gremis no estaven enfocats a obtenir benefici, sinó a cobrir la demanda. 4. Control i garantia de qualitat dels productes ofertes (creació de marca). 5. Via per compartir instal·lacions comunes (molins bataners, estenedors...) 6. Identitat (patró, rituals per ressaltar que es forma part) i solidaritat (cuidarse de l’agremiat malalt) En contexts de creixement demogràfic, els gremis no produïen més, no hi havia cap estímul. Canvis en l’organització del treball La protoindustrialització → Els canvis agraris van alliberar mà d’obra, a més de crear la necessitat d’obtenir uns ingressos que no provinguessin directament de l’agricultura → En ocupar part del temps del camperol, incrementava la producció per càpita i, per tant, la productivitat. Incrementava també el poder adquisitiu de la família camperola, la qual cosa incrementava la capacitat de consum d’aquestes famílies. S’incrementava, per tant, la demanda general. En la societat de l’antic Règim, la protoindustria fou un dels mecanismes d’incrementar la productivitat i la renda per càpita. Van sorgir dues xarxes: • Domestic System → era la pròpia família rural la que produïa i venia els productes produïts. • Putting Out System → un comerciant o productor, normalment de la ciutat, repartia la matèria primera a les llars camperoles que es cuidaven d’elaborar-la (filar o teixir). Un cop elaborada era recollida i comercialitzada. Les peces teixides es pagaven a preu fet. Aquesta producció de teixit es va portar cap al camp per que ja tenien un coneixement previ, ja que ells mateixos es feien la roba. Definició d’àrea protoindustrial (Mendels): 31 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal 1. L’aparició i l’expansió d’un tipus d’indústria, la producció final es destinava a l’exportació a un mercat situat fora de la regió. 2. Participació de les llars camperoles en la producció aprofitant el caràcter estacional de la producció agrícola que obtenien així un ingrés addicional. Les xarxes de treball domèstic solien estar coordinades des de la ciutat on es realitzaven les fases d’acabats. 3. Una regió protoindustrial havia de tenir en el seu interior a un grup de camperols acomodats que produïen excedents agrícoles comercialitzables i un grup de camperols amb terres insuficients que tenien necessitat de recursos complementaris. Les activitats protoindustrials es desenvoluparien en zones d’agricultura pobre. 4. La protoindustrialització era un fenomen regional i s’havia d’estudiar a aquest nivell. Per regió s’entenia un sistema articulat camp/ciutat, àrea de terres de bona qualitat / àrea de terres de mala qualitat. Canvis que es produirien en una àrea protoindustrial per explicar el sorgiment de la revolució industrial: 1. L’expansió de la indústria domèstica suposava l’aparició de problemes de recollida del producte i control de qualitat (portava a la centralització en tallers especialitzats). 2. El capital necessari per transformar les xarxes locals en tallers i per l’adquisició de màquines s’havia acumulat gràcies a l’activitat protoindustrial (mercaders i propietaris). 3. Les xarxes protoindustrials havien proporcionat experiència en el negoci i coneixement de tècniques a qui controlava la xarxa. 4. Permetia la formació d’una mà d’obra especialitzada. 5. La protoindústria desenvolupava un sector capitalista agrícola a la regió i preparava a aquest sector per l’esforç necessari en el moment de la urbanització, produint productes agrícoles a preus raonables, que havien de mantenir el creixement. 32 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Aquesta taula realment no va existir, la primera columna si és real (el carbó últim, la proporció del territori de Gales i Anglaterra que hagués calgut per produir fusta. L’ús de les diferents energies. L’ús de l’energia del vent, per exemple, és important per que fins la invenció de la maquina de vapor no tenia substitució (vaixells de vela). En termes absoluts és insignificant, però en termes relatius és imprescindible. Els límits de l’economia orgànica Millores organitzatives a nivell social i econòmic: • Polítiques socials de distribució de la renda. • Capturar recursos d’altres: a través del comerç internacional, pillatge i altres mètodes. • Especialitzacions productives. 35 mineral consumit). L’exercici que es fa és preguntar -se que hagués passat si en lloc de carbó s’hagués usat fusta (fa equivalència amb la capacitat calorífica), per després veure quin és l’espai de bosc necessari per produir la fusta. I per Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal • Revolució agrícola. • Protoindustrialització. Aquests elements ajudaven a trencar aquella limitació població-recursos i a incrementar la renda per càpita. Però totes aquestes vies de creixement xocaven amb un obstacle insalvable: l’economia era orgànica. Els recursos naturals provenien de la crosta vegetal de la terra. Per trencar aquest límits de l’economia orgànica → Amb l’aparició de l’economia inorgànica → l’economia ja no dependria de la crosta vegetal de la terra, sinó del subsòl, d’on sorgiria el carbó, el petroli i la majoria de minerals → Es va creure aleshores que havia desaparegut per sempre el sostre que limitava econòmicament a les societats. Caldria esperar el segle XXI per adonar-se’n de l’error. Text DeViries → visió alternativa, la gent es va dedicar a participar protoindustria per millorar pautes de consum, no es falta de diners si no tenir més salari real productivitat. No em de mirar salaris s’han de veure en context familiar. Salari real, salari nominal i productivitat. Que és el salari real? No és el mateix cobrar 1.000 euros a Barcelona que a Soria. Com per exemple els funcionaris. Amb 1.000 euros les despeses a Barcelona son molt més grans que no pas en una ciutat com a Soria. El salari real té a veure amb la capacitat de compra. El salari nominal és el que fica a la nomina. No hi ha una gran pujada dels salaris reals a Europa. Importància dels ingressos familiars, que no és el mateix que el salaris, a la època moderna són molt variables i depenen de molts factors. 36 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Bloc 2: Industrialització, canvis econòmics i socials (1760 – 1870) 1. La industrialització. Models de difusió de la industrialització i divergències al si d’Europa Fracàs de les formes d’Estat a la societat medieval Desintegració de la fiscalitat directa (tot servei o càrrec administratiu s’ha de finançar a través de rendes generades per patrimoni moble i immoble): • Una parròquia o un monestir es finança de les rendes del patrimoni fundacional o que ha adquirit posteriorment. • Un càrrec públic es finança de les rendes del territori, no dels impostos. 37 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Això era una solució, però el mercantilisme o increment del comerç exterior, també serà una resposta per resoldre el problema del dèficit fiscal. → Capturar riquesa dels altres (or i plata). Model d’Holanda i d’Anglaterra. La revolució francesa La Monarquia Absoluta francesa acorralada per la situació financera i per la contradicció d’una part del país que no contribueix a les arques públiques → Convocatòria dels Estats Generals, 1789 (la darrera convocatòria havia estat el 1614) → Clergat (1er estat) (291 ind.), Noblesa (2on Estat) (270 ind.), (Tercer Estat) (578 ind.) → Elaboració dels Cahiers de Doleances (mecanisme participatiu). 5-5-1789 → Debat sobre si votació per estaments o votació per persona → 2 nobles + 149 clergues s’afegeixen al Tercer Estat. 17-VI-1789 → Desapareixen els estaments i apareix l’Assemblea Nacional (canvi jurídic fonamental) 26-VIII-1789 → Proclamació de “La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà” Conseqüències L’eliminació dels obstacles institucionals. 40 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Respecte a l’agricultura: A. La desamortització B. La desvinculació C. La venda de béns comunals i de propis. D. La supressió del règim senyorial. Respecte a l’activitat industrial: A. Supressió dels gremis. Venda dels bens nacionals A. 2-XI-1789 → Les possessions de l’església són declarades “béns nacionals”. Els béns de la Corona segueixen el mateix camí. B. Objectiu → retornar els préstecs de l’Estat. Com a conseqüència → Transferència de béns de la noblesa a la burgesia. Debilitament de l’església. C. Assignat → títols garantits pels béns nacionals. Es converteix en el primer paper moneda. D. Concordat amb l’Església (15 – 07 – 1801) → el clergat serà pagat del pressupost de l’Estat. Abolició del règim senyorial A. Unificar l’exercici de la jurisdicció Debat principal: (la justícia serà una funció pública). La diferència entre senyoriu territorial i Eliminar aquells pagaments que se’n el senyoriu jurisdiccional. derivaven. S’aboleix el segon, no el primer. B. Espanya → 1811. Primera Llei definitiva: agost de 1837 abolició. Acabar amb la patrimonialització Favorable als senyors: molts senyorius de la jurisdicció. Incompatible amb la jurisdiccionals seran patrimonialitzats. sobirania nacional. L’abolició del delma: A. El delme era d’origen eclesiàstic i inventat per mantenir les estructures de l’església. Apropiat en alguns llocs per particulars. 41 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal B. En el segle XIX: 30% anava a l’Estat // 10% a particulars // 60% a l’Església. C. Finançava l’església i li donava poder. D. Era injust (només pagat pels que produïen). E. Era anacrònic, però la seva eliminació havia de resoldre el manteniment del “culto y clero”. F. A Espanya s’elimina el 29 de juliol de 1837. No es substitueix per res més (caldrà esperar la reforma fiscal de 1845). Carregarà les arques de l’Estat (pagar el manteniment del culte). Indemnitzar els particulars (títols de l’Estat al 3%). La desamortització A. Terres amortitzades: aquelles que anaven a parar a mans de l’església i que ja no en tornarien a sortir. B. Desamortitzar: posar a la venda terres i drets de béns amortitzats. Transferir la propietat a ciutadans individuals. C. Objectius: a. Teòric → fomentar la productivitat agrícola. b. Real → fer front als problemes d’Hisenda pública. D. Per fer complir els objectius hi ha dues vies: a. Subhasta de propietats al millor postor. b. Redempció de drets per part dels afectats. E. A Espanya passa per diferents etapes: a. 1766-1767. Venda de terres dels jesuïtes. b. 1798-1808. Desamortització de Godoy (afecta a Hospitals, hospicis, cases de Misericòrdia, confraries, capellanies). c. 1808-1823. Venda de béns de la Inquisició i reducció de monestirs a un terç. d. 1834-1854. Desamortització de Mendizabal. Venda de les propietats i drets de monestirs i convents. 42 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal o L’eliminació de la competència mitjançant el monopoli o l’oligopoli o altres manipulacions del mercat. o L’assignació de recursos a través dels preus només funciona per que hi ha desigualtat en l’accés al mercat. o S’accedeix al mercat en condicions socials, econòmiques i polítiques diferents, és a dir, de forma asimètrica. o El mercat assigna els recursos en funció d’aquesta desigualtat i, per tant, contribueix a aprofundir aquestes desigualtats. Models de la industrialització Holanda És el país que va arribar a una renda per càpita més elevada a Europa i va portar al límit les possibilitats d’una economia orgànica • Havia fet la revolució agrícola a finals del segle XVI → d’agricultura de subsistència a excedents. • Havia desenvolupat moltes indústries de béns de consum (amb tecnologia manual). • Fortíssima acumulació comercial a través de les seves Companyies de les Índies Orientals (que van entrar en crisi en el segle XVII) • Desenvolupament d’una potent banca → préstecs, facilita els intercanvis. • Es van desenvolupar controls preventius de la població (retard en l’edat d’accés al matrimoni, alta solteria, baixa fecunditat...). • La seva font energètica era la turba amb menys poder calorífic que el carbó (cada dècada se n’extreia entre el 3 i 5% de les reserves totals) → la font d’energia que feia servir Holanda, la turba (carbó vegetal) amb una capacitat calorífica inferior al carbó mineral, a més dels molins de vent, això va frenar la seva capacitat industrial, ja que no tenia una font suficient important per donar-se la revolució industrial. Ja en el segle XVII Holanda va arribar al nivell més elevat que es podia arribar en una economia orgànica basada en la turba i en els molins de vent. 45 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Sols el pas d’una economia orgànica a una economia inorgànica podia trencar les limitacions de dependre dels recursos naturals de la crosta vegetal i es podia produir un increment de la productivitat i del creixement econòmic. Els avantatges d’Anglaterra Anglaterra reunia diverses condicions perquè fos el lloc on es produís aquest trencament i es produís el salt endavant: 1. S’havia produït la revolució agrícola en el segle XVII i havia augmentat la productivitat en l’agricultura → podia mantenir a més gent que es dedicava a altres coses que no era l’agricultura. 2. Les “enclosures” i eliminació de drets comunals portava a crear una classe de jornalers agrícoles disposats a treballar en les activitats protoindustrials. 3. Aquest nou proletariat rural va veure avantatges en tenir fills que poguessin treballar en el sistema proto-industrial. La natalitat va augmentar → es veia que el que calia eren proletaris, més fills, per tant, més mà d’obra → més diners. 4. Polítiques actives com la de prohibir vendre “indianes” o teixits estampats dins d’Anglaterra, però si que es podien reexportar (el gran competidor d’Anglaterra era la Índia, el major exportador de teixit) → suposava conèixer els avantatges d’una nova fibra. El fet de vendre els teixits fora protegia els teixits interns. 5. Política agressiva en el món colonial: a. Obligar a tots els comerciants anglesos a fer servir vaixells anglesos (1651). b. Diverses guerres en el segle XVII (1652-1654/ 1665-1667 / 1672- 1674) van portar a que Anglaterra guanyés a Holanda l’hegemonia en el mar. 6. Importància de la urbanització que generava noves demandes i un mercat interior en expansió en demanda de productes de baixa qualitat. 46 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal 7. Marc institucional que podia assumir els canvis que es podien produir (parlament obert). 8. A més a més, dotació de recursos inorgànics com el carbó o el ferro (de més qualitat que Holanda, per exemple). No s’ha de parlar d’estats industrialitzats, sinó de zones industrialitzades. La industria es dona a llocs determinats. El carbó, per exemple, només es troba a Gales. La demanda de teixits pressionava sobre les xarxes protoindustrials que cada vegada havien d’anar a buscar teixidores i filadores més lluny del centre organitzador de la producció. → D’altra banda, el procés tenia un coll d’ampolla que podia col·lapsar tot el sistema: per fer funcionar un teler a Sallent (Bages) es necessitava 22 filadores. No hi havia mà d’obra per filar. La filatura es convertia en un autèntic coll d’ampolla → Aquest coll d’ampolla s’havia agreujat amb el descobriment el 1733 de la llançadora volant de Kay, un enginy que permetia passar la llançadora sense haver de fer servir les mans. Les peces podien ésser més amples i es teixia més ràpid. La llançadora va augmentar el número de filadores que es necessitaven per teler, agreujant el problema. A tot Europa hi havia interès per resoldre aquest coll d’ampolla de la filatura, però fou a Anglaterra on es van construir les primeres màquines de filar 47 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal La màquina de vapor fou la base de la revolució dels transports mitjançant el ferrocarril: • El transport terrestre era molt deficient. Els camins es feien malbé amb molta facilitat. • Es va resoldre en part intentant fer canals navegables dins de cada zona. • A les mines de carbó d’Anglaterra van començar a aparèixer camins de ferro (rails) que no es desgastaven amb el pas dels carros, d’aquí es va acabar posant el ferrocarril. El problema del transport terrestre → lent i ineficient → Dificultats de mantenir una xarxa de camins + Dificultat de mantenir milers d’animals dedicats al transport → rius navegables i xarxes de canals. • França → primer canal el 1642 per abastir París • Holanda → canals lligats a l’explotació de la turba o De dos sentits. 500 canals en el segle XVII. • Anglaterra → Expansió en el segle XVIII • Espanya → Intent de fer el Tajo navegable per alimentar Madrid (s. XVI i de nou al s. XVIII) • Xina → havien generat un espai propi, on els recursos necessaris estaven dins dels seus dominis, això només es possible amb un bon sistema de transporta, per tant, van crear un gran canal que travessava el territori i connectava diferents rius. Els cavalls eren els que tibaven els vagons sobre els nous camins de ferro. El 1814 Stephenson fabrica la primera locomotora a vapor, el 1825 es construeix la primera línia des de les mines de carbó cap al port i el 1830 la primera línia Manchester-Liverpool → Va incrementar de forma extraordinària la productivitat (integració de mercats allunyats = especialització) 50 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Espanya, per exemple, va tardar tant en desenvolupar la seva xarxa ferroviària pels conflictes bèl·lics permanents (guerres carlines) La màquina de vapor també es va aplicar als vaixells. Ara ja no depenien del vent i, a més, podien incrementar progressivament la capacitat. → Revolució en el transport marítim (més rapidesa i més capacitat) El problema en la revolució marítima, es basa sobretot en la ineficiència de les maquines de vapor. La necessitat de carbó era constant, moltes vegades s’acabava abans d’acabar el trajecte, per això es van construir diferents punt a zones estratègiques (sobretot en el cas anglès) de subministrament de carbó (carbó transportat per vaixells de vela). Altres problema, a la maquina no podia entrar aigua salada, si això passava, explotava. Hi haurà molts naufragis. Aquest a revolució es va veure més incrementada amb l’obertura del Canal de Suez (1869) i pel canal de Panamà ja en el segle XX (1914). El pas d’una economia orgànica a una economia inorgànica Els límits de l’economia orgànica eren trencats per la utilització massiva de matèries primeres que no procedien de la crosta vegetal. • El carbó vegetal (que provenia de la transformació de la fusta) es va substituir pel carbó mineral que s’extreia del subsòl. • El ferro (ara amb nous mètodes d’obtenció) va substituir a la fusta en la construcció de màquines (sobretot en vaixells, que la fusta es desgastava amb el temps i el requereix de la maquina). Duraven molt més i eren molt més resistents a segons quines feines. 51 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal El desenvolupament econòmic del segle XIX i XX es basarà en recursos procedents del subsòl (minerals, petroli) (economia inorgànica). Es va creure que aquests recursos eren inesgotables i, per tant, el creixement infinit. Amb unes institucions favorables al desenvolupament econòmic, un domini absolut del mar i amb un potent imperi colonial, una revolució agrícola consolidada i un proletariat abundant (fruit dels canvis en l’agricultura) → es va produir un canvi tècnic: • Màquines de vapor. • Maquinària tèxtil. • Ferrocarril. El que va produir noves aplicacions tècniques a altres sectors, alhora que increments molt grans de productivitat, una reducció de preus i un increment de la demanda / increments salarials. Anglaterra es va convertir en la fàbrica del món i en el punt de referència de tots els països del món. Ben aviat, altres països van intentar seguir el seu model. Els països seguidors Anglaterra fou el país que de forma més espectacular es va posar en marxa la revolució industrial. • Desenvolupament de la indústria tèxtil i del ferrocarril. • Proletarització accelerada. • Intens procés d’urbanització. • Exportació massiva de nous productes. Model anglès d’industrialització → hegemonia mundial d’Anglaterra → tots els països van voler imitar i copiar → Països seguidors (Fists comers – late comers) i Països subdesenvolupats (no van aconseguir seguir el model anglès). Altres models industrialització 52 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Territoris sense renda de la terra ni impostos → en canvi, Europa si. Quan s’arriba a un territori es decideix que allò no te propietat i s’ocupa, per tant, no han de pagar re a ningú perquè és de la seva propietat. Escassetat de mà d’obra permanent que facilitava la introducció de millores tècniques. Creixement de la població que multiplicava la demanda interna. Ideologia liberal amb una opció ideològica clara per la lliure iniciativa. Concentració d’empreses a la segona meitat del segle XIX A finals del segle XIX ja havia atrapat en tots els indicadors a Anglaterra. Al llarg del segle XIX conflueixen els indicadors d’aquests quatre estats (Regne Unit, França, Alemanya i Estats Units) i l’hegemonia anglesa es comença a veure qüestionada. PIB per càpita → relació del PIB amb el nombre d’habitants. Si es compara el PIB amb el PIB per càpita es permet veure si la producció és similar entre països. Una producció (PIB) pot ser més alta, però el PIB per càpita clarifica com es aquesta producció, si és més o menys productiu. L’estancament d’Anglaterra a la segona meitat del segle XIX Anglaterra va esdevenir el taller del món durant bona part del segle XIX. Importància de les exportacions a tot el món, lligat també a la gestió política i control de la navegació. 55 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Els altres països seguidors van començar a produir també amb eficiència pels mercats internacionals i les diferències van tendir a reduir-se. L’Estat va intervenir molt poc a Anglaterra. Dificultat per incorporar les millores tecnològiques que es produïen en sectors com la metal·lúrgia. Acomodament en el propi èxit. Es buscaven nous mercats (extorsió política, control del mercat) pels productes vells i no s’innovava en els nous productes. Dèficit comercial cada vegada més gran compensat per la balança de serveis i els ingressos de capital. Les fàbriques eren familiars (fruit de l’origen de la industrialització) i no constituïen societats anònimes. 2. Els costos socials de la industrialització L’autor es dedicava a fer gravats de forma barata. Hogarth es dedicava a la impressió de gravats. 56 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Carrer de la cervesa → esquerra. Carrer de la ginebra → dreta. Les dues són begudes alcohòliques, no són de primera Il·lustració 3. William Hogarth, Beer Street & Gin Lane (1751). necessitat sinó de consum i lúdic. Portes diferents, en la ginebra la porta és més elegant que la cervesa. A d’alt de la porta hi ha un símbol que indicava un tipus de negocis, hi ha un prestador, a la cervesa esta en decadència i a la ginebra esta en esplendor (indica que treballa més, per que és el sector pobre). Carrer de la cervesa hi ha un gras feliç i a la ginebra un home molt prim. Es representa una visió social → en general es veu una societat prospera i una societat en decadència. La cervesa era consumida per la burgesia i la ginebra per les classes populars. En general en el cantó de la cervesa sembla un món pròsper, hi ha un edifici en construcció, la ginebra era un món decadent. De forma estereotipada es representant dos móns, el de la burgesia i el del proletariat. Hogarth era un burgés amb una visió de classe determinada profundament classista. El debat sobre la millora del nivell de vida durant la Revolució Industrial Visió pessimista → 1825-1850: Uns autors van denunciar el deteriorament del nivell de vida de la classe treballadora (Marx, Engels, Disraeli, Stuart Mill). Visió optimista → Altres defensaven el contrari (Toynbee, Marshall) Problema ideològic: si la revolució industrial empitjorava el nivell de vida dels obrers, era un argument molt important per canviar el sistema i a l’inrevés. (Fins el 1926 no es fa investigació històrica sobre el tema, però 170 anys després encara no està clar). Problemes d’investigació: 57 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal El procés de proletarització Capital fix (la maquina de cosir, etc.) Aquest procés no és igual a tots els països: no té el mateix volum, ni la mateixa intensitat, depèn de diversos factors: • L’especificitat en el desenvolupament del capitalisme. • Els règims polítics són diferents i evolucionen diferent: en alguns casos participació, en altres repressió i al marge del sistema. • La cultura del treball anterior, les formes d’associació, de mobilització anteriors condicionaran les formes de lluita i organització dels naixent proletariat. El proletariat, des del mateix naixement, no és homogeni. Hi ha obrers més necessaris que altres, hi ha qui pot imposar les seves condicions i qui no les pot imposar. Les relacions burgesia-proletariat no tenen sempre el mateix sentit. 3. Moviments socials, sindicalisme, classe i gènere Per poder estudiar les accions populars, no seguirem la via ideològica sinó directament les accions. Per fer-ho, mirarem el repertori d’accions (que poden fer, cartes, manifestacions, etc.) Característiques de l’acció col·lectiva: • Capacitat per desafiar → lligat a les accions, al suport, a la força, etc. • Incertitud. • Solidaritat. Concepte de repertori, definició → Repertori identifica un conjunt limitat de rutines apreses, compartides i actuades a través d’un procés d’elecció relativament deliberat. 60 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Repertori antic: • Tipus d’actuació: o Captures de blat → contra pujades de preus, agafen el blat, paguen el preu que creuen que val y el venen a un preu just. o Atacs al dret de portes. o Interrupció de cerimònies o festivals. o Cacera en grups en territoris vedats → en un procés de pèrdua de terres comunes, per exemple, es fa en aquelles terres el que es solia fer. o Invasions de terres. o Destrucció de propietats → forma clàssica de negociació dels preus de les collites, crema de collites, etc. o Rutines humiliants, esquitllades. o Motins de subsistència → apropiació de bens per que els preus han pujat. o Festes transgressores → carnestoltes, el rei carnestoltes del que tothom es riu (es reconeix que les autoritats són risibles), alhoraque aquesta festa allibera tensions durant el que dura i no hi ha problemes la resta del any. • Característiques: o Local → tenien una dimensió en un petit espai, una ciutat, un barri o un poble, no eren accions coordinades amb tots els pobles. o Particular → cada protesta anava associada a un tipus de conflicte específic. o Bifurcat → bona part de les protestes estaven dirigides a una autoritat local que havia de transmetre el malestar a les autoritats que podien resoldre el conflicte. Moltes d’aquestes accions es van modificant amb el temps i es van adaptant als diferents temps. Per exemple, les primeres manifestacions eren armades i 61 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal brutalment reprimides, amb el temps ha anat modificant-se. Talls de trànsit, amb poques persones no queda bé, amb moltes persones és acceptada, etc. Repertori modern: • Tipus d’acció: o Barricades → entre el pas de l’antic i el modern, és el tall d’un carrer, de moviment, és un desafiament a l’autoritat. A principis de segle es desmuntaven amb canons, etc. o Vagues → El quadre: Treballadors entre dos espais una fabrica y una casa benestant. La fabrica no treu fum, per tant, indica vaga per que esta aturada. Figura femenina intenta evitar el conflicte, mentre la dona amb nens s’ho mira, però no és activa sinó observadora. L’home que agafa la pedra, parla del conflicte, podria ser una amenaça de violència (incertitud). La persona del Il·lustració 4. La Vaga. Robert Koehler (1886) barret, presumiblement el propietari de la fabrica, elevat per sobre de la massa mentre parla amb l’home de la camisa vermella que podria ser el líder de la vaga. És una acció col·lectiva. o Mítings. o Manifestacions → Quadre: guàrdia civil que dissol una 62 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Formes de lluita i organització obrera Luddites Pren el nom de Ned LUDD (imaginari). Amb la introducció del teler mecànic a Anglaterra, els artesans tèxtils anglesos que es veien perjudicats, protestaven destruint màquines. Era una desqualificació del treball i pèrdua de valor de l’ofici. Va començar a Nottingham el 1811 i es va estendre al West Riding (1812) i el Lancashire (1813). La paraula va quedar com a sinònim de destrucció de màquines per oposar-se a les noves tecnologies i a la mecanització. La destrucció de la maquinaria estava penat amb la mort. Formes d’organització dels treballadors Segons la finalitat immediata es podrien classificar: 1. Societats de socors mutus. 2. Cooperatives de consum. 3. Cooperatives de producció. 4. Societats d’educació obrera i de temps lliure. 5. Societats de resistència o sindicats: a. Sindicats d’ofici b. Sindicats industrials Gairebé sempre prohibits per empresaris i governs. La història consisteix en anar acceptant-los cada vegada més com a legals. No es permetia l’agrupació obrera per que la ideologia imperant deia que el millor regulador de l’economia era el mercat i, per tant, si els treballadors s’agrupen per canviar les condicions del mercat, l’economia perillava. Societats d’Ajuda Mútua o Societats de Socors Mutus Associació a vegades clandestina que imitaven les antigues formes de protecció mútua dels artesans. 65 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Es pagava una quantitat mensual i es cobrava en cas de malaltia o d’atur. També podia servir per obtenir petits crèdits. En recollir fons, podien servir també de caixes de resistència. Això són formes d’autoorganització i de protecció social, fàcils de sobreviure en períodes de clandestinitat → no estaven enfocades a oposar-se als interessos empresarials. Sovint, anaven lligades a oficis. Molts obrers van agrupar-se en aquesta mena d’organitzacions i que mai van formar un sindicat. Ara se sap que aquesta forma d’associació era de les més multitudinàries i importants. Les cooperatives Canviar la manera de produir capitalista, per una altra manera que es basi en l’associació de productors autònoms que treballen en una empresa de propietat comuna. Van sorgir lligades al socialisme utòpic (les propostes de Owen, Fourier, Cabet...) són fórmules cooperatives. Les cooperatives de producció van fracassar (sovint per que es posaven en marxa en moments de crisi, per exemple, una fabrica a punt de tancar els obrers se la quedaven per no perdre la feina), van tenir molta més vida les cooperatives de consum (d’aquesta manera intenten obtenir els productes a un preu menor, eliminant intermediaris). Els diners obtingut amb les cooperatives van originar alguns problemes, què fer amb ells? Reinvertir-los o repartir-los, etc. al final del segle XIX els diners seran invertits en la societat com un element transformador (construcció d’escoles, etc.) Rochdale Equitable Pioneers Society (1844) (Lancashire) va ser una de les primeres cooperatives modernes i inici del moviment cooperatiu. Sindicat d’ofici 66 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Són els obrers més qualificats els que s’organitzen Herència i relectura de les (filadors, teixidors manuals...). organització gremials Fan pagar quotes elevades i no tots poden participar-hi. Defensen els seus interessos (qui entra a la feina, les tarifes...) Eren els obrers més ben situats, els més organitzats → no tots els obrers, només aquells amb una formació especifica (sobretot formació en l’ofici) Defensaven el poder de l’ofici fins i tot dins de la fàbrica. Elements d’identitat i menyspreu a altres col·lectius. Gran Bretanya. 1829 Unió dels Filadors i Teixidors a Preu Fet (és la primera de les Trade Unions que es formaran) Trade Unions: Unió d’ofici. Catalunya. 1840. Associació de Teixidors de Barcelona. Sindicat de treballadors A la segona meitat del segle XIX: • Afebliment del treball qualificat relacionat amb l’ofici (els telers mecànics treuen valor al teixidor manual). • Més treballadors no qualificats. • Increment de la consciència de pertànyer a la classe treballadora → els treballadors gradualment veuen que si s’agrupen les seves condicions poden millor. • Baixada de les quotes. • Procés de confluència de seccions i organitzacions sindicats. Sindicats que agrupen a branques d’indústria, però tenen una marca pròpia que els hi pot permetre accions més potents. Es solen identificar políticament amb un partit socialista o comunista. 67 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal • Creació de la II Internacional que acollia a tots els partits obrers que s’havien anat fundant (1889) → Reivindicar la jornada de 8 hores (1 de maig de 1890). • Contradicció: o Llenguatge radical → contra el capitalisme. o Practica reformista oficial → intent de reformar les estructures i participar d’elles. o Pràctica real a les fàbriques menys moderada. La gran divisió del moviment socialista a partir de finals del segle XIX Socialdemòcrata: • El mercat és la millor manera d’assignar els recursos → el mercat funciona, però genera desigualtats. L’acció política ha de corregir aquestes desigualtats. • Cal corregir la desigualtat que genera el mercat a través de la via fiscal (que pagui més qui més es beneficia del mercat). És la base de la creació de l’estat del benestar europeu. Socialista revolucionari: • El capitalisme s’ha de transformar en un sistema socialista, per això és necessària la revolució que portarà a terme el proletariat. • Base econòmica: o El mercat que assigna els recursos de forma injusta s’ha de substituir per la planificació. o La propietat privada dels mitjans de producció s’ha de substituir per la propietat col·lectiva en mans de l’estat. L’acció social de l’església L’església descol·locada des de finals de l’Antic Règim. Col·locada de la banda de les classes acomodades. Les noves teories socials, gairebé totes eren anticlericals → Perill de pèrdua d’influència en les classes populars. 70 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal Els catòlics, conscients del problema social, comencen a elaborar la teoria social de l’església: • Alemanya partit polític ZENTRUM (1871) • Encíclica de Lleó XIII, Rerum Novarum (1891) Preferia altres formes d’organització: • Acceptava el dret dels treballadors a associar-se i que l’Estat pogués fer polítiques per reduir la injustícia social. • Reconeixement del dret de propietat. • Es rebutjaven les teories socialistes. Aquesta nova posició va generar oposició de cercles burgesos catòlics i un estímul a buscar alternatives obreres catòliques. Es centrarà en associacions professionals mixtes, la creació d’escoles, assistència i promoció social, etc. → el 1890 neixen els primers sindicats catòlics. Acusats pels sindicats de classe de ser còmplices de la burgesia. Molt desenvolupat a Bèlgica. A partir de 1880 creació de cercles obrers, societats mutualistes, cooperatives i sindicats obrers. Participació de laics i de capellans joves. 1912 → Confederació general de Sindicats Cristians i Lliures de Bèlgica. Mecanismes d’acció política com la Lliga Nacional de Treballadors Cristians (superant en militants als socialistes). La consciència de classe En la societat capitalista hi ha obrers i burgesos → Formen part de classes antagòniques, amb interessos diferents. De la lluita entre les dues classes en sorgirà el socialisme → la realitat objectiva. Els obrers, però, no actuen d’aquesta manera → No tenen consciència de classe 71 Economia i Societat | Gerard Lligoña Vidal (Pressuposar que els obrers són homogenis. N’hi ha de moltes menes i no tots responen igual a les propostes polítiques). Les organitzacions, els treballadors conscients ajudaran a crear la consciència de classe → D’aquesta manera neix l’avantguarda obrera. Crítica Una crítica a aquesta interpretació tradicional de l’evolució de les organitzacions i l’actuació obrera: • El model del “male breadwiner family” → l’home qui porta els diners a casa. • Divisió sexual del treball: o Homes dedicats a la producció pel mercat o Dones dedicades a les tasques de reproducció • La llar familiar, com unitat de reproducció social formada per: o Un home “guanyador del pa”, obté els recursos necessaris per mantenir el grup domèstic (salari familiar). o Una dona “mestressa de casa” (“sus labores”), manté la força de treball i cuida dels fills → les dones treballaven de nit per portar diners, mentre de dia cuidaven de la família. En un cert moment es prohibeix el seu treball nocturn, queden relegades a les feines reproductives. Crítica al model: • En quines fonts es basa el model (que dient els censos i padrons), existència de mercats de treball submergit. • Que diuen els estudis sobre pressupostos familiars (treball de les dones i fills imprescindible per la supervivència familiar). El punt crític en el cicle vital de les famílies. • Dificultat en la generalització del model: o Geogràfica: més enllà d’Anglaterra i en tot cas dels països occidentals. 72