BLOC A. CONTEXTOS DE SOCIALITZACIÓ1.La famí, Apuntes de Psicología

¡Descarga BLOC A. CONTEXTOS DE SOCIALITZACIÓ1.La famí y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! BLOC A. CONTEXTOS DE SOCIALITZACIÓ 1. La família La família és un sistema en el que s’inscriuen la majoria de les pràctiques en les que el nen/a participa. Constitueix el marc de socialització primària. 1. Organització i estructura familiar L’organització és l’estil de relació entre les parts d’un sistema, el qual en determina la seva identitat. Les famílies com a organització autopoiètica: ✓ Tenen canvis constants. ✓ Tenen tendència a la homeòstasis, és a dir, a mantenir-se estables. ✓ S’adapten sense perdre la seva identitat. La plasticitat estructural és la capacitat d’un sistema per modificar la seva estructura i acoblar-se a altres. Adaptar-se a les pertorbacions depèn de la magnitud i qualitat d’aquestes, però sobretot de l’estat del sistema familiar en el moment de ser pertorbat. L’estructura del sistema és la que dóna el contingut de la resposta a la pertorbació. La estructura familiar és jeràrquica, donat que hi ha distints nivells d’autoritat i està formada per subsistemes que es separen per estructures simbòliques. Hi ha una gran importància dels límits entre subsistemes. En base a aquests límits hi poden haver dos pols oposats: ✓ Famílies aglutinades: • Excessiu sentit de pertinença. • Abandonament d’autonomia. • L’estrès d’un membre repercuteix en tots. ✓ Famílies deslligades: • Excessiu sentit d’independència. • Absència de sentit de lleialtat i pertinença. • No es demana ajuda si se’n necessita. 1.2.Fases evolutives de la família (Halley, 1973) Pàgina 1 de 9 En cada fase del cicle vital familiar es produeixen moments de “crisis” que són tant possibilitats de creixement com font de tensions o estrès. En cada una d’aquestes fases existeixen unes tasques o fets crítics a resoldre. El cicle vital de la família està inserit en el seu context sòcio-històric-cultural. En aquest s’hi produeixen transicions ecològiques, les quals requereixen adequació als nous rols. Les principals fases evolutives d’una família són: 1. Constitució de la família: ✓ Mútua adaptació. ✓ Reconstrucció de les relacions familiars amb les famílies extenses. ✓ Reconstrucció de les relacions socials (amics, barri, feina...) 2. Naixement del primer fill: ✓ Durant l’embaràs: • Desig real o no de tenir un fill. • Representacions que els futurs pares es fan sobre el seu futur fill. • Utilització del futur fill com salvaguarda per resoldre problemes de parella. ✓ Després del naixement: • Adequació dels rols: afegint el rol parental. • Percepció dels seus rols com competents. • Percepció de la família extensa de la seva adequació als nous rols. • Restitució del ritmes diaris: acoblament amb el recent nascut. • Confiança en el recent nascut i en ells mateixos com a pares. 3. Naixement d’altres fills: ✓ Reestructuració familiar: combinació de les noves necessitats amb les anteriors. ✓ Gelosia entre germans. ✓ Adaptació del nou membre a la dinàmica familiar. ✓ Reestructuració dels ritmes diaris. 4. Escolarització dels fills: ✓ Qüestionament dels rols parentals en l’àmbit social. ✓ Qüestionament de les seves funcions cap als seus fills. Pàgina 1 de 9 5. Eficàcia: Gestos i comportaments que garanteixen les cures i la criança. Depèn dels models de criança de referència. 6. Coherència: Oferir un sentit coherent a les actuacions, és a dir, concordança entre el que es diu i el que es fa. La coherència dels pares permet que els nens/es atorguin sentit als seus comportaments. 1.4.Estils educatius familiars 1.1. Estil democràtic Característiques: ✓ Nivells alts d’afecte, comunicació, control i exigències. ✓ Actitud dialogant i sensible a les possibilitats de cada nen/a. ✓ Normes coherents i no rígides. ✓ Per exercir control s’utilitzen tècniques inductives (de manera raonada). ✓ Animació dels pares cap als fills per assumir metes assequibles (ZDP). Conseqüències: ✓ Alta autoestima. ✓ Seguretat cap a noves situacions. ✓ Persistència en els tasques que s’emprenen. ✓ Alta competència social Pàgina 1 de 9 ✓ Alt autocontrol. ✓ Interiorització dels valors socials i morals. 1.2. Estil autoritari Característiques: ✓ Nivells alts de control i exigències. Baixos en efecte i comunicació. ✓ No acostumen a expressar obertament el seu afecte als fills. ✓ No pensen en els interessos i necessitats dels seus fills. ✓ Per exercir control utilitzen pràctiques coercitives (càstig o amenaça). ✓ Normes rígides imposades per una afirmació de poder. Conseqüències: ✓ Baixa autoestima. ✓ Autocontrol escàs. ✓ Es mostres obedients i submisos quan el control és extrem ✓ Poc hàbils en les relacions socials. ✓ Poden presentar conductes agressives en absència de control extern. 1.3. Estil permissiu Característiques: ✓ Nivells alts d’afecte i comunicació i absència de control i exigències. ✓ Són els interessos i desitjos del nen/a els que semblen dirigir les interaccions adult/nen. ✓ Pares poc propensos a establir normes, plantejar exigències o exercir control sobre la conducta dels fills. ✓ Tracten d’adaptar-se a les necessitats dels nens/es sense demanar-los-hi esforços. Conseqüències: ✓ A primera vista semblen els nens/es més vitals i alegres. ✓ Immadurs. ✓ Incapaços de controlar els seus impulsos. ✓ Poc persistents en els tasques. Pàgina 1 de 9 1.4. Estil indiferent/negligent Característiques: ✓ Nivells baixos d’afecte i comunicació i absència de control i exigències. ✓ Pares amb poca implicació en les tasques de criança i educació. ✓ Relacions fredes i distants. ✓ Poca sensibilitat a les necessitats dels nens. ✓ Absència de normes i exigències, però en ocasions exerceixen control excessiu, no justificat i incoherent. Conseqüències: ✓ Presentes problemes d’identitat. ✓ Baixa autoestima. ✓ No acostumen a acatar les normes. ✓ Poc sensibles a les necessitats dels altres. ✓ Nens/es especialment vulnerables i propensos a experimentar conflictes personals i socials. 1.5.Noves tipologies de famílies ✓ Monoparentals: Un adult amb els fills. ✓ Homosexuals: Amb fills biològics o adoptats. ✓ Reconstruïdes: pares amb fills d’unions anteriors que formen una nova família. ✓ Famílies acollidores. 2. Escola, amics, TIC 1.6.Canvis històrics A partir del segle XX l’escolarització dels infants s’estén a tota la població i es professionalitza cada vegada més. La tasca pedagògica se va especialitzant i es fa cada cop més complexa, els mestres ensenyen matèries i mètodes allunyats de l’experiència directa dels pares. Pàgina 1 de 9 Als reptes que suposa la relació entre la família, l’escola i el grup d’amics s’afegeix ara el de les relacions amb un número il·limitat de sistemes virtuals, cadascú d’ells generador de la seva pròpia microcultura. 1.8. Participació Es produeix una participació perifèrica legítima; el nou participant, que es mou de la perifèria de la comunitat al centre, arribarà a ser més actiu i a estar més compromès, a sentir-se més identificat amb a comunitat. L’èxit de les comunitats virtuals es relaciona amb que els participants transiten d’una activitat fronterera, un espai on convergeixen agents amb diferents metes que es poden aconseguir compartint eines, a una microcultura. 1.9. Noves formes comunicatives En la comunicació online, sincrònica, la seva velocitat porta a un major desenvolupament de formes d’expressió de les emocions. Aquest tipus de comunicació, més utilitzada per adolescents i joves, mitjançant el xat i els missatges en plataformes socials o whatsapp usats de forma sincrònica, està subjecta a processos d’innovació en l’ús del llenguatge. El seu domini suposa ser partícip d’específiques formes de microcultura. 1.10. Audiència Noves eines desenvolupades a partir d’una més vella, l’escriptura, la seva apropiació a través de determinades pràctiques socials posa en joc nous elements que suposen el desenvolupament d’algunes activitats distintes de les requerides en la lectura i l’escriptura clàssica, al temps que constitueix en sí nous marcs de socialització i de vinculació a xarxes socials. 1.11. Socialització i tecnologies El pas d’espectador a narrador és fonamental en la socialització. Les TIC obren noves possibilitats. El ciberespai i altres formes de TIC creen un entorn sociocultural diferent on es promouen noves pràctiques. Les possibilitats de la virtualitat permet re-definir la identitat. Es crea una bretxa digital; l’accés a les TIC està relacionat amb la pertinença a una determinada classe social. També permet l’accés de nens/es i joves a mitjans de producció i publicació de text i imatge. Pàgina 1 de 9 Pàgina 1 de 9