Bloc II historia (1r treball social), Guías, Proyectos, Investigaciones de Historia

¡Descarga Bloc II historia (1r treball social) y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Historia solo en Docsity! Bloc II: El segle XX **Llegir llibre: Orientalismo, Edward W.Said EIX CRONOLÒGIC XVIII-XIX = Antic regim- Nou regim 1815-1914 (Guerra Europea, gran guerra, primera guerra mundial) -1918. 1870-1914 (Etapa de l’ imperialisme). Al 1914 comença el segle XX curt, que aniria fins al 1989, es a dir, 1914-1989. • 1914-1918- gran guerra. • 1918-1939- període d’entreguerres. • Ascens del feixisme (nacionalisme alemany, feixisme italià) • Consolidació de la revolució russa (soviètica). • Crisi del 1929. ■ Gran depressió. • Crisi del parlamentarisme. • 1939-1945- segona guerra mundial. • 1947-guerra freda (EEUU(liberal capitalista)_URSS (comunisme)) • 1947: ■ República federal de alemanya (occidental). ■ República democràtica alemanya (soviètica). • 1951-53guerra de corea. • Descolonització • Neocolonialisme LA GRAN GUERRA O PRIMERA GUERRA MUNDIAL La gran guerra (1914-1918) o primera guerra mundial es va desencadenar a Europa, però aviat va adquirir una dimensió mundial . Les causes van ser complexes (Doc. La Gran Guerra, PECHORRAMÁN). En van conjuminar les tensions colonials entre les potències europees (prèvies a la guerra)- França, el regne unit i Alemanya- i les rivalitats politiques de dos vells imperis- l’austrohongarès i el rus- als Balcans. Al principi es va pensar que la guerra seria curta, però el conflicte es va allargar quatre anys. Va ser, a més, una “guerra total”. Les terribles conseqüències humanes i econòmiques de la guerra van marcar el declivi d’Europa i l’ascens dels Estats Units al lideratge mundial. La força dels Estats Units es comença a connotar en aquesta guerra. S’aïllarà voluntàriament durant un temps del món i, posteriorment, entrarà en la Segona Guerra Mundial implicant-se fins al final, fins a esdevenir primera potència mundial. Les fronteres europees es van alterar quan van desaparèixer els vells imperis autoritaris (rus, autrohongarès i turc) i es van crear nous estats. • L’Europa que va néixer de la Primera guerra mundial no va aconseguir una pau justa i duradora. • Els vencedors van imposar unes condicions molt dures als vençuts, especialment a Alemanya (reparacions de guerra). • Per això, malgrat la creació de la Societat de Nacions, les relacions internacionals no es van normalitzar. EL DETONANTS DE LA GUERRA: LA CRISI DE JULIOL DEL 1914 El 28 de juny de 1914 va tenir lloc l’assassinat de l’hereu de la corona austrohongaresa, l’arxiduc Francesc Ferran, i la seva esposa, a Sarajevo (Bòsnia). L’autor va ser un estudiant Bòsnia, Gavrilo Prinzip, que pertanyia a una societat secreta coneguda com la Mà Negra, que aspirava a unir tots els pobles eslaus del sud. Aquest atemptat va ser el pretext desitjat per Austria per esclafar el nacionalisme serbi. El 23 de juliol el govern austrohongarès va enviar un ultimàtum a Sèrbia, amb el consentiment alemany, en que exigia a Sèrbia que fes una investigació a fons sobre els autors de l’atemptat. El 28 de juliol Àustria va declarar la guerra a Sèrbia. Rússia, que no trobava acceptable una hegemonia austríaca als Balcans, va mobilitzar les tropes el 30 de juliol. Alemanya i França van decidir donar suport als seus aliats respectius. El 4 d’agost, finalment, el Regne unit va decidir intervenir davant la penetració de les tropes alemanyes a Bèlgica, que en violaven la neutralitat. Mentre que Itàlia, aliada d’Àustria-Hongria i d’Alemanya en la triple aliança, es va mantenir neutral. Els països que van iniciar la primera guerra mundial van pensar que el conflicte seria curt i localitzat. Però la guerra que va començar a l’agost del 1914 es va caracteritzar per una llarga durada, quatre anys, perquè va implicar tot el món, i per l‘aparició de noves formes d’atac. El gener del 1918, gairebé un any abans del final de la guerra, el president nord-america Wilson va exposar al Congres dels Estats Units els catorze punts pels quals, segons ell, s’hauria de regir una pau justa i duradora. Tenia els objectius següents: • Per la capacitat de mobilització de les masses atretes pel poder carismàtic dels líders. Els exemples més clars d’això van ser el feixisme a Itàlia i el nazisme a Alemanya. REFLEXIONS SOBRE LA DEMOCRACIA DURANT EL PERIODE D’ENTREGUERRES Desprès de la Primera Guerra Mundial la democràcia es va consolidar a Europa. L’ampliació dels drets individuals i l’extensió del sufragi universal masculí, i en alguns casos també el femení, va significar la generalització de la democràcia parlamentària i pluripartidista. Així doncs, cap al 1920, l’Europa de la postguerra estava formada per 28 estats, i tots, excepte dos (Rússia i Hongria), eres democràcies o sistemes parlamentaris. No obstant això, tot i aquest aparent triomf de la democràcia, els governs democràtics no van ser capaços de resoldre els greus problemes polítics, socials i econòmics de l’Europa d’entreguerres. Per aquesta raó, amplis sectors de la població van creure que la democràcia liberal parlamentària era incapaç d’afrontar els nous i dramàtics desafiaments de la postguerra, i van defensar la necessitat de tenir estats forts i autoritaris. Al principi, la cerca de governs autoritaris es va justificar per la necessitat d’evitar el contagi revolucionari després de la implantació a Rússia d’un règim comunista i l’esclat de revolucions comunistes a Hongria i Bavera (Alemanya), i d’onades de vagues i reivindicacions. Posteriorment, la crisi econòmica dels anys 30 va produir un convulsió general. Els seus terribles efectes (l’increment de l’atur i la intensificació de la conflictivitat) es van traduir en una profunda desconfiança de la població envers els governants i en la radicalització de les posicions polítiques. Els principis liberals van ser qüestionats i un retrocés polític i cultural dramàtic dels valors democràtics es va estendre per tot arreu. La burgesia i les classes mitjanes esperaven que un estat fort imposés la disciplina i la cohesió nacional davant la crisi, mentre que una gran part de les classes baixes veia en la revolució la única sortida als múltiples problemes que patien. La crisi econòmica va portar a una crisi social. Emparant-se en la necessitat de frenar la revolució, el feixisme i el nazisme van defensar un nacionalisme exaltat i agressiu, el totalitarisme i el partit únic com a solucions. D’aquesta manera, van aconseguir el suport dels sectors socials que temien més una revolució. • Feixisme: en sentit estricte, es refereix a la doctrina i la dictadura implantada per Benito Mussolini a Itàlia el 1922 i que es caracteritza per una concepció totalitària de l’estat. Per extensió s’aplica a totes les dictadures del segle XX que es van inspirar en el feixisme italià. • Nazisme: moviment i sistema polític implantat a Alemanya el 1923 per Adolf Hitler. Té uns principis ideològics semblants als del feixisme, però, a més, es caracteritza per un racisme exacerbat, que exalta la superioritat de la raça ària, i que es concreta en un ferotge antisemitisme. Diari país- de las cervecerías al bunker. Per què ens convé estudiar la revolució russa? – Josep Fontana. I es que bona part del que anomenem progressos socials, des de la revolució francesa fins avui, esta estretament associat als malsons de les classes benestants, obligades a fer concessions com a conseqüència de la por a perdre-ho tot a mans dels bàrbars. L’abolició de l’esclavitud, per exemple, no s’explicaria sense el pànic que va produir la matança dels colons a Haití durant la revolució de 1791 ( la xifra actual dels treballadors forçats es calcula que oscil·la entre els 13 i 27 milions) obliga a fer algunes reflexions sobre el significat del que els llibres d’història anomenen abolició de l’esclavitud. FUKUYAMA Fukuyama és conegut per haver escrit el controvertit llibre La fi de la Historia i l’últim home de 1992, en el qual defensa que la Historia humana com a lluita entre ideologies ha conclòs, ha donat inici a un mon basat en la política i economia neoliberal que s’ha imposat a les utopies desprès de la fi de la guerra freda. Erase una vez un pintor- discovery max. COMENTARI DE TEXT: Diari país- de las cervecerías al bunker. • Megalomaniaco vacuo: delirios de grandeza, no tiene base. Jose Ortega y Gaset – dos obras más famosas: la rebelión de las masas y la España invertebrada. Genocidio: eliminación sistemática de los miembros de una misma raza o etnia. • Revolución bolchevique- revolución comunista. • Avance de la secularización: pérdida de poder de la iglesia. Les bases socials del feixisme Els partits feixistes mai no van aconseguir el suport popular total, però la seva base social, molt petita al principi, es va anar incrementant a poc a poc fins a arribar a ser, en alguns països, una gran força (els casos d’Alemanya i Itàlia). El feixisme va reclutar els primers seguidors oficials i combatents desmobilitzats després de la Primera Guerra Mundial, que van tenir una adaptació difícil a la vida civil. També van tenir el suport de joves activistes i romàntics impressionats per la guerra i frustrats per la ineficàcia del sistema liberal. Més tard, s’hi van anar sumant membres procedents de les classes mitjanes, afectats per la crisi econòmica i espantats per la possible expansió del comunisme. I un sector important de la classe obrera, que va trobar atractiu el missatge extremista i violent del feixisme. Un element fonamental per a la consolidació del feixisme va ser el suport dels grans empresaris i terratinents. Al principi, aquests grups van finançar les organitzacions feixistes per utilitzar-les com a forces de xoc enfront dels socialistes i comunistes. Més tard, les van ajudar per afavorir la instauració d’un poder executiu fort, capaç de reorganitzar l’economia per superar la crisi i aturar l‘agitació obrera. Quan aquests moviments feixistes van eliminar dels seus programes el discurs revolucionari anticapitalista, els van donar suport totalment. La presa del poder pel feixisme i el nazisme n es pot explicar sense els suports que van rebre de les mateixes institucions de l’estat liberal: l’exèrcit i la policia van tolerar la violència que les organitzacions feixistes exercien per espantar els enemics i per conquerir el poder. Vídeo 1: https://www.youtube.com/watch?v=WHEtmW5V6ZY Feixisme: conseqüència directa de la Gran Guerra. Context en què sorgeix. ■ Enfocar els fets també des del punt de vista social (conseqüències socials). ■ Benito Mussolini: periodista, socialista, que acabarà esdevenint líder d’un nou moviment i model polític social com serà el feixisme. ■ Plutocràcia: govern dels rics i poderosos. ■ Intent de frenar el socialisme i el catolicisme, que van en contra de la guerra. ■ Final de la guerra: desmobilització (soldats que es reintegren a la vida civil), inflació (puja de preus, manca de queviures). El nacionalsocialisme i el feixisme es nodriran d’aquests ex combatents. ■ La por de les classes mitjanes a perdre les seves propietats, ja siguin el taller, la fàbrica, la terra, etc., que explica també l’aparició del feixisme, en un context d’esclat revolucionari. Vídeo 2: https://www.youtube.com/watch?v=u4QoGQD8h9M Nazisme ■ Adoctrinament de la joventut: neutralitzar l’esperit crític i emetre consignes. ■ Pau de Versalles: acord per “castigar” el vençut de la guerra, Alemanya. ■ “No importaven els preus”: hiperinflació. ■ min. 8:10 (3 coses) ■ El poder en la força que arriben a tenir els líders, sent capaços de transmetre un missatge de futur i d’esperança en unes societats desorientades. ■ Relació processos diferent: ascens dels nazis gràcies al crack del 29. TEMA: actitud del poble alemany respecte al règim nazi. IDEES: ■ Primers anys de postguerra: Dues postures: 1. Recolzament entusiasta de les masses al règim. 2. Impotència de la població, que en la major part rebutjava el règim, però que davant la por i la repressió no podia fer altra cosa que adoptar una postura de “resistència Passiva”. • Es tractava de dues generalitzacions. • La història social de l’Alemanya nazi es va començar a treballar seriosament a partir de la dècada de 1970. • L’autor considera que l’inconformisme i l’assentiment, l’oposició i l’aprovació van ser dues cares de la mateixa moneda. • La majoria de la població no eren ni nazis ni antinazis. • El rebuig parcial del nazisme i l’aprovació parcial del règim nazi coexisteixen entre grans franges de la població. Es tracta de dues cares de l’opinió popular. Explicar el per què és l’objectiu de l’article. • Prèviament fa unes quantes reflexions per explicar el concepte d’”opinió popular” i les fonts que s’han fet servir per “reconstruir-la”. • Aquest és l’apartat titulat “La investigación sobre la opinión popular: fuentes y problemas”. • Després aborda “La importancia del conflicto del “día a día” en la formación de la opinión. • I “La importancia del “Mito del Führer” • La investigación sobre la opinión popular: fuentes y problemas: a. L’expressió “opinión pública” no es pot utilitzar massa per parlar del Tercer Reich perquè a partir de 1933 solament es va expressar l’opinió del règim. És a dir, solament podem parlar d’opinió publicada (és interessant fer una reflexió sobre l’opinió pública i l’opinió publicada) b. El mateix règim n’era conscient d’aquesta realitat i va desenvolupar els seus mecanismes per copsar i “poner a prueba el “estado de ánimo” de la población”, amb la finalitat de millorar les estructures de propaganda. c. L’autor, per intentar explicar els estats d’opinió en un context com el de l’Alemanya nazi, aposta per l’expressió “opinió popular”, que reflectiria els diferents punts de vista dels ciutadans ordinaris. d. Torna a insistir en el problema que representa reconstruir les tendències de l’opinió: 1. Falta d’expressions polítiques autèntiques (diaris, cartes, documents privats). 2. S’ha de recórrer a les fonts del mateix règim i a les fonts de l’oposició. Es tracta de fonts clarament parcials. A més, la valoració ha de tenir en compte que: 1. “La gente se sentía intimidada y ocultaba sus verdaderos puntos de vista” 2. O “los expresaba sólo indirectamente o de forma camuflada” D’aquestes afirmacions es dedueix que: 1. Els punts de vista crítics enregistrats a les fonts favorables al règim representen solament la punta de l’iceberg. 2. Que els punts de vista pro nazis enregistrats a les fonts de l’oposició estan, amb molta probabilitat, minimitzats, i han de ser considerats com a indicadors significatius de recolzament al nazi. Finalment, considera que “las tendencias de opinión después de 1933 sólo pueden reconstruirse a través de impresiones... [y que] las conclusiones son necesariamente limitadas e hipotéticas, nunca definitivas”. • Per a la reconstrucció de l’opinió popular durant l’Alemanya nazi fa servir dos tipus de font. • L’anàlisi del material no és senzill. Les sèries conservades són incompletes i irregulars. N’hi ha molts buits. Malgrat tot, el volum de material és molt elevat i s’ha de triar el més representatiu. • Quant als informes de la SOPADE. El material és força abundant per al període 1935-1938. El material dóna una visió de distanciament força ràpid de la població respecte del règim i que aquest aguantava gràcies al terror. Els autors dels informes es mostraven força crítics amb la validesa de les opinions dels informants. LA IMPORTANCIA DEL CONFLICTO DEL “DÍA A DÍA” EN LA FORMACIÓN DE LA OPINIÓN • “Las condiciones materiales de la vida diaria determinaron directa y continuamente la actitud de la población respecto al nacionalsocialismo:” • “El alcance de la desilusión y el descontento con el gobierno nazi que surgió a partir de la experiencia subjetiva...” • Al mismo tiempo, queda igualmente claro que a menudo fue superficial y sin relevancia política. • De hecho, tal y como demuestran los informes, el comportamiento opositor estaba a menudo infiltrado y distorsionado por ideas que revelaban, como mínimo, una aceptación parcial del nazismo. • Todos los sectores de la población, incluso partes de la clase trabajadora influida por el socialismo, mostraban el impacto en la desorientación ideológica fruto de la exposición implacable durante años a una propaganda públicamente incuestionable. EFECTES DE L’ABSÈNCIA D’UNA CRÍTICA PÚBLICA En ausencia de la crítica pública a la política del gobierno, que es la base de la formación de una opinión plural en una democracia, los horizontes políticos de las masas fueron estrechándose cada vez más mientras el efecto de al menos algunas partes de la ideología nazi se ampliaba y profundizaba. D’aquesta forma, el descontentament provocat pel dia a dia va anar acompanyat d’una acceptació de la política nazi conseqüència directa de la repressió i de la propaganda. L’ALEMANYA NAZI ■ Los primeros signos claros de descontento generalizado, en gran parte enraizado en la decepción económica, podían verse ya en 1934. ■ Numerosos informes registran la insatisfacción entre las clases medias por las promesas incumplidas. ■ Las raíces de estas críticas residían claramente en el interés material. ■ També entre els camperols es va posar de manifest el descontentament: ■ “Las desventajas de la Ley de Heredad no Enajenable del Reich de septiembre de 1933, la intervención cada vez mayor de la Agencia de Alimentos del Reich en la venta de productos…” ■ Malgrat tot, el règim comptava amb amplis suports, especialment entre l’idealisme “de los alemanes más jóvenes, y del hecho de que Hitler seguía cautivando a las masas aunque el partido estuviera cada vez más cerca del punto de mira de las críticas”. ■ En aquesta mateixa línea, i segons els informes del SOPADE, la desil·lusió de la classe mitjana, que estava basada únicament en la insatisfacció material, quedava molt lluny de l’objectiu polític i era irrellevant. ■ Segons l’informe, el règim aconseguia el recolzament, bàsicament, de la por a la revolució bolxevic i de la manca d’educació política. ■ Cal remarcar que el recolzament al NSDAP es fonamentava en: 1. La por a la revolució bolxevic. 2. L’aparell repressor 3. La propaganda massiva 4. Els beneficiaris directes del sistema EL RACISMO HITLERIANO, HITLER: Mi lucha, 1924 ■ Racismo antisemitismo ■ Define el estado como un estado racista, y es el estado quien debe garantizar la raza aria y los medios de subsistencia. ■ Expansión e integración de todos los territorios: pangermanismo ■ El judío es un antisímbolo, una “reencarnación del mal”. ✓ La corrupta supremacía del jefe del régimen ✓ El despilfarro de dinero en grandiosos proyectos arquitectónicos ✓ Cuando había escasez de viviendas ✓ Cuando caía la calidad de vida . ■ De las críticas no se extraían conclusiones políticas. ¿Por qué? Porque predominaba el miedo, la intimidación y la atomización. Circunstancias que impedían que la crítica adquiriese entidad política. ■ En conclusión, el malestar general no se traducía en hostilidad directa contra las fuerzas del régimen. ■ Entre 1936 y 1939 el descontento fue en aumento entre los campesinos. ■ Sus problemas ocupaban un segundo plano respecto a la producción de armamento. ■ Además, muchos trabajadores rurales abandonaron el campo para buscar trabajo en las fábricas de armamento, circunstancia que incrementó la rabia respecto a las autoridades. ■ Pero, por encima de las preocupaciones económicas estaba el miedo al comunismo, que la propaganda nazi se encargaba de potenciar. ■ Por lo que respecta al descenso de la productividad, que algunos autores quieren interpretar como una manifestación de la protesta, para la SOPADE i Kershaw era la consecuencia del cansancio. ■ Considera que en 1939, el régimen nazi estaba prácticamente distanciado de la clase trabajadora, aunque la había neutralizado políticamente. ■ El éxito nazi, bajo el punto de vista de la SOPADE, consistía en haber atomizado a la clase trabajadora y haber aplastado a sus líderes. ■ La realidad del día a día en el Tercer Reich daba prácticamente a todos los sectores de la población causas para estar descontentos, aunque con distintos grados de severidad. ■ Los informes de los años previos a la guerra, tanto de los opositores al régimen como de las autoridades nazis indican decepción, amargura y desilusión, principalmente surgidas a partir de intereses personales o materiales. ■ En todos los casos, la insatisfacción tenía sus raíces en el vacío existente entre las expectativas puestas en el nacionalsocialismo y la realidad del Tercer Reich. ■ La política social nazi despertaba un nivel asombroso de críticas y profunda antipatía. Pero la actitud de la población hacia el régimen seguía igualmente fragmentada. ■ Incluso dentro de los grupos sociales específicos, la unidad de opinión era escasa. ■ En el Tercer Reich no se silenciaban las opiniones populares críticas o incluso hostiles, sino que se atomizaban y, como resultado de ello, acababan resultando completamente inocuas. ■ Sin una oposición política organizada o un vehículo capaz de orquestar la opinión… LA IMPORTANCIA DEL “MITO DEL FÜHRER” PARA LA OPINIÓN POPULAR ■ Afirma que la vida diaria bajo el nacionalsocialismo estaba caracterizada por las tensiones sociales y la discordia. ■ Pero, en la esfera “excepcional” de la política, el régimen era capaz de fabricar la deseada unidad nacional. ■ ¿Cómo lo conseguía? • Con la explotación de antisímbolos. • Con la fijación de objetivos lejanos y utópicos. En la esfera de lo “excepcional”, el rechazo del nacionalsocialismo y la oposición a sus políticas no jugaban en absoluto ningún papel. ■ Utiliza la cuestión judía para explicarlo: • Crearon entre la población una indiferencia fatídica hacia el destino de la población judía, convertida en “antisímbolo”. El objetivo utópico de la eliminación de los judíos, que contaba con la aprobación de amplios sectores y apenas rechazo, era así porque casi no tocaba en ningún sentido directo la experiencia diaria de la inmensa mayoría de la población. ■ Kershaw interpreta que la esfera de lo excepcional compensaba el sufrimiento y la desafección de la vida cotidiana. ■ El día a día convertía el concepto de comunidad del pueblo en algo vacío de contenido, que tenía compensarse de forma artificial. ■ El mayor logro de la propaganda nazi fue la creación del “mito del Führer”. ■ Según Kershaw, la imagen sobrehumana del Führer no era sólo un producto de la propaganda nazi sino en gran medida el resultado “de las ingenuas expectativas populares de que la salvación popular vendría de la mano de un futuro “gran líder”. ■ Hitler aparecía como un líder por encima de los intereses personales, dispuesto a intervenir cuando fuera necesario en contra de la corrupción, el abuso de poder y la injusticia dentro del sistema. ■ Su imagen de líder del pueblo lo situaba por encima de los aspectos negativos o desagradables de su partido. ■ “Para mucha gente, el Führer estaba “más allá” del partido, “más allá” del “día a día”. ■ Su popularidad se basaba en “sus” grandes “logros”: • Gran parte de lo que tenía que ofrecer en la primavera de 1933 resultaba atractivo para amplios sectores de la población, no sólo para los nazis más fanáticos. ■ No fueron tan importantes los pequeños logros económicos como “su implacable ataque a la izquierda, especialmente a los comunistas”. ■ La selectiva oleada de terror dirigida a los partidos de la izquierda, considerados en los círculos burgueses no sólo como oponentes de los nazis, sino también como enemigos de Alemania, aportó a Hitler un reconocimiento enorme. ■ La imagen de Hitler se consolida al ser capaz de representar la idea de unidad interna (enemigo interno) y de fuera frente al exterior (enemigo externo). ■ La gran masa de la población creía que Hitler lo solucionaría todo. ■ Había descontento y desafección, pero era mucho más importante “la creciente despolitización, el aumento de la indiferencia y la sorprendente apatía de las masas”. INFORME DEL SOPADE, març del 38 1. Hitler tiene la aprobación de la mayoría del pueblo en dos temas esenciales: ha proporcionado trabajo y ha fortalecido Alemania. 2. Existe un descontento generalizado sobre las condiciones actuales, pero esto afecta tan sólo a las preocupaciones diarias y hasta el momento no ha provocado hostilidades hacia el régimen en el pueblo. 3. Existen dudas generalizadas sobre la continuidad del régimen. Aunque también está generalizado el desconocimiento de qué podría reemplazarlo. (Continuació apunts temari)