Tipos y características de las inversiones: clasificación, ejemplos y criterios, Apuntes de Economía

¡Descarga Tipos y características de las inversiones: clasificación, ejemplos y criterios y más Apuntes en PDF de Economía solo en Docsity! ECONOMIA: BLOC 2 (I) _ LA INVERSIÓ EN L’EMPRESA 1. LA INVERSIÓ: CONCEPTE I TIPUS Per dur a terme les seves activitats, una empresa necessita un conjunt d’elements o factors de producció: màquines, edificis, elements de transport, matèries primeres, mà d’obra, energia etc. L’empresa aconsegueix aquests recursos al mercat de capitals. Les famílies, empreses i l’Estat actuen com a oferents de capital: El mercat de capitals facilita transaccions entre els qui tenen estalvis i els qui tenen projectes d’inversió que poden rendibilitzar aquests estalvis. Gràcies a l’estalvi dels diferents agents econòmics, les empreses poden aconseguir els recursos que necessiten per poder dur a terme les seves inversions i, amb això, poden optar a aconseguir beneficis. Per tant, perquè es produeixi una inversió ha d’haver-hi un estalvi. La inversió és l’acte mitjançant el qual es produeix un canvi d’una satisfacció immediata i certa a què es renuncia per l’esperança que s’adquireix, de la qual el bé adquirit és el suport. L’invesió suposa l’adquisió d’un é (material, intangible o financer) amb el qual l’empresa podrà: produir altres béns, realitzar un servei o cobrar un rendiment. Així, en fer una inversió en un moment donat renunciem a consumir en aquest període per l’import de la inversió. la intenció és recuperar en el futur una quantitat superior a la invertida. L’empresa és l’agent econòmic que fa inversions: tot el que adquireix representa una inversió, ja que la intenció és recuperar el desemborsament dut a terme per obtenir, a més, una rendibilitat positiva o benefici. La inversió en les empreses possibilita el creixement econòmic. Les inversions es poden classificar tenint en compte diferents criteris: CRITERI TIPUS CARACTERÍSTIQUES EXEMPLE Segons el suport de la inversió Inversió física Adquisició d’un actiu material Edifici, maquinària, element de transport… Inversió immaterial Adquisició d’un actiu intangible Patent, marca, programa informàtic… Inversió financera Adquisició d’un actiu financer Fonts d’inversió, accions… Segons el període de temps que dura la inversió a l’empresa Inversió a llarg termini +1 any Ordinadors, construccions… Inversió a curt termini -1 any Matèries primeres Segons la finalitat de la inversió dins de l’empresa Inversió de reposició o renovació Reemplaçar un actiu vell per un de nou Substitució de mobiliari Inversió expansiva Permeten augmentar la productivitat Compra d’ordinadors Inversió estratègica Permeten la modernització i adaptació tecnològica Instal·lació d’un servidor molt més potent Segons la relació de la inversió amb altres inversions Inversió substitutiva Una inversió limita la utilització de l’altre Instal·lació d’un servidor Windows o Linux Inversió complementària Facilita el compliment d’una activitat Comprar un vehicle per proveïr-se de matèries primeres sense intermediari Inversió independent No afecta ni positivament ni negativament Posar una màquina de cafè Estalvi de les famílies Benefici de les empreses Superàvit públic (Estat) Mercat de capitals (Banca) Inversions a les empreses 2. CARACTERÍSTIQUES D’UNA INVERSIÓ Qualsevol projecte d’inversió requereix la immobilització d’uns recursos durant un període de temps, amb l’esperança d’obtenir ingressos superiors a la immobilització dels diners. Per això tota inversió es caracteritza (des del punt de vista financer) pel corrent de pagaments i cobraments que genera l’empresa mentre dura. Distingim les següents característiques financeres: ➢ Desemborsament inicial (Do): és la quantitat que l’empresa paga al moment d’adquirir els elements d’actiu. És l’anomenat moment zero i sol ser el pagament més alt. En el cas que sigui una inversió que es du a terme al comptat, és l’únic pagament. ➢ Durada temporal (n): és el nombre d’anys durant els quals es produïràn entrades i sortides de diners com a conseqüència d’un projecte d’inversió).. ➢ Fluxos nets de caixa o quasirendes (F ): representen la diferència entre els cobraments (C ) i els pagamentsₗ ₗ (P ) que suporta una empresa en cadascun dels n ₗ períodes que dura la inversió com a resultat del desenvolupament del projecte. Dins dels pagaments no es tenen en compte les despeses financeres que originen els capitals invertits al projecte. Són la diferència entre els cobraments i el pagaments, no entre els interessos i les despeses. L’ingrés és el dret que té l’empres que li siguin pagats uns diners, mentre que el cobrament és la materialització d’aquest dret (percepció de diners). Cal diferenciar les despeses (obligació que contreu l’empresa com a conseqüència de l’execució d’un projecte → de pagar un producte o servei) i pagaments (sortida efectiva de diners on no s’ inclouen interessos bancaris). [Flux net d’un any: F= Cobraments - Pagaments] ➢ Valor residual (R): valor del bé al final de la vida de la inversió. Pot passar que sigui 0, en cas que no tingui cap acceptació al mercat. Aquest valor se sumarà en l’últim flux de caixa. 2.1 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE LES CARACTERÍSTIQUES FINANCERES D’UNA INVERSIÓ ➢ En un segment horitzontal es representa la durada temporal de la inversió, que es divideix en n períodes determinats. Els pagaments representen la sortida de diners de l’empresa i porten signe negatiu (-), mentre que els cobraments representen les entrades de diners i tenen signe positiu (+). Do: Desembolsament inicial Cn: Cobraments Fn: Flux net de caixa R: Valor residual Pn: Pagaments n: Nombre d’anys Al moment zero,es produeix el primer pagament (desemborsament inicial), i durant tots els períodes hi ha cobraments i pagaments que donen com a resultat el flux de caixa corresponent al període i que normalment és positiu. 3. MÈTODES DE VALORACIÓ I DE SELECCIÓ D’INVERSIONS Els recursos de què disposa l’empresa per fer una inversió són limitats, per això les inversions també són limitades. Per seleccionar la inversió més convenient, cal establir uns criteris rigorosos que vagin més enllà de la intuïció de l’empresari. La selecció d’inversions és la tria de la millor inversió que té per objectiu aconseguir la màxima rentabilitat dels diners invertits. La direcció financera, és l’encarregada de valorar i seleccionar la inversió més convinguda, aquesta selecció es pot fer a partir de 2 raonaments: ➢ Estàtic: el valor dels diners és constant al llarg del temps. Per tant, els diners que es cobren en diferents moments tenen el mateix valor. ➢ Dinàmic: el valor dels diners és variable (premissa financera) segons el moment que es produeix el flux de caixa (+ o -). Aquesta variació de valor és deguda a: ECONOMIA: BLOC 2 (II) _ FONTS DE FINANÇAMENT 1. FONTS DE FINANÇAMENT DE L’EMPRESA Són fonts de finançament els recursos líquids o els mitjans de pagament a disposició de l’empresa per afrontar les seves necessitats dineràries. Es poden classificar segons 4 criteris diferents: Segons el termini de devolució de la font financera A curt termini Termini de devolució inferior a l’any Ex. crèdit de proveïdors, préstecs bancàris… A llarg termini Superior a l’any Ex. préstecs a LLT i emprèstits… També quan tenen un termini d’exigibilitat indeterminat (recursos propis: capital i reserves) Segons la procedència dels recursos Finançament extern Recursos procedeixen de l’exterior de l’EA Ex. capital social, préstecs, crèdits de funcionament de l’EA… Finançament intern Recursos generats per l’empresa a través de la seva activitat Ex. reserves, quotes acomulades d’amortització i provisions Segons la propietat dels recursos Mitjans de finançament propis Són els recursos que pertanyen al o als propietaris de l’empresa Ex. capital i reserves Mitjans de finançament aliè Són els recursos que s’han de tornar, ja que no pertanyen als propietaris de l’empresa Ex. préstecs, crèdits i els emprestits (LLT o CT) Segons la manera d’obtenir els recursos Fonts de finançament espontani Sorgeixen dels ajornaments dels pagaments dels deutes Ex. factures que cal pagar als proveïdors a 30 dies o els fons acumulats d’ingressos per IVA fins al moment de liquidació Fonts de finançament negociat Són de naturalesa contractual. No es produeixen de manera espontània. Ex. crèdits i préstecs que l’empresa contracta Cal tenir en compte que totes les fonts de finançament de l’empresa tenen un cost per ella, fins i tot el finançament propi implica un cost. Per això, cal escollir la combinació de fonts de recursos que minimitzi els costos financers de l’EA. 2. FONTS DE FINANÇAMENT SEGONS LA TITULARITAT FONT DE FINANÇAMENT TIPUS EXEMPLE Recursos propis Propis amb caràcter extern Ex. capital, subvencions rebudes Propis amb caràcter intern (autofinançament) Autofinançament d’enriquiment: reserves Autofinançament de manteniment: amortització, provisions Recursos aliens Llarg termini Préstecs a LLT, emprèstits d’obligacions, lising i rènting Curt termini Crèdits i préstecs a CT, crèdit de proveïdors, descompte d’efectes, confirming i factoring 2.1 RECURSOS PROPIS O FINANÇAMENT PROPI Finançament propi: recursos més estables de que disposa l’empresa, ja que no s’han de tornar en tota la vida d’aquesta perquè estan vinculats a l’empresa de forma permanent. Però són els que tenen més risc perquè en cas de fallida els socis són els últims a rebre la part corresponent de la liquidació de l’empresa (primer cal atendre a treballadors i creditors). Es divideixen en: a) Recursos propis amb caràcter extern Constituïts pel capital social, ampliacions del capital social i subvencions concedides per les administracions púbiques: ➢ Capital social: format per les aportacions dels socis en constituir-se la societat i per les successives ampliacions de capital que es puguin produir. Les aportacions de capital poden provenir de persones individuals, EA, grups d’EA o, en el cas d’algunes PIME i de manera temporal, de societats de capital de risc (SCR). ➢ Subvencions: donades per administracions públiques. Són els fons que rep l’empresa de manera gratuïta i estan destinats a fomentar una activitat determinada b) Recursos propis amb caràcter intern o autofinançament 1) Autofinançament o finançament intern: està format pels fons que es generen a l’empresa com a conseqüència de la seva activitat. 2 tipus: ➢ Per enriquiment: constituït pels beneficis generats i no distribuïts entre els socis (reserves) que augmenten el patrimoni net ➢ Per manteniment: fons d’amortització i provisions per mantenir inalterat el patr de l’empresa 2) Reserves: són els beneficis no distribuïts per l’empresa. Aquests beneficis s’obtenen del resultat que s’aconseguix om a conseqüència del desenvlupament de la seva activitat. Les reserves permeten a l’EA dur a terme inversions noves i, per tant, afavoreixen al creixement. Poden ser de diferents tipus: ➢ Legals: la quantitat està fixada per la llei ➢ Estatuàries: fixades per estatus de l’empresa ➢ Voluntàries: estan determinades per l’obtenció de beneficis extraordinaris 3) Fons d’amortització: es calcula segons el valor que va perdent l’immobilitzat al procés de producció. Els bens d’immobilitzat perden valor per: per l’us que s’en fa en el proces productiu (desgast físic), per l’obsolencia tècnica. Funciona a causa dels canvis tecnològics que es produeixen. Quan finalitza un exercici econòmic es calcula la pèrdua de valor que s’ha produït a l’immobilitzat de l’empresa i s’inclou a les despeses del període. A mesura que passin els anys el fons d’amortització anirà augamentan la quantitat fins que al final de la vida econòmica d’aquest podrà ser substituït fent ús dels diners acumulats en aquests fons. Les causes de pèrdua de valor son 3: ➢ Per ús i desgast (física) ➢ El pas del temps fa disminuir el valor (encara que no s’hi utilitzin els elements d’actiu) → econ./obsol. ➢ L’avanç tecnològic que resta eficàcia, o bé la demanda varia de tal forma que fa innecessari l’ús de determinats equips (econòmica o obsolescència) 4) Fons de provisions: també és una part del resultat de l’empresa, que crea un fons per afrontar certes pèrdues que encara no s’han produït, o despeses futures. Ex: pèrdua dels valors mobiliaris, fons per a indemnitzacions, per cobrir riscos… Recorda: - Immobilitzat: són tots els béns que l’EA utilitza per produir - Amortització : és el valor que representa la despesa que ha experimentat l’immobilitzat de l’EA com a conseqüència del seu ús al procés productiu o a causa de l'obsolescència. Cada any, l’EA comptabilitza la quantitat que correspon a l’amortització i la repercuteix al cost del producte Avantatges i inconvenients de l’autofinançament: AVANTATGES INCONVENIENTS Més autonomia i llibertat d’acció disminueix els dividends (repartiment de beneficis) i, per tant, la rendibilitat que rep el soci per la seva aportació de capital per a les PIMES és pràcticamentl'única manera d’obtenir recursos financers a LLT com que no té cost explícit, hi ha el perill que s’utilitzi en inversions poc rendibles aporta liquiditat a l’empresa sense que aquesta hagi de recorrer al mercat de capitals es genera de manera gradual i lenta Els fons d’amortització i provisions, a diferència de les reserves no són un creixement per l’empresa sinó que comporten un autofinançament de manteniment. El resultat econòmic que aconsegueix es es repeteix: ➢ Fons d’amortització i provisions ➢ Impost sobre societats ➢ Dividends ➢ Reserves 2.2 RECURSOS ALIENS Les empreses, generalment, necessiten més recursos dels que proporciona el finançament propi; per això, han de recòrrer al finançament aliè 1) RECURSOS ALIENS A LLARG TERMINI ➢ PRÉSTECS A LLARG TERMINI Les empreses demanen préstecs a les institucions de crèdit (bancs, caixes d'estalvi, cooperatives de crèdit, etc.) per poder finançar-se. Un cop aprovat el préstec, l'empresa pot disposar dels diners de manera immediata. Aquests diners s'han de tornar amb els interessos corresponents, segons les condicions establertes. ➢ EMPRÈSTITS: Són els títols de crèdit (obligacions, bons, pagarés, etc.) que emeten les empreses i que son comprats per particulars i altres empreses a canvi d'un interés. A aquests títols se'ls anomena valors de renda fixa perquè solen donar, a qui els posseeix, uns interessos prefixats per endavant. Les accions son valors de renda variable, ja que no tenen un rendiment establert. Quan les empreses necessiten una gran quantitat de diners i les condicions dels préstecs que els ofereixen els intermediaris financers no són econômicament acceptables, demanen préstecs a particulars emetent obligacions i bons. Aquests títols (tots de la mateixa quantitat i condicions) son adquirits per un gran nombre d'estalviadors particulars I empreses. Passat un quant temps, l'empresa tornarà els diners més els interessos segons les condicions pactades. Només les grans empreses poden fer servir aquest tipus de finançament. Conceptes bàsics sobre emprèstits: ❖ Valor nominal: és el que surt el títol i es sobre el qual és el càlcul en els interessos. ❖ Valor d'emissió: és la quantitat que realment s’abona per l’obligació. Si coincideix amb el valor nominal és diu que és la par, i si és més baix es diu que és sota par. La diferència s’anomena prima d'emissió. ❖ Valor de reemborsament : és la quantitat que abona l’EA per cada títol al moment de l’amortització, que consisteix en el retorn per part de l’EA de l’import prestat. En el cas de ser superior al valor nominal, la diferència s’anomena prima de reemborsament. ➢ LÍSING O ARRENDAMENT FINANCER: És un sistema de finançament mitjançant el qual l'empresa incorpora algun element d'actiu fix a canvi d'una quota d'arrendament. En aquest procés intervenen tres agents econòmics: l'empresa-client, que necessita un bé determinat; l'empresa que fabrica o posseeix el bé, i l'empresa de lísing, una institució financera que finança l'adquisició del bé i el lliura a l'empresa-client a canvi d'un lloguer. La durada de l'operació de leasing coincideix generalment amb la vida econòmica de l'element patrimonial. L'import de les quotes de lísing incorpora l'amortització del bé, els interessos del capital productiu, les despeses administratives i una prima de risc per si de cas falla l'empresa arrendatària. Quan acaba el període de lloguer es pot tornar el bé a l'empresa de lising, o bé comprar-lo segons el preu fixat al contracte. L'inconvenient principal d'aquesta modalitat de finançament és l'elevat cost que representa. Hi ha moltes empreses, no obstant això, que incorporen elements d'actiu d'aquesta manera, perquê així no s'han de preocupar de buscar els recursos financers i poden obtenir avantatges fiscals, ja que part de les quotes de lísing representen una despesa per a l'empresa i el resultat econòmic serà més baix, la qual cosa es tradueix en el fet que pagarà menys impostos. ➢ RÉNTING: És una modalitat semblant al lísing que consisteix al lloguer de béns mobles i immobles a mitjà i llarg termini. Al contracte de rènting, l'arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual durant un termini determinat, i l'empresa de rènting es compromet a prestar una sèrie de serveis: facilitar l'ús del bé durant el termini contractual, fer el manteniment del bé i contractar una assegurança a tot risc. Els recursos aliens a llarg termini són aquells dels quals l'empresa disposa durant un període superior a un exercici econòmic i que, una vegada passat aquest temps, ha de tornar amb els interessos corresponents. Avantatges i inconvenients de participar en el mercat de valors: AVANTATGES INCONVENIENTS Empresa emissora ➢ S’obté finançament a menor cost que altres fonts. ➢ La quantitat de finançament és elevada. ➢ Millora la imatge pública de l’empresa amb la publicitat gratuïta dels mitjans de comunicació i amb informació sobre la marxa de la borsa. ➢ L’emissió de noves accions que cotitzen en borsa pot comportar una pèrdua de poder en l’empresa per als accionistes fundadors. ➢ Han de facilitar informació periòdica als accionistes i a la borsa. ➢ S’han de sotmetre a l’auditoria externa. ➢ Les accions passen a mans de desconeguts o no volguts pels accionistes fundadors. Compradors dels actius financers ➢ Aconseguir liquiditat si es necessita. ➢ Informació, sempre actualitzada sobre el valor dels títols. ➢ Risc per la fluctuació de valor. 4. COST D’UNA FONT DE FINANÇAMENT La majoria de recursos de què disposa l'empresa comporten un cost per a aquesta empresa. L'empresa sempre intentarà aconseguir aquella font de finançament que Impliqui el cost més baix possible. 4.1 CÀLCUL DE LA TAXA DE COS T’UNA FONT DE FINANÇAMENT Moltes de les fonts de finançament que utilitzen les empreses impliquen una contractació amb alguna entitat financera. En el contracte s'especifiquen les condicions del préstec amb l’interès que cal pagar i el cost TAE que suposa. En el cas de no tenir la TAE del cost de la font, es pot calcular d'una manera molt semblant a la que hem utilitzat per calculat la TIR d'una inversió. El cost d’una font de finançament és la taxa d’interès (c) per la qual s’iguala la quantitat rebuda F (finançament) en el moment inicial amb les successives devolucions (D1) actualitzades amb aquesta taxa c. El cost C s’obté de resoldre la formula següent mitjançant el full de càlcul o el procediment de prova-error. IMPORTANT: segons la divisió del temps, C es trobarà com a taxa anual (TAE) o trimestral, mensual, etc (que caldrà passar a anual equivalent). 4.2 COST DELS RECURSOS FINANCERS PROPIS Les aportacions dels socis o les reserves no impliquen per a l'empresa el compromís de pagar un interès o un dividend determinat; es per aixo que algu podria pensar que aquests recursos no tenen cost. El cost dels recursos propis es pot calcular a partir de la rendibilitat que aconsegueix un soci de l'empresa tenint en compte l'aportació feta I els successius dividends cobrats fins que deixa de ser soci. 4.3 COST DELS RECURSOS ALIENS A LLARG TERMINI Les fonts alienes a llarg termini normalment estan documentades amb un contracte en el qual s'especifiquen les condicions del préstec amb l'interès que cal pagar. Per trobar-ne el cost efectiu corresponent (TAE), s'han de tenir en compte les possibles despeses (comissions, interessos, etc.) que es puguin produir. 4.4 COST DELS RECURSOS ALIENS A CURT TERMINI F -D1 -D2 … -Dn 0 1 2 … n 0 = F - __________ - __________ - … - __________ D1 D2 Dn(1 + c) (1 + c) (1 + c) 2 n Dins de les fonts financeres a curt termini s'han de diferenciar aquelles que requereixen algun tipus de negociació de les que són espontànies. En el cas de les fonts espontânies, com ara els salaris dels treballadors, els diners que es deuen a organismes públics (Hisenda i Seguretat Social), els crèdits que concedeixen els proveïdors quan no ofereixen cap tipus de descompte per pagar al comptat, etc., son fonts de recursos que tenen un cost igual a zero. La resta de recursos a curt termini comporten un cost per a l'empresa. 4.5 COST MITJÀ PONDERAT DELS RECURSOS FINANCERS Tal com acabem de veure, els diferents recursos financers que formen el passiu de l'empresa representen un cost diferent. Per trobar el cost mitjà de tots els recursos, es pot fer una mitjana ponderada dels diferents costos si es pren com a ponderació el tant per cent que cada font financera representa sobre el total del patrimoni net I passiu. En la unitat anterior hem estudiat diferents mètodes de selecció d'inversions; per acceptar o no una inversió es comparava la rendibilitat amb l'interès de mercat. De tet, perquè una inversió comporti riquesa per a l'empresa ha de ser capaç de generar uns fluxos de caixa prou elevats per afrontar el cost de les fonts financeres que es facin servir. Només s'acceptaran aquelles inversions que superin el cost mitja ponderat dels recursos financers de que disposa l'empresa; en cas de no tenir aquest valor, l'interès de mercat en serà una aproximació. Quan l'interès de mercat baixa, el cost dels recursos aliens també baixa i, per tant, el cost mitjà ponderat dels recursos financers serà més baix. En aquesta situació hi haurà més projectes d'inversió que siguin rendibles i, com a conseqüència d'això, augmentarà la inversió de les empreses.