¡Descarga Bases bioquímicas en nutrición y más Apuntes en PDF de Nutrición solo en Docsity! BASES BIOQUÍMIQUES EN NUTRICIÓ PER L’ATENCIÓ A LA PERSONA BLOC 2.2-METABOLISME DELS AMINOÀCIDS, PROTEÏNES I NUCLEÒTIDS. En primer lloc, es important indicar que el metabolismo de compostos nitrogenats no es refereix únicamente al metabolisme de les proteïnes. El metabolisme de compostos nitrogenats també conté el metabolisme de les bases nitrogenades, dels àcids nucleics i del grup de les porfirines. A més a més, el metabolisme de compostos nitrogenats també comprén altres mecanismes importants. Per un costat, les reaccions de fixació del nitrogen de l’aire, per la seva posterior utilització en la síntesi de diferents compostos orgànics. I també, totes aquelles rutes desenvolupades per els diversos organismes per asegurar una correcta eliminació del nitrogen, especialment, quan forma part de compostos parcialment tóxics, com per exemple, el amoni. 1. DEGRADACIÓ DE LES PROTEÏNES. La degradació de proteïnes s’estudia a dos nivells depenent de la localització del procès: Al tracte digestiu, on es processen les proteïnes exògenes o ingerides en la dieta; es l’anomenada digestió de proteïnes. A l’interior de la cèl·lula, on es processen les proteïnes endògenes, el que es coneix amb el nom de recanvi proteic. Les proteïnes endògenes son degradades per enzims intracel·lulars localitzats en orgànuls citoplasmàtics. El catabolisme de proteïnes es realitza mitjançant un seguit d’enzims: proteolítics, proteases i peptidases. 1.1. RECANVI PROTEIC-PROTEÒLISI CITOPLASMÀTICA. El recanvi proteic o digestió cel·lular fa referencia a la degradació intracel·lular de les proteïnes, amb la finalitat de reciclar o degradar els aminoàcids d’aquestes. La proteòlisi citoplasmàtica es un mecanisme citoplasmàtic de destrucció de proteïnes en el cual actúa un proteïna anomenada ubiquitina. UBIQUITINA -Proteïna que es troba a tot l’organisme formada per 76 aminoàcids. -És la responsable de la senyalització de les proteïnes que cal destruir i s’uneix al proteosoma. -La unió de la ubiquitina a una proteïna provoca una degradació ràpida. • ATP i lisina BASES BIOQUÍMIQUES EN NUTRICIÓ PER L’ATENCIÓ A LA PERSONA 2. DEGRADACIÓ DELS AMINOÀCIDS. El procès de degradació de aminoàcids es realitza majoritàriamet a les cèl·lules hepàtiques. Hi ha dos fases clarament diferenciades: La primera fase la determina el grup amino, que ha de ser eliminat de l’estructura de l’aminoàcid i transportat de forma segura fins a la eliminació. La segona fase implica l’eliminació o aprofitament de la resta de l’aminoàcid, es a dir, l’esquelet carbonat (cetoàcids). 2.1. PRIMERA FASE DE DEGRADACIÓ D’AMINOÀCIDS. 2.1.1. TRANSAMINACIÓ. El grup amino es transfereix a un cetoàcid, per tant aquest últim es converteix en l’aminoàcid corresponent i l’aminoàcid inicial en un acetoàcid. Els enzims encarregats de la transaminació són les aminotransferases. Cessió del grup amino i incorporació a una molècula acceptora al citoplasma del fetge, ronyó i l’encèfal. La molècula acceptora en la majoria de les transaminacions es el -cetoglutarat, per aquest motiu, s’origina sempre glutarat. 2.1.2. DESAMINACIÓ. El glutamat, o l’aminoàcid que s’hagi format entra dins la mitocòndria i es produeix la desaminació. Separa el grup amino eliminant-lo com amoníac (glutamat-deshidrogenasa) Quan es pot produir? -Els aminoàcids no siguin necessaris en la síntesi. -Excès per ingesta elevada. -En dejuni o per alteracions del metabolisme, es converteixen en l’únic material combustible. BASES BIOQUÍMIQUES EN NUTRICIÓ PER L’ATENCIÓ A LA PERSONA La creatinina es un compost orgànic generat a la degradació de la creatina. Es un producte de desfet del metabolisme normal dels músculs. Normalment viatja fins al ronyons i s’excreta per l’orina. 4. ALTERACIONS DEL METABOLISME DELS AMINOÀCIDS. Fenilcetonúria: Es un trastorn hereditari que consisteix en l’acumulació d’un aminoàcid, en aquest cas la fenilalanina, ja que el cos presenta un dèficit de l’enzim que la degrada. Albinisme: Hi ha un dèficit de l’enzim que transforma la tirosina en pigment. Alcaptonúria: Trastorn en el metabolisme de la tirosina i de la fenilalanina. 5. BIOSÍNTESI DELS AMINOÀCIDS. 6. METABOLISME DELS NUCLEÒTIDS. 6.1. LA DEGRADACIÓ DELS NUCLEÒTIDS. Tenen un metabolisme complex amb biosíntesi llarga i un elevat rendiment energètic. Els nucleòtids son un compost orgànic format per una base nitrogenada, un grup fosfat i un sucre. Aquests nucleòtids s’utilitzen per la síntesi d’àcids nucleics. També poden actuar com a coenzims o com a missatgers. La degradació de nucleòtids dóna lloc a dos tipos de bases nitrogenades, les purines i les pirimidiniques. BASES BIOQUÍMIQUES EN NUTRICIÓ PER L’ATENCIÓ A LA PERSONA La degradació de les purines dóna lloc a l’àcid úric. Quan el àcid úric s’acumula de forma excesiva a la sang, dona lloc a una hiperuricémia. La hiperúricemia es un alt nivell d’àcid úric a la sang. 6.2. SÍNTESI DE NUCLEÒTIDS. Les bases que es troben en àcids nucleics són derivats dels heterocicles aromàtics. Anell de pirimidines i purines. Síntesi de pirimidines i purines. La síntesi de purines parteix d’un substrat anomenat IMP (inosina monofosfat) que es converteix en adenina o guanina monofosfat que serien les bases nitrogenades que li corresponen a les purines. La síntesi de pirimidines és més complexa i es parteix d’un substrat anomenat UMP (urinina monofosfat) que es converteix en timina, citosina i uracil, que son les bases nitrogenades que li corresponen a les pirimidines. 6.3. SÍNTESI DE PORFIRINES (GRUP HEMO). Les porfirines són unes molècules orgàniques que constitueixen el grup hemo de les proteïnes que s’encarreguen de transportar l’oxigen. La síntesis de porfirines té lloc en major proporció a la médula òsea i en menor proporció al fetge (mitocondria i citosol).
