¡Descarga Botánica: Concepto de Vegetal, Usos en Ciencias de la Salud y Reproducción y más Apuntes en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity! BLOC 1. GENERALITATS TEMA 1. Botànica. Concepte de vegetal. Síntesi de la biodiversitat vegetal. La botànica és una ciència que estudia els vegetals (o les plantes) o organismes que s’han considerat. En aquesta assignatura estudiarem organismes del regne, monera, protista, fungi i plantae. TEMA 2. Botànica farmacèutica: els vegetals en ciències de la salut. Ús sostenible de plantes d'interès en farmàcia. La botànica és una ciència que influeix en la societat de diferents maneres, ja sigui en el seu ús directe amb el consum de plantes medicinals o medicaments; com a productes naturals, és a dir, com a principis actius, excipients o parafarmàcia; com a model de hemisíntesis o síntesis; i com a aplicació en molts àmbits com la criminologia, farmàcia, medicina... Els conceptes bàsics de la botànica són: • Planta medicinal: tota espècie vegetal que sencera, o només una part tingui activitat farmacològica. Ex. Atropa belladona que té com a principi actiu la atropina que és utilitzada en oftalmologia per la dilatació de les pupil·les. • Droga vegetal: part de la planta que conté el principi actiu. • Principi actiu: responsable de l’activitat farmacològica de la droga vegetal de una planta medicinal. Són metabòlits secundaris. Metabòlits primaris: plantes alimentàries Metabòlits secundaris: plantes medicinals no essencials. Algunes exemples: ALCALOIDES Deriven de les proteïnes, nitrogen. Ex: Cafeïna, morfina, nicotina... HETERÒSIDS Sucre + Aglicona (no sucre). Ex: Digitalis càssia OLIS ESSENCIALS Terpens. Ex: camamilla MUCÍFAGS Deriven de glucoproteïnes i tenen una acció emol·lent (per inflamació). TANINS Ex: té, polifarols Descoberta plantes medicinals Els primers registres de plantes amb un ús farmacològic es troben en la Tauleta de Nippur (2500 a C), i en el Papir d’Èbers (1500 aC). També apareixen en la cultura micènica (1600 aC), que tenien una terapèutica màgica-religiosa i les plantes medicinals per ells tenien efectes narcòtics, purgants, emètiques o “dinamitzades”. Posteriorment va tenir molt importància la doctrina humoral d’Hipòcrates, i amb el llibre de Dioscorides que va citar 725 simples dels quals 600 eren vegetals. En aquest llibre hi havia informació bàsica de la planta, il·lustracions, les seves indicacions de terapèutica i de recol·lecció. Va ser molt important i s’han fet moltíssimes repliques. Després va aparèixer la Teoria dels signes, que associava les formes o colors de les plantes a diferents malalties. Un exemple el trobem en la Rosa canina. Aquesta planta al tindre les punxes iguals que les dents dels gossos se li atorgava la propietat de curar o prevenir la ràbia. També tenia propietats curatives el seu fruit ja que per forma era associat a temes de digestió. Els àrabs també van fer una gran aportació a la farmàcia medieval, i el comerç amb Amèrica ens va fer descobrir moltes plantes noves com el tabac, el cafè, el té..., de les quals cal destacar el guayac que va ser la cura de la Sifilis, i la quina per el Paludisme. Cicle digenètic Típicament; • Esporòfit. Una generació es reprodueix per espores asexuals • Gametòfit. Una generació es reprodueix per espores sexuals (gàmetes) A causa d’estratègies evolutives el esporòfit predomina en espècies terrestres mentre que en medi aquàtic coexisteixen ambdues amb un 50% cadascuna. TEMA 4. Nivell d'organització. Nivells de diversitat. Botànica sistemàtica. Categories taxonòmiques. Nomenclatura botànica. Classificació de la diversitat vegetal. 4.1. Nivell d’organització • Cèl·lula procariota. No te nucli, no orgànuls. • Cèl·lula eucariota. Nucli amb material d’informació genètica, té orgànuls. Es divideix en vegetals i animals. Les cèl·lules vegetals tenen una paret cel·lular formada per fibres de cel·lulosa que estan immerses en una capa amorfa d’altres polisacàrids. També trobem incrustacions de lignina, cutina, suberina, polímers de galactosa, mucílags, carbonats... Aquesta paret cel·lular és l’exosquelet de la cèl·lula eucariota vegetal. Els principis actius es troben en els vacúols. La clorofil·les es troben als cloroplasts que li donen a la planta el color verd. Plasts: cloroplasts (verd) , cromoplasts (altres pigments, groc ataronjat) i leucoplasts (no tenen pigments, blanc). 4.2. Nivells de diversitat Hi ha dos nivells d’organització morfològic. Protòfits Unicel·lulars o agregats poc coherents d’unicel·lulars sense especialització funcional. Podem trobar: • Aïllats. - Immòbils. Nivell cocal Ex: Diatomees - Mòbils. Nivell monadal Ex: Dinòfits • Agregats (o cenobis) Ex: Microcyst Tal·lofits Pluricel·lulars amb divisió del treball i jerarquia de funcions. No tenen ni arrel ni tiges ni fulles. Cormòfits Pluricel·lulars amb pla estructural del cos vegetatiu (òrgans: arrel, tija, fulla) teixits ben diferenciats 4.2. Botànica sistemàtica Interpretar la diversitat, descriure-la, establir criteris d’ordenació, graus de parentiu, classificar-la, denominar-les... 1735. Linn. Caràcters morfològics 1981. Arthur. Caràcters morfològics, anatòmics, palinològics, embriològics, citogenètics, fitoquímics ecològics.. 2014. Sistema molecular. Caràcters moleculars. Examina i comprar seqüències d’ADN. 4.3. Categories taxonòmiques Els tàxons es delimiten en una unitat bàsica: l’espècie que tindra: • Caràcter morfològics constants i hereditaris • Aïllament reproductor 4.4. Nomenclatura Nomenclatura popular: sinonímia i polisèmia L’única manera de saber universalment de quina planta estem parlant és la nomenclatura científica, que està basada en uns codis internacionals. Cannabis sativa El nom de les plantes és arbitrari. Hi ha unes regles per saber el tipus de nomenclatura que hem d’utilitzar, la Regla de la prioritat. Aquesta diu: “El nom correcte per a una espècie o tàxon és el més antic dins de la seva categoria”. 4.5. Classificació de la diversitat vegetal Podem classificar segons els dominis:
