Canvis socials i sistemes educatius, Apuntes de Sociología de la Educación

¡Descarga Canvis socials i sistemes educatius y más Apuntes en PDF de Sociología de la Educación solo en Docsity! CANVIS SOCIALS I SISTEMES EDUCATIUS  Societat de la informació i nous canvis educatius  De la societat industrial a la SI - TAULA COMPARATIVA   la nova economia basada en la informació, en el coneixement. El valor intangible  Un pantaló costarà més o menys depenent de si és de marca o no  Centralitat de la informació  Nou model d’organització: el model en xarxa  D’un node central surt la informació cap a altres nodes  Tota la informació està connectada  Companyies que controlen el consum mundial  Nestlé  Kraft  Coca-cola  Pepsico  P&G  Johnson & Johnson  Kellogg’s  Mars  Etc.  Model en xarxa  El que va ser el fordisme, la gran empresa industrial basada en la producció estàndard i la cadena de muntatge, és avui dia la capacitat de funcionar en xarxa, d’articular directament el mercat, entrades, i proveïdors i organització interna  Es produeixen productes basats en allò que compra la gent  Globalització  Processos en virtut dels quals els estats nacionals sobirans s’entremesclen i s’imbriquen mitjançant actors transnacionals i les seves respectives probabilitats de poder, orientacions, identitats i entramats diversos  Existeix una afinitat entre les distintes lògiques de les globalitzacions ecològica, cultural, econòmica, política i social, que no son reductibles (ni explicables) les unes a les altres, sinó que, abans, han de resoldre’s i entendre’s a la vegada en sí mateixes i en mútua interdependència  Consciència global i compromís global  La informació circula a molta velocitat i des de molts llocs  Ex: vacuna covid  Societat de la informació  1a fase: darwinisme social (1973-1995)  Accés al mercat laboral lligat a capacitats intel·lectuals  Ocupacions basades en la informació  Atur  Exclusió social: Tercer Món i aparició del Quart Món  Inclosos, explotats i exclosos del món laboral  Fragmentació de l’ocupació: societat dels 2/3 (Gorz)  Fragmentació dels treballadors: fixes, eventuals, aturats  Fixes: títol universitari  Eventuals: ocupacions precàries, poc qualificades  Aturats llarga durada: no han superat els estudis primaris  Darwinisme social (Habermas): la selecció dels “millors”  “universitat com a fàbrica d’aturats”  Reformes educatives també afectades per la Dualització Social: polítiques “d’atenció a la diversitat” o Societat sense desigualtats o Congrés 1994 – noves perspectives crítiques en educació o Si: desigualtats socials i moviments socials  2a fase: societat de la informació per a tothom (1995-actualitat)  Arriba la informació mitjançant internet  Les dones són les que més pateixen la bretxa digital  Meta: que tothom pugi accedir a aquesta informació digital  Augment de polítiques cap a una Societat de la Informació per a tothom (Steve Case i Bill Gates)  Motius:  Extensió del capitalisme informacional  Pressió dels països exclosos i moviments socials igualitaris  Disminució de l’atur però augment del treball precari (ETTs)  Descens de la natalitat + noves portes a la immigració  Noves possibilitats pels moviments socials (Fòrum Social Mundial, Punt Òmnia, Pressupostos Participatius...)  Importància de l’educació en contextos de crisi econòmica  Població immigrant vol participar a la societat de la informació  Des dels moviments socials es demanda entre d’altres:  Menys burocratització per status legal  Dret a vot  Convalidació – homologació de coneixements i títols  Importància de l’educació en contextos de crisi sanitària  Ull amb les fake news i els “bulos”  Educació, infància i tecnologies de la informació i la comunicació. Educació i democràcia  Model educatiu de la societat industrial  Europa 2020  L’estratègia 2020 es centra en educació, ocupació i pobresa amb un triple objectiu:  Crear valor a través del coneixement  Potenciar el paper dels ciutadans en unes societats inclusives  Crear una economia més competitiva, connectada i verda  L’educació juga un paper clau, contemplant-se com un dels pilars a reforçar – doble repte:  Reduir la taxa d’abandonament escolar a menys d’un 10%  Que com a mínim el 40% dels joves posseeixin una titulació superior  Informe europeu sobre qualitat educativa - 16 indicadors de qualitat  El principal objectiu de l’informe és acordar una sèrie d’indicadors en matèria de qualitat educativa destinats a facilitar l’avaluació dels sistemes a escala nacional  16 indicadors de qualitat 1. Matemàtiques 2. Lectura 3. Ciències 4. Tecnologies de la Informació i la comunicació (TIC) 5. Llengües estrangeres 6. Aprendre a aprendre 7. Educació cívica 8. Taxes d’abandonament 9. Finalització de l’educació secundària superior 10. Participació en l’educació superior 11. Avaluació i conducció de l’educació escolar 12. Participació dels pares 13. Educació i formació dels professors 14. Participació en l’educació infantil 15. Número d’estudiants per ordinador 16. Despesa educativa per estudiant  Els 16 indicadors plantegen 5 REPTES per a l’educació:  El repte del coneixement  El repte de la descentralització  El repte dels recursos  El repte de la inclusió social  El repte de les dades i la comparabilitat  Possibilitats de lluita informacional contra les desigualtats i la dualització social  Pàgines web amb recursos per als professors, per a que sàpiguen què és l’alfabetització tecnològica  Telecentres  Xarxa Òmnia  Llocs amb internet i ordinadors on ofereixen ajudes i formacions  Polítiques educatives en entorns multiculturals. Formes d’organització de l’alumnat i dels recursos humans. Èxit i fracàs escolar  Polítiques educatives en entorns multiculturals  EUROPA 2020  Per construir una economia intel·ligent, sostenible i integradora, impacte en el treball, productivitat i cohesió social  Objectius per al 2020 en els àmbits de treball, innovació, educació, integració social i clima/energia  EDUCACIÓ  Reduir taxa d’abandonament escolar per sota del 10% (Espanya una de les taxes més altes d’Europa)  Aconseguir almenys el 40% de les persones de 30 a 34 anys d’edat que acabin estudis de nivell terciari (o equivalent)  Lleis educatives estatals  1970: LGE – Ley General de Educación  EGB (14)  Igualtat d’oportunitats  Homogeneïtzació  Estratègia de quotes  1985: LODE – Ley Orgánica del Derecho a la Educación  1990: LOGSE – Ley Orgánica de Ordenación General del Sistema Educativo  ESO (16)  Atenció a la diversitat: itineraris  Diferents nivells de concreció del currículum (Teoria del Dèficit): desdoblaments, aules-taller, PI, cv felicitat, etc.  2002: LOCE – Ley Orgánica de Calidad de la Educación  2006: LOE – Ley Orgánica de Educación  2013: LOMCE – Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa  S’avança a 4rt de la ESO els itineraris (pre-batxiller i Formació Professional Básica): “enseñanzas académicas” o “enseñanzas aplicades”  Al finalitzar 4rt, avaluació estatal per l’opció d’ensenyament acadèmic o aplicat (independentment de l’itinerari anterior)  Modalitats a batxillerat: Art, Ciències (enginyeria o Salut), Humanitats i ciències socials (humanitats o CCSS)  L’accés a les universitats: títol batxiller + prova final (universitats podran exigir la superació de proves específiques)  L’accés a Cicle Formatiu Superior es pot fer a través: títol batxiller, Tècnic de grau mig o proves específiques  Repercussions de les reformes  Augment de les desigualtats educatives (CV flexible i optativitat, basar- se en la DIVERSITAT CURRICULAR SENSE IGUALTAT)  Es deixa de considerar l’educació com a mecanisme útil per a la igualtat d’oportunitats  ADAPTACIÓ de l’escola als diferents contextos socials; en lloc de transformar els contextos socials, s’adapta l’escola al context social  NO es contrasta amb les aportacions de la COMUNITAT CIENTÍFICA INTERNACIONAL  Doble línia d’escolarització  Escoles d’elit:  Currículum orientat a objectius com la competitivitat i l’esforç per preparar als futurs “dirigents”  Escoles de mínims:  Sovint no es prioritza la competitivitat i l’esforç (per exemple tallers o optatives de baix nivell)  Gran importància de la sociabilitat i la felicitat  La concepció constructivista de l’aprenentatge escolar  Principi de l’ensenyament programat (e-a):  “el aprendizaje es un proceso individual que depende de los conocimientos previos” (Ausubel, 1962)  “si tuviese que reducir toda la psicología educativa a un solo principio anunciaria éste: de todos los factores que influyen en el aprendizaje, el más importante consiste en lo que el alumno ya sabe. Averígüese esto y enséñese consecuentemente” (Ausubel, 1989)  Implicacions en les pràctiques educatives  Diversificació curricular  Adaptació a la diversitat  “centrarse en que sepan lo básico y subimos el nivel”  Concepció constructivista  Aprenentatge significatiu (Ausubel, 1962)  “la motivación académica de los negros y de otros alumnos marginados culturalmente puede ser aumentada: concentrándose en el dominio de destrezas intelectuales básicas antes de introducirlos a materias más compleixes, en lugar de recurrir a la práctica omnipresente de la “promoción social” (la cual produce estudiantes graduados preuniversitarios “funcionalmente ignorantes”)” (Ausubel, 1989)  Implicacions en les pràctiques educatives  Diversificació curricular  Adaptació a la diversitat  Mesures d’atenció a la diversitat (adaptacions més o menys significatives): agrupacions flexibles per nivells  Més centrat en el procés (fonamentalment individual) que en els resultats  PISA 2015  “su bajo rendimiento podría ser el primer motivo por el que estos estudiantes no toman clases de ciencias; pero quedar completamente al margen de las ciencias en la escuela serviría solo para ampliar el desnivel con los compañeros que mejor rinden en ciencias” (OCDE, 2016)  “las escuelas más desfavorecidas suelen tener menos profesores de ciencias cualificados y menos probabilidades de exigir a los alumnos que asistan a clases de ciencias. Sus estudiantes pasan menos tiempo en clases regulares que los estudiantes de escuelas privilegiades y, además, tienen menos contacto como una enseñanza de calidad” (OCDE, 2016)