Anatomía Humana: Cavidad Pericárdica, Sistema Cardiovascular y Sistema Respiratorio - Prof, Apuntes de Enfermería

¡Descarga Anatomía Humana: Cavidad Pericárdica, Sistema Cardiovascular y Sistema Respiratorio - Prof y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!  TEMA 2 : CARDIOVASCULAR, RESPIRATORI I DIGESTIU SISTEMA CARDIOVASCULAR 1) ANATOMÍA MACROSCÓPICA  LOCALITZACIÓ · El cor és un òrgan musculós format per 4 cavitats. · Està situat a l'interior del tòrax, per sobre del diafragma, a la regió del mediastí · Part mitjana de la cavitat toràcica localitzada entre les dues cavitats pleurals. · Dues terceres parts del cor se situen en el hemotòrax esquerre. · El vèrtex, de direcció anteroinferior esquerra i la porció més ampla, la base, dirigida en sentit posterior i superior.  PERICARDI · La membrana que envolta el cor i el protegeix el cor. · Impedeix que el cor es desplaci de la seva posició al mediastí. · Permet llibertat perquè el cor es pugui contreure.  El pericardi fibrós: més extern. · Descansa sobre el diafragma i es continua amb el centre tendinós del mateix. Les superfícies laterals les pleures parietals. · La funció del pericardi fibrós és evitar l'excessiu estirament del cor durant la diàstole, proporcionar protecció i fixar-lo al mediastí.  El pericardi serós: més intern, formada per dos capes: (a) La capa més interna visceral o epicardi: està adherida al miocardi. (b) La capa més externa parietal: que es fusiona amb el pericardi fibrós. · Entre les capes parietal i visceral hi ha  la cavitat pericàrdica · Conté una fina capa de líquid serós el líquid pericàrdic - que redueix la fricció entre les capes visceral i parietal durant els moviments del cor  LA PARET La paret del cor està formada per tres capes: 1 Epicardi (externa): correspon a la capa visceral del pericardi serós. 2 Miocardi (intermèdia): formada per teixit muscular cardíac. 3 Endocardi(interior): recobreix l’interior del cor i les vàlvules cardíaques i es continua amb l'endoteli dels grans vasos toràcics que arriben al cor o neixen d'ell.  CAVITATS AURICULA DRETA · Rep: - V.Cava superior - V. Cava inferior - Seno coronario · Parets estretes · Orejuela derecha AURICULA ESQUERRA · Rep:  4 venes pulmonars · Cara anterior i posterior de la paret paret es llisa: músculs pectineus es situ situen a la “orejuela” VENTRICLE DRET · Parets gruixudes · Cara anterior del cor · Elevacions musculars - Trabècules carnoses · Les cúspides de les vàlvules estan conectades gracies a cuerdas tendinosas músculs papil·lars · Surt: la Vàlvula semilunar pulmonar Tronc de l’arteria pulmonar (dre. i esq) VENTRICLE ESQUERRA · Paret grossa · Presenta: - - trabècules caroses - - Cuerdas tendinoses - - muscl papil·lars · Surt: V.semilunar aòrtica Arteria aorta  INERVACIÓ · El cor està innervat per fibres nervioses autònomes( s.parasimpàtic i s.simpàtic) · Formen el plexe cardíac. · Les branques el plexe cardíac innerven el teixit de conducció, els vasos sanguinis coronaris i el miocardi auricular i ventricular. · Les fibres simpàtiques procedeixen dels segments medul·lars toracis alts . La innervació parasimpàtica deriva dels nervis vagues o X parell cranial. TA B IQ U E IN TER V EN TR IC U LA R TA B IQ U E IN TER A U R IC U LA R VALVULA TRICUSPIDE VALVULA TRICUSPIDE 2  IRREGACIÓ ·L'aorta ascendent neixen les dues artèries coronàries principals. · Aquestes artèries es ramifiquen per poder distribuir la sang oxigenada a través de tot el miocardi. · La sang no oxigenada és drenada per venes que desemboquen al si coronari (part posterior del solc auriculoventricular), el qual desemboca a l’aurícula dreta. 2) ANATOMÍA MICROSCÓPICA · El miocardi o múscul cardíac està format per fibres musculars estriades més curtes i menys circulars que les fibres del múscul esquelètic. · Presenten ramificacions, que es connecten amb les fibres veïnes a través de engruiximents transversals de la membrana cel·lular o sarcolema, anomenats discs intercalars. · Aquests discos contenen unions intercel·lulars que permeten la conducció de potencials d'acció d'una fibra muscular a les altres veïnes.  SISTEMA DE CONDUCCIÓ CARDIACA: · Cada batec cardíac es produeix gràcies a l'activitat elèctrica de les fibres musculars miocàrdiques, les fibres autorítmiques o de conducció. · Aquestes generar impulsos d'una manera repetida i rítmica, i actuen com marcapassos establint el ritme de tot el cor, i formen el sistema de conducció cardíac. · El sistema de conducció garanteix la contracció coordinada de les cavitats cardíaques i d'aquesta forma el cor actua com una bomba eficaç. Els components del sistema de conducció són: 1 El nòdul sinusal o nòdul sinoauricular , localitzat per sota de desembocadura de la vena cava superior . · Cada potencial d'acció generat en aquest nòdul es propaga a les fibres miocàrdiques de les aurícules . 2 El nòdul auriculoventricular ( AV ) es localitza en el tabique interauricular . · Els impulsos de les fibres musculars cardíaques d'ambdues aurícules convergeixen en el nòdul AV , el qual els distribueix als ventricles a través del 3 Feix de His o fascicle auriculoventricular: que és l'única connexió elèctrica entre les aurícules i els ventricles . 4 El fascicle auriculoventricular va cap a la porció muscular de tabique interventricular i es divideix en les seves branques dreta i esquerra del -feix de hist. intraventricularvertex cardiacmusculatura ventricular 5 Finalment, el plexe subendocardíac terminal o fibres de Purkinje condueixen ràpidament el potencial d'acció a través de tot el miocardi ventricular . 3) VASOS SANGUINIS · Els vasos sanguinis formen una xarxa de conductes que transporten la sang des del cor als teixits i des dels teixits al cor. Arteriesarteriolesmetaarteriolescapil·larsvenúlesvenes · Les parets dels grans vasos, artèries i venes, estan constituïts per tres capes: 1 La capa interna: (endoteli)epiteli escamós simple, la seva membrana basal i una capa de fibres elàstiques. 2 La capa mitjana està formada per teixit muscular llis i fibres elàstiques. Aquesta capa és la que difereix més, quant a la proporció de fibres musculars i elàstiques i el seu gruix entre venes i artèries. 3 La capa externa o adventícia es compon principalment teixit conjuntiu.  ARTERIES · Les principals característiques de les artèries: l'elasticitat i la contractilitat. · Segons la proporció de fibres elàstiques i musculars d'aquesta capa es poden diferenciar dos tipus de artèries. 5 - El sostre és corbat i estret i està format per 3 ossos: frontal, etmoïdal i esfenoïdal. - El sòl és més ample que el sostre i està format per part dels ossos maxil·lar i palatí. - La paret interna  septe nasal ossi i és llisa. - La paret externa és rugosa  elevacions òssies longitudinals: els cornets nasals superior, mitjà i inferior - Projecten cap a l'interior de cada fossa nasal i es corben cap avall formant canals de pas d'aire que es diuen meats. - Sota el cornet superior (meat superior)on desemboquen els senos etmoïdals. - Sota el cornet mitjà (meat mitjà) on desemboquen els senos maxil · lar i frontal. - Sota el cornet inferior (meat inferior), on desemboca el conducte lácrimo-nasal. · Les fosses nasals hi ha una membrana mucosa amb epiteli pseudoestratificat columnar ciliat. · Les vibrisses atrapen les partícules més grans suspeses en l'aire inspirat, mentre que la resta de partícules és atrapat per una fina capa de moc segregada per les glàndules mucoses de l'epiteli, que després és propulsat pels cilis cap a la faringe per ser deglutit i inactivat al estómac. · L'aire inspirat en passar per la mucosa nasal és humitejat i escalfat ·L'1/3 superior de la mucosa nasal, situada al sostre i la zona superior de les parets interna i externa de les fosses nasals, és la mucosa olfactòria, ja que conté els receptors sensitius olfactoris.  SI PARANASALS( SENOS PARANASALES) · Els si paranasals són cavitats plenes d'aire. · Estan entapissades per mucosa nasal (encara que més prima i amb menys vasos sanguinis que la que recobreix les fosses nasals) · Els ossos que tenen cavitats aèries són el frontal, l'etmoide, l' esfenoide i el maxil·lar superior. · El creixement dels senos és important perquè altera la mida i la forma de la cara i dóna ressonància a la veu. · El moc secretat per les glàndules de la mucosa que els entapissa, passa a les fosses nasals a través dels meats. 1 Si frontals : · Es localitzen entre les taules interna i externa de l'os frontal , per darrere dels arcs supraciliars . · Poques vegades són desiguals mida en una mateixa persona ja que el tabique que els separa no so trobar-se en el pla mitja . ·Cada si frontal comunica amb la fossa nasal corresponent a través del meat mig . 2 Si etmoïdals : Desemboquen a les fosses nasals pels meats superiors . 3 Si esfenoïdals: · Solen ser 2, se situen en l'os esfenoide , per darrere de la part superior de les fosses nasals. · Estan separats entre si per un envà ossi a diferència dels altres senos aquests desemboquen en les fosses nasals per sobre de els cornets superiors . 4 Si maxil·lars: · Són els sins paranasals més grans i el seu sostre és el terra de la órbita. · Desemboca a la fossa nasal corresponent pel meat mitjà a través d'un orifici situat a la part superior -interna del si , de manera que és impossible el seu drenatge quan el cap està en posició vertical , motiu pel qual es requereixen maniobres especials . 6  BOCA: · La boca és la primera part del tub digestiu encara que també s'empra per respirar. · La mucosa oral  epiteli estratificat escamós no queratinitzat i limitada per les galtes i els llavis . · Entre les dents i els llavis  vestíbul ·L'espai situat per darrere de les dents cavitat oral pròpiament dita. El sostre de la cavitat oral està format pel: - una òssia anomenada paladar dur (maxil·lar superior i palatins) - i una altra , formada per músculs parells recoberts de mucosa , anomenada el paladar tou o vel del paladar , - per darrere és lliure i presenta una projecció cònica en la línia mitjana , l'úvula . - A cada costat hi ha dos pilars anteriors i els dos pilars posteriors del paladar i formen l'istme de la gola(porta d' comunicació de la cavitat oral amb la part oral de la faringe o orofaringe).  FARINGE: · La faringe constitueix l'extrem superior comú dels tubs respiratori i digestiu. · A la part superior desemboquen els orificis posteriors de les fosses nasals o coanes. · En la seva part mitjana desemboca l'istme de la · La seva part inferior continua amb l'esòfag, de manera que condueix aliments cap l'esòfag i aire cap a la laringe i els pulmons. Per a una millor descripció es divideix en 3 parts: Nasofaringe, Orofaringe i Laringofaringe: 1 Nasofaringe: · La part nasal de la faringe ja que és una extensió cap enrere de les fosses nasals. · Està recoberta d'una mucosa similar a la mucosa nasal i té una funció respiratòria. · Hi ha diverses col·leccions de teixit limfoide anomenades amígdales, així, en el seu sostre i paret posterior l'amígdala faríngia (anomenada popularment vegetacions o adenoides). · En la seva paret externa,  desemboca la trompa d'Eustaqui que és la comunicació entre l'orella mitjana i la nasofaringe i · Per darrere de cadascun dels orificis de desembocadura es troben les dues amígdales tubàriques. 2 Orofaringe: · És la part oral de la faringe · Té una funció digestiva ja que és continuació de la boca a través de l'istme de la gola i està entapissada per una mucosa similar a la mucosa oral . · La orofaringe està limitada per dalt pel paladar tou , per sota per la base de la llengua , on es troba una col·lecció de teixit limfoide anomenada amígdala lingual · Pels costats pels pilars del paladar anteriors i posteriors de cada costat , hi ha teixit limfoide que constitueix les amígdales palatines (angines ) · Les amígdales palatines , lingual i faríngia constitueixen una banda circular de teixit limfoide situada al istme de la gola anomenada anell amigdalino o anell de Waldeyer que té la missió fonamental d'evitar la disseminació de les infeccions des de les cavitats nasal i oral cap als tubs respiratori i gastrointestinal . 3 Laringofaringe: · És la part laríngia de la faringe ja que es troba per darrere de la laringe. · Està entapissada per una membrana mucosa amb epiteli pla estratificat no queratinitzat i es continua amb l'esòfag. · Per la seva part posterior es relaciona amb els cossos de les vèrtebres cervicals 4a a 6a.  LARINGE · Òrgan especialitzat que s'encarrega de la fonació o emissió de sons amb l'ajuda de les cordes vocals, situades al seu interior. · Està localitzada entre la laringofaringe i la tràquea i · Part essencial de les vies aèries ja que actua com una vàlvula que impedeix que els aliments deglutits i els cossos estranys entrin a les vies respiratòries. · Està entapissada per una membrana mucosa amb epiteli estratificat escamós no queratinitzat i el seu esquelet està format per 9 cartílags units entre si per diversos lligaments 7 1 Cartílag tiroide : · És el més gran dels cartílags laringis i està compost per 2 làmines quadrilàteres de cartílag hialí que es fusionen per davant en la línia mitjana , formant la prominència laríngia o nou d'Adam. · Per la seva vora superior s'uneix a l'os hioide . · La vora posterior de cada làmina es projecta cap amunt com banya superior i cap avall com banya inferior; les banyes inferiors s'articulen amb el cartílag cricoide 2 Cartílag cricoide : · És el més inferior dels cartílags laringis i té la forma d'un anell de segell amb el segell dirigit cap enrere . · Està format per cartílag hialí i és més petit que el cartílag tiroide però més gruixut i fort . · La seva vora superior s'articula amb el cartílag tiroide i la seva vora inferior amb el primer anell de la tràquea. 3 Cartílag epiglotis: · Té forma de raqueta , està format per cartílag elàstic · Situat per darrere de l'arrel de la llengua i de l'os hioide i per davant del orifici d'entrada a la laringe . · La seva vora superior és lliure i forma la vora superior l'orifici laringi · La seva vora inferior està unit al cartílag tiroide . 4 Cartílags aritenoides(són 2): · Estan formats per cartílag hialí i s'articulen amb el cartílag cricoide . · En cada un d'ells s'insereix un lligament que forma part d'una corda vocal. 5 Cartílags corniculats i cuneïformes: · També són cartílags parells i estan formats per cartílag elàstic . · Els cartílags corniculats estan units als vèrtexs dels aritenoides i són com una prolongació d'aquests. · Els cartílags cuneïformes es troben en els plecs d'unió dels aritenoides i l'epiglotis . · Aquests cartílags s'aproximen quan es tanca l'orifici d'entrada a la laringe en el moment de deglutir .  INTERIOR DE LA LARINGE · La cavitat o interior de la laringe s'estén des de: · La mucosa laríngia està recoberta d'epiteli estratificat escamós no queratinizado fins a la cavitat infraglòtica a partir de la qual es troba un epiteli pseudoestratificat columnar ciliat que ja es continua amb el de la mucosa de la tràquea L'orifici d'entrada a la laringe Dos plecs superiors (o vestibulars o cordes vocals falses) Traquea fins a la vora inferior del cartílag cricoide Vestíbul laringi Ventricle laringi Dos plecs inferiors (o cordes vocals verdaderes) Cavitat infraglòtica 10 · Capa molt fina de líquid serós lubrificant secretat pel mesotelioel líquid pleural. - la missió és reduir el frec entre les capes parietal i visceral de cada costat perquè no hi hagi interferències amb els moviments respiratoris. · Pleura parietal recobreix: Pleura costal Pleura mediastina P. diafragmàtica Cúpula pleural ·Porció mes forta ·Recobreix superf. Interna de la toràcica ·Recobreix el mediastí · Es prima · recobreix superf. del diafragma · Recobreix vèrtex del pulmó · Durant la respiració tranquil·la existeixen 3 zones de les cavitats pleurals que no són ocupades pels pulmons i on dues parts de pleura parietal contacten una amb l'altra per les seves superfícies internes. · Aquestes zones s'anomenen senos pleurals i s'omplen en una inspiració profunda. - Els senos costodiafragmáticos dret i esquerre estan situats entre les pleures costal i diafragmàtica a cada costat i s'escurcen i s'engrandeixen alternativament a mesura que els pulmons es mouen dins i fora d'ells - Durant la inspiració i l'espiració i el seno costomediastínico es troba a nivell de l'escotadura cardíaca, on es posen en contacte les parts costal i mediastínica de la pleura parietal esquerra.  PARET TORACICA: MEDIASTI · Mediastí  entre dues cavitats pleurals · Des de: · Conte: - Cor - Grans vasos - Tràquea - Bronquis - Tim - Esòfag ·El tim és una massa de teixit limfoide de forma aplanada i lobular que troba per darrere del manubri esternal. · El conducte toràcic és el conducte limfàtic principal de l'organisme, · Transporta la major part de limfa del cos fins a desembocar en el sistema venós, en la vena braquiocefálica esquerra. SISTEMA DIGESTIU · El sistema digestiu està constituït tub digestiu o tracte digestiu, (boca i anus), i per una sèrie d'estructures accessòries. · El tub digestiu (5-6 metres) inclou la cavitat oral, la faringe, l'esòfag, l'estómac, l'intestí prim i l'intestí gros. · Les estructures accessòries són les dents, la llengua, les glàndules salivals, el pàncrees, el fetge, el sistema biliar i el peritoneu. 1) TUB DIGESTIU  ESTRUCTURA MIRCOSCÓPICA · A la paret del tub digestiu distingim les següents capes de dins a fora : - Una mucosa: capa d'epiteli que està especialitzat segons les diferents funcions digestives. · Una capa de teixit connectiu lax , la làmina pròpia i una capa de múscul llis anomenada muscular de la mucosa . - Una submucosa o capa de teixit connectiu lax nombrosos vasos sanguinis , nervis , vasos limfàtics, ganglis limfàtics i glàndules submucoses . · La paret del tub digestiu té un ric aportació de vasos sanguinis que li subministren l'oxigen i les substàncies necessàries. · Les venes i els limfàtics traslladen els productes absorbits procedents de la digestió fins al fetge i la circulació sistèmica , respectivament . - Dues capes de múscul llis una més externa , amb cèl  longitudinalment i l'altra , més interna , amb cèl · lules  circularment . · Les fibres musculars llises responsables  funcions motores del tub digestiu ja que s'encarreguen del barrejat l'aliment amb les secrecions Orifici suerior del torax Diafragma Sup. Anterior vertebrals toràciques Estèrnum - Nervis frenètics - Nervis vagos - Conducte toràcic ganglis limfàtics ·Estructures rodejades per teixit connectiu laxe i teixit adipós la laxitud juntament amb l'elasticitat dels pulmons permet al mediastí acomodar-se al moviment i canvis de volum de la cavitat toràcica.· 11 digestives i de la seva propulsió a una velocitat que permet una digestió i absorció òptimes dels nutrients . - Una capa externa ( adventícia): · Boca , l'esòfag i l' recte ,  teixit connectiu lax que els uneix als òrgans adjacents . · A l'estómac i els intestins és una membrana serosa , el peritoneu , que permet a aquests òrgans lliscar lliurement dins de la cavitat abdominal durant els moviments peristàltics del tub digestiu . · A més la paret del tub digestiu conté: un sistema complex de plexes nerviosos que constitueixen el sistema nerviós entèric, i que innerva els vasos sanguinis, les glàndules i el múscul llis del tub digestiu, ocupant-se de la coordinació dels seus moviments.  BOCA I FARINGE : IGUAL QUE EN EL SISTEMA RESPIRATORI  ESOFAG · L'esòfag és el tub que condueix l'aliment des de la faringe a l'estómac. · Continuació de la faringe i descendeix a través del coll i el tòrax per travessar després el diafragma  pel hiat esofàgic i arribar l'estómac. · El epiteli de la mucosa es pla estratificat no queratinitzat · Capes muscular: - Múscul estriat esquelètic - Múscul llis - Fibres musculars estriats llises - Múscul llis del estomac · A la part superior de l'esòfag l'esfínter faringoesofágico, · Esta tancat entre deglució i deglució i per tant impedeix que l'aire entri a l'esòfag · En el seu extrem inferior el esfínter gastroesofàgic (l'esòfag-l'estómac) · La funció principal d'aquest esfínter és impedir el reflux del contingut gàstric cap a l'esòfag, ja que aquest contingut és molt àcid i ric en enzims proteolítics i pot danyar la mucosa esofàgica que no és capaç de resistir l'agressió i s'ulcera (esofagitis per reflux) - El diafragma ajuda en la funció d'aquest esfínter i també el fet que l'esòfag formi un angle agut en desembocar a l'estómac el que fa més difícil el reflux.  ESTOMAC · L'estómac entre l'esòfag i l' duodè. · El tubdigestiu que la seva paret capa de fibres musculars llises orientades de manera oblic i situades a la part interna de la capa circular. · Situacio: - Major part de l'estómac es troba situat al epigastri i també part del hipocondri esquerre. - Es relaciona per davant amb el lòbul esquerre hepàtic i la vora costal esquerre, per darrere amb el ronyó esquerre, per sobre amb el diafragma i per sota amb el còlon transvers i el seu mesocolon. · El plec que està entre les dues porcions  incisura angular · Parts: - El fundus o fòrnix: part més alta de l'estómac. · Està situat a la part superior ia l'esquerra de l'orifici del càrdies. · L'angle que es forma entre el fundus i el càrdies ajuda a evitar el reflux gastroesofàgic i les hèrnies de hiat. - El cos: zona entre  fòrnix i la incisura angular. · Està limitat a banda i banda per les curvatures major i menor - La porció pilòrica o pílor: té forma d'embut · Zona entre  la incisura angular i l'esfínter pilòric, · Separa el estómac del duodè. · Es divideix en una porció proximal(antrepilòric),que és la part més ampla, i una porció distal (canal pilòric) que és més estreta.  INTESTI PRIM ( ESTRUCTURA MACROSCOPICA) · L'intestí prim és un tub  des de l'estómac fins el còlon. · Consta de 3 parts: Plexe submucos de Meissner Plexe mientèric de Aurebach · A la submucosa · Control de l’activitat secretora · Innerva vasos sanguinis ·Entre les dues capes de múscul llis(long-cir) ·regula mobilitat - Petit cervell intestinal · Estableix connexions amb S. Sim i parasim. 12 1 El duodè: s'estén des del pílor fins  angle duodè-yeyunal. · Cobert per peritoneu per la seva cara anteriorconsidera òrgan retroperitoneal. · Amb l'estómac+el fetge+ el pàncrees  unitat funcional · Rep el quim (l' estómac), les secrecions del pàncrees i la bilis ( fetge). 2 El conjunt yeyun-ileón: que forma  nanses de l'intestí prim, situades per sota del còlon transvers i recobertes pel mesenteri, constituït per plecs de peritoneu, que les subjecta a la paret abdominal posterior. · La desembocadura de l'ili al còlon en el cec ·El orifici ileocecal a través del qual passa el contingut de l'intestí prim al intestí gros, i que està envoltat per la vàlvula ili-cecal - Lla funció principal és evitar el reflux de matèries fecals des del còlon a l'intestí prim. · En els últims centímetres de ili, que precedeixen a la vàlvula, la paret intestinal posseeix una paret muscular engrossida,l'esfínter ileocecal que, no permet que el contingut del ili es buidi en el cec d'una manera brusca i continuada. INTESTÍ PRIM (ESTRUCTURA MICROSCÒPICA) · La mucosa i submucosa formen plexes circularsvàlvules connivents de Kerckring. · Aquest estan recobertes per  vellositats intestinals o villi - Epiteli columnar simple - Tenen un aspecte diferent segons parts del intestí prim. - Són amples al duodè, més primes en el jejú i més curtes en l'ili. - A l'interior de cada vellositat es troba un capil·lar limfàtic o quilífero, múscul llis que li permet modificar la seva longitud, teixit conjuntiu i una xarxa capil · lar. - Aquesta disposició és avantatjosa per a l'absorció de líquids i substàncies dissoltes cap a la sang de la vena porta i també cap al sistema limfàtic. · Entre una vellositat i una altra se situen glàndules tubulars simples anomenades criptes de Lieberkühn · La secreció líquida recobreix a les vellositats, proporcionant un medi aquós per a l'absorció de substàncies des del quim quan entra en contacte amb les vellositats. · A més de les criptes, al duodè hi ha  glàndules de Brunner que segreguen un líquid alcalí ric en mucina per protegir la mucosa duodenal. · Algunes cèl·lules tmb presenten  microvellositats · A les parets del yeyú-ilón es troben acumulacions de teixit limfoide  plaques de Peyer. · La combinació de les vàlvules connivents més les vellositats més les microvellositats augmenta l'àrea d'absorció ·Les cèl·lules epitelials es formen per proliferació de cèl·lules mare indiferenciades situades a l'interior de les criptes, que migren cap a l'extrem distal de la vellositat des d'on es desprenen a la llum intestinal i són expulsades a l'exterior.  INTESTI GROS · L'intestí gros  de la vàlvula ili - cecal fins a l'anus (1.5 m de longitud) · Consta de : / / cec / / apèndix / / còlon ascendent / / còlon transvers / / còlon descendent / / còlon sigmoide / / recte i conducte anal . Colèdoc + Conducte pancreatic preincipal Segona porcio del duodé Ampolla de Vater (papil·la duodenal) Esfínter d’oddi (control de flux del suc pancreatic) Esfínter del colédoco (situat al extrem distal del c. biliar) 15 · El parènquima hepàtic està disposat en lobulillos ( d'1 mm). - Cada lobulillo es compon de dobles làmines d'hepatòcits o cèl·lules hepàtiques , separades entre si per una xarxa de capil·larsels sinusoides hepàtics , que tenen una capa endotelial incompleta , no tenen membrana basal · Espais entre les cèl·lules endotelials que revesteixen els sinusoides , tots els hepatòcits estan en contacte directe amb el plasma , que ocupa l'espai de Disse , situat entre les cèl·lules sinusoïdals i els hepatòcits . · El fetge té un doble aportació sanguínia : - Un 30% prové de l'artèria hepàtica i un 70% de la vena porta . · Així doncs, la xarxa capil·lar de sinusoides hepàtics rep sang tant de branques de la artèria hepàtica com de branques de la vena porta i , · Des dels sinusoides , els hepatòcits recullen l'oxigen i els nutrients que necessiten a més d'altres productes amb què treballen i , al seu torn , tornen alguns dels productes resultants del seu metabolisme i els productes de rebuig als sinusoides ·Els hepatòcits intervenen en el metabolisme de glúcids , lípids i proteïnes , eliminen de la sang productes metabòlics de rebuig generats per altres teixits i els converteixen en compostos excretables per l'orina o la femta . · La bilis és sintetitzada pels hepatòcits i excretada als canalicles biliars situats entre hepatòcits adjacents i sense contacte amb els sinusoides . · A partir d'aquests canalicles els conductes interlobulillares  a conductes progressivament més grans ,  els conductes hepàtics dret i esquerre .  SISTEMA BILIAR Vena Esplènica Vena mesentérica superior Arteria Hepática Esquerra FETGE HILIO Vena Porta Arteria Hepática Dreta Arteria Aorta Arteria Hepática Comuna · Transporta sang amb O2+ productes de la dijestio · Recull sang de : melsa,v. billiar i pancreees Vena porta dreta Vena porta esquerra Capilar sinusoides Vena central de cada lobul Venes hepàtiques Vena Cava inferior Circulació general Via extrahepàtica FETGE V. BILLIAR C. Hepàtic comú HILI C. Hepàtic esq. Conducte Cístic Ampolla de vater · 1r porció duodè ·Cap del pàncrees Conducte pancreàtic principal Esfínter Oddi Esfínter colèdoc Conducte colèdoc · El sistema biliar  sistema de canals i conductes que porta la bilis fins al intestí prim. · Es diferencien dos parts: - Via billiar intrahepàtica: constituïda pels canalicles i conductillos biliars que formen part de l'estructura microscòpica del fetge - Via biliar extrahepàtica: surt per l'hil hepàtic  connecta amb la vesícula biliar i el duodè · La vesícula biliar sac de parets fines(forma de pera) · Ocupa cara viceral del fetje · Emmagatzema la bilis secretada pel fetje · Conducte de sortida  conducte cistic (unió amb C. Heopatic comú) · Mucosa presente un plexe en forma d’espiral que permet que la bilis pugui anar a la vesícula o al duodè. C. Hepàtic dret 16  PERITONEO · Fina membrana serosa  que rodeja cavitat abdominal - membrana entapissa una cavitat corporal que no esta a l’exterior · Recobreix els òrgans del seu interior - capa de teixit conjuntiu laxa i una capa d’epiteli simple( no varia) mesoteli · El mesoteli secreta líquid lubricant  líquid serós · El peritoneu es divideix en dos parts: - Peritoneu parietal: la que entapissa les parets abdominals - Peritoneu visceral: la que entapissa les vísceres abdominals · Les capes visceral i parietal estan separades entre si per una petita quantitat de líquid, el líquid peritoneal, per suavitzar el moviment de les vísceres 1 Un mesenteri → doble capa de peritoneu visceral i parietal que tanca part o la totalitat d'una víscera. - succeeix amb l'intestí prim o amb el mesenteri de l'estómac o mesogastrio o el del còlon transvers o mesocolon transvers, · Proporciona → mitjà per a la comunicació vascular entre l'òrgan i la paret abdominal. 2 Un epipló → làmina ampla de peritoneu visceral que passa del estómac a un altre òrgan abdominal. 3 El epipló major → penja de la curvatura major de l'estómac i la part proximal del duodè. · Després de descendir, es replega cap enrere i es fixa a la superfície anterior el còlon transvers i el seu mesenteri. 4 El epipló menor → connecta la curvatura menor de l'estómac, la part proximal del duodè i el fetge.