carpeta d'aprenentatge pedagogia, Resúmenes de Pedagogía

¡Descarga carpeta d'aprenentatge pedagogia y más Resúmenes en PDF de Pedagogía solo en Docsity! Mar Cortada Roqué PEDAGOGIA 1. Un/a pedagog/a ha de conèixer: - El context / entorn (en el nostre cas: el segle XX i actualitat) - Les persones (com actuen, què pensen, com es relacionen...) A partir d’aquí: 1) S’entenen les formes d’educar i les propostes pedagògiques. 2) Es coneixen les necessitats i la realitat de les persones i la societat. 3) Es poden elaborar idees, metodologies, propostes de treball... innovadores i creatives. Què farem? - Ens endinsarem a conèixer el context (què passava al segle XX a Occident i a Catalunya). - Quines propostes pedagògiques hi havia en base a la realitat que vivien les persones. - Veurem com el context influencia les idees i els missatges dels pedagogs i les pedagogues de cada època. 2. Conceptualització 2.1 Occident Des del segle XX s’entén per “occident” (des d’un punt de vista cultural) el “Primer món” (els països desenvolupats que gaudeixen d’un bon nivell de vida). Què implica això? Que històricament els països desenvolupats s’han caracteritzat per intentar traslladar els seus sabers, maneres de fer..., a la resta de països (sobretot aquells que es consideren en desavantatge social), ja que consideren que tenen la “veritat” i la “clau” del desenvolupament. 1 Mar Cortada Roqué 2. 2 Catalunya Al segle XX (1978), Catalunya va recuperar la seva autonomia política i es va constituir com una comunitat autònoma. Es va oficialitzar creant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 (reformat al 2006). Què implica això? Que el territori té unes peculiaritats de pensament, actuació, comportament, etc.; i, per això, apareixen corrents de pensament concrets en el nostre país. 2. 3 El segle XX - Període entre els anys 1901 fins al 2000. - S’ha viscut grans canvis científics, tecnològics, socials, familiars, demogràfics... - S’inicia la globalització econòmica i política; i l’era de la societat de la informació, la comunicació i les noves tecnologies - Vivim un canvi molt gran entre aquests anys (de pensament, de comportament, de mirades, de prioritats...). 3. Esdeveniments que ens condicionen Revolucions comunistes (Xina, 1949; Cuba, 1959) i socialistes (creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, 1917). Inici de la Unió Europea, reunificació d’Alemanya, caiguda de la URSS i altres règims de l’Europa de l’Est. Guerres: - Primera i segona Guerra Mundial (1914-1918; 1939-1945). - Guerra Civil Espanyola (1936-1939), dictadura del franquisme (1939-1975) i transició democràtica a Espanya (inici 1975). 2 Mar Cortada Roqué ➔ 1923 - 1931 → Dictadura de Primo de Rivera (repressió del catalanisme: prohibicions bandera, llengua, partits...) ➔ 1931 - 1939→ II República. Creació de la Generalitat i de l’Estat de Núria (1932) “Els mestres republicans estaven convençuts que la seva feina era important i que per fer-la bé havien d’estar preparats i, sobretot, havien d’estimar els nanos. També pensaven que l’escola, l’educació, era una peça fonamental per fer una societat diferent, millor, molt més democràtica i solidària. Tenien molt clar que havien d’estar al costat dels nanos, ajudar-los. A més feien moltes sortides, no paraven. Sobretot als pobles. No ensenyaven tancats dins de l’aula, sinó que sortien a fora, treballaven per observació i per experimentació. Ensenyaven a pensar, no pas a emmagatzemar”. Salomó Marquès (2020). ➔ 1936 - 1939 → Guerra Civil Abolició de la Generalitat i nova repressió (llengua, mitjans de comunicació, escola...). ➔ 1939 - 1975 → Franquisme. Centralitat i exclusió del català. Exili “En els nens no els deixen créixer, no els deixen respirar i pensar. Amb el triomf del franquisme es va tornar a l’escola autoritària i memorística, a allò de “Mi mamá me ama, mi mamá me mima”. Era una escola molt més tancada i adoctrinant”. Salomó Marquès (2020) Comencen a canviar les coses... Declaració Universal dels Drets dels nens (Nacions Unides, 1959): 1. Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat. 2. Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure. 3. Dret a un nom i a una nacionalitat. 4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats. 5. Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuïts. 6. Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat. 7. Dret a l'educació gratuïta. Dret a divertir-se i a jugar. 8. Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill. 9. Dret a protecció contra l'abandonament i l'explotació en el treball. 5 Mar Cortada Roqué 10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l'amistat i la justícia entre tothom. ➔ 1975 - 2000 → Transició i Monarquia democràtica. Constitució Espanyola (1978) Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979) 7. 1 En base al què va passar durant aquest segle es van viure 2 moments de vida molt diferents … a) Noucentisme / República ✓ Renovació pedagògica / Escola Nova: ensenyar de forma innovadora, activa, divertida (joc, projectes, excursions...), científica, vivencial, crítica, moral... ✓ Valors: solidaritat, ajuda mútua, justícia social, llibertat de pensament... ✓ Respecte a l’infant (els seus interessos, iniciatives, formes d’aprenentatge...) i al seu desenvolupament. ✓ Rol del mestre/a: acompanyant i guia. ✓ Inspiració: escola pública, catalana, laica i democràtica. ✓ També es dóna importància a l’educació no formal. Sorgeixen moviments escoltes, colònies, casals, moviments excursionistes... ✓ És bàsic la formació dels mestres / educadors i el seu aprenentatge continuat: creació de diferents publicacions, escoles d’estiu, beques d’estudi... ✓ La cultura i l’educació té un pes important: s’ha de formar a la persona per exercir com a ciutadà. ✓ Coeducació: gèneres i classes socials. ✓ Racionalitat i harmonia. b) Franquisme / dictadures… • Pedagogia tradicional: memorística, autoritària, repressiva, conformista... • S’utilitzen els llibres de text, en els que el contingut es consensua a nivell polític (censura). • Rol del mestre/a: instructor. • Infant: persona que encara no és adulta. • Càstigs i normes. • Inspiració: escola catòlica, conservadora, nacional, llengua espanyola i respectuosa amb el règim. 6 Mar Cortada Roqué • Fora de l’escola: la família, la religió i el treball (tot i que hi havia el moviment “boy-scouts” catòlics). • L’educació (escola) es veu com una font transmissora de la propaganda ideològica i una forma d’adoctrinament de les masses. • Separació per gèneres (nens i nenes) i els infants de famílies benestant acostumaven a estudiar en centres religiosos (es descuida ’escola pública). Es castiga, s’expulsa i es reprimeixen els mestres que no estan d’acord amb el règim. La majoria d’ells marxen a l’exili. 8. Pedagogs catalans 1. Joaquim Franch (Barcelona, 1944 - Celrà, 1987) - Pedagog català de la segona meitat del segle. Podem argumentar la seva integritat pedagògica al·ludint a uns quants eixos complementaris: - Un primer eix seria el que enllaça l'acció i la reflexió. Joaquim Franch fou, a la vegada, un teòric i un pràctic de l'educació - El segon eix que ens mostra Joaquim Franch com un pedagog complet ja ha estat insinuat en el parágraf anterior. No solament era un teòric i un pràctic, sinó que a més a més resulta que ambdues dimensions les va aplicar, si no a tots, sí a molts dels papers de l’aula educativa. - El tercer eix fa referència als diferents àmbits d’aquest món.. El treball i l’aportació de Joaquim Franch és considerable tant a l'escola com al defora de l'escola. Tot i que ell no utilitzava aquesta nomenclatura, el seu camp d'interessos abraçava els tres àmbits de l'univers de l'educació (formal, no formal i informal). - Un quart eix, la seva concepció de l’educació era integral. Estava convençut que l’educació de veritat acull totes les dimensions de la personalitat (la cognitiva o intel·lectual, la moral i social, l’afectiva, l’estratègica … ) - El cinquè eix és el que va del pol del realisme al de la utopia. 7 Mar Cortada Roqué 3. 3 Quina quantitat? - Poc - Abundant Cal que sigui precis, concís i enfocat 3. 4 Amb quina concreació i claredat el donem? - Ambigú - Concret - Tancat - Obert 3. 5 Amb quin to el donem? - Sarcàstic - Respectuós - Encoratjador Fixed Mindset Growth Mindset Ben fet! Es nota que això se’t dóna bé. Molt bona feina! Ets un/a alumne/a d'excel·lents. Les teves notes reflecteixen que ets molt treballador/a. Ho has aconseguit! Et vaig dir que eres intel·ligent i que ho podries fer! M’agrada la forma en què has abordat el problema de múltiples maneres fins que l’has resolt. Ets un gran estudiant! Ets un gran estudiant perquè t’esforces, treballes i cerques ajuda quan cal. 4. Mantenir la motivació - Les paraules són insuficients - Percebre que s’avança en el procés d'aprenentatge alimenta la motivació - L’autoeficàcia és important per l’assoliment i al revés - Si tenim una autoeficàcia negativa la podem substituir per una expectativa de resultat. *El feedback no serveix de res si no hi ha una oportunitat per aplicar-ho 10 Mar Cortada Roqué 9. Alexandre Galí “Com pot ésser educat l’infant per no caure en amaneraments dogmàtics capaços de deformar i atrofiar però no d’educar, de promoure el desenvolupament harmònic i integral?” “L’home sol és concebible, però no ho és la col·lectivitats sense l’home. Si la col·lectivitat, doncs, s’ha d’aturar davant la inviolabilitat de l’home individual, sense el qual ella ni tan sols és pensable, no s’haurà d’aturar amb més motiu davant de l’infant, que és la fermança de la vida en la seva irrefrenable continuïtat? Els drets de la societat adulta són immensos, però davant ells els drets de l’infant no prescriuen, i, en el balanç definitiu dels serveis mutuals, cal concloure que si l’infant en l’immediat depèn de la societat adulta, en el vast panorama de les generacions la societat adulta és i ha d’ésser la serventa de l’infant.” 9. 1 Característiques - L’infant com a home de drets. - L’infant com a centre de la intervenció. - Profunda confiança i respecte envers l’infant. - Llei de l’interès: l’infant aprèn quan fa activitats espontànies i descobreix les coses per ell o ella mateix/a. - El temps de l’infant no es pot malgastar, és molt valuós. - L’infant com a part de la societat. 9. 2 Activitat sobre diferents fragments en base Galí 11 'Si existeíx sigun problema en Fensenyament mit, no ds Sondre moral sinó preferentment [pectagógic, almenys mentre les noes hagin acemplrles seves funcions de mare Y hagin d'ésser el suport de la institució básica ce la nostra societat: la familia Coeducació + religió + controls mádics per sí surten anomalies “A base de treballs manuals, dibuitos, gestos, mowiments | simulacions, es pot fer una escols tan rutinária, tan artificial ¡tan estér! com lescola purament verbalista / mamoristica" Esperimentació: pensada, útil ¡realista 10. Pallach “Senso un clima Je iibortat / paricipació, les saformes de Escola lea, gratuíta, Fonsenyamont, per bonos que siguin, capalon on pressa. * participativa | de qualitat reposa ¡com s'apressa” fl aprendre amb elf sí és possible). veure! jugar | som s'erra, com Equib teoría | próctes. “Condixer finfant vol dir veure? treballar, veure] fer, veure? aprendre Metodologies — actives + prealives + adaplades a cada un “El mestre d'absas salía actuar en soltar! | añlat a la seva classe. Formació continua Treball en equip Avui, com hom vist, haurá de troballar on oquip, ¡ aquest necessita Vbilicarsse amb a participació d'aitres professionals. ser devorals per ella. * “En (actuallal, en el pla educalía, evitar el divorci entre Formació cultural formació professional és una exigéncia clau per fer homes capagos de véncer la máquina no Epucació connectada amb l'entom. Escoles oberles. La persona participa de l'educarió Educació per a tothom. es pasin d'acord on els camins que socarran.” egoista. * "Per infant, que és un aspant assedegal dunitat na és gons inciforont que els qui han Sajudar on abourarso “Qui era Palach? Un ereient en Fescola com forga social revotucionária. La persona hemana es resftza en la comunicació len el díáleg. J no pas en una sollud Unitat dels diferents membres de la comunitat educativa Valorar les potencialitats — dels alumnes, Relació indwidu-grup [importancia del grup, home com a ésser social.) El díáleg com a eína de comunicació | relació, TZ Mar Cortada Roqué Mar Cortada Roqué • 1987 – 1991: Diputada responsable de l’Àrea d’Educació a la Diputació de Barcelona. • 1990 – 1995: Presidenta del Consell Escolar Municipal de Barcelona. Promou l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, cosa que la porta a viatjar per diferents països. • 1993 – 1996: Senadora electa. • 1996 – 2006: Una vegada jubilada segueix escrivint i preparant diferents publicacions. • 2003 – 2006: Crea i coordina algunes jornades, publicacions i presideix el Consejo Escolar del Estado. • Barcelona (2006) ➔ Algunes obres destacades: Per avançar en l’educació (2010): explica la seva trajectòria de vida entre l’element polític i educatiu per a posar la reflexió i l’acció pedagògica com a primera prioritat del país. ➔ Idees clau del seu enfocament pedagògic: ✓ Educació democràtica, laica i escola de qualitat: s’ha d’ajudar als infants a ser persones, ciutadans del món, i preparar-los pel futur. ✓ L’educació és una responsabilitat de la societat i necessita d’una actuació política valenta. Per tant, l’escola és cosa de tothom: governs, municipis, ciutadans, mestres, família… ✓ Escola pública catalana (amb la seva llengua, cultura i tradició pedagògica): peça clau per millorar la societat i el dret a l’educació (gratuïta, dotada de recursos humans i materials, accessible...). ✓ Ensenyar a pensar, imaginar, fer, parlar, escriure, dibuixar, mirar, escoltar música, realitzar i veure audiovisuals, treballar amb les pàgines web i els navegadors d’internet… 15 Mar Cortada Roqué ✓ Tots els infants han d’anar junts a l’escola (diversitat a les aules). ✓ S’ha de formar els infants per a la convivència, la crítica, la solidaritat, el diàleg, la discussió, la col·laboració i el risc del canvi. ✓ Participació i cooperació en l’educació: participació activa dels infants i adolescents en la seva educació (aprenentatges, funcionament de l’escola, etc.). Aprenentatge actiu i relacionat amb la realitat. ✓ Ciutats educadores: a tot arreu hi ha, i es pot, fer educació (organització del municipi, manera de viure i actuar, accions que es proposen...). ✓ Dona molta importància a l’educació dels mestres (intercanvis de coneixements). ✓ La base del treball amb els infants és la relació educador-educand i el foment del diàleg. 12. Octavi fullat ➔ La cronologia de la seva vida és la següent: • Alforja (1928). • 1928: La seva família va a viure a Barcelona i ell va estudiar a l’Escola del Mar, a l’InstitutEscola de Barcelona i va assistir als agrupaments escolta. Durant la Guerra Civil va passar una temporada a la masia del seu avi. • 1939-1944: Va a l’escola religiosa dels escolapis per fer el Batxillerat i li proposen fer-se escolapi. Va a Moià per estudiar el “noviciat” i segueix els estudis a Irache (Navarra). • 1944-1950: Estudia Teologia Dogmàtica i Moral, estudis Bíblics i Dret Canònic i Litúrgia a Logroño. • 1950-1971: Ingressa a la Universitat de Barcelona i estudia Filosofia i Lletres, també fa el doctorat i obté una beca per anar un any a França a estudiar Estructuralisme. • A partir del 1960: Assisteix a diferents congressos internacionals i fa diferents viatges (Iran, Tailàndia, Atenes...). 16 Mar Cortada Roqué • 1958-1998: Fa de professor a diferents universitats en temes de filosofia i educació (Barcelona, Autònoma, Ramon Llull, Louis Pasteur a Strasbourg, etc.). El 1960 va ser expulsat de la Universitat de Barcelona per motius polítics i durant el franquisme va ser molt vigilat per la policia. • 1998 - --: Es jubila però segueix fent escrits i conferències puntuals. ➔ Algunes obres destacades: Reflexions sobre l’educació (1965): explica els problemes teòrics i pràctics de l’educació. L’educació actual (1967): parla sobre el tipus d’ensenyament, els mètodes educatius, els mètodes d’ensenyament i les problemàtiques especials de l’educació. Educar de otra manera (1975): reflexiona sobre l’educació i l’estil educatiu de l’escola. ➔ Idees clau del seu enfocament pedagògic: ✓ Pensament lliure. ✓ La persona s’ha d’educar / formar: la persona és un animal que ha de ser educat en temes com la cultura, la tècnica, el llenguatge, la comunicació, etc. Sense educació no hi ha humanitat. ✓ La base de la formació és ensenyar a parlar correctament. ✓ L’educació s’ha de fer a través de la vivència (elements clau: cultura i natura). ✓ Defensa l’escola confessional cristiana i un sistema escolar mixt d’escola pública i privada. ✓ El procés educatiu es fa contínuament aquesta pregunta: ha de ser prioritari l’autoritat de l’educador o l'espontaneïtat de l’educand? ⁻ Autoritat: una persona que fa créixer a altres persones que volen desenvolupar-se. ⁻ Llibertat: la capacitat de definir quin és el sentit de l’existència de l’home. 17 Mar Cortada Roqué ✓ Considera que s’ha de cercar la veritat a partir de les evidències (fets reals, descripció de la realitat) i la conscienciació d’aquestes. ✓ Filosofia de l’amor i teoria dels valors (en els valors trobem el sentit de la vida). ⁻ Diàleg de l’amor (l’amor és el què ens diferencia dels objectes i és el màxim exponent en el desenvolupament). ⁻ Sense amor no hi ha valors, l’amor s’encarrega de descobrir els valors (només els descobreix i els accepta). ⁻ L’amor és vist com una conquista i necessita d’una actitud d’entrega (partint primer del respecte a un/a mateix/a, “ètica de l’amor propi”). ⁻ L’amor rebel·la el sentit i el valor de les coses. S’ha de treballar des de l’emoció i els sentiments. ⁻ Amb amor la vida s’omple d’il·lusió. ⁻ L’amor implica reciprocitat i fusió amb els altres. ✓ La filosofia, la pedagogia i la psicologia formen una unitat = tot és més important que les parts de forma aïllada. ✓ L’home com a ésser social (ningú és independent dels altres). ✓ La filosofia com a necessitat = ens dona sentit a la vida davant d’una societat que s’està perdent (és el camí a la salvació). ✓ Pedagogia = ciència de l’acció educadora. ✓ Reforma de la societat basada en l’educació. ⁻ Les idees no són una cosa morta, necessiten de l’educació per fer-se realitat. ⁻ La cultura i l’educació desperta la consciència individual. 20 Mar Cortada Roqué ✓ S’enfoca a l’acció: educar implica viure, donar vida, espiritualitzar (oferir uns valors), transformar consciències, acceptar les persones de la forma que són i donar amor. ⁻ Mestre/a: ha d’enamorar. Ha de tenir un món ideal de valors que ha de transmetre als infants (oferir un món espiritual ple de valors), per tal de contrarrestar l’ambient de crisi que es vivia a la societat. Però, ha de respectar el desenvolupament natural i espontani de l’infant sense imposar un model concret. Ha de despertar, promoure, guiar i orientar a les persones a trobar la seva vocació. ⁻ Educand: aprendre a estimar i trobar la seva vocació per ser lliure. 14. Conceptualització del moviment LA NOVA ESCOLA Escola Nova: ✓ Educador com a guia de l’aprenentatge ✓ El punt central de l’acció = l’alumne/a i els seus interessos ✓ L’alumne/a = constructor del coneixement ✓ Metodologies: experimentació, comparació, comprovació, generalització... ✓ Expressió personal ✓ Flexibilitat d’horaris ✓ Desenvolupament del judici crític ✓ Disciplina autònoma basada en l’acceptació, la llibertat i la corresponsabilitat ✓ Personalització i grups participatius 21 Mar Cortada Roqué Pedagogs que l’inspiren: • Adolphe Ferrière • Maria Montessori • Ovide Decroly • Roger Cousinet • John Dewey 22 Mar Cortada Roqué - La visió que té Ferrière de l’educació és antropològica i implica: respectar els estadis de desenvolupament dels infants i dels joves, fer diagnòstics concrets de cada infant i jove per conèixer les seves capacitats i ajudar-lo a explotar-les, i passar els coneixements inconscients a conscients. Aquesta visió de l’educació és espiritualista, naturista i còsmica; i el procés educatiu barreja la intuïció (imaginar la realitat és la via de la veritat) i la racionalitat interpretativa. - Ferrière va crear 4 lleis que considerava que incidien en l’educació: o Llei energètica: l’humà té un impuls vital per conservar-se i, per tant, per aprendre constantment i així “mantenir-se”. o Llei de progrés: les persones evolucionen gràcies a l’equilibri entre diferenciació i concentració funcional. o Llei de l’herència: ens conservem per la neutralització dels trets divergents i som diferents pel llegat desmultiplicat de les divergències. o Llei biogenètica: el desenvolupament humà té diferents estadis que es repeteixen al llarg de l’evolució de l’espècie. - Interpreta el món a través de la combinació de tres visions: la ciència, la moral i la religió. - Ferrière considera que tothom té un perfil determinat (tens capacitats o no: és la sort que individualment ens ha tocat a cada un/a), però que després tothom pot treure el màxim partit d’ell mateix i de les seves circumstàncies. S’ha de confiar amb els recursos personals de cada un/a. - En relació als grups, considera que se’ls ha d’educar de forma autònoma i arrencar-los del conformisme, la submissió i el poder. 25 Mar Cortada Roqué 16. Maria Montessori ➔ Algunes idees d’interès sobre la seva vida: - Maria Montessori, a part de ser metgessa, també era antropòloga pedagògica. - Va ser ajudant de la càtedra de psiquiatria de la Universitat de Roma; i va aprofundir en els seus estudis a Londres i a París i va assistir a diferents cursos de filosofia i psicologia experimental. - El 1898 va néixer el seu fill Mario. Es separa del pare del seu fill el 1902. - Inicialment va estudiar i treballar sobre els infants amb deficiències i més tard es va adonar que totes les reflexiones que n’extreia es podien generalitzar a qualsevol infant. - El 1901 va ser directora d’una clínica psiquiàtrica associada a la Universitat de Roma, que es dedicava a cuidar nens amb deficiències mentals. - El 1904 obté la Càtedra Universitària d’Antropologia, que li permet seguir amb les seves recerques. - El 1907 va obrir la “Casa dels nens” al barri obrer de San Lorenzo (infants entre 2 i 6 anys) per encàrrec de l’Instituto dei Beni Stabili de Roma (el barri era molt pobre); i al cap de poc temps es va obrir una segona escola en un altre barri de Roma. A partir d’aquí, es van obrir diferents escoles i el seu mètode s’anava replicant. - A partir del 1909, Montessori va impartir diferents cursos a professors i mestres i escrivia diferents articles per explicar el seu mètode. - A partir del 1913 va fer diferents estades a països de l’Amèrica del Nord, a països europeus i també va anar a Xina i a la Índia. - El 1929 va fundar l’Associació Montessori Internacional per preservar la integritat del seu llegat i les seves publicacions s’han traduït a molts idiomes. 26 Mar Cortada Roqué - El 1933 Montessori va abandonar Itàlia, ja que els seus principis renovadors no concordaven amb la ideologia feixista d’aquell moment. Durant l’exili va viure a Barcelona i en va marxar el 1936, fugint de l’inici de la guerra civil. A Barcelona va treballar per aplicar el seu mètode a la catequesis (religió). Quan va marxar de Barcelona, se’n va anar a viure a Holanda. Durant aquest temps va seguir formant a professors i mestres. - Del 1939 al 1949 va viure a la Índia i va organitzar diferents cursos per fomentar el seu mètode en aquest país. - L’experiència de guerra la va portar a estudiar sobre l’educació i la pau, i va arribar a la conclusió que l’educació és el camí per aconseguir la pau (per aquest tema ha estat nominada al Premi Nobel de la Pau en tres ocasions). - El 1947 va tornar a Itàlia amb honors, ja que el seu mètode era conegut mundialment. A partir d’aquest moment va treballar per remodelar les escoles del seu país, sense oblidar la seva projecció internacional. - El 1949 se’n va anar a viure a Holanda i va ser allà on hi va residir fins que va morir el 1952 amb 82 anys ➔ L’obra: Maria Montessori va acabar creant el seu propi mètode pedagògic (anomenat “Mètode Montessori”) i va elaborar un gran ventall de material didàctic. Inicialment, el mètode es va aplicar a Itàlia a les escoles de primària, però es va anar replicant per tot el món. Montessori forma part del moviment d’Escola Nova i aposta per l’activisme pedagògic. Alguns elements a tenir en compte: - Infant: és el centre de l’univers (el centre de l’educació). Montessori considera que tothom té un pla de desenvolupament innat, és a dir, que a dins de cada un/a de nosaltres portem la clau de la nostre existència (l’ànima, la personalitat, les capacitats...). Aquest pla de desenvolupament té una part biològica (predestinada), sobretot pel què fa al caràcter; per tant, les persones es desenvolupen conforme els seus gens. 27 Mar Cortada Roqué Decroly considera que és més important el plaer de conèixer i aprendre que la quantitat de coneixement que s’adquireix. Considera que el funcionament normal de l’escola genera deformacions psicològiques en els infants i que la societat ho permet. Per satisfer les necessitats dels infants, l’escola ha d’utilitzar mitjans reals de la vida. Com deia Decroly, s’ha de fer una “escola de la vida per la vida” i una “escola a mida”. Les classes es configuren com a “tallers” (laboratoris vius i actius) i utilitzen el treball lliure (experimentació: assaig i error). Utilitzen l’experimentació científica per aprendre (creen hipòtesis i les verifiquen), el joc per estimular l’alegria i la diversificació d’espais per evitar l’aula convencional (cuina, jardí...). La ubicació de les escoles era al camp (natura), perquè aquest disposa de diferents materials intuïtius que estimulen els infants a descobrir. - Aposta pel model experimental (sobretot dona valor a l’observació), que utilitza un procediment racional i científic. La teoria no té valor si no està confirmada per la pràctica. - El desenvolupament infantil parteix del creixement biològic i de l’experimentació activa al medi. El creixement biològic (herència) és la base de la personalitat, el pensament, la voluntat, les aptituds... i les anormalitats que un té. En relació al medi, considera que hi ha entorns que ajuden al desenvolupament humà i altres que són desfavorables (com la misèria o la pobresa); és a dir, considera que el medi o entorn familiar pot ajudar o no al desenvolupament dels infants. Per això, pensa que es pot incidir en l’entorn ajudant als infants a incrementar la seva capacitat d’adaptació al medi. Es parteix de la individualització de l’ensenyament, recolzant-se en un coneixement concret de cada infant. La interacció entre l’individu i la societat és constant i en continua evolució, ja que la persona es perfecciona en funció del medi i el medi millora pels esforços de las persona. Per tant, s’aposta per condicionar el medi i incrementar el poder d’adaptació de les persones al medi. Es busca un ésser honest, bon ciutadà, útil econòmicament, amb un valor social, respectuós... (és a dir, que faci el bé, que sigui bo i generi bellesa). - L’educació ha de generar una humanitat millor. Es considera un camp d’acció que prepara la societat del futur. Ha de crear persones amb esperit lliure i cultivar passions. S’aposta pel 30 Mar Cortada Roqué treball individual i col·lectiu i es parteix de l’homogeneïtzació de les persones (no es diferencien en base a les seves capacitats). Totes les matèries han d’anar lligades (relacionar interessos i anar coordinades) i l’infant ha de participar de l’elaboració dels coneixements. Per aprendre s’han de combinar activitats individuals (que s’hi donava molta importància) amb activitats grupals (sobretot en espais de joc i activitats solidàries per aprendre la responsabilitat compartida). L’educació aposta pels valors de llibertat (responsabilitat personal i col·lectiva), singularitat, solidaritat, tolerància, respecte a la diferència, creativitat, etc. L’educació gira entorn als interessos i a les necessitats dels infants (centres d’interès). Aquests interessos són els incentius del desenvolupament i estimulen la intel·ligència (per estimular-la cal anar a l’afectivitat de cada infant i exercitar la curiositat). Es pot motivar i estimular els infants a partir de l’exploració, la manipulació, l’observació... d’objectes concrets; i als adolescents a partir de recerques pràctiques i concretes sobre la seva realitat. Treballa el concepte de globalització, que implica donar una idea general i global de les coses als infants i joves i després estudiar el detall (és a dir, treballar dels temes generals als particulars, del complex al simple...). Per això és bàsic que el procés educatiu es basi en una observació inicial (utilitzant els sentits), seguida de l’associació d’idees generals i particulars (gràcies a l’estudi i la comparació, que es fa en un temps i un espai determinat) i, finalment, l’expressió dels aprenentatges (utilitzant diferents formes d’expressió creativa: dibuix, escriptura...). - El/la mestre/a, educador/a, pedagog/a és un/a col·laborador/a que ha d’utilitzar els fets més que les paraules. Ha de ser una persona que sigui una “mostra” pels infants, una persona a imitar. Per això ha d’observar, analitzar, experimentar i després guiar. Prèviament pot pensar els temes que vol ensenyar (es pot fer un esbós de pla), però sempre guiat per l’observació prèvia dels interessos dels infants. Algunes crítiques que se li fa a Decroly són les següents: - Té una visió positiva de la infància i no treballa ni parla gaire del conflicte. - Ha treballat sobretot amb persones de classes socials altes. - Considera que les persones són les que s’han d’adaptar a l’entorn. Per tant, les persones s’han de conformar amb l’entorn que viuen. Algunes obres o publicacions: 31 Mar Cortada Roqué - “Desarrollo del lenguaje medida de la inteligencia de los niños” (1907). - “Hechos de la psicología individual y la psicología experimental” (1908). - “El tratamiento y educación de los niños deficientes” (1915). - “La libertad y educación” (1925). - “Evolución de la afectividad” (1927). - “La práctica de los test de inteligencia” (1928). 18. Roger Cousinet ➔ Algunes idees d’interès sobre la seva vida: - Cousinet agafa com a referència la pedagogia de la llibertat de Tolstoi. - Es va convertir en mestre abans de ser cridat com a soldat a la Primera Guerra Mundial. - La Societat Lliure per l’Estudi Psicològic de l’Infant edita una revista el 1906, anomenada “L’Éducateur moderne” (que desapareix durant la Primera Guerra Mundial), i Cousinet en va ser el secretari de redacció i més tard el director. Això l’ajuda a divulgar publicacions pedagògiques arreu del món. - Estableix contactes estrets amb Ferrière. - A la Primera Guerra Mundial el fereixen. - Del 1922 al 1929 publica “L’Oiseau bleu”, una revista de textos literaris escrits per infants. - Del 1922 al 1939 crea la revista “La Nouvelle Éducation” que serà l’instrument que s’utilitzarà per difondre els principis de l’Educació Nova i organitza diferents congressos, exposicions... I, al 1964 impulsa una nova revista anomenada “Éducation et Développement”. - Durant la Segona Guerra Mundial perd totes les seves notes i arxius en un bombardeig. - Accepta el moviment d’Escola Nova i les seves premisses (moviment de renovació pedagògica). 32 Mar Cortada Roqué o Funcionament: es crea un grup; el mestre/a proposa diferents problemes reals; el grup observa i experimenta sobre el problema que decideix treballar; elaboren una redacció explicativa del problema (el/la mestre/a ha de corregir-la); la redacció corregida es copia en una llibreta especial i es complementa amb il·lustracions; i, finalment, es resumeix tot el contingut treballat i es posa a l’abast de tothom. El/la mestre/a ha de preparar tot el material necessari i els grups es posen en racons a l’aula per treballar i experimentar (sempre disposen d’una pissarra). o Les regles són: els infants s’agrupen lliurement; el/la mestre/a no interfereix quan el grup treballa; i el/la mestre/a corregeix el treball. La base és l’autoeducació i l’autogovern del grup. Tots els infants i els joves ajuden a fer progressar el coneixement del grup i per això s’estableixen uns càrrecs que faciliten el treball. Algunes obres d’interès: - “El trabajo escolar colectivo” (1922). - “El método de trabajo libre por grupos” (1945). - “La vie sociale des enfants. Essai de sociologie enfantine” (1950). - “Pédagogie de l’apprentissage” (1959). - “Un mètode de treball lliure per grups” (1954). 19. John Dewey ➔ Algunes idees d’interès sobre la seva vida: - L’any 1882 inicia la seva vocació com a pensador publicant dos articles. - Va exercir com a professor en diferents escoles. - L’any 1888 ocupa la càtedra de filosofia moral i mental a la Universitat de Minnesota. - Del 1889 al 1894 dirigeix el Departament de Filosofia de la Universitat de Michigan. - El 1894 se’l nomena professor a la Universitat de Chicago i el 1895 crea el Departament de Pedagogia en aquesta universitat. - El 1896 crea i dirigeix una escola, conjuntament amb la seva dona, anomenada “University Elementary School” o “Dewey School”. L’escola està oberta durant set anys i és una 35 Mar Cortada Roqué democràcia en miniatura. Va ser una escola laboratori del Departament de Pedagogia de la Universitat de Chicago. El 1904 va marxar de la universitat per dificultats entre aquesta i l’escola laboratori. - El 1905 el fan president de l’Associació Americana de Filosofia. - Del 1919 al 1921 dona classes a la Universitat Imperial del Japó. ➔ L’obra : Dewey creu en l’educació experimental i científica. Aposta per una educació progressista, que sigui engrescadora i que generi canvis i reformes socials. El 1897 va escriure el seu primer llibre “Mi credo pedagógico” en el que resumia les seves idees clau sobre l’educació. A continuació, s’exposen algunes idees del pedagog: - L’infant. El veu com una persona activa, no com una persona immadura o poc desenvolupada. - Escola experimental de Dewey. Crea un laboratori en el que comprova que l’escola pot ser un camp de recerca científica, de pensament i d’acció. Els seus principis eren socials i naturalistes. En el mateix moment es treballava el desenvolupament de la persona i de la societat, perquè un depèn de l’altre i estan en continua interacció. L’escola acaba essent una institució social (una comunitat de vida), que es definia per ser democràtica, igualitària i participativa. L’educació es considera un procés natural i social per mantenir l’existència dels grups i de la comunitat i es basa en la transmissió d’experiències i en la creació de relacions (l’anàlisi i la reconstrucció continua de les experiències és el que ajuda a evolucionar). És una educació que fomenta la cooperació vers l’individualisme i el treball manual vers el contingut teòric. L’avaluació és entesa com la quantitat de treball que fas i no la quantitat d’informació que adquireixes. L’espai físic de l’escola també era diferent: tenia bancs mòbils, no hi havia taules pels professors, els nens podien estar en moviment i parlant entre ells, etc. 36 Mar Cortada Roqué El seu lema era “aprendre fent” i es preparava a l’infant per la seva vida real, familiaritzant-lo amb l’entorn (es feien activitats molt relacionades amb la vida real dels infants: els seus problemes, les seves vivències...). Dewey considerava que era necessari conèixer la realitat dels infants i els seus interessos, ja que aprendre a partir d’això incrementava el seu compromís. - Mètode científic / reflexiu. Té 5 etapes que són les següents: 1) Reconèixer el problema, necessitat, dubte... 2) Definició i aclariment d’aquest. 3) Elaboració d’hipòtesis. 4) Projecció de les conseqüències del problema i reflexió. S’escullen les millors opcions i s’elabora un pla d’acció. 5) Posada en marxa de les accions. Dewey considerava que la veritat dels coneixements es mesurava per la seva pràctica. Aquest mètode ensenyava a resoldre els problemes de futur i ajudava a que cada persona trobés les seves pròpies respostes. Per aquest pedagog, tot pensament és una recerca. - Mètode dels projectes. Utilitzava l’aprenentatge per projectes. Els infants preparaven els seus projectes, a partir dels seus interessos, i així s’afavoria la globalitat de l’ensenyament i el treball en comunitat. Es fomentava la formació del raonament, a partir de la realitat, i es buscava contínuament informació per aplicar-la a la pràctica tot construint diferents projectes. - Mestre/a, pedagog/a, educador/a. És el que impulsa i orienta l’activitat, essent un membre més de la comunitat. Escull les experiències que poden fer els infants i ajuda a donar resposta a les seves preguntes o dilemes. Algunes obres interessants: - “My pedagogic creed” (1897) - “The school and society” (1899) - “Schools of tomorrow” (1915) - “Democracy and education” (1916) - “Reconstruction in philosophy” (1919) - “Experience and education” (1938) 37 Mar Cortada Roqué és bona si la finalitat ho és, per això utilitzava l’ètica i la moral per generar solidaritat entre els infants. A més, aposta per un canvi de conducta de les persones, en la que primer posin els interessos de la comunitat i després els de l’individu (el “jo”). Durant la seva trajectòria va treballar, sobretot, amb infants i joves en situació de vulnerabilitat social (abandonats o que presentaven conductes delictives). Algunes idees més: - Pedagogia: Makàrenko considera que la pedagogia és el resultat de l’anàlisi de l’experiència, l’entorn i l’observació, no de la reflexió. Creu que per educar cal adaptar-se al territori i a la gent (a la realitat), per això no creu en els llibres, però sí en activitats productives (no lúdiques) que formin els treballadors del futur i que cada persona es pugui autocorregir. El més important és l’acció i aconseguir evidències i veritats. La ciència és tècnica, cooperació, transformació, humanització i naturalització. Pel pedagog, l’educació és un procés que es produeix amb esforç i disciplina, i el seu objectiu és una socialització eficaç i productiva dels infants i dels joves. La pedagogia que exercia Makàrenko era dura, creia en la disciplina estricta però conscient (es necessita pel bé de tothom). La tasca era educar en la responsabilitat, la participació i la comunitat; i això generava major solidaritat i ajuda mútua. Els càstigs es consideraven necessaris i es decidien de forma col·lectiva. Les tècniques que utilitzava per educar eren: el diàleg, la realitat com a material, l’exercici físic (tipus militar), el teatre, el joc, les lectures compartides, etc. La seva pedagogia es basava en el treball: és la base de la formació, la consciència col·lectiva i la subsistència d’un grup. En la seva comunitat feien 5h de treball productiu i 4h d’estudi. El treball es feia de forma col·lectiva, entre mestres, alumnes... Es treballava en grup i es decidia un responsable que anava canviant, tothom havia d’aprendre a treballar i a manar en un procés productiu. Els responsables també formaven un grup de comandament per a decidir de manera compartida. Tot el treball revertia en la subsistència del grup. El pedagog té com a valors l’eficiència, la puntualitat, la subordinació, el comandament, etc. L’educació està pensada per facilitar la inserció laboral i no es tenen en compte les individualitats ni la creativitat. L’estat té un paper protagonista per guiar als infants i als 40 Mar Cortada Roqué joves. Per tant, l’educació és responsabilitat de l’Estat i ha de crear un procés social (socialització) en el que els infants i els joves prenen consciència de la seva realitat, gràcies al suport dels altres (és a dir, gràcies a viure en comunitat), i comparteixen valors i ideals (les metes personals han de ser les metes compartides). Hi ha una visió conductista del treball: les persones aprenen gràcies a l’aprenentatge del comportament de la col·lectivitat. - Mestre/a, educador/a, pedagog/a. Dirigeix i orienta el col·lectiu, organitza la vida de la comunitat i guia o fa de model ètic. - Makàrenko nega l’existència de Déu, però intenta donar un sentit a la vida Alguns textos de Makàrenko són: - “El poema pedagògic” (parla de la Colònia Gorki) - “Banderes sobre els merlets” (parla dels primers anys a la Comuna Dzerzhinsky) - “Problemes de l’educació escolar soviètica” (col·lecció de diferents conferències) - “Un llibre per a pares” (una guia per educar als infants i als joves) 20. 2 Célestin Freinet ➔ Algunes idees d’interès sobre la seva vida: - La seva vida està molt condicionada per la seva infància. Va viure en un ambient molt rural (casa de pagès allunyada, ajudava al seu pare, treballava al camp...) i això va fer que es preocupés des de petit pel treball i que idealitzés la vida campestre. També el va condicionar la seva formació de mestre, que es va veure interrompuda per la guerra (va estudiar 2 anys a l’Escola Normal de Niça), i la seva experiència a la Primera Guerra Mundial (va ser molt dolorosa i li va portar moltes conseqüències de salut). - Freinet és greument ferit a la guerra (1917) i està més de dos anys per recuperarse de les ferides al pit (se li assigna una invalidesa de guerra del 70%). Els metges li aconsellen que no torni a treballar, però ell no ho accepta i reprèn la seva vida professional. Les seves dificultats de salut fan que es vegi obligat a modificar la seva manera d’ensenyar, ja que no pot seguir el ritme d’una classe en la que el mestre és el transmissor de coneixement i el gestor de tota l’activitat. Per això es decanta per la recerca d’alternatives professionals, polítiques i culturals; i per canviar el rol del mestre. 41 Mar Cortada Roqué - El pedagog va ser el fundador de l’escola privada de Vence. Inicialment, el Ministeri d’Educació Nacional no va rebre bé la creació d’aquesta escola i no la va reconèixer. A l’inici, l’escola acollia a infants que vivien als voltants de l’escola, infants amb problemes socials i, posteriorment, a infants orfes refugiats de la guerra civil espanyola. Aquesta escola va servir per experimentar moltes tècniques noves (pla de treball, consell de cooperació, diari mural, etc.). L’escola es va tancar a l’inici de la Segona Guerra Mundial. - Abans que Freinet es fes càrrec de l’escola privada i laica de Vence, va viure una conxorxa en contra d’ell a l’escola pública (arran de les seves idees polítiques i pedagògiques), que va tenir un ressò nacional. Aquesta conxorxa el va obligar a traslladar-se de lloc de feina. - Després de ser detingut, reclòs i sota arrest domiciliari durant la Segona Guerra Civil, a Freinet encara li van quedar uns anys de militància abans de la seva mort (ideologia comunista i sindical). Però, Freinet va trencar amb el Partit Comunista, perquè estaven en contra del seu moviment (anomenat “Escola Moderna Francesa”). Això va fer que durant els anys 50 l’expansió del seu moviment es fes sobretot fora de França. ➔ L’obra: És important destacar de Freinet el seu gran compromís polític que es trasllada a totes les seves idees. Tenia el gran convenciment que la guerra no podia tornar a passar i que les noves generacions no podien viure l’horror que la seva generació havia viscut. A més, Freinet no vol que se’l relacioni amb el corrent d’Escola Nova, si no que ell elabora el seu propi moviment, anomenat “Escola Moderna Francesa”, que aposta per una educació pública, laica i republicana. Critica que el moviment d’Escola Nova és burgés i poc lligat a l’educació pública. Per Freinet la relació entre l’escola i el medi social era molt important (família i poble) i posava a l’infant al centre de la intervenció (respectava profundament la naturalesa de l’infant i posava atenció a les seves necessitats). A partir d’aquí, algunes idees més: 42 Mar Cortada Roqué Laborista. També va ser codirector de la revisa New Era (1920), que seguia els avenços del moviment d’Escola Nova (moviment del que era crític). - El 1917, Neill va conèixer l’americà Homer Lane que dirigia una comunitat per a joves que havien fet actes delictius. Aquesta experiència va ser per ell una revelació. - El 1919 va entrar a l’escola King Alfred School, però no li va agradar perquè era una escola que s’anomenava lliure, però tenia un fons purità (això el va fer tornar a Escòcia). - El 1921 va anar a treballar a l’escola Dalcroze que impulsava un mètode dalcrozià (treballava sobretot amb la música i el moviment); i més tard va marxar a Àustria a l’escola Sonntagsberg (1924) que impulsava un ensenyament més lliure. Aquesta escola va tancar per problemes econòmics i per la poca acceptació de la comunitat. Això, sumat a la necessitat de fugir de la situació política i del moralisme d’aquella època, va fer que tornés a viure als voltants de Londres i fundés, amb 41 anys (1924), la seva pròpia escola (anomenada Summerhill). - Es va casar dues vegades (la seva primera dona va morir) i va tenir una filla (al 1947). Actualment, la seva neta és la directora de Summerhill. - Neill tenia una forta personalitat, li agradava l’excés i la provocació, però alhora la solitud i la marginalitat. ➔ L’obra: Neill és un pedagog de referència, que aposta per l’educació lliure i antiautoritària i que va fundar l’escola Summerhill. Considera que l’educació ha de preparar els infants per a una vida feliç i per això posa molta importància a la idea de la llibertat de l’individu i del grup, i dona valor al món emocional i a l’autogestió assembleària. Alguns elements a tenir en compte: - Summerhill: inicialment els infants estaven entre 1 i 2 anys a l’escola i se la considerava com una comunitat terapèutica lliure; i ajudava a infants i joves que havien fet actes 45 Mar Cortada Roqué delictius. Després, s’hi van anar incorporant infants i joves amb problemes escolars o que vivien en famílies desestructurades. - Neill posa importància a l’amor i a la sexualitat. Considera que la felicitat i l’amor salven al món i que la nova religió és tenir l’ànima nua; i considera que les persones han de tenir una vida sexual plena si es vol ser un home social, solidari i feliç. Creu que la sexualitat no s’ha de reprimir, s’ha de deixar experimentar i així l’amor (i la sexualitat) serà més sa. - Escola: o Creu que ha d’estar ubicada en entorns naturals i aposta per la coeducació. o Ha d’educar en llibertat (ets lliure mentre no trepitgis la llibertat dels altres); i garantir l’expressió i la regeneració social (anar més enllà del què la generació anterior ha anat). Per això aposta per l’autogestió i l’autocontrol. o Les classes eren optatives, però considerava que la base era ensenyar a llegir, escriure i comptar. La resta de l’estudi s’ha de fer quan l’infant vol i en base a la seva elecció personal. o S’utilitzava el joc contínuament (sorollós i d’imaginació) i es feien activitats manuals en tallers. Els vespres es feia dansa, teatre, festes...; i els dissabtes hi havia assemblea general (“self-governament”, autogovern, es marcaven les lleis –les regulacions neixen del grup, i es parlava dels problemes). o Tots els membres de la comunitat tenien llibertat per expressarse i les decisions es prenien de forma compartida. Tot i això, tothom coneixia els límits que posava Neill per a la bona gestió de l’escola (seguretat i garantir la continuïtat de l’escola). o Es basava en l’interès de l’infant: cal provocar-lo perquè s’interessi per coses i sostenir el seu esforç per ajudar-lo a aconseguir els seus objectius. - Mestre/a, educador/a, pedagog/a: o Ha de garantir la igualtat de veu i de fets de tots els membres de la comunitat (ell/a inclòs). 46 Mar Cortada Roqué o S’ha d’integrar en el grup i ser un d’ells (no ha d’intervenir ni fer-se notar, només quan és estrictament necessari). o No ha de transmetre els seus coneixements a les noves generacions per no influenciar-les. o Ha d’apostar per la iniciativa, l’autoconfiança i l’originalitat. o El seu rol és propiciar l’interès dels infants, encoratjar-los, transmetre amor, oferir-los tot el material que sigui necessari i esgotar els interessos de l’infant per treure-li el màxim de suc. o Neill considera que per educar en l’amor i en els sentiments, cal ser un mateix - Infant i jove: o Tenia fe amb l’infant: considerava que l’infant era bo i que estava guiat innatament cap a la felicitat. o Ha de seguir el seu propi procés d’aprenentatge, trobar el seu trajecte de vida i descobrir el coneixement tot sol. o Ha d’afrontar la vida amb honestedat i buscar el què l’impulsa en cada una de les seves actituds. o La llibertat interior es troba si es té felicitat, amor, independència i força moral. Per això, cada persona ha d’analitzar molt bé la seva pròpia conducta i fer examen de consciència. o L’infant i el jove ha de viure en grup (rebutja la competitivitat i aposta per la llibertat). Al principi, la vida en grup pot ser anàrquica i un caos, però amb el temps s’autogestiona (es creen ordres, disciplina, divisió del treball...). És important que experimentin la vida entre iguals amb la mínima intervenció de l’adult i així aprendran a autoogranitzar-se i autogestionar-se, però també a respectar-se a un mateix i als altres. Amb el temps, aquesta manera de viure genera cooperació, lleialtat, justícia i tolerància. - Els seus valors morals són: llibertat, confiança, amor i respecte. 47 Mar Cortada Roqué confrontar-los amb ells mateixos i, d’aquesta manera, seran verdaderament lliures i responsables. La persona és capaç de trobar les respostes per ell mateix. Per això, s’aposta per l’aprenentatge significatiu – experiencial. o Aprenentatge significatiu – experiencial: un aprenentatge serà “significatiu” quan la persona percebi la pertinença dels coneixements que adquireix a la seva realitat; i serà “experiencial” quan es faciliti l’aprenentatge amb factors afectuosos i cognitius que impliquin compromís personal. Per ferho, és important partir de la base que tots tenim una capacitat natural per aprendre i cal apostar per les iniciatives d’aprenentatge que té cada un/a. S’ha d’aprendre a partir de l’acció, així hi ha una major comprensió i retentiva. Els estudiants han de tenir part de responsabilitat en el procés d’aprenentatge, han de formular el seu problema, triar els recursos per treballar-lo, determinar el procés de treball i assumir les conseqüències de les seves decisions. Els aprenentatges s’inicien per l’interès de l’alumnat i el procés ja significa un aprenentatge. El Mètode educatiu no directiu ha de ser flexible i evolutiu (no es pot planificar tot, ha de ser dinàmic). Cal partir del principi de responsabilitat compartida en l’aprenentatge entre l’educador i l’educand; i no s’ha de treballar des de l’avaluació, si no apostar per les recompenses que són les que fan avançar a les persones. No s’aposta per les classes magistrals ni els grans grups, si no pels petits grups o trobades individuals. I, s’ha d’apostar per l’autoavaluació, per l’autoconfiança i la creativitat. El procés d’aquest mètode és el següent: 1) L’educador i l’educand acorden uns objectius de treball. 2) S’anima a l’alumnat a exposar els seus sentiments (positiu i negatius). 3) S’arriba a una primera definició del problema (es crea una visió global i una comprensió del què passa). 4) S’arriba a una presa de decisions i es marquen les accions a fer per resoldre el problema (el/la professor/a és un assessor/a). 5) L’alumnat explica les accions que ha fet i aprèn d’elles per enfocar noves accions. Cada un/a elabora el seu programa d’aprenentatge (sol o junt amb altres) i s’aposta per la independència creativa (llibertat d’acció i de temps). Es confia amb la persona per fer una elecció (prendre decisions), ja que les decisions autònomes condueixen als canvis, i 50 Mar Cortada Roqué d’aquesta manera començaran a canviar el món. Per fer aquest procés s’han de crear les condicions per fomentar el canvi. Les condicions són les següents: les persones han de tenir iniciativa per a l’acció i ser responsables d’aquesta; han de ser capaçes de dirigir-se; s’ha de fer un aprenentatge crític (cap a ells i cap als altres); s’ha d’aprendre per resoldre problemes; s’ha de ser flexible per adaptar-se a noves situacions; cal apostar per la cooperació; i tothom ha de treballar per aconseguir els objectius. o Mestre/a, educador/a, pedagog/a: ha de ser el facilitador de l’aprenentatge, ha d’ajudar a evolucionar amb estratègies no directives. Ha d’oferir molt material (i diferent), però no ha d’imposar si no que ha de deixar fer el procés d’aprenentatge a cada persona. És un membre més, en igualtat amb els alumnes, i ha de compartir la responsabilitat de l’aprenentatge. No posa normes i estructura l’enfocament pedagògic de manera subtil. Ha d’establir relacions positives i empàtiques amb l’alumnat (ha de ser empàtic, autèntic i tenir una concepció liberal de les relacions), i ha d’acceptar tant les respostes intel·ligents com emocionals, i la seva millor eina és l’observació. Aquesta figura ha d’imaginar situacions que facilitin el desenvolupament personal i oferir un clima positiu i de confiança amb la persona i el grup; establir un bon vincle i relacions, que facin que els alumnes vulguin aprendre; ha de ser autèntic i congruent, ensenyar les pors (sentiments, pensaments...) i no ha de ser exigent; i ha d’ensenyar a trobar els problemes i aprendre de la seva solució. Algunes obres d’interès: - “The Clinical Treatment of the Problem Child” (1939) - “Couseling and Psychotherapy: newer concepts in practice” (1942) - “Client-Centered Therapy” (1951) - “On Becoming a Persona” (1961) 22. Pedagogies alternatives 22. 1 Paulo Freire ➔ Algunes idees d’interès sobre la seva vida: 51 Mar Cortada Roqué - Era fill d’una família de classe mitjana, però pobre. Quan era petit va patir les conseqüències de la crisi del 1929 (pobresa, fam...), cosa que el va marcar durant la seva vida i va fer que tingués un especial interès en ajudar a les persones més pobres. - El 1944 es va casar amb 23 anys i va tenir 5 fills. La seva primera esposa era professora d’educació primària i ella el va influir perquè deixés l’advocacia i es dediqués a la pedagogia. Gràcies a la seva vida matrimonial es va començar a interessar pels problemes de l’educació. La seva primera dona va morir l’any 1986 i es va tornar a casar l’any 1988. La seva segona esposa va impulsar el seu mètode d’alfabetització. - Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Recife, però mai va exercir. També va estudiar lletres i es va doctorar en Filosofia i Història de l’Educació. - Tenia una gran fe i va escollir el catolicisme com a religió. - Del 1946 al 1954 va ser director del Departament d’Educació i Cultura de l’Estat de Pernambuco. Això li va permetre assajar un mètode d’alfabetització en els Moviments de Cultura Popular de Recife (moviments que va ajudar a fundar). Aquesta experiència també el va apropar a les persones més pobres i amb menys recursos. - Va ser professor de la Universitat de Harvard l’any 1969 i també va treballar un any a la Universitat de Cambridge (Estats Units). - Abans d’exiliar-se, Freire va ser empresonat i torturat. Després va estar fora del seu país més de quinze anys. - Del 1922 al 1997 va ser professor a la Universitat de Sao Paulo i va impartir cursos i conferències a tot el món. - El 1963 va posar en pràctica la seva primera experiència educativa: es va crear una Campanya Nacional d’Alfabetització, que va aconseguir alfabetitzar a 300 treballadors. - El 1980, quan torna a Brasil després d’estar a l’exili, va fer de docent en dues universitats; i el 1986 va rebre el Premi Internacional “Pau i educació” de la UNESCO. També va ser investit “Doctor honoris causa” en una vintena d’universitats de tot el món. ➔ L’obra: 52 Mar Cortada Roqué D’aquí en surt la seva pedagogia del canvi, que vol crear una pràctica transformadora de la realitat (la seva idea és: transformar la realitat en possibilitats). Per fer això es necessita de la investigació (conèixer la realitat) i després adaptar el què s’ha estudiat per treballar-ho. És una educació fonamentada en el diàleg polític i pedagògic. Per tant, s’ha de transformar l’educació en un instrument de conscienciació crítica i política (aquesta consciència s’aconsegueix preguntant a les persones sobre la seva realitat). El mètode segueix 3 fases: 1) estudiar el context; 2) seleccionar paraules del seu vocabulari (les que tenen més sentit i son més rellevants); i 3) procés d’alfabetització real, que consisteix en sessions de motivació, desenvolupament de material d’ensenyament i alfabetització. Aquestes fases, porten al pedagog a dir que per aconseguir una educació alliberadora es necessiten dos moments: ▪ Un treball educatiu amb les persones oprimides, utilitzant el mètode crític – dialògic. És en aquest moment que les persones prenen consciència del món i es comprometen a canviar-lo. ▪ Una educació sistemàtica. Després de conèixer el món s’ha de transformar canviant el sistema educatiu i apostant per una pedagogia de la llibertat (es canvia el sistema des de dins). Per Freire no hi ha escoles, si no que es creen “cercles de cultura”; no hi ha aules, si no diàlegs; no hi ha alumnes, si no participants del grup; i no hi ha programes, si no unitats d’aprenentatge. S’aprèn utilitzant espais de participació lliure, amb l’eina bàsica del diàleg. - Mestre/a, educador/a, pedagog/a. El seu rol és de col·laborador i aprèn junt amb els seus alumnes. És el coordinador de debats i l’animador de l’aprenentatge. Ha d’enfocar els continguts amb la persona i per la persona amb la que treballa. El diàleg que s’estableix entre educador i educand fa que no hi hagi diferència entre ells i que els dos puguin ensenyar i aprendre en el mateix moment. - Un dels lemes de Freire és que l’educació ha de tenir tant de formació tècnica i de ciència com de somnis i utopia, cosa que vol dir que no només és important ensenyar contingut (coneixements tècnics i científics) si no que cal educar en la curiositat. 55 Mar Cortada Roqué A part d’aquest lema en té alguns d’altres que son molt interessants: o Som éssers de transformació i no d’adaptació. o Som vells o joves en funció de com entenem el món. o Podem reconèixer la realitat (potencialitats i debilitats), però depèn de nosaltres si acceptem o no el discurs dominant. - Introdueix el concepte d’univers temàtic i lèxic. Freire valora que quan es fa referència a l’entorn s’ha d’incloure: 1) els àmbits de relació de la persona (família, centres escolars, entitats de lleure, serveis de salut...), 2) els diferents aspectes de la societat que hi poden influir (polítics, culturals, econòmics...), i 3) el significat que dona la persona a la interpretació de la seva realitat (creences, tipus de llenguatge, valors...). Algunes obres d’interès: - “La educación como práctica de la libertad” (1967) - “La pedagogia del oprimido” (1970) - “Pedagogia de la autonomia” (1996) - “A la sombra de este árbol” (1997) 22. 2 Francesco Tonucci ➔ Algunes idees d’interès sobre la seva vida: - El seu pare era infermer i la seva mare era mestressa de casa, i és el segon de quatre germans. Tonucci no va ser un bon estudiant, tot i això els seus pares el van inscriure a l’Instituto Magstrale perquè estudiés una carrera fàcil i breu (ell ironitza dient que, essent un alumne mediocre estava destinat a ser mestre). Tot i això, tenia una gran habilitat pel disseny i la pintura. - Del 1963 al 1965 treballa com a mestre de literatura en una escola de secundària. - El 1966 va ser investigador de l’Institut Psicològic del Consell Nacional d’Investigació i, més tard, va ser president del seu Departament de Psicopedagogia. El mateix any va fer els seus primers dibuixos de caràcter pedagògic, però no va ser fins a partir del 1968 que va iniciar-se en el seu treball gràfic regular, sota el nom de Frato. Des de llavors, utilitza la il·lustració (vinyetes i dibuixos) per traspassar tot el què pensa sobre l’àmbit educatiu. 56 Mar Cortada Roqué - El 1991 va engegar el projecte “La Ciutat dels nens” a Fano (la seva ciutat de naixement). Aquest projecte l’ha portat a ser conegut mundialment. Aquest mateix any el van fer president del Comitè Italià de Televisió i Menors. - És professor “honoris causa” per la Universitat de Lleida (2016) i per la Universitat Catòlica de Lima; també ha estat reconegut amb nombrosos premis. - En aquests moments està jubilat, però segueix essent un referent a nivell educatiu. ➔ L’obra: Francesco Tonucci és un gran defensor del paper dels infants i dels joves a la societat (espai polític, educatiu, cultural...). Considera que l’infant és l’eix de la ciutat i de l’educació. Per això, aposta per escoltar-los i deixar que expressin les seves idees i opinions (sobretot aquelles idees que surten de manera espontània). El seu lema és: “s’ha de deixar que els infants siguin lliures”. Durant molts anys ha fet una crítica al sistema educatiu i ha investigat sobre el desenvolupament cognitiu dels infants, el seu pensament, el seu comportament i la metodologia educativa. Creu que l’educació ha de ser un laboratori psicopedagògic i polític, que ha de treballar en base a les capacitats i les potencialitats dels infants (desenvolupar els talents naturals). S’ha d’educar utilitzant totes les formes d’expressió, que ajudin a treure el talent dels infants i les seves idees. D’aquesta manera seran més competents i feliços. Per fer tot això és necessari la implicació de les ciutats i dels diferents agents que hi conviuen. S’ha de crear una escola democràtica, que faciliti espais de participació i decisió i que aposti per escoltar, confiar, comprendre i respectar als infants. L’escola ha de treballar de forma cooperativa amb les famílies i la comunitat, ha de potenciar aprenentatges propers i divertits (construïts sobre la vida dels infants) i amb l’heterogeneïtat com a valor. Ha de renunciar a les aules i oferir espais reals i diferenciats (càlids, bonics, han de tenir llum i color, expressió a les parets, biblioteques i eliminar les taules i les cadires), substituint les aules per tallers i laboratoris. L’educació s’ha d’enfocar com un itinerari, adequat a cada infant i barrejant edats. 57 Mar Cortada Roqué - “Niño se nace” (1988) - “Com ser un nen” (1990) - “La ciutat dels infants” (1991) - “Quan els nens diuen prou” (2005) 22. 2 Francesco tonucci ➔ Algunes idees d’interès sobre la seva vida: - El seu pare era infermer i la seva mare era mestressa de casa, i és el segon de quatre germans. Tonucci no va ser un bon estudiant, tot i això els seus pares el van inscriure a l’Instituto Magstrale perquè estudiés una carrera fàcil i breu (ell ironitza dient que, essent un alumne mediocre estava destinat a ser mestre). Tot i això, tenia una gran habilitat pel disseny i la pintura. - Del 1963 al 1965 treballa com a mestre de literatura en una escola de secundària. - El 1966 va ser investigador de l’Institut Psicològic del Consell Nacional d’Investigació i, més tard, va ser president del seu Departament de Psicopedagogia. El mateix any va fer els seus primers dibuixos de caràcter pedagògic, però no va ser fins a partir del 1968 que va iniciar-se en el seu treball gràfic regular, sota el nom de Frato. Des de llavors, utilitza la il·lustració (vinyetes i dibuixos) per traspassar tot el què pensa sobre l’àmbit educatiu. - El 1991 va engegar el projecte “La Ciutat dels nens” a Fano (la seva ciutat de naixement). Aquest projecte l’ha portat a ser conegut mundialment. Aquest mateix any el van fer president del Comitè Italià de Televisió i Menors. - És professor “honoris causa” per la Universitat de Lleida (2016) i per la Universitat Catòlica de Lima; també ha estat reconegut amb nombrosos premis. - En aquests moments està jubilat, però segueix essent un referent a nivell educatiu. 60 Mar Cortada Roqué ➔ L’obra Francesco Tonucci és un gran defensor del paper dels infants i dels joves a la societat (espai polític, educatiu, cultural...). Considera que l’infant és l’eix de la ciutat i de l’educació. Per això, aposta per escoltar-los i deixar que expressin les seves idees i opinions (sobretot aquelles idees que surten de manera espontània). El seu lema és: “s’ha de deixar que els infants siguin lliures”. Durant molts anys ha fet una crítica al sistema educatiu i ha investigat sobre el desenvolupament cognitiu dels infants, el seu pensament, el seu comportament i la metodologia educativa. Creu que l’educació ha de ser un laboratori psicopedagògic i polític, que ha de treballar en base a les capacitats i les potencialitats dels infants (desenvolupar els talents naturals). S’ha d’educar utilitzant totes les formes d’expressió, que ajudin a treure el talent dels infants i les seves idees. D’aquesta manera seran més competents i feliços. Per fer tot això és necessari la implicació de les ciutats i dels diferents agents que hi conviuen. S’ha de crear una escola democràtica, que faciliti espais de participació i decisió i que aposti per escoltar, confiar, comprendre i respectar als infants. L’escola ha de treballar de forma cooperativa amb les famílies i la comunitat, ha de potenciar aprenentatges propers i divertits (construïts sobre la vida dels infants) i amb l’heterogeneïtat com a valor. Ha de renunciar a les aules i oferir espais reals i diferenciats (càlids, bonics, han de tenir llum i color, expressió a les parets, biblioteques i eliminar les taules i les cadires), substituint les aules per tallers i laboratoris. L’educació s’ha d’enfocar com un itinerari, adequat a cada infant i barrejant edats. A continuació es presenten els 10 punts clau de l’educació segons Tonucci : 1. Hay que escuchar a los alumnos y confiar en ellos. Es importante tener confianza en la competencia y la capacidad de los niños, en lo que saben, y escuchar su mundo interior, toda esa información y esos saberes que traen consigo a la escuela. Ahora los niños solo pueden escuchar al maestro, no se les da la palabra. 2. Las escuelas deben ser democráticas, no igualitarias. Los estudiantes deben formarse como ciudadanos libres y soberanos. Por eso hay que huir del esquema tradicional en el 61 Mar Cortada Roqué que el profesor es quien tiene los conocimientos y los alumnos son vasos vacíos que hay que llenar y, por lo tanto, todos iguales. Los estudiantes acuden a la escuela con unos conocimientos y un saber que deben desarrollar, y el profesor debe ser capaz de motivarles e impulsar el proceso. 3. La heterogeneidad en el aula es buena. La diversidad, lejos de ser una dificultad o una barrera, es una ventaja y una riqueza que debe aprovecharse. Ya sea cultural, de género, de religión o raza… Incluso es interesante mezclar a niños con diferentes edades en la misma clase, para sacar así el máximo partido a sus diferencias y características propias. 4. Los niños deben participar en la organización de la escuela. Igual que la ciudad debe planificarse teniendo en cuenta a los niños y sus necesidades, los centros escolares tienen que implicar en su gestión a los alumnos. Si el niño participa de forma activa en la organización y en la toma de decisiones en el centro escolar, se sentirá parte de éste, sentirá que es “su escuela” y su conducta y desempeño serán mejores. 5. El aprendizaje tiene que ser cercano y divertido. Los docentes deben escuchar a los niños para enseñarles a partir de lo que ya conocen y teniendo en cuenta lo que les motiva y les interesa. Además, deben ser capaces de aprovechar la capacidad de los niños para concentrarse y esforzarse en aquello que les gusta y les divierte, motivarles y apelar a su forma de trabajar, sus fortalezas y sus capacidades concretas. 6. Necesitamos los mejores maestros. Un buen profesor escucha a sus estudiantes, busca la excelencia, personaliza el aprendizaje teniendo en cuenta la realidad del alumno y promueve el trabajo en grupo en vez de la competencia, porque cree en la suma de capacidades para lograr el éxito. 7. La lectura en voz alta en el aula debería ser obligatoria. Leer en voz alta en clase es una de las herramientas educativas más eficaces. Todos los docentes deberían leer a sus alumnos durante al menos 15 minutos todos los días, con cierta teatralización, haciéndoles partícipes de las historias y los personajes para transmitirles el amor por la lectura. 8. El juego y el ocio son importantes. Los momentos de libertad, esparcimiento y diversión fuera del aula resultan fundamentales para el niño y, además, influyen de manera positiva en el proceso de aprendizaje. Fuera del horario escolar, los estudiantes tienen que disfrutar, libremente y sin adultos, de su tiempo de esparcimiento, juego y actividades artísticas y culturales, como indica el artículo 31 de la Convención sobre los Derechos del Niño . 62 Mar Cortada Roqué de comunicar-se, d’expressar-se...) i per això creu que s’ha de fomentar la creativitat de cada persona, la seva curiositat i la seva espontaneïtat. Malaguzzi tenia un gran compromís polític i social amb els drets dels infants. Considerava que l’educació era fonamental per la transformació social i que l’eina per aconseguir el canvi era la participació. - L’educació. Aposta per crear una escola activa, un organisme viu (en continu moviment i adaptant-se a la realitat), que ajudi als infants a ser investigadors del seu propi aprenentatge. Les persones aprenen gràcies a la interacció i la reflexió que es fa de forma conjunta entre alumnes, professors i famílies. També considera que l’infant aprèn quan se’l sorprèn, així que les propostes educatives han de ser el màxim de creatives i innovadores. Per això considera que s’aprèn a través de 3 elements: o Els fets reals: s’aprèn de l’observació de la realitat i de les accions que es fan. o Els espais de l’escola: a l’escola s’ha de circular lliurement per tots els seus espais, cada racó ha d’estar preparat per combinar aprenentatge, experimentació, comunicació i investigació. L’espai de l’escola és el “tercer mestre” (també educa). o La família i la comunitat. Es necessita la implicació de la família i dels diferents agents del territori d’una forma activa. Es vol fer un projecte comú d’escola, compartit amb tothom. L’educació ha d’utilitzar el joc per ajudar els infants a aprendre, així com també l’experimentació i l’educació en emocions. S’ha d’ensenyar a través de la cooperació i la col·laboració (treball en equip); i guiar i orientar el potencial emocional, personal i social de tots els infants. - L’escola. Aposta per una escola democràtica, pública, universal, equitativa, progressista i de qualitat. Ha de ser un espai ben cuidat, acollidor, naturalista..., en el que imperi l’alegria i l’escolta. Les aules es converteixen en tallers artístics, estan distribuïdes en racons temàtics i sempre hi ha una parella educativa per aula (25 alumnes i 2 docents). Les classes sempre s’inicien amb una assemblea, en la que tothom pot compartir les seves experiències. El/la mestre/a explica què es pot fer al llarg del dia, però de forma conjunta es decideix quins projectes es treballaran i què vol fer cada infant; també es posa a l’abast tot el material que poden necessitar. Amb això es vol oferir llibertat, temps i tranquil·litat als infants per crear, concentrar-se i aprendre. 65 Mar Cortada Roqué - El/la mestre/a, educador/a, pedagog/a. Ha de descobrir com adaptar-se a cada infant, per això ha d’observar els seus processos cognitius i el seu comportament. A partir d’aquí ha de proposar activitats i projectes relacionats amb els seus interessos, per tal que pugui descobrir, participar, prendre decisions, etc. Els mestres registren tot el què observen a l’aula i documenten tot el treball (es considera que és igual d’important el procés d’aprenentatge que el producte final). Anoten tot el què fa l’infant, el què pensa, el què diu..., i després s’analitza i se’n fa un retorn en forma de preguntes, reptes, oferint diferents perspectives, etc. Per tant, contínuament intenten motivar als infants a investigar i a que trobin respostes als seus problemes. Es dona molta importància a la formació permanent dels professionals. El rol que acaben executant és el de col·laborador, investigador, guia i acompanyant de processos d’aprenentatge; i les eines de treball són l’escolta, l’observació i la pregunta. Algunes obres interessants: - “Experiències per a un nou jardí d’infants” (1971) - “Los cien lenguajes del niño” (1975) - “L’educació infantil a Reggio Emilia” (1995) - “De viaje con los derechos de las niñas y los niños” i “Zapato y metro” (versió espanyola: 2005). 23. 4 Rudolf Steiner ➔ Algunes idees d’interès sobre la seva vida: - Del 1879 al 1883 estudia història natural i química, però no finalitza els seus estudis i es dedica a aprofundir en temes literaris i filosòfics. Es destaca d’ell que va ser un autodidacta i amant de la filosofia. Es va llicenciar en filosofia per la Universitat de Rostock. - Durant els anys 1884 i 1890, mentre estudiava, com que no tenia una beca d’estudis va treballar com educador en una família burgesa que tenia un infant que patia una disminució. - Durant els anys 1882 i 1897 s’encarrega de l’edició dels escrits de Johann Wolfgang Goethe; i gràcies això, a partir del 1890, treballa com a col·laborador independent dels arxius Gothe i Schiller. 66 Mar Cortada Roqué - El 1897 va anar a viure a Berlín i va ser allà on va treballar a la revista Magazin für. En va marxar perquè no agradava el seu estil editorial. També va impartir diferents cursos, conferències i va fer diferents viatges. - Del 1902 al 1913 va ser secretari general de la secció alemanya de la Societat de Teosofia. - El 1912 - 1913 va fundar la Societat Antroposòfica amb seu a Suïssa. La seu va ser dissenyada per Steiner en dues ocasions, ja que el primer edifici va ser destruït en un incendi. Com a fundador d’aquesta societat, els últims 20 anys de la seva vida els va dedicar a fer diferents cursos i conferències per tot Europa, explicant el seu programa de reforma espiritual en els camps de l’art, l’educació, la política, l’economia, la medicina, l’agricultura i la religió cristiana. - El 1919 va crear una escola anomenada “Escola Lliure Waldorf”, formada per infants de famílies obreres de la fàbrica de cigarretes Waldorf-Astoria de Stuttgart. Aquesta escola va ser un èxit. - El 1921 va impulsar un institut clínic d’eurítmia i pedagogia curativa ➔ L’obra Rudolf Steiner apostava per l’escola lliure i era un idealista pedagògic i social. Steiner va crear la pedagogia Waldorf que basa l’educació en el joc lliure i afavoreix la imaginació, la creativitat i la fantasia. Actualment hi ha moltes escoles que utilitzen la pedagogia Waldorf, tenen un gran ressò a nivell d’educació infantil i primària, però també hi ha instituts que segueixen aquesta metodologia. Alguns elements a tenir en compte son: - Educar-se a través del joc: la pedagogia Waldorf creu que les persones aprenen jugant a tota hora i desenvolupant la imaginació des de petits. Es creu que els infants i joves necessiten temps, llibertat, pràctica, moviment, equilibri, tacte, sentit vital, etc., per potenciar les seves habilitats naturals. Per això, s’utilitza el joc, lliure i simbòlic, per treballar totes les àrees d’estudi, utilitzant la creativitat i prioritzant les belles arts, el moviment i la música (sobretot fins els 7 anys). 67