La Tecnología del Poder según Foucault: Disciplina, Sexualidad, Seguridad y Gobierno - Pro, Ejercicios de Psicología Social

¡Descarga La Tecnología del Poder según Foucault: Disciplina, Sexualidad, Seguridad y Gobierno - Pro y más Ejercicios en PDF de Psicología Social solo en Docsity! PREGUNTES SESSIÓ 1 1. Què enten Focault amb “tecnologia” ? Focault entén el terme “tecnologia” com els procediments a través dels quals s’articulen les relacions de poder en una societat determinada mitjançant la definició i producció dels règims de veritat (o normalitat). Mitjançant aquesta tecnologia es pretén controlar la vida psíquica i física de les persones (tecnologies del poder i del jo), les coses materials (tecnologia de la producció i transformació de les coses), i fins i tot els sistemes que utilitzem per a comunicar-nos (tecnologia dels sistemes de signes) per tal que totes aquestes s’apropin el màxim possible al concepte de veritat. 2. Com s'entén tradicionalment el poder? El poder, segons Foucault, es el nom que se li dona a una situació estratègica en una determinada societat: l’economia i la política constitueixen el poder en la societat occidental. El poder econòmic genera una societat jerarquitzada i desequilibris entre els estrats. Aquest s’organitza mitjançant els l’estructura juridico-política o marxista, les dues vessants de l’economicisme. Ambdós es basen en els següents postulats del poder: el poder com a substància, entès com a propietat (una cosa que es té, com per exemple la possessió de diners o formes de castigar), el poder com a localització (determinat en funció de la teva procedència la qual te per si sola una determinada categoria de poder, com seria el ser el cap d'una empresa) i finalment el poder entès com un dret natural i absolut (que pot prendre exemple del fet de transferir el poder del rei al seu fill, poder determinat per la llei). Un quart postulat és el que concep el poder lligat a l’estructura econòmica i afirma que en aquest poder es genera des de dalt cap a baix, és a dir, des dels organismes de govern cap al poble. 3. - Quines diferències apunta el text entre dispositiu disciplinari, de la sexualitat, de la seguretat i de la governamentalitat? Tecnologia de la Disciplina és aquell procés el qual produeix un canvi a nivell comportamental. Fas una cosa i al final l'acabes interioritzant. D'aquest procés sorgeix la norma. Tecnologia de la Sexualitat entesa com a dispositiu de poder és una construcció històrica que dicta la manera correcte d'actuar i ser, et genera unes expectatives de com vols arribar a ser. Un exemple de tecnologia de sexualitat és la idea que tot home ha de ser heterosexual, masculí fort, valent... Tecnologia de la Seguretat una sèrie de pràctiques que es duen a terme perquè tots estiguem segur. Hi ha unes normes per què tothom gaudeixi de benestar com per exemple l'obligatorietat de posar-se el cinturó Tecnologia de la Gubernamenalitat: son diferents elements que aplicats juntament, elements externs, per aconseguir un efecte. És mes indirecte. Són coses que passen però que no ens adonem que passen. La diferència respecte els demés és que és més implícit com per exemple l'estar constantment vigilat sense ser conscients però que indirectament ens fan actuar d'una determinada forma. 4. Fent servir les vostres paraules que enteneu per bio-poder? És evident la importància creixent que li donem al nostre cos i la dependència que això ens crea pel que fa a estar sempre a la moda i a seguir els ideals de bellesa. Aquesta dependència crea, d'alguna forma, un poder implícit ja que estem sotmesos al que no controlem. Per biopoder, per tant, s'entén el control que l'estat o altres entitats exerceixen sobre nosaltres per a sotmetre els nostres cossos a la seva voluntat i, per tant, controlar la població. 5. Analitzeu els efectes de poder dels anuncis de productes de bellesa. Com hem mencionat en la resposta anterior, la dependència és un factor molt important pel que fa al poder. Més concretament en els anuncis de bellesa, el bio- poder hi és molt present ja que les persones volen veure's com aquell ideal estètic de l'anunci. Aquí es troba l'efecte principal, ja que crea la necessitat al consumidor d'adquirir aquella cosa per assemblar-se a la persona de l'anunci, però quan ho adquireix, hi ha un altre anunci que li crea aquesta mateixa necessitat, i per tant mai està satisfeta amb ella mateixa, cosa de la que no se'n adona i, per tant, sempre busca adquirir més productes per arribar a l'ideal. PREGUNTES SESSIÓ 2 1. Les xarxes socials faciliten la vida personal, laboral i política al proporcionar un espai en el que les persones poden expressar-se lliurement en funció de les seves necessitats personals. El fet de crear una comunicació no personal és també un acte comunicatiu el qual ha promocionat, entre d’altres, el capitalisme cognitiu ja que una idea creada en una part del mon pot arribar a un altra part gràcies a les xarxes socials (com per exemple la gent que treballa per a una empresa amb l'ordinador des de casa). D’aquest concepte s’extreu també que la informació que nosaltres proporcionem a les xarxes socials és informació personal que estem venent a aquestes i que, per tant, poden usar-la per a que altres persones la vegin i també aportin informació seva; comercialitzen amb la informació que els donem. Aquesta informació que donem està regulada pel com volem que la gent ens vegi, creant així una performance de nosaltres mateixos i de com volem que se'ns vegi des de l'exterior. Implícitament estem actuant com les forces del bio-poder volen que siguem, creant una imatge subjectiva de nosaltres mateixos. D’altra banda, tota la informació que es transmet per la xarxa queda registrada en aquesta i és visible per a tothom; per tant, i tenint en compte el que s’ha dit abans, és una forma implícita de control ja que regula la nostra forma de mostrar-nos a les altres persones. Des d’aquesta perspectiva, hem acceptat aquestes normes fins al punt d’interioritzar-les. fa que comprin els productes occidentals i sotmet a la població africana mitjançant les polítiques de mercat. 9. La relació entre el "neocolonialisme" i el problema migratori a l'Estat espanyol → El neocolonialisme suposa una forma de dominació més subtil i perillosa, ja que els colons ja no són presents ni governen a la població físicament però sí ho fan des de fora a través dels mercats econòmics i a través dels governadors autòctons corromputs amb ‘mentalitat blanca’, que es converteixen en els ambaixadors del biopoder al territori africà. Aquest neocolonialisme impedeix el desenvolupament i l’autogestió del continent, generant condicions precàries de vida en la població autòctona, alhora que se’ls ven el somni occidental en un territori al qual tenen prohibit l’accés. 10. Les conseqüències del prejudici sobre l'ús del hiyab. En la nostra societat, l’ús de la hiyab té associades múltiples connotacions negatives com ara la repressió de la dona i la violència. És un signe de dona no alliberada, poc adaptada i tercermundista. La discriminació per part de la societat occidental és un arma de doble tall ja que per una part victimitza a la dona per la ‘imposició’ de la hiyab en la cultura musulmana i per una altra se la culpabilitza de la seva ‘submissió’. Així doncs, la dona musulmana pateix una discriminació múltiple degut a raons d’origen i religió a més a més del gènere, element interseccional que produeix un efecte multiplicador d’aquesta. 11. El fragment de la cooperant en la pàgina 74 del text de Adlbi Sibai. La cooperant afirma que no s’aliaran amb els col·lectius musulmans ja que aquests tenen ideologies i valors contraris i incompatibles als que ells prediquen. Tanmateix, s’evidencia que parla des de la desconeixença i la suposició, fets que contribueixen al manteniment de la islamofòbia i el colonialisme. De ben segur que si deixessin de banda els prejudicis i tinguessin voluntat de conèixer la cultura musulmana i les seves institucions des de dins, sense voler canviar-la, podrien col·laborar amb aquestes i l’ajuda seria més eficient i arribaria a més població. PREGUNTES SESSIÓ 4 1. Què vol dir que el gènere és un acte performatiu? És un acte performatiu en tant es defineix per l’acte de la parla. En l’exemple del discurs de Lana Wachowski, ella es vesteix com a dona per a què al restaurant la tractin com a tal. El fet de reconèixer-la com a dona redefineix la seva subjectivitat d’identitat sexual. Actualment es defineix com a transgènere, intentant escapar de les forces del biopoder. 2. En quins termes podem analitzar la “identitat sexual” de Lana Wachowski? En general, de què ens parla la “identitat sexual”? Lana es defineix com a transgènere, per tant, rebutja les categories d'identitat sexual; no es vol classificar en el sistema binari. Segons la visió inculcada és difícil analitzar la seva identitat sexual ja que és una persona que li agraden les dones, però que ha passat de ser home (per tant, heterosexual), a dona (homosexual). La identitat sexual parla sobre la categorització de les persones en funció del gènere cap al que tinguem atracció sexual, però atenent al que diu Lana, es desprèn que l'important de les persones no és cap a quin sexe tinguin atracció o si és transgènere operat o no, sinó que el que importa és la persona en sí. 3. En l'article de Córdova Plaza, com justifiquen els "homes heterosexuals" tenir relacions amb altres homes? Què fa que s'invisibilitzi la prostitució masculina? Ho justifiquen sobretot pel fet dels guanys en diners. No es consideren homosexuals ja que com declaren alguns, pensen en que el seu client és una dona o bé pensen que quan arribin a casa tindran sexe amb la seva dona, a més d’argumentar que ells són el subjecte actiu en l’acte sexual. Es crea una diferenciació entre el desig i l’objecte que mou l’acte sexual. La prostitució masculina està molt més estigmatitzada i, per tant, suposa un tabú, ja que devalua l’status de l’home, status model en la societat patriarcal. 4. Segons les actuals normes socials, com afecta a homes i dones tenir una relació homosexual? La homosexualitat constitueix una subjectivitat, una construcció social elaborada en contraposició a la sexualitat normativa, la heterosexual. L’homosexual és diferent i està estigmatitzat i, a més a més, està amenaçat per l’homofòbia. En la nostra societat, però, està més ben vist ser dona homosexual que home homosexual. Les ‘lesbianes’ estan socialment més acceptades i el concepte d’homosexualitat femenina constitueix un producte per a la industria pornogràfica, pel qual aquesta està normalitzada. Els ‘gais’, en canvi, baixen de categoria social i deixen de ser ‘autèntics mascles’, estant aquests últims més estigmatitzats que no pas les dones homosexuals. 5. Com s'ha de tenir en compte la identitat sexual alhora de fer polítiques de prevenció del VIH? No és la identitat sexual el que s’ha de tenir en compte sinó el tipus de pràctiques. Tradicionalment les polítiques de prevenció del VIH s’han destinat a homes homosexuals ja que existia la creença que el sexe anal tenia implícit més risc d’infecció. Ara però, el discurs s’ha traslladat a les pràctiques sexuals; el subjecte passiu té més possibilitats d’infecció que l’actiu, tant en el sexe anal com el genital, degut a les microferides que es poden produir durant l’acte sexual. 6. Com explicaries la hiper-sexualització de certs grups ètnics? Des de la concepció fal·locèntrica es considera més viril i amb més poder el qui té un penis més gran. S’ignora la identitat perifèrica d’aquests i se'ls identifica només amb el seu membre. Això comporta que certs grups ètnics que per naturalesa tenen el penis més gran, s'identifiquin com a hipersexuals. Malgrat tenir un penis més gran, no vol dir que aquests subjectes siguin més fèrtils ni més actius sexualment, però la societat patriarcal així ho ha provocat donant tanta importància a la mida del membre viril. 7. Què reflecteixen les nostres narratives d'identitat sexual? Reflecteixen un discurs que engloba una categorització binària imposada per les forces del biopoder, pel fet de voler veure'ns emmarcats dins la norma social. Això provoca que moltes persones homosexuals es sentin reprimides, creant una dissonància entre el que senten interiorment i la performance que donen cap a l'exterior. Alhora, aquest biopoder crea forces contràries, aversives, com ara l'homofòbia. 8. En el cas de les persones transgènere en l'article de Córdova Plaza, quina relació hi ha entre govern de la identitat, normalització i desigualtat social? Les persones transgènere no segueixen la norma social basada en dues categories. Per tant, van en contra del que dictamina el govern de la identitat, posicionant-se en un grup minoritari. D'aquí sorgeix la desigualtat social, ja que aquestes persones queden estigmatitzades, cosa que els crea dissonància pel desig de voler formar part de la majoria.