¡Descarga La Trágica Pandemia: Una Historia de Supervivencia y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity! Cristina Martínez 4tD LA HORROROSA PANDÈMIA En Pau és un jove de 32 anys, és bastant social i agradable amb la gent. Li agrada fer deport i sortir de festa amb els seus amics, té bona relació amb la seva família i és molt treballador. Té un bon físic ja que va al gimnàs, és un noi molt alt i moreno. Viu a Barcelona, en el barri Gòtic, un bon lloc per viure, on hi ha molta cultura i historia de la ciutat. On hi ha edificis institucionals i sempre s’ha considerat com el cor de la ciutat de Barcelona. Viu amb un company de pis, amb el qual son molt bons amics des de fa anys. Aquest és en Pere, un noi de 34 anys que treballa com a periodista en una bona revista, poc reconeguda, però es guanya bé la vida. Té el mateix grup d’amics que en Pau, cosa bona perquè així poden fer reunions o sopars a casa d’ells. El pis en el que viuen no es gaire gran, però molt bonic i ben decorat. Té tres habitacions, un gran lavabo i un menjador on la cuina està inclosa, tipo ‘loft’. En Pau des de sempre ha volgut crear una empresa, va fer un batxillerat empresarial i després va anar a la universitat. Va estar bastants anys esforçant- se molt per poder treballar en una empresa, primer com ajudant i algun dia poder arribar a ser el cap i poder coordinar l’empresa. Era el seu somni des de petit i els pares sempre han estat molt orgullosos del seu esforç, que sempre ficava als estudis. És molt intel·ligent i sap com liderar. Quan va acabar els estudis, primer va treballar d’ajudant en una empresa d’electrodomèstics i aparells tecnològics, cosa que l’interessa molt. Feia un anys, més o menys, havia començat a treballar a Bosch, marca molt coneguda on cobra un bon salari. És l’ encarregat de coordinar les ventes dels productes, es porta bastant bé amb tots els seus companys de treball. Portava una bona setmana quan de cop, a les noticies van començar a dir que un estrany virus estava atacant per molts països. Havia sorgit a una ciutat de la Xina, i molt ràpidament s’havia estes fins i tot a altres continents. A Espanya havien començat a sortir alguns casos i tothom ja s’estava alarmant. Moltes famílies anaven als supermercats per agafar molta quantitat de menjar, per tenir un bon rebost, durant un temps, per si es tenien de quedar tancats a casa. Efectivament va succeir això, aquest tal Corona Virus havia empitjorat molt durant les últimes setmanes i començava a morir molta gent. Per això, van decidir que el millor era estar uns dies en quarantena, en teoria anaven a ser només 15 dies, però aquets es va allargar a uns 3 mesos. Tothom estava tancat a casa seva, menys els hospitals o primeres necessitats. La sanitat estava molt saturada dels milers de casos que hi havia per dia. Era molt exagerat veure com cada dia moria milers de persones innocents, sobretot la gent gran que eren les que tenien més risc de mort. I a saber la quantitat de famílies que no es van poder acomiadar-se dels seus familiars. Tot era molt terrible i molta gent estava començant a perdre els seus treballs per la pandèmia, ja que moltes empreses estaven tancant perquè no tenien beneficis per poder seguir endavant. Llavors el cap del Pau li va trucar dient que ell ja havia fet tot el possible, però que havia de tancar l’empresa perquè no hi havia diners per seguir. Això li va afectar molt a en Pau, ja que li encantava el seu treball, anar a treballar i veure a tots els seus companys d’empresa i passar-se hores dedicant-se al que de veritat li agradava i motivava. Però això jo no ho podria tornar a fer, almenys fins que s’acabés tot aquest problema. Ara el dolent seria com haver de pagar tots els impostos i costos sense tenir treball ni ajuda. Les setmanes anaven passant i res millorava. En Pere, el company de pis d’en Pau no s’havia quedat sense treball, ja que sent periodista podia escriure des de casa, però com aquesta revista no era molt coneguda i no tenia molt d’èxit, li havien reduït el salari. En Pau estava molt deprimit perquè no li agradava gens no poder sortir amb els seus amics, ni veure a la seva família i sobretot li preocupava el tema econòmic, ja que no estava rebent res de diners. Havia intentat buscar un treball, però era impossible ja que no estaven obertes i molt poca gent podia pagar a treballadors nous estan tot tancat. Portaven ja tres mesos de pandèmia, estava començant l’estiu i amb la calor va anar millorant tot i van començar a baixar els casos. Els van permetre poder començar a sortir, però durant hores determinades i amb moltes mesures de seguretat. Això li va alegrar bastant a en Pau, ja que ho havia portat molt malament, això d’estar-se a casa tan de temps tancat.
