Desarrollo del Lenguaje en la Infancia: Teorías y Etapas, Resúmenes de Filología Catalana

¡Descarga Desarrollo del Lenguaje en la Infancia: Teorías y Etapas y más Resúmenes en PDF de Filología Catalana solo en Docsity! BLOC 2. El Llenguatge Oral Habilitats Comunicatives i Lectoescriptura en Català HACLEC Curs Acadèmic 2021/2022 El llenguatge oral 1. Bibliografia 2. Marc legal 3. L’aprenent 4. El docent Josep M. Artigal “Les llengües no s’aprenen primer i s’usen després. S’usen i és llavors quan s’aprenen. És a dir, s’apren a parlar parlant”. 1996 ● És mestre i investigador. ● Va desenvolupar un mètode innovador per a l’aprenentatge de les llengües estrangeres en l’educació infantil. ● Va observar que el principal problema que presenten els infants quan aprenen un idioma és l’ús de la llengua. 1. Bibliografia bàsica Bibliografia bàsica ● Andreu Barrachina, Ll. et al. (2012): Desenvolupament i avaluació del llenguatge oral. Barcelona: UOC. ● Martín Vegas, R. A. (2015): El desarrollo del lenguaje en la educación infantil. Madrid: Síntesis. ● Bonals, J. et al. (2003): Avaluar l’aprenentatge de 3 a 7 anys. Barcelona: Graó. Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983) ● Article 19: L’alumnat ha d’estar capacitat al final de la seua escolarització a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà. Decrets d’Educació Infantil DECRET 37/2008, de 28 març, del Consell, pel qual s’estableixen els continguts educatius del primer cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana. El primer cicle de l’Educació Infantil va dels 0 als 3 anys. DECRET 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s’estableix el currículum del segon cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana. El segon cicle de l’Educació Infantil va dels 3 als 6 anys. Decret 37/2008 - Article 3: Objectius de cicle A. Conéixer el propi cos i el dels altres, les seues possibilitats d’acció i aprendre a respectar les diferències. B. Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social. C. Adquirir progressivament autonomia en les seues activitats habituals. D. Desenrotllar les seues capacitats afectives. E. Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes. F. Desenrotllar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió. G. Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, en la lectoescriptura i en el moviment, el gest i el ritme. H. Descobrir l’existència de dos llengües en contacte en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. I. Descobrir les tecnologies de la informació i comunicació. Decret 37/2008 - Àrea III. Els llenguatges: Comunicació i Representació Criteris d’avaluació (p. 55017): ● Utilitzar la llengua oral per a establir una interacció positiva amb els seus iguals i amb els adults, manifestar una actitud d’escolta, atenta i de respecte cap als altres. ● Mostrar interés pels textos literaris i conéixer-ne alguna característica: conte, revista, periòdic. ● Expressar-se i comunicar-se utilitzant tècniques senzilles i materials propis dels diferents llenguatges audiovisuals i artístics. Disfrutar de les produccions pròpies i alienes dels diferents llenguatges i desenrotllar actituds de gust i gaudi cap a les produccions artístiques. Decret 38/2008 - Article 3: Objectius de cicle A. Conéixer el seu propi cos i el dels altres, les seues possibilitats d’acció i aprendre a respectar les diferències. B. Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social. C. Adquirir progressivament autonomia en les seues activitats habituals. D. Desenrotllar les seues capacitats afectives. E. Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes. F. Desenrotllar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió. G. Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, en la lectoescriptura i en el moviment, el gest i el ritme. H. Conéixer que a la Comunitat Valenciana hi ha dos llengües que interactuen (valencià i castellà), que han de conéixer i respectar per igual, i ampliar progressivament l’ús del valencià en totes les situacions. I. Descobrir l’existència d’altres llengües en el marc de la Unió Europea, i iniciar-se en el coneixement d’alguna d’estes. J. Conéixer i apreciar les manifestacions culturals del seu entorn, mostrant interés i respecte cap a estes, així com descobrir i respectar altres cultures pròximes. K. Valorar les diverses manifestacions artístiques. L. Descobrir les tecnologies de la informació i les comunicacions. Decret 38/2008 - Àrea III. Els llenguatges: Comunicació i Representació Bloc 1. Les llengües i els parlants (p. 55034): A. El descobriment de la presència de dos llengües oficials usades en l’entorn social i a l’escola, així com d’altres usades per persones de tot el món. B. El reconeixement de la conveniència i la necessitat de conéixer els dos idiomes oficials i utilitzar-los progressivament. C. L’actitud positiva cap a les diferents llengües i cultures que conviuen en la nostra societat, i el respecte pels usos lingüístics particulars de cada persona. D. L’interés per l’ús del valencià en qualsevol situació, especialment quan no és la llengua habitual. Decret 38/2008 - Àrea III. Els llenguatges: Comunicació i Representació Bloc 2.1. Escoltar, parlar i conversar (p. 55036): ● L’ús progressiu del lèxic valencià genuí propi de l’estàndard oral, en substitució de les formes incorrectes i dels barbarismes incorporats pel llenguatge col·loquial. ● L’adquisició i utilització en l’àmbit oral, en situacions quotidianes contextualitzades de les formes genuïnes de la llengua: sons de vocals obertes i tancades, formes del plural, preposicions, els pronoms adverbials en i hi, el partitiu de, i l’ús bàsic dels verbs ser i estar. ● L’ús de les construccions lingüístiques genuïnes i de les formes pròpies del valencià que afavorisquen un domini progressiu dels elements necessaris per a la comprensió i les produccions orals correctes: discriminació auditiva, entonació adequada i pronunciació de tots els sons (s sorda i sonora, distinció b/v, emmudiments, geminació...). ● L’ús progressiu, d’acord amb l’edat, d’una estructuració gramatical correcta, una entonació adequada i una pronunciació clara. Decret 38/2008 - Àrea III. Els llenguatges: Comunicació i Representació Bloc 2.1. Escoltar, parlar i conversar (p. 55036): ● La participació i l’escolta activa en situacions habituals de comunicació. L’acomodació progressiva dels seus enunciats als formats convencionals, així com l’acostament a la interpretació de missatges, textos i relats oral produïts per mitjans audiovisuals. ● La utilització adequada de les normes que regixen l’intercanvi lingüístic, sobretot el respecte al torn de paraula i l’escolta atenta i respectuosa. ● La construcció compartida en les diferents situacions d’interacció per a avançar en la comunicació i l’intercanvi de comunicació, de manera que s’ajuste al context per a ampliar el seus coneixements i arribar a unes solucions o conclusions. Decret 38/2008 - Àrea III. Els llenguatges: Comunicació i Representació Bloc 2.1. Escoltar, parlar i conversar (p. 55036): ● El descobriment i el coneixement progressiu del funcionament de la llengua oral amb curiositat i interés per l’anàlisi dels aspectes fònics i lèxics. ● L’ús progressiu de les estratègies bàsiques per a la comprensió: escoltar atentament, conéixer les relacions de causa-efecte que l’ajuden a predir el desenrotllament de la trama, etc., i connectar el que s’escolta amb les experiències personals. Decret 38/2008 - Àrea III. Els llenguatges: Comunicació i Representació ➢ Manifestar les experiències que va vivint a través del llenguatge plàstic, utilitzar el material plàstic amb precisió, cuidar-lo i netejar-lo, i respectar i disfrutar de les produccions pròpies i dels altres. ➢ Utilitzar l’educació vocal, rítmica, auditiva i d’expressió corporal, per a expressar i comunicar el repertori de cultura musical i d’expressió corporal que la societat transmet i descobrir-lo com a mitjà en la busca de la pròpia identitat. ➢ Expressar, comunicar, crear, compartir i interactuar en la societat en què viu i manifestar la sensibilitat i presa de consciència de si mateix en postures, gestos i accions de la vida quotidiana que formen part del llenguatge corporal. 2. L’aprenent Disciplines del llenguatge infantil ● Lingüística: investiga l’origen, l’evolució i l’estructura del llenguatge. ● Psicolingüística: estudia com el sistema ment-cervell adquireix el llenguatge. ● Ciència cognitiva: estudia com la llengua pot variar segons el context, la cultura, la història... ● Educació logopèdia: estudia els problemes en l’adquisició del llenguatge. Teories de l’adquisició del llenguatge ● Psicoanalítica. ● Conductista. ● Innatista. ● Constructivista. ● Interaccionista. ● Connexionista. Teoria Psicoanalítica Sigmund Freud 1856-1939 Carl Gustav Jung 1875-1961 John Bowlby 1907-1990 Teoria psicoanalítica ● Va sorgir en el segle XIX quan Freud va desenvolupar la psicoanàlisi. ● Estudia com el comportament humà pot afectar a l’adquisició del llenguatge. ● Freud i Jung vindicaven la relació entre llenguatge i vida afectiva. ● Segons Bowlby, les conductes entre nadó i mare marquen la formació del vincle afectiu, sense el qual poden aparéixer problemes conductuals. ● Els primers anys de vida són decisius per al desenvolupament d’una personalitat sana i un aprenentatge òptim al llarg de la vida. Teoria Innatista Noam Chomsky 1928 Teoria Innatista ● Chomsky afirma que la capacitat de parlar és innata i que disposem d’un Dispositiu d’Adquisició del Llenguatge (LAD). ● Totes les llengües tenen aspectes comuns considerats els universals lingüístics. ● Els universals lingüístics són principis generals que determinaran les estructures gramaticals de cada llengua en particular juntament amb el context. Teoria Constructivista Jean Piaget 1896-1980 Lev Vigotski 1896-1934 Teoria Interaccionista 3 J nl Sy e JeromesS. Bruner 1915-2016 Teoria Interaccionista ● Bruner pretén conciliar les postures de Piaget i Vigotsky. ● Parteix de la teoria de Piaget perquè pensa que el llenguatge es pot construir. ● Pensa com Vigotski que el llenguatge modifica el desenvolupament del pensament. ● Per a Bruner el llenguatge és un acte social i posa l’accent en les activitats quotidianes compartides, sobretot entre mare i fill. Teoria Connexionista ● Estudia les relacions que hi ha entre les connexions neuronals i la producció del llenguatge. ● Explica que la informació es processa mitjançant patrons de propagació de l’activació. ● Quan un input d’informació entra en el cervell, les neurones comencen a activar-se formant un patró concret, el qual produirà un output determinat. ● Això formarà unes xarxes entre les neurones que processaran la informació de manera ràpida. Etapa prelingüística ● Durant el primer any i mig de vida hi ha una gran activitat social i comunicativa. ● La interacció social és autoimpulsada i autorecompensant. ● Situacions socials restringides. ● Grau alt d’ordre i sistematicitat. ● Els infants imiten i experimenten (repeticions, variacions, combinacions…) i, d’aquesta manera, avancen cap a la generativitat. Etapa prelingüística: desenvolupament de la referència i el requeriment NEGOCIACIÓ DEL SIGNIFICAT ● PARE: Mira! Mira! (vocatiu d’atenció). ● INFANT: [Assenyala l’animal]. ● PARE: Què és això? (pregunta). ● INFANT: Aga, aga… [balboteja i somriu]. ● PARE: Sí, és un conillet (feedback i etiqueta). ● INFANT: [Vocalitza, somriu i mira al pare]. ● PARE: Sí, conillet (feedback i etiqueta). ● INFANT: [Vocalitza i somriu]. ● PARE: Sí [riu] (reforç afectiu). Etapa prelingüística: desenvolupament de la referència i el requeriment INTENCIÓ DE SIGNIFICAR ● INFANT: Ago-ua-ua-ua... [assenyala la pilota]. ● MARE: Vols la pilota? (pregunta i etiqueta). ● INFANT: Ua-ua... ● MARE: Sí, la pilota (feedback i etiqueta). ● INFANT: [Assenyala la pilota i mira la mare]. ● MARE: Pren, la pilota (feedback i etiqueta). Desenvolupament lèxic i semàntic: evolució ● Protoparaules (formes fonèticament consistents): durant el 1r any. ○ Gestos i sons pautats. ● Primeres paraules: dels 12-18 mesos. ○ Alguns autors com Nelson (1985) parlen de la fase prelèxica: fins que els infants produïxen uns 50 mots. ○ Comprensió del llenguatge descontextualitzat. ○ Expressió referida al context (ara i ací). ● Fase explosió lèxica: 18-24 mesos. ○ Quan els infants assoleixen 50-100 paraules comencen a combinar-les. ● Fase semàntica: 24-30 mesos. ○ Primerament, la comprensió de paraules i frases van per davant de la producció. ○ Amb el temps, desfasament comprensió-expressió desapareix. Desenvolupament lexic ¡ semantic: exemple 35% y AA 08 SS Representació mental compartida i significat lingúístic AN m (e) Desenvolupament lèxic i semàntic: característiques A partir dels 3-4 anys el llenguatge dels infants presenta una sèrie de característiques: ● El seu llenguatge és egocèntric. ● Pregunten constantment “per què?” i necessiten obtindre una resposta. ● Comencen a explicar fets amb relacions causals i temporals. Desenvolupament morfològic i sintàctic: evolució Proposta de Tomasello i Brooks, seguint a Aparici (2012): ● Etapa de producitivitat parcial: dels 24-36 mesos. ○ S’utilitzen els marcadors morfològics i sintàctics sense generalitzar-se. ○ Ús de la 3a persona. ○ Exemple: “La nena juga”, “les nenes juga”... ● Competència adulta: a partir dels 3 anys. ○ Comencen a expressar les intencions comunicatives amb els recursos propis de la competència adulta. ○ Cap als 4 anys ja han adquirit la gramàtica bàsica. ○ Amb 6 anys es pot considerar completa, a falta de millorar certs aspectes com la fluïdesa verbal. Factors que intervenen en l’adquisició del llenguatge ● Zona de desenvolupament pròxima (SSAL). ● Motivacions profundes. ● Joc simbòlic. Zona de desenvolupament pròxima (SSAL) ● Les sigles SSAL es refereixen al “Sistema de Suport a l’Adquisició del Llenguatge”. ● També anomenat “bastida” o “Zona de Desenvolupament Pròxima”. ● És la diferència entre el nivell real de desenvolupament per a resoldre un problema amb autonomia i el nivell de desenvolupament potencial sota la guia d’un tutor. ● Aquesta guia permet: ○ Ampliar estructures i continguts. ○ Intercanviar papers. ○ Desenvolupar rutines quotidianes. Motivacions profundes ● L’objectiu dels infants és: ○ Que les seues necessitats bàsiques siguen ateses. ○ Ingresar en la pròpia cultura. ● Mitjançant l’adquisició del llenguatge es pot crear desenvolupar una activitat conjunta: ○ Posar en comú. ○ Negociar el diàleg. ○ Asimetria dels subjectes. ○ Terreny d’interpretació comuna. Joc simbòlic ● Els infants aprenen jugant, per tant el joc és la cultura de la infantesa. ● El joc i el llenguatge presenten similituds: ○ Estructura interna. ○ Estructura superficial. ○ Variable. ○ Sistemàtic. ○ Transactiu: assignen i intercanvien rols. ○ Abstractivitat: superar el context. L’aprenentatge de la segona llengua (L2) Input ● És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en la L2 a partir del qual pot seleccionar, extraure’n regles i crear un nou llenguatge que anirà incoporant al seu sistema d’interllengua. ● Ha de tindre dos característiques: ○ Quantitat: els aprenents han de rebre una quantitat d’input considerable (temps d’exposició) perquè puguen adquirir la segona llengua. ○ Qualitat: l’input ha de ser de qualitat (comprensible) perquè els aprenents puguen adquirir la segona llengua correctament. Interllengua ● És una construcció que integra: ○ Les regles de la L1 de l’aprenent. ○ Les regles de la llengua que s’està aprenent (L2). ○ Les regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del procés d’aprenentatge. ● L’interllengua és un sistema intrapersonal i autònom, així com estructurat, aproximatiu i en evolució. Intake ● És l’input que l’aprenent selecciona i assimila. Va augmentant a poc a poc. ● La quantitat i la qualitat de l’input suposa que l’intake augmente o no de forma significativa. Paral·lelismes entre l’adquisició de la L1 i l’aprenentatge de la L2 ● El procés d’aprenentatge de la L2 és pròxim al de la L1: ○ Els infants són creatius: ■ Elaboren hipòtesis. ■ Les contrasten amb la realitat. ■ Les modifiquen, si cal. ○ Els infants utilitzen construccions sintàctiques típiques: ■ Aquestes construccions estan influïdes pel sistema L1 i són resultat d’estratègies adquirides en la L1. ■ Els errors són similars, independentment de la L1: ● Errors de concordança. ● Regularitzacions. Diferències entre l’adquisició de la L1 i l’aprenentatge de la L2 TRET ADQUISICIÓ L1 APRENENTATGE L2 ÈXIT Normalment assegurat Difícil abans de l’edat adulta FRACÀS No n’hi ha L’èxit complet és difícil VARIACIÓ Poca variació tant en l’èxit com en la ruta d’aprenentatge Gran variació tant en l’èxit com en la ruta d’aprenentatge OBJECTIUS Motivacions profundes: desenvolupament de la competència lingüística Motivacions més superficials: major preocupació per la fluïdesa que per la correcció FOSSILITZACIONS Desconeguda Comuna (fins it to regressió a estadis anteriors) INTRUÏCIONS Desenvolupament d’intuïcions clares sobre la correcció No sempre es desenvolupen judicis gramaticals clars o hipòtesis vàlides EVIDÈNCIA NEGATIVA No és necessària Útil i convenient amb mesura FACTORS AFECTIUS Implícits Importants en la determinació de l’èxit Com fer descobir una nova llengua (Artigal) Una xiqueta diu a sa mare a l’eixida de classe: ➢ “El profe no sabe hablar, a la silla le llama cadira”. La mestra, quan conta un conte, introduïx la paraula papallona i amb gestos la intenta descriure i la dibuixa a la pissarra. Una xiqueta diu: ➢ “Es una mariposa”. ➢ “Sí, és una papallona”. ➢ “Esta papallona se parece mucho a la mariposa”. Teories sobre l’aprenentatge de la L2 (2) Cuenca, M. J. (1991): Teories gramaticals i l’ensenyament de llengües ● Gramàtica-traducció ■ Basat en la normativa i la gramàtica de la L2, que s’ensenya en relació a la L1. ■ Prima la memorització i la traducció. ● Lingüística estructural i mètode audolingual ■ Proposa una gramàtica descriptiva, implícita i inductiva. . ■ Pràctica audiolingual: ● Diàlegs ● Rols ● etc. ● Gramàtica generativa i enfocament cognitiu ■ Suposa una base comuna per a totes les llengües. ■ Treballa els aspectes diferencials de la L2.. ● Lingüística textual, enfocament comunicatiu-humanista i mètode funcional-nocional ■ Aprenentatge funcional i significatiu, semblant al de la L1. Bones pràctiques per a potenciar l’aprenentatge de la L2 Cal tindre en compte… ● Contacte amb la L2 limitat sovint a l’aula (companys i companyes i docent). ● Accés restringit a diferents estils i registres. ● En ocasions, hi ha actituds socials negatives envers l’aprenentatge de la L2. AVALUACIÓ ● Competència sociolingüística i pragmàtica: ■ S’acomoda a l’interlocutor? ■ Sap la finalitat de la intervenció? ● Competència gramàtica i textual: ■ Organitza el discurs segons el tipus de text triat? ■ Utilitza formes lingüístiques apropiades (segons codi: fònic, morfosintàctic, lèxic)? ● Competència estratègica: ■ Sap usar recursos o estratègies que potencien la comunicació? ● Actitud envers la L2: ■ Hi participa activament? ■ Inicia i proposa? ■ Utilitza la L2 fora de l’aula) Per saber-ne més... Segons el TERMCAT: ● L’avaluació és el procés sistemàtic, planificat i rigorós de recollida d’informació que permet emetre un judici de valor i prendre decisions per a la millora d’un procés, un programa, etc. Avaluació del llenguatge oral (Bonals et al., 2003) Cal considerar-ne quatre aspectes: 1. El component foneticofonològic > la progressiva incorporació dels sons de la parla. 2. La morfosintaxi, que descriu el desenvolupament de l’estructura sintacticogramatical. 3. El component semàntic, que inclourà l’adquisició del lèxic i també les relacions conceptuals dels diferents signes lingüístics. 4. La gramàtica, que comprén l’aprenentatge de les funcions comunicatives i l’ús del llenguatge oral segons els diferents textos i interlocutors Noves tendències de l’avaluació del llenguatge oral (Informe: L’avaluació de les habilitats d’expressió oral en català: tendències i evolució, 2011) 1. Adaptar l’avaluació de les habilitats lingüístiques orals al Marc Europeu Comú de Referència de les Llengües al Consell d’Europa. 2. Implantar una cultura de l’avaluació en el sistema educatiu mitjançant protocols que garantisquen que els resultats corresponen a l’objectiu fixat.. 3. Innovar pedagògicament en l’avaluació per adequar-se als canvis socioeducatius i tecnològics actuals. Per exemple, l’arribada d’alumnat nouvingut i la introducció de les noves TIC als centres educatius. Activitats d’escoltar i parlar a l’aula 1. Conversa 2. Narració 3. Rutines 4. Racons 1. Conversa ● Ajuda al docent a conéixer millor l’alumnat (coneixements, dificultats, interessos, etc.). ● Possibilita que l’aprenent s’expresse i compartisca amb la resta del grup-classe. ● Ajuda a aprendre a escoltar, demanar paraula, esperar torn, etc. ● Hi ha diferents tipus d’interacció (docent-alumne/s, alumne,-a/alumne,-a, etc. ● Pot haver-hi una gran varietat de temes de conversa: espontanis, organització de l’aula, treballs, etc. Exemples ● Repeticions en forma de pregunta X. -Hoy, me quet a dinar, senyo! M. -Hui et quedes a dinar, Sara? Exemples ● Repeticions de confirmació i expansions X. -No veo, senyo! I el Dic no lo veo tampoc. M. -Ai! No ho veus, Raquel. I el Dic, la nostra mascota, tampoc. Escolteu, Raquel diu que ella no ho veu bé i que el Dic tampoc ho veu. Haurem de tornar a mirar-ho. Exemples ● Demana més informació al grup-classe X. -Pues, traure la sabata i el mitxó porque si no no se verá el peu. M. -Sergi diu que li hem de traure la sabata i el mitjó, per què, Marta? X. -Perquè si no no le podemos vore el mal que s’ha fet al peu. M. -I tu què dius, Jordi? Mestre,-a ● Importància de la narració de ficció ● Necessitat de la contextualització prèvia ● Ús d’expressions no estrictament verbals o visual. Xiquet,-a ● Treball de seqüències temporals. Importància d’ajudar els infants a reconstruir la història, pensar què ha passat i després contar-la a la resta del grup-classe. ● Desenvolupament de l’escolta activa. Capacitat d’entendre a l’altre, d’assimilar el contingut comunicat. ● Assimilació de les formes lèxiques. Quan empra el lèxic, l’assimila. 3. Rutines ● Són contextos predictibles que permeten practicar unes fórmules i frases fixes. ● Permeten crear esquemes mentals sobre propòsits de la parla i l’activitat social. Sensació d’èxit en la parla