Grans Ciclos Literaris: Mitos Clásicos de la Antigua Grecia y Roma - Prof. Bassegoda, Apuntes de Historia del Arte

¡Descarga Grans Ciclos Literaris: Mitos Clásicos de la Antigua Grecia y Roma - Prof. Bassegoda y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! ELS GRANS CICLES LITERARIS Il·líada d’Homer Odissea d’Homer Eneida de Virgili Els argonautes d’Apoloni de Rodes IL·LÍADA Aquil·les F 0 B 7Aquil·les nen submergit a la llacuna Estígia Fa invulnerable al nen. La mare l’introdueix agafant-lo pel taló, per això és l’únic punt vulnerable. Pot ser un llac, llacuna, bassal... Rubens, 1630. Donato Creti, 1720. F 0 B 7Educació d’Aquil·les amb el centaure Quiron. Li ensenya les arts de la guerra i altres coneixements. J.B. Regnault. 1815. Centaure, home amb arc. John Singer, Sargent. 1920. Centaure, home amb arc. Castiglione. Centaure ensenyant música a Aquil·les. Pompeu Batoni. 1745. F 0 B 7Aquil·les entre les filles de Licomede. No volia participar a la guerra de Troia i es refugia a casa de Lipomedes. Es disfraça de dona. Agamenon porta regals a les noies, entre ells armes, i Aquil·les es desvela provant-se el casc i agafant les armes. Erasmus Quellinus. 1645. Pompeu Batoni. 1745. Aqui·les vestit de noia agafant espasa i casc. Noies agafant joies. F 0 B 7Lamentació per la mort de Patrocle Patrocle es fa passar per Aquil·les i Hèctor el mata. John Flaxman. David, funerals de Patrocle. F 0 B 7Aquil·les amb el cadàver d’Hèctor Lluiten i mor Hèctor. Aquil·les encadena el seu cos al seu carro i dóna voltes a la ciutat. J. Baltasar Probst. F 0 B 7Príam rescata el cos d’Hèctor. Demana siusplau que li tornin el cos del seu fill, va davant Aquil·les. Gavin Hamilton. 1785. Príam agenollat davant Aquil·les suplicant. F 0 B 7Andròmaca plora el cos d’Hèctor J.L. David. 1783. plora sobre hèctor amb els seus fills. F 0 B 7Mort d’Aquil·les Un troià llança una sageta que travessa el taló de l’heroi. Rubens, 1630. F 0 B 7Sacrifici de Polixena Polixena i Aquil·les eren amants. L’esperit d’Aquil·les reclama el de Polixena per tal que els grecs tornin a casa. Gian Battista Pittoni. 1740. ODISSEA Ulisses F 0 B 7Penélope i els pretendents Donada l’absència del seu marit té molts pretendents. Ella posa com a condició per casar-se novament haver acabat un teixit. L’anirà desfent cada nit. John Flaxman. 1805. Penélope desfent. Fils. Pretendents. Teler. John williams waterhouse. 1912. Teler. Pretendents. F 0 B 7Ulisses i Calipso Ulisses desembarca en una illa on troba a Calipso i s’enamora. Als dos anys marxa ajudat per Venus. Jan Brueghel. 1605. illa exòtica, rica, paradís. Taller de Rubens. Taula parada molt luxosa. F 0 B 7Ulisses i Nausica De nou naufraga i arriba a una illa on troba Nausica. Que nu, sense res i s’amaga rere unes herbes. La reina Nausica el troba i s’enamoren. Pieter Lastman. 1619. Salvatore Rosa. 1660. Nausica oferint a Ulisses roba, que surt del mar. F 0 B 7Ulisses i Polifem. Amb els altres grecs desembarquen a l’illa del cíclop i queden atrapats. Aprofiten que dorm per treure-li l’ull. Fugen amagant-se sota el bestiar quan surt de la cova. Theodor Van Thulden. Ulisses cegant polifem. Jordaens. Fugida de la cova de Polifem. Cova, bestiar. Van Thulden. Polifem tocant el llom de les ovelles. F 0 B 7Ulisses i Circe Gaspar Crayer. Diògen com un indigent. Alexandre el va anar a trobar i li digué que li podia demanar el que volgués, i diògen demanà que s’apartés. F 0 B 7Apel·les i Campaspe Alexandre ha protegit Apel·les, el més gran dels pintors grecs. Ordena que sigui l’únic que el pinti. Alexandre decideix fer un retrat de la seva amant esclava, Campaspe. Apel·les s’enamora d’ella, i Alexandre li regala. Tiepolo, 1746. alexandre, Apel·les i Campaspe. Pintor retratant una jove semi nua. - ROMA RÒMUL I REMO La lloba capitolina amamanta els bessons nadons. Uns pastors els troben. Rubens, 1617. Pietro da Cortona. Pastors recollint els bessons (pastor Faustulus) RAPTE DE LES SABINES Sodoma, 1506-07. Guerrers segresten dones, se les emporten. Sabins lluitant. Da cortona, 1629. Poussin, 1637. lluita. J. L. David, Batalla entre els romans i els sabins, 1799. els sabins i els romans tornen a lluitar. Les dones que havien estat segrestades els separen perquè ja tenen fills romans. Dones entre els homes aturant la batalla. TARQUÍ I LUCRÈCIA Lucrècia era una dona romana casada. Tarquí al desitja. Ell és el fill del rei de Roma. Aprofita l’absència del marit de Lucrècia per entrar a la seva cambra i violar-la. Tiziano, 1571. ell l’amenaça amb un punyal, ella al llit. Lucrècia crida als seus germans i parents i es suïcida pel deshonor. Sodoma, suïcidi de Lucrècia. 1513. dona amb punyal. Pot haver més personatges. Rembrandt, 1664. MUCIUS SCÈVOLA I PORSENA Lluita entre els romans i els etruscos. El rei dels etruscos (Porsena) ha encerclat Roma i l’assetja. Scèvola surt de Roma i s’infiltra entre els etruscos per matar Porsena. El descobreixen i el presenten davant del cap. Confesa que el volia matar i posa la mà dreta al foc. Porsena decidirà retirar-se. Giovanni Antonio Pellegrini. 1706. mà dreta sobre el foc. MORT DE MARC CURCI A Roma s’obre una escletxa que no es pot tancar, surten flames. Si Roma no dóna allò més valuós que té no es tancarà, diuen els augurs. Serà el valor dels seus soldats. Un d’ells, Marc Curci, es tirà al forat amb el cavall i el forat es tancà. De Mirys Bernini Home sobre cavall llançant-se dins una bretxa amb flames. CONTINÈNCIA D’ESCIPIÓ Guerres púniques. Escipió conquereix Cartago. El pare d’una jove de gran bellesa ofereix de tot per que no faci esclava la seva filla, i Escipió la pren com a esposa, i els oferiments del pare els pren com a dot. Karel van Mander, 1600. Van dyck. Pittoni, 1735. Tiepolo, 1731. Le Moyne, 1726. Poussin, 1640. Gerbrand van den Eeckhout. 1652. Home amb ofrenes, jove bella, general Escipió. MORT DE CATÓ És l’últim defensor de la República. No accepta derrota i es suïcida. Es clava una espasa, el curen, però ell es torna a obrir les ferides. Guercino, 1640. Gian Battista Langetti. CLEOPATRA F 0 B 7 I Juli Cèsar Sedueix a Juli Cèsar. Ell li retorna el tron d’Egipte. Pietro de Cortona. 1635. Cèsar senyalant un tron, amb una dona de la mà. F 0 B 7 i Marc Antoni Seran amants. Viuran en un banquet continu. Natoire Tiepolo Festí abundant, amb un soldat romà i una jove. Tendència oriental. F 0 B 7 Mort de Cleopatra Es suïcida. Les criades li portaran un cistell amb fruites i una àspid, que la mossegarà. Dona amb una serp mossegant-la, pot ser envoltada de joves. Serp. Cistell de fruites. Guido Cagnaci. 1660. Antoine Rivalz. 1700. Francesco Cozza, 1675. CIMÓ I PERO “la caritat romana” Cimó és condemnat a morir de fam a la presó. La seva filla acaba de tenir un fill i va a veure’l. L’amamanta. Manfredi. 1615. Pero dóna el pita a Cimó. Giovanni Battista. 1675. MORT DE SÈNECA Sèneca és obligat a suïcidar-se per Neró. Es talla les venes davant dels soldats, però no mor i es pren un got de verí. Rubens, 1615. cubell, venes tallades, soldats. Fulvio Orsini. S XV i XVI. Posarà cara a sèneca. Rubens: els quatre filòsofs. 1611-12. Rubens, estudi del cap de Sèneca Rubens, Sèneca i Neró, 1602.