El pensamiento moral en la adultez según Piaget y Kohlberg - Prof. Zacarés, Apuntes de Psicología

¡Descarga El pensamiento moral en la adultez según Piaget y Kohlberg - Prof. Zacarés y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! Tema 4. Desenvolupament cognitiu en l’adultesa emergent i l’adultesa primerenca (cap. 11 del llibre, pregunta 6 sobre raonament moral; capítol 13 del llibre) 1. En què consisteix «el desenvolupament cognitiu adult»? Una visió general 2. El pensament adult com a pensament postformal-dialèctic 2.1. La insuficiència de les operacions formals 2.2. Característiques postformals i dialèctiques del pensament adult 3. Raonament moral en l’adultesa 1. En què consisteix el «desenvolupament cognitiu adult»? Una visió general Quina és la naturalesa de la intel·ligència en els adults? En quin sentit el pensament adult és distint qualitativament del pensament de l’adolescent? Es pot parlar de saviesa com a guany cognitiu des del punt de vista psicològic?  ENFOCAMENT POSTFORMAL O NEOPIAGETIÁ Com es mantenen els adults «intel·lectualment competents» en la vida quotidiana? Com manegen els seus processos d’atenció, memòria i resolució de problemes?  ENFOCAMENT PROCESSAMENT DE L´INFORMACIÓ La intel·ligència augmenta o disminueix amb l’edat? Les persones amb més «intel·ligència acadèmica» tenen més èxit en la vida adulta? Quines altres concepcions d’intel·ligència «no acadèmica» expliquen l’adaptació als rols adults?  ENFOCAMENT PSICOMÈTRIC Objectiu  Subjectiu Resolució problemes Descobriment problemes No context  Context No relativisme  Relativisme Dicotòmic  Dialèctic El pensament formal és... La teoria de Piaget sobre les operacions formals,¿descriu bé pensament adult?: - Exagera el poder de la «lògica pura», sense tenir en compte el context - S’adrecen cap a problemes relacionats amb la realitat física a través de un pensament logicomatemàtic i oblida aspectes pragmàtics de la vida - S’acomoden a l’anàlisi de problemes de «sistema tancat» però no als de «sistema obert» propis de la vida real Cadascuna de les cartes d’una baralla té una lletra en una de les cares i un nombre en l’altra. Imagina que et presenten les quatre cartes següents, cadascuna de les quals té alguna cosa al dors. Gira només les cartes que confirmen o no la veritat d’aquesta proposició: «Si una carta té una vocal en un dels costats, sempre té un nombre parell en l’altre» I 7 K 4 Quines d’aquestes cartes giraries? «Juan és conegut per beure massa, especialment quan va a festes. María, l’esposa de Juan, després de l’última borratxera, li va advertir que si ho tornava a fer, l’abandonaria i s’emportaria els fills. Aquest matí, Juan ha telefonat a María per dir-li que arribaria tard, ja que tenia un company d’oficina que organitzava una festa de comiat. Juan ha arribat molt tard a casa i completament borratxo.» María deixarà Juan? 2.2. Característiques postformales i dialèctiques del pensament adult - Els adolescents van raonar seguint la premissa lògica i van contestar que María abandonaria Juan - Els més majors no es van conformar amb la premissa, pensant en les possibilitats de la vida real (avís = súplica, recursos de María per viure sense el marit, els sentiments dels fills, la qualitat de la relació prèvia, el tipus de caràcter de María, etc.) - En el nivell més avançat es configuren activament “múltiples perspectives” Criteris del pensament postformal-dialèctic * Relativisme: comprensió no absoluta del coneixement Consciència de múltiples perspectives des de les quals considerar les coses Definició del problema com a pertanyent a una classe «Mecanismes commutació»: anar i tornar del raonament abstracte al món real i viceversa Solucions múltiples i diversos mètodes per aconseguir solucions. Més interès a descobrir «noves preguntes» que solucions «correctes» “No es el conocimiento, sino el acto de aprender, no la posesión sino el proceso de llegar, lo que garantiza el mayor disfrute .” K.F. Gauss (1808) “Lá búsquedad de la verdad es más preciosa que su posesión.” Einstein  Criteris del pensament postformal-dialèctic *Contextualisme: sensibilitat cap a dimensions humanes complexes de l’experiència diària Consciencia paradoxa: contradicció com a part de la realitat Inclou «l’interpersonal» l’emocional (interrelació entre raó i emoció) i l’autoreferència. Pragmatisme Canvi procés-producte Objectiu  «Subjectiu» * Objectiu: - Hi ha una resposta objectiva a la qual es pot arribar mitjançant l’anàlisi lògica sistemàtica de premisses i conclusions - Major desconnexió lògica-afecte, menor emocionalitat, més literal; no comprèn la naturalesa subjectiva de les seues conclusions ni els seus propis sentiments per orientar-se en la decisió del que és correcte * «Subjectiu»: - L’emocional i interpersonal s’integra en el raonament utilitzat (reconexión afecte-cognició): es consideren els sentiments propis i aliens; llenguatge emocional més vívid i diferenciat - S’utilitza la síntesi, la integració, l’explicació per metàfores; menys literal i més simbòlic i interpretatiu - Es «personalitza» el pensament i s’introdueix la pròpia experiència personal per resoldre inconsistències lògiques Resolució problemes   Descobriment problemes * Resolució de problemes: - Interès per analitzar el problema i arribar a un resultat exacte i específic * Descobriment de problemes: - Interès per descobrir i formular preguntes sobre un mateix i sobre la vida: Per què? Què és el que realment resulta problemàtic? Quin sentit té aquesta situació? - Plantejament de bones preguntes per a problemes mal definits - Pensament divergent, creatiu, cerca de nous mètodes per acostar-nos a una solució No context   Context * No context: - El context a què pertany el problema només s’esmenta o apareix i és aliè tant a les variables que apareixen com al resultat * Context: - No hi ha límits clars entre els elements del problema i el context - S’introdueixen els factors i les consideracions contextuals (històrics, socials, materials, evolutius, etc. ) que poden anar variant amb el temps (p. ex.: desapareixent-ne uns i emergint- ne d’altres de nous) i s’integren amb els criteris interns Conclusió: més que un «cinquè estadi» del desenvolupament cognitiu  un conjunt d’estils de pensament que emergeixen al llarg de la vida adulta amb l’experiència acumulada en determinats àmbits vitals i associats a factors com ara l’educació El pensament postformal és un nou estadi del desenvolupament cognitiu? - La recerca és escassa i dispersa (p. ex. es desconeix com és el pensament postformal en la vellesa) - No semblen complir-se les condicions d’«estadi cognitiu» Components del desenvolupament moral 3. Raonament moral en l’adultesa - Capacitat per produir els propis judicis morals sobre el que és just o injust en les relacions amb els altres, en funció de determinats valors  raonament moral - Capacitat de comportar-se d’acord amb aquests judicis i valors morals  comportament moral - Sentiments que acompanyen el judici i comportament morals com a motivadors i facilitadors: culpa / vergonya / empatia / compassió / admiració Desenvolupament del raonament moral: la perspectiva cognitivoevolutiva * Piaget  Moralitat heterònoma (4-7 anys): basada en l’obediència, el principi d’autoritat i el respecte unilateral: realisme moral: justícia i regles com a inalterables  Moralitat autònoma (a partir 10 anys): basada en el principi d’igualtat, respecte mutu i relacions de cooperació: convencionalitat de les normes i regles i consideració de les intencions Judici moral sobre gravetat del comportament (Piaget) Qui es porta pitjor i per què? - Un xiquet que, en entrar al menjador perquè el criden els pares, tira 15 tasses de la taula - Un xiquet que, en intentar agafar melmelada de l’armari quan no el veu la mare, trenca 1 tassa II. Nivell convencional (majoria d’adolescents i adults): Identificació amb les regles i perspectives dels grups socials, amb els quals s’intenta ser lleials per convicció interna. Complir-les és el valuós en si mateix, independentment de les conseqüències immediates Estadi 3. Manteniment de relacions mútues, norma compartida i regla d’or («fes als altres el que t’agradaria que et feren a tu si estigueres al seu lloc») Moralitat de cerca i obtenció d’aprovació. El correcte és mantenir unes bones relacions. La bondat està a tenir bones intencions, preocupar-se pels altres i respectar les relacions mútues de confiança, lleialtat, respecte i gratitud. Estadi 4. Perspectiva del sistema social («què passaria si tots ho feren?») El bé és definit com el compliment de l’ordre social, en funció de l’ordre i el benestar de la societat. Distingeix clarament el punt de vista social de l’acord interpersonal, adoptant la perspectiva del sistema que defineix papers i regles. III. Nivell postconvencional (minoria d’adults a partir de l’adultesa emergent) Perspectiva més enllà de la societat, construcció de principis universals aplicables a tot ésser humà (drets humans) Estadi 5. Moralitat de contracte social o dels drets individuals i de la llei acceptada democràticament L’individu és conscient del relativisme dels valors i per això, a més de guiar-se per les regles establertes, ha de buscar el consens. És la perspectiva d’un individu racional que coneix valors i drets previs a la societat, que s’han de defensar independentment de l’opinió de la majoria, encara que admet que aquests valors se sostenen millor des de l’adhesió a la llei. Estadi 6. Moralitat dels principis ètics universals («la persona com a fi en si mateixa i no com a mitjà») El bé és definit en funció de principis ètics universals que tota la humanitat hauria de mantenir. Actua en funció de principis generals interioritzats i assumits caracteritzats per la lògica, la universalitat i la consistència. Si la llei viola un d’aquests principis, l’individu en farà cas omís per seguir la seua consciència interna. Raonament moral en l’adultesa des de la teoria de Kohlberg - L’avanç cap al nivell postconvencional es produeix en una minoria, a partir dels 25 anys en funció de l’experiència i sempre dins els límits del desenvolupament cognitiu general: • Conflicte amb valors contradictoris fora de la pròpia casa • Responsabilitzar-se del benestar d’altres persones - ¿Setena etapa de raonament moral? (pròpia de líders morals o espirituals) - Biaixos culturals (sesgos): els valors predominants en una cultura afecten els principis morals amb què jutgem alguna cosa com a correcta o no correcta Exemples en els estudis sobre dilemes morals: - Els monjos budistes puntuaven baix a causa dels seus principis de no-violència i cooperació - La premissa del dilema de Heinz (o Enric) és incomprensible per als camperols xinesos