Reflexiones sobre la familia en el cine: desde 'The Descendants' a 'Entre Les Murs', Apuntes de Trabajo Social

¡Descarga Reflexiones sobre la familia en el cine: desde 'The Descendants' a 'Entre Les Murs' y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity! XIX SETMANA DE CINE FORMATIU Coordinació: M.A.Pujol i N. Rajadell SETMANA DE CINE FORMATIU XIX 25 – 29 novembre 2013 FAMÍLIA I CINEMA FORMATIU N. Àlvarez Bertran, A. Aneas, J. Azevedo Gomes, M. Baques, I. Bordas M. de Borja, A. Bosna, M. Bracamonte, C. Carreres, T. Godall, Y. Gómez, M. González Parera, J. Impland, A. Lisbona, A. López Delgadillo, E. López, N. Lorenzo, J. Mallart, M. I. Manjarrez, R. Mudarra, M. de la Paz, U. Poch, M.A. Pujol Maura, N. Rajadell, M. A. Renom, C. Romea Castro, S. de la Trre Ramona Valls, V. Violant 5 QUÈ PRETENÈM AMB LA SETMANA DE CINEMA FORMATIU? 1r. Mostrar una via superadora de la confrontació teoria- pràctica mitjançant la integració de la reflexió i l’aplicació. La visualització i debat de pel·lícules, les visites exposicions, i l’organització de conferències i taules rodones proporcionen un model teorico-pràctic diferent al de les jornades i congressos universitaris en què predomina la teoria per damunt de la vessant aplicada. 2n. Aprofundir en els components instructius del cinema i aprenent a contemplar el cinema en clau formativa a partir d’utilitzar el procediment didàctic Observar–Relacionar-Aplicar (model O.R.A.) facilita la lectura formativa de moltes de les pel·lícules comercials. Aquesta lectura es pot realitzar des de la pedagogia, la psicologia, la sociologia, la filosofia o bé l’ètica, la història, la llengua i la literatura, l’art, el dret, ente d’altres. per no esmentar altres àmbits de coneixement. 3r.Prendre consciència que el cinema, i més concretament el cinema televisiu, està contribuint a fomentar, transmetre, afermar o canviar valors i contravalors socials. Donat el volum de pel- lícules que s’emeten anualment, podem considerar que aquest és un mitjà amb una enorme influ- ència social, tenint en compte la gran quantitat de missatges que transmet. Hem necessitat cent anys perquè aquelles imatges en moviment que van projectar els germans Lu- mière, es plantegessin des d’una perspectiva diferent a la que estem acostumats. El mateix avanç que va suposar la impremta per al llibre de text com a recurs docent, és el mateix paper que avui dia trobem en el cinema com a medi formatiu. Universitat de Barcelona Facultat de Pedagogia Facultat de Formació del Professorat Dept. de Didàctica i Organització Educativa 6 EL CINEMA TAMBÉ POT FORMAR El cinema pot esdevenir un fenomen de gran interès educatiu i social. - El cinema pot ser considerat com: • un fenomen de multituds, • com un espectacle, • com una pedrera d’artistes, • com un negoci que mou mil·lions, • com una evasió i ocupació del temps lliure, • com un medi formatiu, • com una estratègia per aprendre i estudiar els canvis de les persones i de les institucions. - El cinema pot ser un poderós mitjà per canviar els valors socials ja que: • El cinema també forma i/o deforma. • Pot tenir un sentit educatiu i didàctic. • Ens pot ajudar valors artístics, conceptuals o bé ideològics. - Els mitjans de comunicació són instrumens de formació i ens poden servir per: • Mostrar una via superadora de la confrontació teoria-pràctica mitjançant la interrelació de l’observació, la reflexió i l’aplicació. • La visualització, reflexió i debat de pel·lícules, fa que s’interrelacioni la teoria i la vasant d’aplicació. - Aprofundir en els components instructius del cinema, aprenent a contemplar el cinema en clau formativa ens aporta: • Procediments didàctic Observar-Relacionar-Aplicar (model O.R.A.). • Poder facilita la lectura formativa de moltes de les pel·lícules comercials. • Aquesta lectura es pot realitzar des de la pedagogia, la psicologia, la sociologia, la filosofia, l’ètica, la història, la llengua, la literatura, l’art, el dret, etc. • Per garantir una lectura formativa, cal que hi sigui present una intencionalitat educativa. - Prendre consciència que el cinema, està contribuint a: • fomentar, • transmetre, • afermar, • potenciar i/o canviar valors i contravalors socials. - Donat el volum de pel·lícules que s’emeten anualment, podem considerar que aquest és un mitjà amb una enorme influència social, donat la gran quantitat de missatges que transmeten. - El mateix avenç que va suposar la impremta per al llibre de text com a recurs docent, és el mateix paper que avui dia podem trobar, en el cinema com a medi formatiu. - Formar i formar-nos sobre la utilitat del cinema és un dret i un deure de tot docent. Hem necessitat cent anys perquè aquelles imatges en moviment que van projectar els germans Lu- mière es plantegessin des d’una perspectiva diferent a la que estem acostumats. 7 PERSPECTIVA EDUCATIVA RECURS I ESTRATÈGIA DIDÀCTICA FORMACIÓ GLOBAL DE LA PERSONA PAUTES PER A APRENDRE DEL CINEMA: MODEL O.R.A. El model ORA te com objecte incidir en el creixement personal i profesional de l’alumnat a partir d’unes directrius bàsiques. En una perspectiva esquemática hi han tres aspectos i pasos que son necessaris considerar: I. OBSERVAR I COMPRENDRE ® Que: Tema i argument. ® Perquè: Missatge que suggereix (exaltació o crítica de valors personals o socials). ® On: Context, ambient, situacions, i societat que descriu. Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formació. ® Qui: Els personatges (rols, valors, situacions que afronten). ® Com: Estratègies, situacions, simbolismes que es val. Llenguatge del cinema: so, llum, color, paisatges, plans, contrastos, llenguatge simbòlic, … II.RELACIONAR ® Interpretar l’argument i les escenes rellevants a la llum del tema i missatge que dóna sentit a la setmana. ® Relacionar alguns fets o escenes amb accions o valors educatius. ® Relacionar idees o escenes amb aspectes educatius o de formació. ® Quines idees suggereix per a la formació? ® Relacionar amb lectures realitzades o amb altres obres cinematogràfiques vistes. ® Quines podem aprendre per a la vida quotidiana o professional? III.APLICAR. TRACTAMENT DIDÀCTIC ® Sentit i destinataris: Per quin tipus de curs, matèria, xerrada, situació o grup de persones seria útil la pel·lícula? Qui serien els destinataris? En quines situacions formativa la projec- taries? ® Objectius: Quins objectius de formació suggereixes que podries arribar a partir del visio- nant aquesta pel·lícula? ® Contingut: Amb quin contingut de formació didàctica, pedagògica, inicial o permanent creus que pot estar relacionada? ® Activitats suggerides: A partir de la pel·lícula o en relació amb ella, quines activitats dise- nyaries per a poder aprendre. ® Metodologia: Com ho plantejaries o aplicaries? Documentació: Documents o lectures de suport per a aprofundir. Annexos de comentaris i/o críti- ques sobre la pel·lícula. Obra literària que es basa. 10 CONFERENCIA INNAUGURAL LA FAMÍLIA EN LA HISTORIA DEL CINEMA. Dra. Celia Romea Castro cromea@ub.edu La Declaració Universal dels Drets Humans1 senyala que la família és l’element natural, universal i fonamental de la societat que gaudeix de la protecció de la societat i de l’Estat. Els lligams que defineixen una família són d’afinitat, derivats de l’establiment d’un vincle reconegut socialment, com el matrimoni que, en algunes societats, és la unió entre dues persones, mentre que en altres és possible la poligàmia. També es preveuen els vincles de consanguinitat, entre pares i fills o els germans que descendeixen d’un mateix pare o mare. La família, d’acord amb aquesta definició pot tenir diferents graus de parentiu entre els seus membres. Malgrat aquesta premissa inicial, no trobem consens sobre la definició del terme “família”, jurídicament definida d’acord a unes lleis que solen donar-se en funció del que es considera com a matrimoni, per un estat, país o comunitat determinada, però les formes de vida familiar són diverses, depenent de factors socials, culturals, econòmics i afectius. Això explica l’alt nombre de famílies extenses en les societats tradicionals, la idea de família nuclear com una estructura difosa, l’augment de famílies monoparentals en les societats industrialitzades i el reconeixement legal de les famílies homoparentals si la legislació ha reconegut el matrimoni homosexual. Una classificació per emmarcar aquesta ambigüitat conceptual, pot ser: • Família extensa: atenent als parents més llunyans: avis , oncles , cosins i altres consanguinis o afins. La família extensa de les societats tradicionals es va tornarnuclear a la modernitat degut, en principi , a factors econòmics: La família extensa està més lligada a formes de producció agràries i la moderna a una participació més industrial . • La família nuclear: la mare, el pare i la descendència, natural o d’adopció. • Família monoparental: un pare o una mare sola, amb fills. • Família acoblada: composta per agregats de dues o més famílies (mare sola amb els seus fills s’ajunta amb pare vidu o divorciat, amb els seus fills) i altres tipus de famílies són les confor- mades per germans, amics (on el sentit de “família “es relaciona amb un parentiu de consanguinitat, però també de sentiments de convivència, solidaritat, etc.) de persones que viuen juntes per un temps llarg. • Família homoparental: comporta una parella d’homes o de dones i els infants que tinguin. Poden ser pares o mares per l’adopció, maternitat subrogada o per inseminació artificial en el cas de les dones. També pertanyen a la família homoparental els fills d’una relació anterior de un dels membres. • Està per definir la família en l’era post industrial que pot estar unida, també, únicament per llaços afectius. El món occidental contempla famílies unides per afectivitat més que per consan- guinitat o legalitat. Formen unitats familiars encapçalades per membres amb una relació conjugal estable, no matrimonial , amb o sense fills . El cinema, com part de la cultura, s’encarrega de representar, en cada moment sociohistòric, la família com la unitat mínima sobre la qual es conforma una societat, actuant com a metàfora i representació d’aquesta. El valor de la unió familiar resulta una de les normatives transmeses des de les pantalles des del començament. Abans, ja ho va fer el teatre. Però va ser en el cinema clàssic, amb l’arribada del so, que es va institucionalitzar tant el model de representació, com les temàtiques familiars. El progrés industrial va comportar desconcert social amb els nous conceptes de família que s’anava constituint desmuntant la família extensa i tenint present, cada vegada més, la nuclear. Es poden distingir el tall entre aquests dos tipus de famílies occidentals, cronològicament i de 1 La Declaració Universal dels Drets Humans http://es.wikisource.org/wiki/Declaraci%C3%B3n_Univer- sal_de_los_Derechos_Humanos#Art.C3.ADculo_22 11 forma nítida a la primera meitat del segle XX. És el moment de la migració del camp a la ciutat i es relaten històries de supervivència en nuclis familiars en les grans urbs. És notable l’exemple de les cintes en ambients urbans i familiars, del neorealisme italià2, com les de Vittorio De Sica: El ladrón de bicicletas (Ladri di biciclette, 1948) Milagro en Milán (Miracolo a Milano, 1951), Humberto D. (1952). Rocco y sus hermanos (Rocco ei suoi fratelli, 1960) de Luchino Visconti, o Los Olvidados (Mèxic, 1950) escrita i dirigida per Luis Buñuel, que va obtenir el premi al millor director al Festival de Cannes i que va ser nomenada “Memòria del Món” per la Unesco3. Explica una història tràgica i realista sobre la vida d’uns nens en un barri marginal de la Ciutat de Mèxic. Aparentment, és un drama urbà neorealista, marcadament social. Però, a més, crea tot un flux subconscient relacionat amb l’absència del pare, el complex d’Èdip, l’orfandat, la maldat i la mort, subratllat per seqüències oníriques, de caire surrealista. En un sentit semblant, a España tenim Surcos de José Antonio Nie- ves Conde, (1951) Muerte de un ciclista, de Juan Antonio Bardem (1955) o Mi Tío Jacinto (Ladislao Vajda, 1956), per citar algunes. Da caire idealista, malgrat les dificultats, cal senyalar, per la popu- laritat que va tenir, la edulcorada La gran familia (1962) dirigida per Fernando Palacios i Rafael J. Salvia, on Carlos Alonso, de professió aparellador, combina dues feines alhora per poder alimentar els seus quinze fills, esposa i avi. No li queda altre remei. Tenir una família nombrosa és un gran problema a l’hora de dinar, vestir, anar al cinema... i ell és l’únic que aporta diners a la llar. La filmografia nord-americana, com la d’altres països van contribuir, des del començament, a la reproducció simbòlica de les seves societats: “El cinema va servir durant més de mig segle -fins ja avançada l’etapa de la televisió oberta- per reforçar, des dels principals països productors, la tasca d’ propaganda a i de legitimació dels valors i els sistemes de vida que els eren propis. Inclosos els que van sustentar models per als quals la mesura principal del desenvolupament d’un país la establien simplement els seus índexs de consum, o el que és igual, la dimensió de les seves mercat”4 Mujer- citas (Little Women, 1933) de George Cukor, que dirigeix la millor adaptació de la novel·la clàssica de Luisa May Alcott. La història de quatre germanes adolescents, que durant la guerra civil nord- americana, creixen i maduren amb l’absència del pare, fins a esdevenir dones i coneixent alegries, penes i el patiment d’una gran pèrdua. Blancanieves (Snow White And The Seven Dwarves, 1937) de David Hand. Primer llargmetrat- ge animat produït per Walt Disney, en el que tracta de les dificultats d’una nena òrfena de mare i amb una madrastra inadmissible. Lo que el viento se llevó (Gone with the Wind dirigida per Victor Fleming, 1939). Situada a Geòrgia (Estats Units), l’any 1861, on resideix Scarlett O’Hara una caprit- xosa noia que després haurà d’abordar molts reptes relacionat amb la família, a causa de la guerra. Abasta des de la pre-guerra civil americana fins als difícils temps de la postguerra. El film aborda temes impregnats de les peculiaritats i valors del territori meridional nord-americà: l’honor, l’orgull, la família, la terra i la propietat, sense eludir el tema de l’esclavitud. Recollint la idea defensada per Truffaut des dels Cahiers du Cinema, El Cuarto Mandamiento, (The Magnificent Ambersons, de Orson Welles, 1942) es podria veure com una prolongació del personatge de Charles Foster Kane de Ciudadano Kane (Citizen Kane, 1941). Si en el primer film de Welles hi ha una el·lipsi de Kane de petit, és el jove Amberson, d’ara se situaria en l’etapa que mai vam veure de Kane. Però més enllà de les coincidències diguem, temporals, és en la naturalesa d’ambdós personatges on les similituds es fan evidents, sobretot en l’amor que professa cada un a la seva mare i que, en el cas de l’Amberson, frega el complex d’Èdip. ¡Qué Bello Es Vivir! (It’s A Wonderful Life deFrank Capra, 1946). Aquí George Bailey és un honrat i modest ciutadà que dirigeix i manté a flotació un petit banc familiar, tot i els intents d’un 2 Cinco películas para entender qué fue el Neorrealismo italiano (29 de octubre del 2012) http://locoxelcine.com/especiales/informes/cinco-peliculas-para-entender-que-fue-el-neorrealismo-italiano/ 3 Twenty-three new inscriptions on Memory of the World Register of Documentary Collections http://portal.unesco.org/en/ev.php-URL_ID=14264&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html 4 Getino, Octavio “El cine: entre lo “universal” o lo “universal situado” http://www.adesca.org.gt/gestores/ blog/?p=2435 12 poderós banquer per arruïnar-lo. El dia de Nadal de 1945, aclaparat per la sobtada desaparició d’una important suma de diners, que suposaria no només la fallida del seu banc, sinó també un gran escàn- dol, decideix suïcidar-se, però quan està a punt de fer-ho passa una cosa extraordinària. També hi ha models en aquest sentit a Mèxic en l’època d’or del cinema Fernando Soler en Cuando los hijos se van (Bustillos, 1941), Una familia de tantas (Galindo, 1949) o La oveja negra (Rodríguez, 1949), en què el pare era el centre familiar, garant i referent obligat del que hauria de ser i fer a la família. És estricte i, almenys per la seva llei, just. Aquest compromís va començar a afeblir-se parcialment a EEUU, des de finals dels cinquanta. Grups de nova generació dels anys cinquanta i seixanta fan de la realitat del país, una lectura molt allunyada de l’optimisme oficial. Ataquen l’autoritarisme, la repressió, i la hipocresia de la vella mo- ral. Va ser l’època de Un Tranvía Llamado Deseo (A Streetcar Named Desire d’Elia Kazan, 1951); Rebelde sin causa (Rebel Without a Cause, de Nicholas Ray, 1955); La gata sobre el tejado de zinc (Cat on a Hot Tin Roof, de Richard Brooks, 1958); West Side History de Robert Wise (1960); Matar un ruiseñor (To Kill a Mockingbird de Alan Pakula, 1962); A sangre fría (In Cold Blood, de Richard Brooks, 1967); El graduado (The Graduate de Mike Nicholson, 1967). Aquests films van incorporar noves temàtiques oferint una visió descarnada sobre els marginals, el sistema carcerari, el racisme del sud, etc. I, el paper que té la família nuclear o extensa, en l’actuació d’algun dels seus membres, per aquesta causa. A Espanya, l’excel·lent pel·lícula, La tía Tula de Miguel Picazo (1964) també fa una exaltació de la mare/tia i una crítica profunda social, per causa de la repressió religiosa de la protagonista. Pel·lícula quasi oposada, pel seu simbolisme, a la nord-americana Tía y mamá (Auntie Mame de Morton DaCosta, 1958) on Patrick Dennis, un nen de 10 anys s’acaba de quedar orfe. La seva tia, “Tia/Mamà”, que viu per sobre de les seves possibilitats, li ensenyarà a Patrick a sortir de manera extravagant de les trampes de la vida. Posteriorment, El padrino (The Godfather de Coppola, 1972, la primera de la nissaga) veiem a Don Vito Corleone, un home que té poc a veure poc amb el dret a la paternitat, malgrat que la seva família és extensa i diu de forma reiterada que la família el més important per a ell. A finals de la dècada dels setanta del segle passat es fa visible un altra canvi de paradigma social on es descriu la ruptura de la lògica familiar tradicional degut, entre altres coses, als canvis dels patrons culturals, poblacionals, de gènere, educació, etc., que ha acabat per impactar en la unitat bàsica de la societat en el món sencer. La dona decideix trobar-se a si mateixa per mitjà de la realit- zació personal, abandona la llar, amb pare i fill inclosos, i neix el pare postmodern. Ens referim a Kramer vs Kramer nord-americana, dirigida per Robert Benton, 1979); a l’alemanya de l’Est, Paris, Texas (Wim Wenders, 1984) es mostra un viatge, el de Travis a la recerca de si mateix i del seu fill – hi ha una metàfora a la seqüència en què Travis vol anar a buscar a Hunter caminant, al seu col·legi malgrat les reticències del nen, incapaç d’entendre que la incomoditat d’un viatge a peu pot amagar un meravellós retrobament amb un pare que va renunciar a estar al seu costat per sentir-se incapaç per tenir cura d’ell i de la seva mare com realment mereixien- i finalment, a la recerca de la seva dona Jane. Travis empren un nou viatge al final del film, havent aconseguit, si no trobar el seu camí, si provocar el retrobament de Hunter amb Jane, i tancar així un passat que li ofegava amb un greu sentiment de culpa. A Rain Man, dirigida per Barry Levinson (EEUU, 1988) Charlie Babbitt, s’ens presenta un jove egoista que espera heretar la fortuna del seu difunt pare. S’assabenta que el be- neficiari és el seu germà Raymond, un autista a qui no coneix, perquè ha viscut sempre reclòs en un centre especial. Tots dos faran un llarg viatge a través dels Estats Units. Al principi, a Charlie l’irrita i desconcerta l’extravagant comportament del seu germà, però, a poc a poc, aprendrà a conèixer-lo i a estimar-lo. La nipona, La tumba de las luciérnagas (Hotaru no Haka, 1988), ens aporta l’angoixa del jove Seita i la seva petita germana Setsuko, fills d’un oficial de la marina japonesa. Durant la Segona Guerra Mundial, ambdós viuen amb la seva mare, però un dia, en un bombardeig, no aconseguei- xen arribar al búnquer on ella els espera. Després del bombardeig els dos germans busquen a la seva mare, i Seita la troba molt malferida a l’escola que ha estat convertida en un hospital d’urgència. La mare mor i, després d’una breu estada a casa de la seva tia, ambdós vagaran sense casa i sense rumb, en una època on el menjar i l’ajuda escassegen. 15 Bibliografia • AUMONT, Jacques (1995) Historia general del cine. Madrid, Cátedra. • GUBERN, Román. Historia del cine. Lumen, Barcelona, 1993 (2ª edición) • SÁNCHEZ NORIEGA, José Luis (2006) Historia del Cine. Teoría y géneros cinemato- gráficos, fotografía y televisión, Madrid, Alianza, Ed. • VILABOY, Pablo /Óscar López (2013): Madres de película, Madrid, Alianza Editorial. • ZAVALA, Lauro (2005) «Cine clásico, moderno y posmoderno». En: Razón y Palabra, Nº 46. México Webgrafia • FilmAffinity (consulta octubre, 2013) http://www.filmaffinity.com/ • Familias, 1,2,3,4 (consulta octubre, 2013) http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=7HYpuXfP3TA http://www.youtube.com/watch?v=QfXAD9wSJhI http://www.youtube.com/watch?v=SS5U71oINZk http://www.youtube.com/watch?v=GcjlP0jY0I4 • La Declaració Universal dels Drets Humans (consulta octubre, 2013) http://es.wikisource. org/wiki/Declaraci%C3%B3n_Universal_de_los_Derechos_Humanos#Art.C3.ADculo_22 • Cinco películas para entender qué fue el Neorrealismo italiano (29 de octubre del 2012) http://locoxelcine.com/especiales/informes/cinco-peliculas-para-entender-que-fue-el-neorrealis- mo-italiano/ • Twenty-three new inscriptions on Memory of the World Register of Documentary Collec- tions http://portal.unesco.org/en/ev.php-URL_ID=14264&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTI- ON=201.html • GETINO, Octavio “El cine: entre lo “universal” o lo “universal situado” http://www. adesca.org.gt/gestores/blog/?p=2435 16 FITXES DE LES PEL.LÍCULES 17 XIX SETMANA DE CINE FORMATIU LOS DESCENDIENTES Celia Romea Castro M. Antònia Pujol Maura FITXA TÈCNICA • Títol original: The Descendants • Direcció: Alexander Payne • Realització: 2011. EEUU • Gènere: Drama-Comedia • Guió: Alexander Payne, Nat Faxon, Jim Rash (Novel·la: Kaui Hart Hemmings) • Durada: 110 minuts • Intèrprets: George Clooney, Shailene Woodley, Amara Miller, Nick Krause, Patricia Hastie, Matthew Lillard, Judy Greer, Beau Bridges, Robert Forster, Barbara L. Southern, Mary Birdsong, Rob Huebel, Michael Ontkean, Troy Manandicm, Scott Morgan, Milt Kogan • Producció: Fox Searchlight Pictures / Ad Hominem Enterprises • Fotografia: Phedon Papamichael • So: Varios I. ARGUMENT DE LA PEL.LÍCULA Matt King (George Clooney), casat i pare de dues nenes, es veu obligat a reconsiderar el seu passat i a canalitzar el seu futur quan la seva dona pateix un terrible accident de vaixell a Waikiki. Matt intenta maldestrament recompondre la relació amb les seves filles- la precoç Scottie, de 10 anys, i la rebel Alexandra, de 17 - , al mateix temps que s’enfronta a la difícil decisió de vendre les terres de la família, herència de la unió entre la reialesa hawaiana i els missioners. Els King posseeixen algunes de les últimes zones verges de platja tropical de les illes, d’un valor incalculable. Quan Alexandra deixa anar la bomba que la seva mare tenia una aventura amorosa en el moment de l’accident, Matt ha de començar a mirar amb ulls nous tota la seva vida, per no parlar de la seva herència, durant una setmana plena de crucials decisions. Amb les seves filles a sobre, Matt s’embarca en la atzarosa recer- ca de l’amant de la seva dona. Al llarg del camí, on es van alternant trobades divertides, conflictives i transcendentals, Matt comprèn que per fi es troba en la bona direcció per reconstruir la seva vida i la seva família . El director. Alexander Payne (Omaha, Nebraska, 10 de febrer de 1961) és un director de cinema i guionista nord-americà. Les seves pel·lícules es caracteritzen per un fort sentit de l’humor, que satiritza l’actual societat nord-americana. Va ser nominat a l’Oscar el 1999 per l’adaptació d’Election. Va guanyar, en 2005 el Premi Oscar i el Globus d’Or pel guió d’Entre copes. 20 XIX SETMANA DE CINE FORMATIU HE BLIND SIDE (UN SUEÑO POSIBLE) Maria de Borja Maite Bracamonte Elia López FITXA TÈCNICA • Títol original: The Blind Side(Un sueño posible) • Direcció: John Lee Hancock • Realització: 2009. EEUU • Gènere: Drama-Comedia • Guió: John Lee Hancock. Basat en fets reals i en el llibre “The Blind Side: Evolution of a Game” de Mic- hael Lewis. • Durada: 128 minuts • Intèrprets: Sandra Bullock, Tim Mc Graw, Quinto Aaron, Jae Head, Lily Collins, Kathy Bates. • Producció: Timoty M. Bourne, Broderick Johnson, Gill Netter • Fotografia: Alar Kivilo • Música: Carter Burwell Premis: • -Oscar a la millor actriu (2009): Sandra Bullock. • -Globus d’Or (2009) a la millor actriu (2009): Sandra Bullock I- ARGUMENT DE LA PEL.LÍCULA La pel·lícula Un sueño posible “The Blind Side” està basada en una història real. Michael Oher “Big Mike”, és un jove afroamericà pobre que no té a on viure, no coneix els seus germans i fa anys que no veu a la seva mare, que era addicta al crack. Michael ha passat per diferents institucions fins que arriba a una escola de Memphis. Un cop allà la seva vida farà un canvi sorprenent al conèixer a Leigh Anne Touhy, una dona amb un bon nivell econòmic que decideix acollir-lo a casa seva. Aconseguirà tenir una nova família, una nova educació i serà una nova estrella de futbol americà. Els personatges que formen part d’aquesta dramàtica-comèdia són Leigh Anne Touhy, mare d’una família amb un poder adquisitiu alt. El seu paper és molt important en la vida del jove prota- gonista Michael Oher. Ella és qui vol “lluitar” per a que aquest jove tingui una nova oportunitat en la seva vida i pugui ser inclòs en la societat. El seu marit Sean Touhy en un primer moment desconfia del jove Michael Oher. Vol protegir a la seva família d’una persona que és totalment desconeguda per a ell. Cal dir que el fet de que sigui d’una altra raça li porta a tenir uns perjudicis sobre ell. Finalment canvia la seva opinió donada la insistència de la seva dona i la valúa del jove. Els fills de la família acaben acceptant-lo com un mem- bre més de la família. 21 Qui te un pes molt important també en el canvi del jove Michael és la seva professora particular, la Sra. Sue , que va ser contrada per la família Touhy. Ella és qui fa recuperar la autoestima del jove i qui l’ajuda a veure la vida des d’un punt de vista positiu i constructiu. La situació d’aquesta història basada en un fet real ens porta a entendre diferents vivències i contextos. La marginació, la pobresa i per altra banda la riquesa i l’èxit en la vida, dues cares d’una mateixa moneda que van canviant a mida que un retroba l’oportunitat i s’esforça per aconseguir el seu somni, ser feliç. És una pel·lícula indicada per als nens i nenes de secundària, per treballar valors tals com: l’esforç, la constància, la il·lusió, l’oportunitat, la confiança, etc. Valors necessaris per a la vida i pel creixement personal. També cal valorar les circumstàncies que envoltaven la vida del jove Oher abans de conèixer a la seva “nova família”, la resiliència del jove, les condicions de marginació i exclusió, etc. Seria interessant reflexionar sobre l’argument de la pel·lícula amb els nens i nenes de 12 anys d’edat (primer nivell de l’ESO), què en pensen, què en senten, quins records els hi evoquen, etc. II. MODEL O.R.A. A.OBSERVAR I COMPRENDRE - Quin és el missatge que creus que hi ha en aquesta pel·lícula? - Quin context, ambient, situacions i societat descriu la pel·lícula? - Com s’estableixen les relacions entre el jove protagonista, Michael i les persones del seu entorn? - Quins trets diferencials té Michael? - Quines idees o aspectes educatius o de formació suggereix la pel·lícula? - Quins aspectes educatius, que viu a la família adoptant, faciliten el normal desenvolupament i la convivència sostenible del protagonista? - Quines estratègies, situacions o simbolismes utilitza? - Quina creus que és la intenció d’aquesta pel·lícula? - Què creus que vol aconseguir? B. RELACIONAR - Com interpretes l’argument i les escenes rellevants en relació al tema i missatge de la Setma- na de Cinema Formatiu? - Creus que actualment es pot donar una situació com la que es mostra a la pel·lícula? - Creus que una situació així és possible i per què? - Creus que hi ha alguns fets, escenes o idees que es poden relacionar amb accions, valors, aspectes educatius o de formació? - Quines idees t’ha suggerit per aplicar al món educatiu? - Creus que es pot relacionar aquesta pel·lícula amb lectures realitzades o amb altres pel- lícules que has vist? - Què podem aprendre d’aquesta pel·lícula per a la vida quotidiana o professional? C. APLICAR. TRACTAMENT DIDÀCTIC - Per quin tipus de cicle, curs, matèria, trobada, xerrada, ambient, situació o grup de persones seria útil aquesta pel·lícula? - Qui serien els destinataris? - En quines situacions formatives la projectaries? - Quins objectius de formació suggereixes i que podries aconseguir visionant aquesta pel- lícula? - Amb quin contingut de formació pedagògica, inicial o permanent creus que pot estar relaci- onada? Si es relaciona el contingut d’aquesta pel·lícula amb el tema de les migracions. Com 22 es poden relacionar? Quins perfils tenen les persones immigrades? (Hi ha migracions per raons de guerres, desastres naturals, persecucions polítiques o ideològiques, pobresa...i per tant, perfils de persones molt diferents). - Quines activitats suggereixes? - Com ho plantejaries o aplicaries? - Per aprofundir, quines pel·lícules, lectures o quins altres documents utilitzaries? - Quins comentaris i crítiques han hagut de la pel·lícula? - Què opines de l’obra literària en què es basa? III- DOCUMENTACIÓ Bibliografia Cabrera Forneiro, J. (1999). La exclusión social: luces y sombras en la sociedad del bienestar. Madrid: Universidad Pontificia de Comillas. Cyrulnik, B. (2002). Los patitos feos. La resiliencia. Una infancia infeliz no detemina la vida. Bar- celona: Gedisa. Torre, S. De la (coord.) (1996). El cine formativo: Una estrategia innovadora para los docentes. Bar- celona: Octaedro. Lewis, M. (2006). The Blind Side: Evolution of a Game. New York: W.W. Norton & Company. Webs http:// www.theblindsideunsueñoposible-es.com http:// www.warnerbros/theblindside/dvd http:// www.filmaffinity.com/es/film752090.html 25 següents. - Debatre sobre el paper social de l’escola actual. - Fomentar postures i actituds de compromís i solidaritat - Debatre sobre la vocació docent, la figura i funcions del mestre - Expressar la dificultat de separar la professió de la vida personal - Analitzar les dificultats en les relacions personals en un centre educatiu - Reconèixer les dificultats burocràtiques que perjudiquen l’activitat docent - Proposar algunes vies de solució - Continguts: amb quins continguts de formació pedagògica, inicial o permanent consideres que pot estar relacionada aquesta pel·lícula? Continua la relació de temes que es proposen a continuació. - L’escola actual rural, urbana i suburbana. - L’educació en valors - Influència de l’entorn en l’educació - La dificultat de l’ensenyament - El mestre o educador: vocació, formació, funcions, responsabilitat social - L’inspector d’ensenyament - Les relacions entre la família i l’escola - Les relacions entre els alumnes i els Mestres - Metodologia: quines estratègies didàctiques plantejaries o aplicaries per a assolir els objec- tius d’aprenentatge pretesos, a partir d’aquesta pel·lícula. Afegeix alguna altra estratègia a més a més del cine fòrum. - Documentació: documents o lectures de recolzament per aprofundir en l’aprenentatge. An- nexos de comentaris i crítiques sobre la pel·lícula. Obra literària en què es basa. Presenta un bibliografia i webgrafia així com amplia la llista de pel·lícules semblants. COMENTARIS I ASPECTES MÉS TÈCNICS El director, malgrat la seva experiència com a pedagog i l’excel·lent habilitat amb els infants, no aca- ba de sortir-se’n en la relació amb el fill de la seva companya i també li costa de relacionar-se amb alguns pares i mares més difícils. D’aquí ve l’interès d’aquesta pel·lícula amb el tema familiar. Ens mostra sempre la capacitat per actuar i la seva energia en el lideratge. Se’ns presenta en aquesta pel·lícula un gran contrast entre les tendres mirades infantils i la violent brutalitat de l’entorn dominat per l’atur, l’alcoholisme, les dures condicions climatològiques, fred i misèria. Per tot això, aquesta pel·lícula va més enllà d’una mirada sobre l’escola, ja que representa una clara exposició d’una part de la realitat sovint oblidada pels mitjans de comunicació. Representa una denúncia i, alhora, un cant a la solidaritat, al compromís i al coratge social així com a la imaginació. La professió educadora queda bé gràcies a les figures del director i de la majoria de les mestres, amb l’excepció dels buròcrates de la inspecció. Les famílies presenten condicions molt dures que l’escola ha d’atendre si pot. Tècnicament trobem l’ús d’alguns recursos senzills però molt efectius, com ara: - Per tal d’accentuar la mirada “documental” es fan servir plans-seqüència i travellings amb la càmera a l’espatlla. - La mirada més poètica i individual es destaca mitjançant l’ús dels plans generals amb una veu en off que llegeix textos i poemes alguns dels quals representa que han estat escrits pel director de l’escola. - Combinació d’ambients, començant per l’exterior de l’aula (inspecció, educadors socials, àmbit socioeconòmic del poble) i passant a l’interior (activitats, jocs, cançons amb el professor, festes escolars). Es presenta l’escola com l’únic lloc on tots els alumnes són iguals, l’únic llocon es 26 defensen els drets dels infants, on juguen, aprenen i són feliços. L’escola apareix com un jardí aïllat de la societat. - Finalment, destaquem com hi pot haver hagut bellesa i sentiment en un entorn tan difícil i complicat. III-DOCUMENTACIÓ: FILMOGRAFIA, WEBGRAFIA, BIBLIOGRAFIA Filmografia Pel·lícules de temes semblants: Barratier, Christophe (2004). Les choristes. [Los chicos del coro] Cantet, Laurent (2008). Entre les murs. [La clase] Taviani, Paolo i Vittorio (1977). Padre padrone Trufaut, François (1959). Les quatre cents coups. [Los cuatrocientos golpes] Wein, Peter (1989). El Club de los poetas muertos Webgrafia http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temashoyempiezatodo.htm http://www.zinema.com/pelicula/1999/hoyempie.htm Bibliografia Martinez-Salanova, E. (2002). Aprender con el cine, aprender de película. Una visión didáctica para aprender e investigar con el cine. Huelva: Grupo Comunicar. Méndez L. (2006). Hoy empieza todo, una mirada crítica a la escuela, a: García A. (coord.). Psicolo- gía y cine: vidas cruzadas. Madrid: UNED; pp. 158-77. Prats, Ll. (2005). Cine para educar. Barcelona: Belaqva. 27 XIX SETMANA DE CINE FORMATIU ELS QUATRE-CENTS COPS Joan Mallart Saturnino de la Torre Carles Carreres FITXA TÈCNICA • Títol original: Les 400 coups (Los 400 golpes). • Direcció: François Truffaut • Realització: 1959 (França) • Gènere: • Guió: François Truffaut • Durada: 94 minuts • Intèrprets: Jean-Pierre Léaud, Claire Maurier, Albert Rémy, Guy Decomble, Georges Flamant, Patrick Auffray, Daniel Couturier, François Nocher, Ric- hard Kanayan, Renaud Fontanarosa, Michel Girard, Henry Moati, Bernard Abbou, Jean-François Bergo- uignan, Michel Lesignor • Producció: Georges Charlot, François Truffaut • Fotografia: Henri Decaë • Mùsica: Jean Constantin Allò que es doni als infants, els infants ho donaran a la societat. (Karl A. Menninger) “Les percepcions adquirides abans dels 6 anys es converteixen en la programació subconscient fona- mental que moldeja el caràcter de la vida d’un individu”. (Lipton i Bhaerman, 2010, 68). El 95% dels nostres actes obeeixen a programacions subconscients. Aquest és el poder meravellós i la responsa- bilitat educativa de l’entorn familiar durant la primera etapa de la vida. I. ARGUMENT DE LA PEL.LÍCULA Desatès pels seus pares, i especialment per la seva mare, sense interès pels estudis, el jove Antoine Doinel provoca disturbis a l’escola i és internat en un reformatori. París dels anys cinquanta és l’escenari de les pilleries de l’Antoine, sol o acompanyat pel seu company René. L’ambient familiar, amb una mare freda i distant, encara que tendre a vegades i un padrastre força neci, provoquen que el noi visqui en un estat de tensió constant que intenta evitar al carrer, sempre en perjudici de les hores de classe, fent campana. No és ben bé un infant maltractat, és un infant senzillament no tractat, menystingut i oblidat. Deixat de la mà de Déu. Tot comença amb una cosa tan senzilla com el fet tan corrent i habitual de no haver acabat uns 30 c) Contingut: Amb quin contingut de formació pedagògica, inicial o permanent creus que pot estar relacionada? d) Activitats suggerides: Proposa tres activitats didàctiques a partir de la pel·lícula, especifica el curs al qual anirien adreçades i la seva durada. e) Metodologia: Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats? f) Avaluació: Com avaluaries els aprenentatges adquirits? III- DOCUMENTACIÓ El criticón: http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article2045.html Lipton B. Y Bhaerman, S. (2010) La biología de la transformación. Madrid: La esfera de los libros. Lipton, B. (2007) La biología de la creencia. Madrid. Palmyra. 31 XIX SETMANA DE CINE FORMATIU LAS MUJERES DE VERDAD TIENEN CURVAS Maria Antònia Pujol Maura Aurora Bosna Núria Álvarez i Bertran FITXA TÈCNICA • Títol original: Real Women Have Curves • Direcció: Patricia Cardoso • Realització: 2002. EEUU • Gènere: Drama-Comedia • Guió: Alexander Payne, Nat Faxon, Jim Rash (Novel·la: Kaui Hart Hemmings) • Durada: 90 minuts • Intèrprets: América Ferrera (Ana), Lupe Ontiveros (Mare, Carmen), Ingrid Oliu (Estela), Jorge Cervera Jr. (Pare, Raúl), George López (Sr. Guzmán),Felipe de Alba (Aví, Miguel), Brian Sites ( Jimmy), Soledad St. Hilaire (Pancha), Lourdes Pé- rez (Rosalí), Lina Acosta (Norma), José Gerardo Zamora ( Juan José), Edgar Luján ( Juan Martín). • Producció:George Lavoo y Effie T. Brown • Fotografia: Jim Denault • Música: Heitor Pereira I- ARGUMENT DE LA PEL·LÍCULA Ana és una jove de divuit anys, d’origen mexicà, que viu amb la seva família en un barri de l’Est de “Los Ángeles”. Ha finalitzat amb èxit el seu curs escolar i el seu professor el, el Sr. Guzmán, vol que vagi a la Universitat, però no troba el recolzament de la seva família. Carmen, la mare, és la principal opositora als anhels de la seva filla que desitja sortir d’aquest entorn restrictiu i arribar més lluny que la seva família. El pes de la tradició i la necessitat econòmica li obliguen a passar l’estiu ajudant a la seva germana Estela en el petit taller de costura en el qual també treballa la seva mare. Allí seguirà experimentant el tractament poc amable de la seva Carmen, inclús a vegades humiliant, sobre tot quan es refereix al seu aspecte físic i el seu sobrepès. També es revelarà davant un treball dur, labo- riós que situa a les treballadores en el últim eslavó de la producció tèxtil industrial, en una explotació de la mà de obra barata (i a vegades il·legal) que utilitzen les primeres marques Comercials i vesteix a primes nord-americanes de la talla 38. Ana segueix debatin entre la fidelitat a la seva família i el repte que li planteja construir la seva pròpia vida. En aquest camí de dubtes es troba amb en Jimmy, company d’estudis amb qui estableix uns llaços afectius que li permeten mantenir les seves primeres relacions sexuals. Aquests diferents descobriments personals, el recolzament afectiu del seu avi i del seu pare, junt a les relacions que s’estableixen entre la seva germana i les seves companyes de feina, li produeixen la suficient confi- ança per prendre una decisió, i tot i que segueixen els enfrontaments amb la seva mare impregnada del sentiment tràgic de la vida i la frustració de la maternitat, perquè l’altre filla no li ha donat nets. Ana decideix utilitzar la beca que li acaben de concedir per a estudiar en Neva York, no sense abans realitzar en el taller una proclama de la acceptació del seu cos que es seguida per la seva germana i 32 companyes de feina, Panchita i Rosalí. Es treuen la roba, i sense prejudicis, afronten la seva feina fresques i rient d’elles mateixes en la seva acceptació del seu cos ple de corbes. La pel·lícula va guanyar dos premis en el Festival de Sundance 2002, el Premi del Públic i el Premi Especial del Jurat a les actrius América Ferrera i Lupe Ontiveros; el Premi de la Joventut en el Festival de San Sebastià de 2002 i el Premi als Productors dels Independent Spirit Awards 2003. II- MODEL O.R.A. A. OBSERVAR I COMPRENDRE - Quin és el tema i l’argument de la pel·lícula una mica més desenvolupat, segons la teva visió personal? - Què et suggereix a la pel·lícula la vida de la protagonista, influïda per la família? - Quina relació hi pots trobar amb els drets de l’Ana per seguir formant-se? - Descriu l’ambient familiar i l’ambient escolar. Quines circumstàncies porten l’Ana a actuar com ho va fer? Seria possible avui dia que es repetís una història semblant? - En quines escenes el rol familiar es transforma en antieducatiu? Relaciona les idees i escenes principals que destacaries de la pel·lícula. - Quins personatges estan més a prop de la protagonista? - Quins personatges han perjudicat e la protagonista? - Quins drets li són conculcats? - Fes algun comentari més tècnic sobre el llenguatge cinematogràfic utilitzat - Quin missatge suggereix (exaltació o crítica de valors personals o socials) B. RELACIONAR I REFLEXIONAR - Explica més detalladament els drets que té tot persona a seguir amb la seva formació. - Relaciona les escenes més negatives amb els valors educatius que s’haurien d’haver tingut en compte - Podries presentar breument les causes a les quals tu atribuiries la situació plantejada? Com es podien haver desactivat? - Com eren les relacions entre la família i l’entorn? Com haurien d’haver estat per poder aju- dar l’Ana? - Què podem aprendre per a la nostra vida quotidiana o professional? - Com tractaries tu aquest cas si fossis el seu educador? - Quines estratègies pedagògiques utilitzaries per ajudar-la? - Fes una reflexió pedagògica global sobre la situació plantejada. - Reflexionar sobre els rols de gènere i la seva transmissió a la Família - Reflexionar sobre el imaginari corporal femení - Reflexionar sobre l’explotació del treball femení - Reflexionar sobre les múltiples discriminacions de les dones immigrades (classe, ètnia, gè- nere) - Aprofundir sobre l’aprenentatge que ens provoca respecte de la vida quotidiana i professi- onal C. APLICAR A NIVELL DIDÁCTIC Després d’haver mirat la projecció de la pel·lícula intenta fer algunes propostes que et puguin ajudar aplicar-les en un medi educatiu. - Creus que el futur de la persona depèn en certa mesura dels patrons i pautes adquirides durant la infància? Quin paper té l’entorn i la situació de la immigració? - Quins aspectes tindràs més en compte quan tinguis responsabilitat materna o paterna. - Quins serien els destinataris més apropiats? - Per quin tipus d’ensenyament, curs, matèria o situació educativa seria útil pel·lícula; quins serien els destinataris, 35 II. MODEL O.R.A. A. OBSERVAR I COMPRENDRE Què: Durant el govern de Margaret Thatcher, al comptat de Durham, al nort d’Anglaterra, es realitza la reconversió de la mineria. El pare d’en Billy, que treballa a la mina, vol que el seu fill rebi classes de boxa. Però en Billy, quan va al gimnàs es fixa en les classes de ballet. Un dia ho prova i li agrada. Quan el seu pare se n’assabenta, l’obliga a abandonar-ho perquè pensa que és una activitat femenina que no li escau a un nen. Però en Billy no es rendeix i continua assistint d’amagat a les classes de dansa. En Billy té talent i voldrà dedicar-s’hi professionalment. Tot això en un context de revoltes i vagues en el sector de la minera on la família d’en Billy hi lluita cada dia. Per què: A la pel·lícula s’exalten valors com l’esforç i la intel·ligència emocional i es qüestionen les activitats referides als rols de gènere. També dóna èmfasi a la importància del suport familiar en l’acompanya- ment dels desitjos i de les motivacions dels infants. On: Durant els anys vuitanta, la classe obrera anglesa va viure un dur període. L’atur, la recessió econò- mica, la reconversió industrial i el rígid tarannà de Margaret Thatcher (“Dama de ferro”) són el teló de fons d’aquesta pel·lícula británica. Qui: Una família en unes condicions difícils: la mare d’en Billy acaba de morir; el pare i el germà d’en d’atenció. Com: La pel·lícula ens mostra una interessant reflexió sobre l’accés de les classes més pobres a l’art i a la cultura. Llenguatge cinematogràfic: La bellesa rau en la complexitat i detall de la construcció visual. Ple de simbolisme, el context urbà a base de cases de maons alineades en una filera inacabable cap a l’horitzó representa la perpètua existència de les classes obreres sotmeses als poders. La música i la dansa acosten a la classe obrera a un àmbit desconegut. La il·luminació fa possible la convivència entre la classe més humil i l’art del ballet clàssic. En Billy simbolitza el final feliç, però el missatge de felicitat no és complet ja que els miners no aconsegueixen els seus objectius. D’aquesta manera, els bons desitjos de la comunitat queden desafortunadament insatisfets. Veiem aquesta analogia en l’última escena quan entenem que el pare d’en Billy continua treballant a la mina, sota terra, sense llum. B. RELACIONAR Fa temps que res és normal a Durham. Les famílies del comptat semblen tristes, apagades, sense motivacions i amb molts problemes d’alcoholisme, separacions, atur, i famílies desestructurades. Les família tenen carències d’habilitats socials i això es tradueix en situacions d’agressivitat, males paraules, crits, poc diàleg i escola nul·la. Les escenes d’incomprensió i oposició inicial per part del pare contrasten amb les escenes d’admi- ració que va desenvolupant, per exemple quan van a fer la prova a Londres. Quan el pare de Billy llegeix, des de la seva percepció, tota la realitat desconeguda del món artístic veiem la relació de dos món que viuen d’esquenes. La seqüència final, en Billy balla El llac dels cignes una música que va escoltar per primera vegada quan viatjava amb la seva professora de dansa. Ara ell és el protagonista de la història, un somni que semblava totalment llunya. Ha aconseguit seguir el consell de la seva mare i s’ha convertit en allò que volia ser sent ell mateix. C. APLICAR A NIVELL DIDÀCTIC Sentit i destinataris: 36 Transferència a nivell formatiu: Per la seva claredat en el missatge és molt recomanable a qualsevol nivell educatiu, des de primària. Sempre per treballar relacions de persones, conflictes familiars i identitat de gènere. Objectius: Aquesta pel·lícula és especialment adequada per a treballar valors socials i actituds personals. També idònia per reflexionar sobre la identificació de les emocions (estrès, ansietat, conflictes d’identitat) i una bona regulació i expressió (tolerància a la frustració, autocontrol). Contingut: Educació emocional i fenòmens socioafectius. L’aferrament afectiu amb la família. Autoestima i empatia. Creativitat i maduresa. Relacions personals i habilitats socials. Metodologia: A partir de la visualització de la pel·lícula poden desenvolupar-se observacions, Role Playings, Phi- llips 6/6, per tal que l’alumnat reflexioni sobre les seves pròpies vivències i experiències, analitzi les respostes i estratègies aplicades pels personatges de la pel·lícula i faci prospectiva. El director, procedent del teatre, es va basar en el text dramatúrgic de Lee Hall, que va escriure la historia a partir dels seus propis records d’infància. Va ser premiada als Premis BAFTA (British Academy of Film and TV Arts) de 2001 com a millor pel·lícula britànica, millor actor novell i millor actriu secundària. Va obtenir diferents nominacions als Premis Oscar al 2001 al millor director, millor guió original i millor actriu de repartiment. També va aconseguir el Premi Pilar Miró al millor director novell del Festival de Cine de Valladolid 2001. Aquest guió s’ha representat en modalitat de teatre musical en múltiples ocasions i diferents països. D. QÜESTIONS PER AL DEBAT - Com és la relació entre en Billy i la seva família al principi de la pel·lícula? - Com va evolucionant aquesta relació? - Com li afecten a en Billy les expectatives que té el seu pare d’ell? - Quines emocions sent el pare quan descobreix el talent del seu fill? - Què provoca que la comunitat d’amics facin un gir i li donin suport? - Creus que en Billy se n’hagués sortit sense el recolzament de la seva família? III- DOCUMENTACIÓ http://www.aragon.es/estaticos/ImportFiles/09/docs/Ciudadano/CONTS/CONT.01_Materiales- CursosAnteriores/Creatividad/BILLYPROFE.PDF Consultat el 24 de setembre de 2013. 37 XIX SETMANA DE CINE FORMATIU J U N O Núria Rajadell Verónica Violant Yoscelina Gómez Mónica de la Paz FITXA TÈCNICA • Títol original: JUNO La joven vida de Juno (Argentina) Juno: crecer, correr y tropezar (México) • Direcció: Jason Reitman • Producció:John Malkovich, Lianne Halfon, Mason Novick, Russell Smith. • Realització: (2007) Estats Units i Canadà • Gènere: Comèdia dramàtica • Guió: Diablo Cody • Durada: 96 minuts • Intèrprets: Ellen Page, Jennifer Garner, Mi- chael Cera, Jason Bateman, Allison Janney, J.K. Simmons, Olivia Thirlby, Rainn Wilson • Producció: John Malkovich, Lianne Halfon, Mason Novick, Russell Smith • Fotografia: Eric Steelberg. • Montatge: Dona E. Glauberman • Música: Mateo Messina • Editora, distribuïdora: Fox Searchlight Pic- tures I- ARGUMENT DE LA PEL.LÍCULA Juno és una adolescent de 16 anys que es queda embarassada de Bleeker, un amic de l’institut. En un primer moment pensa en avortar, però s’ho repensa i considera millor oferir al seu fill en adop- ció. Compartint la proposta amb la seva amiga Leah troben una parella, Mark i Vanessa, amb un bon nivell econòmic per tal de ser els futurs pares. II- MODEL O.R.A. A. OBSERVAR I COMPRENDRE Què: El tema nuclear de la pel·lícula tracta de l’embaràs no desitjat per part d’una adolescent, desitjat per part d’una adolescent, i l’alternativa de l’adopció. S’incideix en l’empoderament que aconse- gueixen les dones en diverses situacions i la seva participació activa en el desenvolupament del conflicte. Per què: El missatge principal que se’n deprèn consisteix en mostrar la maduresa d’una adolescent pot ser 40 Activitats suggerides Teatre simulat representant els diferents papers dels personatges Conferència per part d’un expert i debat posterior Taula rodona amb persones que van viure de prop, i també com a primera persona aquesta experi- encia en el moment de l’adolescència. Treball de recerca grupal, respecte diferents temes que giren al voltant de l’embaràs adolescent i el paper que hi pot jugar la familia, que després es podrá compartir entre els diferents grups. III- DOCUMENTACIÓ Pel·lícules Last Man Standing (2012). Secret Life (2011). Teen Mom (2010). How to deal (2005) Mom at Sixteen (2005) Crossroads (2002) Llibres Generalitat de Catalunya: Guia per a adoptar o acollir un infant http://www20.gencat.cat Lete Lasa, I. et al. (2002). “Embarazo en la adolescencia”, en Manual de Salud Reproductiva en la Adolescencia. Madrid: Sociedad Española de Contraconcepción. Pp.817-835 Stern, C. et al. (2008). El “problema del” embarazo en la adolescencia. México: FCE. Tornel-García, S. (coord) (2010). El adolescente y su entorno en el siglo XXI. Instantánea de una década. Barcelona: Hospital Sant Joan de Déu-Informe Faros, 5, cap. 7 (www.faroshsjd.net) Webs Preinfant web. Acompanyant a les adolescents embarassades http://www.preinfant.org/ Informació i orientació per a les adolescents embarassades www20.gencat.cat Guia per a mares i pares joves. Jove.Cat. Generalitat de Catalunya. 83.247.129.61/portal/site/JoveCat/menuitem Eina 2.0 sobre l’embaràs i la maternitat adolescent www.xarxanet.org Com l’acompanyo i oriento quan s’assabenta que està embarassada? www.preinfant.org › Embaràs, embaràs no planificat i avortament, Sexualitat, Salut w110.bcn.cat/.../menuitem.fcc7c99428df85297ca47ca4a2ef8a0c/? 41 XIX SETMANA DE CINE FORMATIU THE CLASS (ENTRE LES MURS) Assumpta Aneas Juliana Azevedo Gomes Agustín López Delgadillo FITXA TÈCNICA • Títol original: Entre Les Murs The Class (angles) La Clase (espanyol) • Direcció: Laurent Cantet • Realització: (2008) França • Gènere: Drama • Guió: Laurent Cantet, Robin Campillo y Fran- çois Bégaudeau • Durada: 128 minuts • Intèrprets: François Bégaudeau, Nassim Am- rabt, Laura Baquela, Cherif Bounaïdja Rachedi y Juliette Demaille. • Producció: Simon Arnal, Caroline Benjo, Bar- bara Letellier, Carole Scotta Premios: § 2008 – Festival du Cannes – Palme d’Or § 2009 – César Awards – Mejor guión adaptado § 2010 – Asociación Argentina de Críticos de Cine – Mejor película extranjera I- ARGUMENTO DE LA PELÍCULA Entre Les Murs (conocida en España como La clase) es una película francesa de 2008, dirigida por Laurent Cantet; basada en la novela del mismo nombre, escrita por François Bégaudeau. Es el quin- to largometraje de Cantet y se estrenó el 24 de mayo de 2008 en el Festival de Cannes, ganando la Palma de Oro. La novela y la película son una narración parcialmente autobiográfica de las experiencias de Bégaudeau como profesor de literatura en un instituto multirracial de la periferia de París. Este film, es tratado con una vocación documentalista, donde el autor de la novela, François Bégaudeau, se interpreta a sí mismo en su papel de profesor. A lo largo de película, puede observarse la enseñanza de la materia en combinación con los comportamientos de los alumnos. Ésta, no será la única preocupación para éste profesor, ya que sus demás colegas también comienzan a inquietarse por las conductas de los alumnos. De ésta manera compartirán la preocupación de cómo “controlar” a los estudiantes, poniendo un sistema de penali- zación además de las sanciones y el consejo disciplinario con el que cuenta la institución. De ésta forma se documenta la realidad escolar dentro del aula, por una parte, adolescentes que 42 no consiguen o no pueden manifestar sus temores, o angustias; mismas que reproducen la tensión social en la clase y profesores que no pueden abarcar las infinitas diferencias sociales, culturales y económicas. Al comenzar el curso, los profesores, llenos de buenas intenciones, deseosos de dar la mejor educación a sus alumnos, se arman contra el desaliento. Pero la abismal diferencia de cultura y de ac- titud chocan violentamente en las aulas, que no son más que un microcosmos de la Francia contem- poránea. Por muy divertidos que sean a veces los alumnos, sus comportamientos pueden cortar de raíz el entusiasmo de un profesor. La tremenda franqueza de François los sorprende, pero su estricto sentido de la ética se tambalea cuando los jóvenes empiezan a no aceptar sus métodos. II-EL MODELO O.R.A. A. OBSERVAR Y COMPRENDER Dado que la historia se desenvuelve en el interior de una escuela francesa, en los suburbios de París. Comienza con la apertura del curso y está centrada en la clase de, François Marín, quien dicta la ma- teria de “Francés”. Ésta clase está compuesta por adolescentes entre 13 y 15 años aproximadamente, de nacionalidades diversas, lo mismo chinos que marroquíes, provenientes de Mali o franceses. • ¿En tu experiencia, crees que la actitud del profesor frente a la diversidad del aula es la más ade- cuada? • ¿Cómo a través de la escuela se podrían resolver los problemas de indisciplina de una forma dis- tinta a la que conoces? • ¿Cómo lo resolverías? B. RELACIONA Y REFLEXIONA En relación a la familia, resiliencia e inmigración, encontramos en esta película los tres temas entre- lazados. A partir de la realidad que se presenta, es posible comprender que el hecho de ser proceden- te de una familia inmigrante, con una cultura distinta, puede impactar las relaciones en la escuela. El papel del profesor François es enseñar francés, sin embargo, hay tantas diferencias, cuestionami- entos y conflictos en clase, que el modelo tradicional de enseñanza no funciona. Hay una riqueza y al mismo tiempo dificultades tan expresivas con este grupo, que el profesor se ve obligado a trascender su estrategia e intentar valorar las distintas procedencias, lo que no siempre es posible. • ¿Qué papel tiene la actividad propuesta por el profesor de crear un autorretrato? • Favorece la actitud del professor la integración de su alumnado? • ¿Tiene formación específica para dar respuesta a la interculturalidad? • ¿Cuál es la actitud de la familia? • ¿La relación entre la familia y el profesor como influye en la formación del alumno? • ¿Cómo se trata el problema de la indisciplina entre los adolescentes? • El descontrol emocional de uno de los alumnos y su posterior expulsión nos lleva a reflexionar porque las escuelas suelen tomar actitudes correctivas pero no preventivas con relación a la indisciplina. • ¿Qué relación tiene la temática de la película con la realidad educativa en Barcelona? C. APLICAR Desde una mirada educativa, esta película tiene mejor aplicación en el ámbito universitario, especi- almente en la formación de profesores. Esto porque la película presenta una dura realidad que puede instigar a los futuros docentes hacia varios puntos de reflexión y debate. Además la realidad vivida en la historia se puede fácilmente encontrar en las escuelas de Barcelona, 45 L’acció es desenvolupa al llarg de 24 hores en un únic escenari, un xalet on l’home desitja passar el dia del se aniversari amb la seva família, un grup que no es lo que sembla. II- MODEL O.R.A. A. OBSERVAR I COMPRENDRE • Descriu l’ambient global i el rol que assumeix cadascun dels actor contractats (personatges) al llarg de la festa. • Quin és el tema i l’argument de la pel·lícula una mica més desenvolupat, segons la teva visió personal? • Quin és, al teu parer, el missatge que et suggereix el film? • Quins valors personals o socials apareixen en el protagonista i enels altres personatges? • Contrastació entre la realitat i la situació específica de la pel·lícula • Identifica factors psicosocials que porten al protagonista a aquesta situació. • Explica les idees i escenes principals que destacaries de la pel·lícula. • Fes algun comentari més tècnic sobre el llenguatge cinematogràfic utilitzat en relació, per exem- ple a la música, el so, la llum i el color, les escenes i els plans cinematogràfics. • Quin es el genograma de la “família de lloguer”?, i la del protagonista? • Identifica els valors personals ètics del protagonista i de cascun dels personatges en la seva rea- litat. B. RELACIONAR • Hi ha paral·lelismes en el nostre entorn de la/les situació/ns que es viuen a la pel·lícula? • Quines causes psicològiques, educatives i/o socials poden donar lloc a aquestes realitats? • La situació del protagonista....creus que es donen paral·lelismes en el nostra entorn? • Analitza i relaciona “la fotografia de la família de lloguer” i fotografies de família d’un context real. • Normalitat, peculiaritats i realitat del concepte família: model de la pel·lícula i models de l’entorn real. • Quin es el personatge que més t’ha cridat la teva atenció? Descriu les evidències. • Què podem aprendre per a la nostra vida quotidiana i/o professional? C. APLICAR. TRACTAMENT DIDÀCTIC. INTERVENCIÓ Des d’una perspectiva genèrica: • Exposa alguna conclusió de la pel·lícula que sigui de tipus educatiu i social • Quina/es seria/en la/es intervenció/ns necessàries des d’una orientació pedagògica, psicopeda- gògica i social? Des d’una perspectiva específica: • Sentit i destinataris: Es podria plantejar el visionat d’aquesta pel·lícula en algun curs de primària o secundària o en nivell o grups informals? Cita’ls • Objectius: Quins objectius suggereixes i podries aconseguir en la perspectiva social i/o educativa, visionant aquesta pel·lícula? • Contingut: Amb quins continguts de formació moral, ètica i psicosocial creus que pot estar re- lacionada? • Activitats suggerides: Proposa tres activitats didàctiques i socials a partir de la pel·lícula. Especi- fica el destinataris, defineix els objectius, com planificaries l’activitat i quina durada tindria. • Metodologia: Com plantejaries o aplicaries aquestes activitats? 46 • Documentació i recursos: Proposa algun text o alguna lectura, un llibre, material audiovisual, programaris i simulacions informàtiques, etc. • Avaluació: Com avaluaries els aprenentatges adquirits durant les sessions que es realitzin? i al final? I en la vida real dels participants? Altres temes didàctics i socials que es poden tractar amb aquesta pel·lícula. Per exemple: ü Els diferents rols. ü Relacions entre els diferents personatges ü L’autoritat ü Gestió dels conflictes. ü Integració social. ü Educació en valors. ü Treball cooperatiu. ü Altres..... (afegiu-ne ...) III. QÜESTIONS PER AL DEBAT Ø Valor educatiu i social dels diferent models de família Ø La família, es una institució en crisis? Per què? Ø Família i rols Ø Influencia en el individu dels estàndards socials Ø IV- DOCUMENTACIÓ Pel·lícules relacionades amb el tema Secrets de família (Keeping Mum). Inglaterra, 2005. Direc.: Nial Johnso. Doblada al català. Antonia (Antonia’s Line), Països Baixos, Bèlgica i Regne Unit, 1995. Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1996). La gran familia española. Espanya, 2013. Direc.:Daniel Sánchez Arévalo. L’arbre de la vida. EEUU, 2011.Direc.: Terrence Malick. Palma de Oro en el festival de Cannes. Los descendientes (The descendants). EEUU, 2011. Direc.: Alexander Payne. Guanyadora del Glo- bo d’Oro en el Festival de Cine de Toronto. Bibliografia, webgrafia i documents digitals Alberdi, I.; Flaquer, Ll.; Iglesias de Ussiel, J. (1994) Parejas y matrimonios: Actitudes, comportami- entos y experiencias. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales. Centro de Publicaciones Flaquer, Ll. (2000), Les polítiques familiars en una perspectiva comparada. Barcelona: Fundació “La Caixa”. Garcia, B. (2010). Claves para aprender en un ambiente positivo y divertido. Madrid: Pirámide. Gómez Granell, C.; Escapa, S. (2011) Infants i famílies a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Bar- celona - Àrea d’Acció Social i Ciutadania - Consorci Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU) Gómez Granell, C.; Marí Klose, P. (dirs.). (2012) IV Informe CIIMU. Familia y relaciones interge- neracionales: un espacio de oportunidades para la educación de los hijos e hijas. Barcelona: CIIMU-Ajuntament de Barcelona Klose, P.M.; Klose, M.M.; Vaquera, E.; Argeseany Cunningham, S. (2010) Infancia y futuro. Nuevas realidades y nuevos retos. Barcelona: Fundació “la Caixa” Meil, G. (2012). Individualización y solidaridad familiar. Barcelona: Colecció d’ Estudis Socials “la Caixa” ,Nº 32 Meil Landwerlin, G. (2006). Padres e hijos en la España actual. Barcelona: Universidad Autónoma 47 de Madrid. Colección Estudios Sociales, Nº. 19 Rajadell, N.; Fornés, A. (Coords) (2012). Recursos humanos i cine formativo. Huelva: Hergué Edi- torial. Torre, S.; Pujol, MA.; Rajadell, N. (Coords)(2005)El cine un entorno educativo. Diez años de expe- riencias a través del cine. Madrid: Narcea. Torrre, S. (Coord.)(2010). Investigar en educación con otra mirada. Barcelona: Universitas Torrubia, R. i altrii. (2009). Informe: Família i educació a Catalunya. Barcelona. Fundació Jaume Bofill (llibre digital). Valdivia Sànchez, C. (2010). Mares i pares competents. Barcelona: Editorial Graó. Col·lecció «Fa- mília i educació» http://www20.gencat.cat/docs/bsf/01Departament/05Plansactuacio/enllasos/pla_suport_familia. pdf http://www20.gencat.cat/docs/bsf/03Ambits%20tematics/03Families/01Prestacions%20i%20 ajuts/Destaquem_columna_dreta/resum_ccaa.pdf http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.cb7c44c1c72cf6b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoi d=15bc72fae41a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=15bc72fae41a4210Vg nVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default http://www20.gencat.cat/docs/familiaescola/Home/Articles_interes/Ambit_general/Arxius/Es- cola_familia_idees_proces_educatiu.pdf http://www.uoc.edu/dt/cat/elzo0704.pdf http://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola 50 d’exigències. La vida és compromís i ens preguntem si hi cap el benestar i on trobar-lo. Tècnicament, la música i el ritme que acompanyen les imatges conviden l’espectador a estar en l’acció i en el deure: “he de tornar el quadern de classe abans de l’endemà”. B. RELACIONAR Fent una pluja d’idees cercant quines són les escenes rellevants o quins són els aspectes que desta- quem des del punt de vista de l’educació i la formació han sortit diferents aspectes: 1. La fidelitat a l’amistat que és fa amb tota la pel·lícula. 2. L’actitud de perseverança i voluntat en el protagonista, malgrat l’adversitat 3. El sentit de la responsabilitat i el deure vers un mateix i vers l’altre. 4. Què ens fa vèncer la por al desconegut, a sortir de casa? Complir amb el deure? 5. Es tan difícil el diàleg, de comunicació, entre l’univers adult i el dels infants? 6. Com s’han creuat els quaderns. Per què són tots iguals? Pel nom dels nens i les famílies? 7. Els camins d’anada i tornada el dubte, la por i l’actitud davant del fracàs 8. La resolució i determinació davant dels resultats esperats o la manca d’aquests. 9. L’autoritat i el costum com a base de la coherència del discurs dels adults enfront l’infant. Què vol dir voler el bé de l’altre? Quin és el límit? 10. Educació i realitat: Els nens han d’ajudar amb les feines de casa. El mestre ignora quin és el context i les necessitats. 11. La necessitat de fer i la llibertat d’acció d’una banda i de l’altra l’obediència - desobediència i la disciplina o sotmetiment dels adults: mestre, mare i avi. 12. L’exigència i l’actitud, relació i comunicació de dos personatges d’una mateixa generació, el pare d’Ahmed i el fuster del poble del costat que li ajuda. 13. El vent, la presencia del vent, evoca el dubte i la recerca de les preguntes, de les decisions, de la inspiració. Amb una història simple, carregada de missatges visuals el debat sobre aquests 13 temes i què pen- sem de cadascun d’ells en la nostra societat actual, en el marc del nostre desenvolupament professi- onal i de forma individual està servit. C. APLICAR A NIVELL DIDÀCTIC Recomanem aquesta pel·lícula per l’àrea de coneixement d’un mateix, també de coneixement del medi social, i especialment per temes tranversals per treballar en la tutoria i parlar sobre comunica- ció entre iguals o la comunicació entre adults i infants. Així mateix també és una pel·lícula per apro- fundir en el coneixement de les costums i maneres de tractar la infància d’una societat tradicional, especialment ubicada a l’Iran però que ens pot fer reflexionar sobre l’herència d’aquesta educació que encara és present en la nostra societat d’adults. Així mateix pot fer-se servir per guionitzar, representar, redactar o representar una petita situació en la que els estudiants s’hagin sentit heroins quotidians, exemplificar petites accions que ens han fet sentir el poder de la nostra acció i com podem ajudar als altres. Les imatges de la pel·lícula, els ulls, les mirades són tan importants en el missatge que després d’ana- litzar la pel·lícula seguint el model O.R.A. ens seguim preguntant també: on és la casa del meu amic? I retornem a l’inici de la pel·lícula, la primera imatge de la porta i el poema Sohrab Sepehrí i acabem pensant que la pel·lícula darrera d’un fet senzill, també parla de les adreces i els camins que prenen en les nostres vides, la soledat, la determinació amb la que caminem i ens comuniquem, en com el vent ens ajuda a decidir en un sentit o en un altre i en com també en la nostra vida cerquem la morada, la casa del nostres amics i ens 51 sentim igual de salvats, acollits com Mohamed i Ahmed al final de la pel·lícula i això ens fa saber que la nostra vida, el nostre esforç ha tingut el sentit i el valor que volíem. Acabem amb un poema i una cançó. El poema de Soharab Sepehrí, titulat Direcció i que inicia la pel·lícula i una cançó de Lluis Llach que es titula Aprendre, amb dues expressen un camí, una ma- nera d’entendre el deure i el compromís social i com la realitat d’uns afecta als altres i com tots estem connectats. DIRECCIÓN, de Soharab Sepehrí (poeta iraní) ¿Dónde está la casa del Amigo?. Fue al alba cuando el jinete hizo la pregunta. El cielo se detuvo, el transeúnte entregó a las tinieblas de arena la rama de luz que tenía en los labios, luego señaló con el dedo un sauce blanco y dijo: Antes de llegar al árbol hay una alameda más verde que el sueño de Dios, de donde el amor es tan azul como el plumaje de la sinceridad. Irás hasta el final de esta calle que aparece pasada la adolescencia, luego torcerás hacia la flor de la soledad. A dos pasos de la flor, te detendrás al pie del alto surtidor de los mitos de la tierra. Allí te envolverá un pánico transparente; en la intimidad fluida del espacio oirás cierto crujido: verás a un niño encaramado en un pino alto dispuesto a coger los polluelos del nido de la luz y le preguntarás: ¿Dónde está la casa del Amigo?. Aprendre, cançó de Lluis Llach (cantant català) Aprendre que res no acaba si dintre meu abans no acaba, que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l álba, aprendre que l ésperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà, aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal. Aprendre que, si un infant mata, la meva mà no és massa estranya, que n’és de trist si un infant mata, enllà i aquí mor la tendresa, aprendre que potser aquesta tristesa és només un refugi per no dir-se a un mateix que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist. Aprendre que en certesa res no tinc si no m’ho dones, a fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa, aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix, aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret. 52 III. DOCUMENTACIÓ Ribera, M. (2002-2004) Estudios: Los años 80: 1987: ¿Dónde está la casa de mi amigo? Miradas de cine: Revista de actualidad y análisis cinematográfico. Disponible a: http://www.miradas. net/0204/estudios/2004/08_losochenta/dondeestalacasademiamigo.html Vilallonga, G. (2001) Abbas Kiarostami: el poeta de lo cotidiano. Pozuelo de Alarcón: Minor Network. Vives i Roig, T. (2004) Rumbo a Iran [Guia de viatge]. Barcelona: Laertes. XIX SETMANA DE CINE FORMATIU