¡Descarga Evolución Humana: Tylor, Morgan y el Debate de Procesos Endógenos y Exógenos - Prof. Asens y más Apuntes en PDF de Arqueología solo en Docsity! L’evolucionisme del segle XIX deriva de les idees il·lustrades que van agafar forma durant el segle XVIII. En el camp de l’arqueologia i l’antropologia destaca la figura de Sir Edward Burnett Tylor, autor evolucionista clàssic de Gran Bretanya, antropòleg de la Universitat d’Oxford i creador de l’antropologia cultural. Tylor obre tres vies com a causes de l’evolució històrica: “Three ways are open, independent invention, inheritance from ancestors in a distant region, transmission from one race to another; but between these three ways the choice is commonly a difficult one”. L’autor, de gran base teòrica, posa sobre la taula tres possibles escenaris: Invenció independent, herència dins d’una mateixa cultura i transmissió d’una cultura a una altra. Les dues primeres opcions podrien unir-se dins del que consideraríem processos endògens, mentre que la tercera via, provocada per invasions, comerç o intercanvi cultural, esdevindria per processos exògens. Tot i això, no es decanta per cap de les tres opcions, dóna per vàlides totes les línies. Per comparació de restes i estris trobats en indrets ben distants Sir Edward Burnett Tylor arriba a la conclusió que el fenòmen de la invenció independent és totalment vàlid. Així doncs afegeix: “Though the wattled cloth of the Swiss lake-dwellings is so similar in principle to that of New Zealand, it mis much easier to suppose it the result of separate ivention than historicl connexion.” Tylor, com a antropòleg, fa ús de l’etnografia (d’inici incipient) per a poder explicar perquè els pobles han evolucionat de forma tant diversa. Així doncs ho exemplifica amb el següent fragment: “A gain, the philological reseraches of Buschmann, which have brought into view traces of the Aztec Language up into the heart of North America, fifteen hundred miles and more north of City of Mexico,...” L’etnografia i l’estudi del llenguatge l’ajuden a donar força a la tercera via, els processos exògens. També es recolza en restes ceràmiques de Nord-Amèrica i Centre-Amèrica com a prova de la transmissió de la cultura (“a proof of the transmission of civilitation”). Tylor també enfatitza en un passat comú de la humanitat quan parla dels mites, cosa estudiada àmpliament des de l’antropologia social i cultural quan parlem de màgia, religió i creences. “The cause of the occurence of a myth, or of a whole family of myths, may be, and no doubt often is, more intercourse, which has a little to do with common descent as the connexion which has plantes the stories...” Un altre gran teòric evolucionista del mateix segle és Lewis Henry Morgan, antropòleg i teòric social dels Estats Units. Morgan, de la mateixa manera que Tylor, comparteix els ideals de la universalitat i la unitat psíquica de la unitat. Així doncs el progrés és el motor de l’evolució i afirma que: 1 “La experiència del hombre ha recorrido canales casi uniformes: las necesidades humanes, bajo condiciones semejantes, han sido sustancialmente las mismas, y los actos mentales han sido uniformes en virtud de una identidad específica del cerebro de todas las razas humanas.” Morgan trenca amb el pensament previ a la Il·lustració del segle XVIII, és a dir, la tradició bíblica. Es reforça amb els coneixements d’altres ciències que es desenvolupen amb gran força durant el segle XIX com la geologia i la paleontologia (sorgida gràcies als estudis d’anatomia animal comparada, fòssils versus animals contemporanis). “Ahora sabemos que el hombre ya existia en Europa durante el período glacial, e incluso antes de que este comenzase, y es muy probable que tuvisese su origen en una edad geológica anterior. Ha sobrevivido a la extinción de muchas razas animales, de las cuales fue contemporáneo, y las diverses ramas que constituyen la gran familia humana han pasado por un proceso de desarrollo tan notable en su recorrido como en su progreso.” De la mateixa forma que molts autors evolucionistes, defèn el sistema de les tres edats i que els pobles han passat de l’estat de salvatges a bàrbars i finalment a un estat de civilització. Aquesta classificació i successió de les diverses edats agafa força durant aquest segle gràcies a les restes materials i al descobriment de conjunts tancats arqueològics, en la gran majoria tombes. El conjunt tancat roman intacte en el temps des de la seva formació i, per la successió de “capes” i superposició d’objectes es pot datar cronològicament el fet en qüestió. Tot i ser un clar defensor del sistema de les tres edats, contempla una classificació més ampliada. I- Estadi Antic del Salvatgisme II- Estadi Mitjà del Salvatgisme III- Estadi Tardà del Salvatgisme IV- Estadi Antic de la Barbàrie V- Estadi Mitjà de la Barbàrie VI- Estadi Tardà de la Barbàrie VII- Estadi de Civilització. Al contrari que Tylor, Morgan es decanta més per la presència d’elements externs (processos exògens com el clima, processos geològics, aïllament) per tal d’explicar el fenomen de l’evolució humana i cultural. Tanmateix, dona resposta a per què trobem pobles en un estat de civilització i pobles en estadis més primitius (caçadors-recolectors, indústria lítica...). D’altra banda, lluny del móna anglosaxó, a Escandinàvia destaquen les aportacions dels autors Sven Nilsson (Suècia) i Jens Jacob Asmussen Worsaae (Dinamarca). Ambdós autors evolucionistes es basen en restes materials i en la comprensió de la història arrel d’aquestes troballes. A més a més, i compartint les idees dels autors anteriors, consideren el progrés com a motor de l’evolució. Així doncs, Nilsson afegeix que:
