"Cómo se comenta un poema", Apuntes de Filología Catalana

¡Descarga "Cómo se comenta un poema" y más Apuntes en PDF de Filología Catalana solo en Docsity! ELS MARCS DEL POEMA 1) Localització del text Aquest coneixement està fora del text. El text pertany a: • Un període concret de la literatura: predilecció per alguns temes o figures retòriques, etc. (tant si segueix els cànons de l’època com no); i, a un context històric (en què hem d’inserir-nos bé per a una bona interpretació). • Un gènere líric1, com: •..i Enunciació lírica: certa actitud èpica (JO contra ‘allò exterior’). Amb diferents subgèneres: ègloga, epigrama, epitafi, poema lírico-filosòfic, etc. •..ii Apòstrof líric: objectivitat transformada en TU. Subgèneres: oda, himne, sàtira, elegia... •..iii Cançó: autènticament líric, no hi ha objectivitat. GÈNERES POÈTICS EN LA TRADICIÓ •..iii.)a FORMES PRIMITIVES (lírica grega): eren de caràcter ritual (himne2 i epigrama) •..iii.)b FORMES CLÀSSIQUES: Oda3, elegia4, sàtira5, epístola, ègloga6... •..iii.)c FORMES POPULARS: Nadalenques, romanços... • Una personalitat concreta de l’autor: no confonem l’autor amb el JO POÈTIC (però mirem si estan vinculats) • Un poemari: la seua posició co-textual pot portar sentit al text. Hem de tindre en compte si els poemaris han sigut ordenats per l’autor o posteriorment. “COMO SE COMENTA UN POEMA” Lujan Atienza PAGE 14 1 Fins el segle XIX es respectaven, després hi ha dificultat a elegir-lo ja que en mesclaven, entre d’altres coses. 2 Forma elevada de cant que expressa sentiments o ideals religiosos, patriòtics o guerres d’una col·lectivitat 3 composició lítica de qualsevol assumpte amb un to elevat (antigament s’identificava amb la tradició petrarquista). 4 Expressa dolor (per la mort d’algú) 5 Critica amb humor diversos vicis i actituds 6 Diàleg entre pastors. 2) Títol És important tant la presència com l’absència de títol. Presència del títol, s’ha de tindre en compte: • Si el títol ha sigut posat per l’autor o posteriorment7. • A què remet el poema: • al tema del text • als personatges • al temps i l’espai • al subgènere del poema • a un símbol important que articula el poema • Algun vers rellevant (normalment, el primer vers del poema) • A un apòstrofe (indica existència o possibilitat de diàleg: A Bernat del Bosc) • A una referència intertextual (així com una cita directa o una alusió) 3) Cites que encapçalen els poemes Són relativament recents Tenen una funció similar al títol (son recolzaments, cridades d’atenció...): Incideixen en el tema o en el seu to. Normalment són cites de cançons populars o altres fonts (per exemple, la cita d’un vers d’un poema d’un altre autor), o bé, dedicatòries (Salvador Espriu fa homenatges a altres, per exemple Papasseit). 4) La tipografia del text Si és cursiva pot significar que és una intertextualitat, poden fins i tot ser una mena de tornada com a la Balanguera de Joan Alcover (la balanguera fila, fila/la balanguera filarà). CONTINGUT TEMÀTIC 1) Tema El tema8 és les coses que es parlen al poema (no exactament el que diu) que desenvolupen el significat poemàtic: Pot aparéixer indirectament (en forma de paraula clau que es repeteix al text o distribuït en un camp lexico-semàntic; amb símbols metafòrics o metonímics, etc.) o directament. “COMO SE COMENTA UN POEMA” Lujan Atienza PAGE 14 7 En l’Edat Mitjana els autors no titulen els seus poemes. Cal saber que cap al S. XX, és més important la intenció d’un autor al posar el títol. 8 No s’ha de confondre amb l’argument. • Final per sorprendre: És quan el poema nega o inverteix al final totes les expectatives que havia creat. Aquest figura s’anomena sustentació. • Finals oberts: imprecisió o indeterminació que fa que el poema romana obert. NIVELLS LINGÜÍSTICS D’ANÀLISI 1) Nivell lexico-semàntic Lèxic Capacitat del lèxic per a imprimir una tonalitat al poema 1)..a EIX DIATÒPIC: apareixen diferències dialectals. 1)..b EIX DIACRÒNIC: apareixen arcaismes o neologismes. 1)..c EIX DIASTRÀTIC: procedència social del parlant (per exemple, llenguatge de camp). 1)..d EIX DIAFÀSIC: ús especial del llenguatge (científic, familiar...) Lexico-semàntic A meitat camí entre la tonalitat del vocabulari i l’alteració semàntic dels tropos. a. EXTREMADA PRESICIÓ DEL DETALL b. COMBINACIONS ARBITRÀRIES DEL LLENGUATGE: mescla de moltes figures en un lloc reduït. Semàntic (tropos) Substitució d’un terme per un altre que no s’aplica al sentit que es vol expressar exactament (no correspon literalment). FIGURES: a. METÀFORA: un terme té d’altre similar del seu significat. a..i Copulativa: A és (pareix, sembla, significa, es converteix...) B a..ii Metamòrfica: C canvia A en B10 a..iii De genitiu: A de B, o bé, A és el B del C11 a..iv Del verb (o personificació) a..v De l’adjectiu: sinestèsia o d’altres (personificació, vegetalització...) a..vi De preposició b. METONÍMIA: b..i Ús del creador per la seua obra b..ii Ús del material per l’objecte fabricat per ell b..iii Ús de l’instrument per la persona o l’obra12 b..iv Ús del símbol per la persona que el representa b..v Ús de la virtut o característica per una persona13 “COMO SE COMENTA UN POEMA” Lujan Atienza PAGE 14 10 (en su mano/C, los fusiles/A, leones/B quieren volverse) 11 (cos/A = lloc/B del meu cor/C) 12 (ploma = escriptura) 13 (fam = famolenc) b..vi Ús de la causa pel efecte b..vii Metonímies d’adjectiu b..vii..1 Ús de l’efecte per la causa14 c. SINÈCDOQUE: inclusió material entre els termes que estableixen la substitució. c..i Ús de la part pel tot c..ii Ús del tot per la part c..iii Ús del gènere per l’espècie15 c..iv Ús de l’espècie pel gènere16 c..v Ús d’una quantitat major per una indefinida c..vi Ús del singular pel plural d. PERÍFRASI: substituir un terme simple per una descripció que l’anomena. Té una relació metafòrica, metonímica o sindecdòquica17. e. HIPÈRBOLE: exageració (tant de maximització com minimització) f. IRONIA O ANTÍFRASI: dir el contrari del que es pretén. g. LÍTOTES: Negar el contrari del que es vol afirmar18 h. PLEONASME O REDUNDÀNCIA i. OXÍMORON: unió sintàctica de dos elements que semànticament són incompatibles19. j. DILOGIA: joc de paraules d’usar una paraula que, depenent del context, té dos significats. k. EQUÍVOC: recorda a la dilogia o al calambur20. 2) Nivell morfosintàctic Morfologia Ús especial de les categories de la paraula 1)..e SUBSTANTIU: 1)..f Dóna nova informació = dinamisme positiu 1)..g Predominen concrets (món real)/abstractes (món conceptual) “COMO SE COMENTA UN POEMA” Lujan Atienza PAGE 14 14 (la pàl·lida mort) 15 Mortals = homes. Antonomasia: un tipus de sinècdoque com el florentí seria Dante, o el Cec seria l’amor. 16 Judas = homes 17 F 0 E 0 inútilment esperaran les tombes = immortal metonímica 18 d’on me roman la vista no prou bona = roí (Joan Roís de Corella, sotmissió amorosa). 19 Música callada 20 Entre todas las rosas su reina {escoja/ es coja}. 1)..h ADJECTIUS: 1)..h..i No dóna nova informació = dinamisme negatiu 1)..h..ii Posició: anteposats (o epítet), o bé, posposats (o especificatius) 1)..i ARTICLES: 1)..i..i No dóna nova informació = dinamisme negatiu 1)..i..ii Aparició/No aparició (to simbòlic) 1)..i..iii Definits (precisió)/Indefinits (imprecisió) 1)..j VERBS I ADVERBIS: 1)..j..i Dóna nova informació = dinamisme positiu 1)..j..ii Mode: indicatiu/subjuntiu 1)..j..iii Temps (afecta a la pragmàtica) 1)..j..iv Aspecte 1)..j..v Persona (afecta a la pragmàtica) 1)..j..vi Veu: passiva/activa 1)..j..vii Perífrasis verbals FIGURES: a..vii ALTERACIÓN DE LA PERSONA DEL VERB21 a..viii ÚS DE VERBS INTRANSITIUS COM TRANSITIUS22 a..ix ÚS DE L’ADJECTIU PER ADVERBI23 a..x METÀBASI o HIPÒTASI: emprar una paraula com si fóra d’una altra categoria24 a..xi CREACIÓ D’ADVERBIS EN –MENT a..xii ALTERACIONS EN LA DERIVACIÓ I LA COMPOSICIÓ25 Sintaxi Distinció entre: parataxi (juxtaposada o coordinades) i hipotaxi (subordinades) a. PARATAXI/HIPOTAXI: a..i Juxtaposada o coordinada/subordinades a..ii Preferible en la sintaxi emotiva/no apropiada per a emoció b. SINTAXI COMPLICADA: requereix més atenció i retardar la lectura. “COMO SE COMENTA UN POEMA” Lujan Atienza PAGE 14 21 Per exemple, usar la 2a persona en lloc de la lògica tercera per a concordat amb el referent de la metàfora. 22 Per exemple, porque no sólo el viento las cae. 23 La canilla periódica gotea = gotea periódicament 24 Tan escala 25 trasamor, mañanamos... .o..5..4 Digressió (abús del parèntesi) .o..6 Per substitució (té una dimensió en la pragmàtica): .o..6..1 Al·lusió (o senyal) .o..6..2 Perífrasi (intertextualitat al·ludint a una referència literària) .o..6..3 Concessió (Concedir alguna cosa al teu contrari per a preparar un atac més enèrgic, una forma d’ironia)42 .o..6..4 Sustentació (crear expectatives i acabar dient el contrari) .o..6..5 Licència (dirigir-se a l’auditori amb llibertat excessiva) .o..6..6 Personificació .o..6..7 Apòstrof 43 .o..6..8 Interrogació retòrica; però amb resposta està: .o..6..8..a comunicació o dubitatio: es dirigeix a l’auditori per demanar consell; .o..6..8..b subjectio: llança la pregunta a l’auditori i contesta ell mateix; .o..6..8..c ratiocinatio: el poeta es pregunta i es respon a si mateixa). .o..6..9 Exclamacions (destaca la sentència conclusiva i si clausura el poema = epifonema) .r EMPARELLAMENTS O COUPLING: Les paraules equivalents per el significat o el so ocupen posicions sintàctiques equivalents.44 .s PARALEL·LISMES, CORRELACIONS: Per a descriure una realitat complexa, fem ús de pluralitat de conjunts semblants. .s..i Paratàctic (o no progressiu): A1 A2 A3 (1a estrofa) B1 B2 B3 (2a C1 C2 C3 estrofa) A1 Jardí tancat, inundació d’olors fan paral·lelismes d’A A2 font segellada, cristal·lina i pura i no hi ha A3 inexpugnable torre, on segura progressió [...] B1 intactes guardes les teues flors belles C1 B2 mates la set, desterres la [...] C2 B3 ostentes majestat, i [...] altura C3 [...] .s..ii Hipotàctic (o progressiu): A1 B1 C1 F 0E 0 TEMA 1 A2 B2 C2 F 0E 0 TEMA 2 A3 B3 C3 F 0E 0 TEMA 3 “COMO SE COMENTA UN POEMA” Lujan Atienza PAGE 14 42 Confese que ets valent/que [...] parteixes (caps?) 43 Oh Teresa! 44 Rei dels homes, senyor dels trists (N+SP, N+SP; Rei = senyor) A1 Torneu, aus, B1 torneu al vostre cant C1 A2 seguiu, orbes, B2 seguiu el moviment C2 A3 creixeu, flors, B3 creixeu al bla moviment C3 [...] .t QUIASME: Paral·lelisme invertit .u ANTÍTESI: oposició de dos elements o més que ocupen posicions equivalents45 (no retruècan F 0E 0 no repeteix paraules) 3) Nivell fònic FIGURES: 1)..k EL SO DE LA POESIA 1)..l Onomatopeia i el simbolisme fònic 1)..m Al·literació (repetició d’un so al llarg d’un vers o tot el poema) 1)..n Harmonia vocàlica (col·locació eufònica de les vocals del vers o la relació amb el seu significat) 1)..o Entonació (distribució dels grups melòdics, moments d’altura, amb una exclamació o interrogació, per exemple; i moments de cadència) 1)..p Hipograma o lexema clau del paragrama: IGNeo docto, palACIO = IGNACIO 1)..q MÈTRICA 1)..h..iii Mètrica regular 1)..h..iii..1 Versos PEL NOMBRE DE SÍL·LABES 1.Metaplasmos (alteren el cos fònic per necessitats de mètrica) ADDICIÓ Pròtasi: addició d’un so al principi de la paraula Epèntesi: addició d’un so al mig de la paraula Paràgoge: addició d’un so al final de la paraula SUPRESSIÓ Afèresi: supressió d’un so al principi de la paraula Síncopa: supressió d’un so al mig de la paraula Apòcope: supressió d’un so al final de la paraula ALTERACIÓ DE L’ORDRE Metàtesi (ganivet > gavinet) Desplaçament del l’accent (bòria > boira) 2.Sinalefa (tendència natural) “COMO SE COMENTA UN POEMA” Lujan Atienza PAGE 14 45 Que la vida es prenga la pena de matar-me/ ja que jo no em prenc la pena de viure = matar-me i viure ocupen posicions equivalents, però són contràries. 3.Hiat (o dialefa) 4.Sinèresi (unió en un diftong de vocals que no el formen) 5.Dièresi (pronunciació en hiat dues vocals que formen un diftong) PELS ACCENTS Igualtat de síl·labes i accents (produeix monotonia) Accents rítmics (cauen en la mateixa síl·laba que l’accent principal, que és l’últim vers = axís rítmic) Accents extrarrítmics (no cauen en la mateixa síl·laba que l’accent principal, que és l’últim vers) Accents antirrítmics (cauen en la síl·laba contigua altra que té accent rítmic)46 PER LES PAUSES Pausa versal (obligatòria, al final de cada vers) Pauses internes (articulen interiorment el vers) Cesura (apareixen els versos compostos, els divideixen en dos hemistiquis, no és tan marcat com la pausa versal) 1)..h..iii..2 L’estrofa POEMES ESTRÒFICS (repeteixen una mateixa estructura) POEMES NO ESTRÒFICS (sèrie indeterminada de versos) LONGITUD (poden tindre diferent longitud, per contrarestar la monotonia) 1)..h..iv Entre la mètrica regular i el vers lliure: sèries sense rima que combinen versos de distinta mesura, però d’una proporció quantitativa regular. 1)..h..v El vers lliure 1)..h..v..1 Versificació lliure de clàusules (es repeteix un clàusula al llarg del poema) 1)..h..v..2 Vers lliure mètric (en lloc de la repetició d’una clàusula, tenim repetició del mateix període, per exemple, pentasíl·lab, heptasíl·lab, octasíl·lab i eneasíl·lab) 1)..h..v..3 Vers lliure rimat 1)..h..v..4 Vers lliure de base tradicional 1)..h..vi El poema en prosa “COMO SE COMENTA UN POEMA” Lujan Atienza PAGE 14 46 F 0 E 0 Les naus pel seu mar, tu pel teu somni dificultat per a pronunciar