COMPARACIÓN MAISON CARÉE Y PARTENON, Apuntes de Historia del Arte

¡Descarga COMPARACIÓN MAISON CARÉE Y PARTENON y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! COMPARACIÓ MAISON CARÉE I PARTENÓ D’ATENES FITXA TÈCNICA Nom: Partenó Arquitecte: Ictinos i Cal·lícrates Cronologia: 447-432 a.C. Localització: Acròpolis d’Atenes (Grècia) Estil: Grec clàssic Materials utilitzats: Marbre del Pentèlic i fusta Sistema Constructiu: Arquitravat Dimensions: 69,5m x 31m Nom: Maison Carée Arquitecte: Desconegut Cronologia: 16 a.C. Localització: Nimes (França) Estil: Romà imperial Materials utilitzats: Pedra calcària blanca Sistema Constructiu: Arquitravat Dimensions: 28m x 14m CONTEXT HISTÒRIC Mentre que la civilització grega va néixer a les costes de la península balcànica i a les illes del mar Egeu arran del segle XII aC. I es va estendre per una bona part del litoral mediterrani, la civilització romana va aparèixer en 753 aC quan diverses tribus llatines dedicades a pasturar i a l'agricultura es van agrupar a la riba del riu Tiber. Una zona que les facilitava l'accés a aigua i on es va fundar la ciutat de Roma quan encara existia l'Antiga Grècia. Concretament, quan es va fundar Roma, la ciutat d'Atenes estava en el seu màxim esplendor. Principalment, els grecs es van organitzar en el que ells van denominar "polis" que eren ciutats independents des de punts de vista econòmics, polítics i militars. Però aquestes "polis" compartien estrets llassos culturals, lingüístics i artístics que permetia que el conjunt del territori grec fos batejat com l'Hèl·lade. La ciutat més destacada de l'Antiga Grècia és sense cap dubte Atenes, la seva importància recau en la invenció de la democràcia imposada en la mateixa ciutat a partir del segle V aC. Un altre fet a destacar sobre Grècia va ser la invenció de la filosofia que més endavant donaria lloc al sorgiment de les ciències que coneixem actualment. Seguidament, el teatre també va destacar en l'Antiga Grècia sobretot les comèdies i tragèdies que permetien representar els sentiments humans sortint-se del cànon de bellesa imposat per la societat grega. Grècia també formarà el seu imperi quan Alexandre magne arriba al poder i estableix una expansió del territori grec cap a orient, Àsia i part del nord d'Àfrica. Finalment, igual que els romans els grecs també van sofrir diverses guerres entre elles les guerres mèdiques Que van donar lloc a l'etapa clàssica la qual va suposar l'auge artístic de l'Antiga Grècia. I la guerra del Peloponès. D'altra banda, els romans compartien un sentiment d'expansió i conquesta. Per a entendre aquest concepte, s'ha de dividir la civilització romana en 3 parts segons el seu tipus de govern. En primer lloc, durant la Fundació de la ciutat de Roma es va establir una monarquia on el territori és governat per un rei i l'economia se sustentava a base de l'agricultura i la ramaderia. Després d'això, en el 509 Abans de Crist es produeix l'expulsió de la figura del Rei i s'estableix una república. On el poble és dirigit pel Senat. En aquesta època destaca l'expansió territorial dels romans a partir de saquejos i conquestes que anaven acompanyades amb la romanització la qual es caracteritzava per imposar la cultura, els costums i la llengua romana en el territori submís. Aquest fet va generar grans desigualtats socials que van produir diverses guerres civils. Per a acabar, la gran expansió de Roma fa que s'acabi convertint en un imperi entre els segles primer, segon i tercer després de Crist. Durant aquest període, Roma es troba al punt més alt. però a causa de grans factors l'imperi romà acaba en el 476 dC. La decoració escultòrica, obra de FÍDIES, ocupava els frontons, en els quals es representaven diversos episodis de la vida de la deessa Atena, com el seu naixement i la lluita amb Posidó per la possessió d’Atenes. A les mètopes que decoraven el fris exterior s’hi representaven les quatre lluites mitològiques (centauromàquia, la guerra de Troia, l’amazonomàquia i la gigantomàquia). El fris que envoltava la cel·la estava esculpit amb la processó de les Grans Panatenees, celebració en honor de la deessa Atena que es feia cada quatre anys. A l’interior de la naos s’hi guardava la monumental escultura criselefantina, no conservada, de la deessa Atena Pàrtenos, feta també per Fídies. El Partenó és el millor exemple de la recerca, a través de les matemàtiques, de la perfecció i l’harmonia. En aquest sentit, destaquen les correccions òptiques utilitzades pels arquitectes amb la finalitat d’aconseguir la perfecció visual de la línia recta. FUNCIÓ CONTIGUNT I SIGNIFICAT (MAISON CARÉE) El temple anomenat avui la Maison Carrée va ser construït per ordre del governador Agripa – encarregat d’organitzar la infraestructura pública de la Gàl·lia – en honor de l’emperador Octavi August i la seva família. No obstant això, estava dedicat als déus de Roma i a Gai i Luci Cèsar, néts de l’emperador i fills de la seva filla Júlia i del mateix Agripa. Durant l’època d’August es van construir una gran quantitat de monuments públics i commemoratius: aqüeductes, arcs de triomf, amfiteatres, temples, etc., seguint una política d’unificació de l’Imperi mitjançant la romanització dels edificis públics. MODELS I INFLUÈNCIES PARTENÓ: És una síntesi entre la tradició dòrica (robusta, austera i monumental) i la novetat jònica (més esvelta, decorada i reduïda) que agafà l’ésser humà com a mesura en la recerca de l’harmonia constructiva. Referents són els grans temples de la Magna Grècia (sud d’Itàlia i Sicília). El Partenó es considera la culminació de la perfecció arquitectònica grega i exemple de refinament i esveltesa, i un model de síntesi absoluta entre arquitectura i escultura, com hem vist a l’analitzar els seus marbres. La distribució interior de la cel·la es també una important evolució en el desenvolupament d’aquest espai sagrat. MAISON CARÉE: Els temples romans van seguir els elements tradicionals de l’arquitectura religiosa grega –planta rectangular, ordres clàssics, sistema constructiu arquitravat-, que van fusionar amb les innovacions arquitectòniques etrusques –podi elevat. Pel que fa a la decoració –escassament conservada-, destaca la profusa ornamentació floral del fris conservat, que recorda els motius que poc després es van utilitzar per decorar l’Ara Pacis (13-9 a.C.) , a Roma. Les extraordinàries possibilitats arquitectòniques i estètiques que es deriven de la utilització depurada de l’ordre corinti i la importància atorgada al pòrtic del temple romà de la Maison Carrée van tenir una influència important durant el Renaixement i, sobretot, en la construcció dels temples neoclàssics, com l’església de La Madelaine a París.