Habilidades Sociales: Influencia y formación de impresiones en otros - Prof. Pestana, Apuntes de Psicología Social

¡Descarga Habilidades Sociales: Influencia y formación de impresiones en otros - Prof. Pestana y más Apuntes en PDF de Psicología Social solo en Docsity! TEMA 4: Habilitats socials, empa/a i formació d'impressions. Quan hagi completat aquest tema vostè serà capaç de: 1. Influir en el comportament dels altres per contribuir positivament a la millora de les relacions interpersonals. 2. Identificar els tres patrons de conducta passiva, agressiva i assertiva en el comportament propi i aliè. 3. Conèixer i desplegar les tècniques assertives més idònies en qualsevol context interpersonal. 4. Adaptar-se a situacions i persones en contextos d'aprenentatge i professionals. 5. Prendre consciència i comunicar amb eficàcia i eficiència la pròpia impressió davant les altres persones. • Influr en el comportament dels altres per millorar les relacions interpesonals. • Patrons de conducta assertiva, agresiva i assertiva en el comportament propi i alié. • Téctinques assertives molt idonies en qualsevol context interpesonal. • Adaptacio de contextos d’apranentage professionals. • La propia impressio davant les altres. COMUNICACIÓ NO INTENCIONAL • Importància de Canals verbals i no verbals (aquests,en l’emoció). • La confiança en el contacte i el tracte físic com a indicador de intimitat o estatus. • Les respostes veladas com a indicadors d’atenció a l’altre persona. -Somriure, assentir, interjeccions. COMUNICACIÓ VERBAL • Expressions simples i directes • Metàfores originals contextos senzills . • Característques paralingüís8ques (acompañen al contngut). Importants: – To (agut: nervis) – Velocitat (normal: més persuasiu) – Intensitat (+ volum: expressió d’ira) – Pauses (més entitat) ACTIVITATS SEGONS ESPAIS PERSONALS COMUNICACIÓ NO VERBAL, CONTANCTE VISUAL • Sol interpretar--‐se positivament – De bon grat – Bons sen8ments • Una mirada fixa… signe d’ira o hostilitat. COMUNICACIÓ NO VERBAL.LLENGUATJE CORPORAL • Postura moviments • Emocions • Estats d’anim • Trets aparents • Auto i hetero coneixement. • Signes Moviments amb significat en una cultura. Comunicació no verbal. Contacte físic • Si es considera adient – Reaccions positives – Importància en l’àmbit terapèutic • Encaixada de mans – Duració, Subjecció, Força, Vigor... – Relació directa i positiva amb obertura a l’experiència i extraversió. Comunicació no verbal. L’engany • Indicadors – Tensió als llavis, parpelleig, contacte visual, moviments (rigidesa) – Tensió en la veu Parla accelaerada, to més agut. Dubtes en el discurs; continguts col.laterals. Negar equivcacions. Tractar de no indtroduir canvis en el seu discurs. • Detecció – Fixar--‐se manca de control cos, canal vocal-facial. Raonament perfièric. Impressions. Estudis clàssics Variable càlid–fred (S.Asch,H.H.Kelley) – Intel·∙ligent,ambhabilitats,treballadora,afectuosa/ freda,decidida,pràctica,ambseny – Impressions més favorables de i més interacció amb la persona “afectuosa” – Centralitat del avariable. Impressions. Estudis clàssics • Efecte Pygmalió (relació mestre- alumne) – Expectatives rendiment – La profecía autocumplida: ambient més cordial, retroalimentació més detallada i curosa, es donen més informacions i els estudiants tenen més oportunitats de mostrar els seus resultats. Impressions. Autopresentació ESTRATEGIES – Intimidació • Fer ús d’amenaces i la por -La manca de conflicte pot derivar en apatia. - Sense conflicte es poc probable que les persones s’enfrontin i resolguin els seus problemes. • Escalada de conflictes -Ascendeixen en espiral: Una agressió obté reciprocitat...I quelcom mes. -Es fan col·lisions com a accions amenaçadores. DILEMES SOCIALS :LA TRAGEDIA DELS CONSUMS • “Comuns”: Qualsevol recurs compartit. Els individus consumeixen mes del que comparteixen, la qual cosa afecta a tothom i deriva en col·lapse (Tragèdia final). • Solucions • Regulació: Desenvolupar normes prescriptives orientades envers al be comú • Fer mes petit el grup: Afavorir una major identificació amb l’èxit del conjunt; a més identitat mes cooperació. • Augmentar la comunicació. • Canviar el beneficis: Que cooperar sigui mes gratificant que l’explotació. Competir: Origina conflictes quan: • Hi ha la percepció de que els recursos son limitats i estan disponibles (guanys d’uns pèrdua dels altres). Teoria realista del conflicte. • Un exogrup sobresurt com a competidor potencial. • Hi ha l’anhel d’una identitat social positiva( voler destacar). • Apareix privació alternativa com a resultat de la comparació social. • Privació relativa egoista: “ sóc inferior als demés que estan millor que no pas jo/ tenen alguna cosa millor qualitat” • Privació relativa frenatal: Dinre de nosaltres hi ha alguns que estan millors...Conflicte intergrupal. • Percepció d’injusticia o inquitat: contribueixo més i em beneficio menys (Explotació). • Els explotats poden tendir a exigir compensacions, fustigar,avergonyir i fer trampes als explotadors. Com nodreicen els conflictes en les interpretacions errònies? • Pensament grupal: biaix envers l’endogrup ( mora i fort) en detriment de l’exogrup ( dolent i feble)- imatge en mirall. • Raonament simplisistes segons els quals un grup: • Percep les seves metes com a supremament importants. • Està orgullós de l’endogrup( no podem fer-ho malament), descualifica a léscogrup. • Es pensa com a víctima. • Raonaments simplisistes segons els quals un grup: • Polarització i compromís: Exacerba patriotisme, solidaritat i lleialtat envers les necessitats del grup. • Elogia els sacrificis, no escolta les crítiques. • Concep la situació com “líder maligne-bones persones”. • Defensa arguments i accions de l’endogrup besants en fets, els de l’exogrup en creences. Autoatribució externa, Heteroatribució interna. • La “solució final”: eliminar a l’exogrup. • El desinterès moral progressa envers l’exclusió moral. Indiferencia davant del patiment de l’exogrup. • El poder fa que un grup vulgui assolir els seus objectius sense represàlies. Com assolir la pau? Les 4 “Cs” • Contacte • Generar atracció. • Proximitat en una situació en què no es competeix. • Igualtat de posicions • Cooperació Afavorir la cohesió -“Crear” enemic extern percebut com a amenaça. - Estenre la precepció dels canvis com a inevitables - Promoure normes socials (prescriptives) de cooperació per part de les institucions responsables. - Fomentar metes supra-ordinàries que canviïn les fronteres endogrupals. - Fer que la col.laboració esdevingui en èxits i desferse d’esteriotips: cada part te valor i compta ! • Conciliació GRIT (Graduated and Reciprocated initiatives)in Tension reduction: Osgood,1962,1980) -Iniciar petites accions que anunci l’intent d’apaivagar el conflicte. -Dur a terme-de manera verificable -les accions conciliadores. - Esperar correspondència coluntária de l’adversari. -Fer que si hi ha riscos, no representin cap perill de seguretat(mantenir la capacitar de represaliar a l’oponent). • Comunicació -Negociar. -Fer mediació. -Arbritar. Com barallar-se constructivament Conductes de gestió del conflicte (Van de Vliert ¡ Euwema, 1994) LL, Cooperació — No confrontació Negociació - SOLUCIÓ DE ACOMODACIO PROBLEMES E) Competició LLUITA LLUITA INDIRECTA DIRECTA  Conductes de gestió del conflicte *Evitació —Postergar el conflicte. Es redueixen esforcos *+Acomodació Servilisme. Cedir emmotllar-se a Poponent *Compromís —És polémic. S'han de fer concessions mútues Efectivita eSolució de problemes Satisfer a totes dues parts, expandint “el pastís”, reduint costs o desenvolupant noves opcions eLluita indirecta —Resisténcia, negativisme, no- complaenca, prolongar discussions eLluita directa —Reduir aspiracions i/o augmentar concessions de Poponent t d'estils i conductes > 008 Evitación — Conflictos relacionales. Servilismo Cuando se necesita tiempo de reflexión. Cuando el no acuerdo inmediato es menos costoso que el acuerdo. Conflictos con intensidad elevada (escalados). Compromiso Dominación — Surgen problemas morales o de equidad. — Ayudar a salvar la imagen del adversario. — Negociaciones sin potencial integrativo. — Situaciones de interdependencia negativa. — Las partes tienen un poder semejante. — Se requiere una decisión rápida. (Lluita) — Los adversarios tienen dificultades para tomar decisiones o llegar Integración (Solució de problemes) a acuerdos por falta de preparación. Temas complejos e importantes para las partes. Disponibilidad temporal. Negociaciones con potencial integrativo. Conflictos escalados. Es necesaria la implicación de todas las partes en el acuerdo final.