¡Descarga Comunicación y relaciones interpersonales - PAC 3 y más Ejercicios en PDF de Comunicación solo en Docsity! PAC 3 – Comunicar és més que transmetre missatges Eider Ramírez Cuesta 1. Com bé indica el títol de la PAC, comunicar és més que transmetre missatges entre emissor i receptor, la clau de la comunicació és com construim les relacions. A continuació, posaré alguns exemples d’autors que confirmen aquesta afirmació. Per una part, tenim a Paul Watzlawick amb la seva teoria de la comunicació humana basada en interpretar la comunicació com a interacció i la interacció com a sistema. Segons aquesta teoria, és impossible no comunicar, ja que no existeix la no conducta. Un exemple podria ser: quan estàs esperant per a entrar a fer un examen i estàs repasant dels apunts, pots no estar dient res, però no pares de moure les cames. Això comunicaria que estàs nerviosa. Segons aquest autor, existeix un doble nivell comunicatiu, el contingut i el relacional. Un forma part del què estem dient i l’altra a qui i com ens dirigim a aquesta persona. Un exemple podria ser el que es coneix com a relació sana i el que es coneix com a relació “tòxica”. La primera pràcticament no qüestiona com es diuen les coses, sinó el que estan dient. Mentre que la segona, cuestiona molt com diuen les coses i no fa cas del que s’està dient. Un altre aspecte important, és la interpretació subjectiva que les persones fan de la interacció social, corrent de Blumer. Les persones no ens limitem a reaccionar davant les coses, sinó que reaccionem basant-nos en el significat que li donem a la interacció amb els altres. Aquesta interacció social implica la capacitat de posar-nos en el lloc de les persones amb les que interactuem, anticipant les seves reaccions. Un exemple podria ser: no saps com explicar-li al teu pare que t’han posat una multa del cotxe perquè anticipes la seva reacció i saps que s’enfadarà amb tu, segurament perquè en alguna situació semblant ha reaccionat d’aquesta manera. Després tenim a Goffman, qui explica que les persones ens posem una màscara i actuem depenent del rol que exercim segons amb qui interactuem. Actuar com els altres esperen que ho fem, encara que tinguem intencions ocultes, permet sentir que controlem la situació . Quan la conducta pròpia de la regió no visible es torna visible, es dóna una situació vergonyosa per a nosaltres ja que va en contra de les expectatives que es té de nosaltres i del que per norma és l’adequat, llavors, es qüestiona la nostra identitat i el rol que exercim. Un exemple fàcil és com actuem davant del nostre cap del treball i com actuem amb la nostra família. Possiblement si el nostre cap ens enxampes fent alguna cosa poc professional per part nostra, ja que estem parlant potser, amb algú de confiança, passariem vergonya per no complir les seves expectatives. PAC 3 – Comunicar és més que transmetre missatges Eider Ramírez Cuesta Mentre que Garfinkel estudia els mètodes (sentit comú), que les persones utilitzem per viure en societat satisfactòriament. Segons la seva teoria, tenim assimilat un sentit comú (generalment inconscient) que fa funcionar l’ordre social a la interacció,quan no fem servir adequadament aquest sentit comú, la realitat compartida perd sentit. Un exemple seria quan tens un malentès en una persona perquè li has dit alguna cosa i aquesta s’ho a pres malament ja que no ha interpretat el que li has dit en el sentit i la intenció que tu pretenies. Aquests només són uns pocs exemples dels factors que intervenen en un procés comunicatiu que, com podem comprovar en la nostra vida quotidiana, té una gran diversitat. 2. La experiència que he tingut realitzant els treballs d’aquesta assignatura ha estat positiva, inclús, de forma excepcional, considero que han destacat el treball en parella i en grup, ja que hi ha hagut una bona relació i comunicació. Considero que un aspecte clau en els treballs en grup són els rituals, molt nombrats per Goffman. En les interaccions socials quotidianes ens juguem mantenir una imatge (normalment positiva) de qui i com som. Si ens comportem de la forma que implícitament no toca, com en el nostre cas, podria ser, no ser responsables en la nostra tasca dins del grup de treball, la lògica de Goffman ens diu que és molt probable que aquells amb qui estem pensin que no som com diem que som. Realitzar el paper que «toca» en un moment donat, forma part d’una trobada social, és una part fonamental en la definició del significat de la situació i del significat de qui som nosaltres en aquella situació. REFERÈNCIES Antaki, Charles; Díaz Martínez A. (2001). Anàlisi de la conversa i processos socials. Material didàctic. Editorial UOC. Blumer, Herbert (1982 [1969]). El interaccionismo simbólico: perspectiva y método. Barcelona: Hora. Capítol 3 (pp. 59-67)
