Conducta sexual i parental, Apuntes de Psicología Fisiológica

¡Descarga Conducta sexual i parental y más Apuntes en PDF de Psicología Fisiológica solo en Docsity! TEMA 4. CONDUCTA SEXUAL I PARENTAL 1. Efectes Organitzadors i Activadors de les hormones sexuals 1.1. Hormones sexuals A continuació farem una detallada classificació de les hormones sexuals esteroides. CATEGORIA PRINCIPAL HORMONA EN HUMANS (lloc) ALGUNS EFECTES PRINCIPALS Andrògens Testosterona (testicles) Dihidrotestosterona Androtenediona (glàndula suprarrenal) Desenvolupament del sistema de Wolff; producció d’espermatozoides, creixement del pèl facial, púbic i axil·lar; desenvolupament muscular; creixement de la laringe; inhibició del creixement ossi; impuls sexual en homes Maduració dels genitals masculins extens En dones, creixement del pèl púbic i axil·lar Estrògens Estradiol (ovaris) Maduració dels genials femenins; creixement dels pits, alteracions en els dipòsits adiposos; creixement de la mucosa uterina; inhibició del creixement ossi; impuls sexual en dones. Gestàgens Progesterona (ovaris) Manteniment de la mucosa uterina Hormones Hipotalàmiques Hormona alliberadors de gonadotropines (Hipotàlem) Secreció de gonadotropines Gonadotropines Hormona folícle-estimulant (adenohipòfisi) Hormona luteïnitzant (adenohipòfisi) Desenvolupament del folícle ovàric Ovulació; desenvo-lupament del cos luti Altres hormones Prolactina (adenohipòfisi) Oxyitocina (neurohipòfisi) Producció de la llet; període refractari masculí Excrecció de llet; orgasme La testosterona i els seus derivats Gràcies a la Testoserona podem obtenir diferents hormones sexuals. La Testosterona en si mateix ja és una hormona sexual que pertany als andrògens; ara bé, combinada amb certs enzims, es capaç de donar lloc a altres hormones. Aquest és el cas de la Dihidrotestosterona i l’Estradiol. La primera hormona es forma gràcies a la l’acció de l’enzim 5α-reductsa sobre la testosterona mitjançant el procés de reducció; aquesta hormona forma part dels andrògens. Per altra banda, el procés d’aromatització es dóna gràcies a que diferents enzims ovàrics, en aquest cas l’aromatasa, converteixen la testosterona produïda en els ovaris en estradiol, que és un estrogen. 1.2. Efectes organitzadors de les hormones S’ha vist que si, el cervell d’una persona en el període prenatal no es exposat a andrògens, aquesta presentarà conductes sexuals femenines en l’etapa adulta, sempre i quant, en aquesta segona etapa se segreguin estradiol i progesterona. Ara bé, si durant la fase prenatal la persona veu exposat el seu cervell a andrògens, es donen dos fenòmens diferents: la desfeminització conductual i la masculinització conductal. La desfeminització conductal es refereix als efectes organitzadors dels andrògens que no permeten que la persona, o animal en general, mostri una conducta sexual femenina en l’etapa adulta. Aquest efecte s’aconsegueix suprimint el desenvolupament dels circuits neurals que controlen la conducta neural que controlen la conducta de la femella. Per altra banda, la masculinització conductual fa referència a l’efecte organitzador dels andrògens que permeten que la persona mostri en l’etapa adulta la conducta sexual masculina. Aquest efectes s’aconsegueix estimulant el desenvolupament dels circuits neurals que controlen la conducta sexual masculina. 1.2.1. Efectes organitzadors: Dimorfisme Sexual El dimorfisme sexual respon a la diferenciació sexual en la qual els individus desenvolupen una conducta i un cos masculí o femení. En els mamífers el procés comença abans del naixement i continua fins l’edat adulta. Entre totes aquestes característiques que permeten establir una diferencia clara entre mascles i femelles, trobem diferencies en els cromosomes sexuals, en els òrgans reproductors, en el tamany corporal, etc. En dones, una anomalia cromosòmica indica que els òrgans sexuals femenins no són necessaris per al desenvolupament del sistema de Müller. Aquest fet dóna lloc al anomenat síndrome de Turner. Les dones que pateixen aquest síndrome tant sols tenen un cromosoma sexual: un cromosoma X. En general, la majoria de casos el cromosoma X existent prové de la mare, el que significa que la causa del trastorn es deu a un espermatozoide defectuós. A causa de l’absència del cromosoma Y, els testicles no es desenvolupen. A més a més, degut a la necessitat de dos cromosomes X per a produir ovaris, aquests tampoc es desenvolupen. Tot i no tenir gònades, les persones amb síndrome de Turner es desenvolupen com a dones, amb òrgans sexuals interns femenins normals i genitals externs, el que prova que els fetus no necessiten dels ovaris o les hormones que produeixen aquests per a desenvolupar-se com a femelles. Ara bé, és evident que no poden tenir fills a causa de la absència d’ovaris i la conseqüent no producció d’òvuls. També trobem una patologia congènita que es caracteritza pel fet que les glàndules suprarenals secreten quantitats anormalment altes d’andrògens, en lloc de secretar corticosteroides. Rep el nom d’Hiperplàsia adrenal congènita. Es pot donar tant en XY i XX, i en el primer cas generen una pubertat precoç i en el cas d’XX provoca una disrupció del desenvolupament normal dels genitals. Tenen ovaris, però també penis i escrot. Una altra patologia, és l’anomenada alteració en la 5-alfa-reductasa. En els subjectes XY es pot trobar una mutació genètica que altera la 5-alfa-reductasa, i que impedeix, per tant, la conversió de testosterona en DHT. L es gònades masculines i els òrgans sexuals interns es desenvolupen de manera normal, però l’absència de DHT fa que la masculinització dels òrgans sexuals externs sigui mínima, i aquests subjectes presenten un penis amb forma de clítoris i plecs genitals amb forma de llavis vaginals. 1.2.3. Efectes organitzadors: dimorfisme sexual cerebral El cervell humà és un òrgan sexualment dimorf. Aquest fet es creu que es el resultat de la exposició diferencial als andrògens (Estradiol) prenatals i durant el període primerenc postnatal. I com és evident, també es poden donar canvis addicionals durant la pubertat, que és quan es produeix una segona gran alliberació d’andrògen. Les diferencies poden ser, fins i tot, a causa del diferent ambient social entre mascles i femelles. L’alliberació d’esteroides testiculars que masculitzen els genitals també masculitzen el cervell en desenvolupament i, per tant, alteren permanentment la conducta. Alguns d’aquests canvis que s’han observat en diferents estudis són que els hemisferis del cervell d’una dona semblen compartir les funcions cerebrals en major mesura que els del cervell d’un mascle. També s’ha vist que el cervell d’un mascle és més gran que el d’una femella, probablement això es degut a que el cos dels mascle es proporcionalment més gran que el de les femelles. Alguns estudis amb animals de laboratori han mostrat que l’estrés prenatal redueix el tamany del nucli sexualment dimorf de l’Àrea Preòptica, que normalment és major en femelles i que juga un paper important en la conducta sexual del mascle. També s’ha vist que si s’administrava andrògens en rates mascles adultes castrades perinatalment, mostraven una conducta sexual de femella. I si, en canvi, s’administren andrògens a rates femelles adultes que han estat androgeneitzades perinatalment, aquestes mostren una conducta sexual de mascle. Altres estudis, realitzats per Blanchard i els seus col·laboradors conclouen que les probabilitats que un noi sigui homosexual augmenten aproximadament un 3.3% per cada germà gran. Els autors suggereixen que quan les mares estan exposades a varis fetus masculins, el seu sistema immunitari es torna insensible a proteïnes que només poseeixen els varons. Com a resultat, el sistema immunitari de la mare pot afectar els desenvolupament cerebral prenatal de posteriors fetus masculins. Tot i així, la majoria d’homes amb germans grans són heterosexuals, per tant, tot que aquesta hipòtesis fos correcta, sembla ser que només algunes dones es sensibilitzen a aquesta proteïna. En quant al volum cerebral, trobem que els homes tenen més gran que les dones: el nucli del llit de l’estria terminal, el segon i tercer nuclis intersticials de l’Hipotàlem anterior, el nucli sexualment dimorf de l’àrea preòptica i el nucli d’onuf a la medul·la espinal. Per altra banda, les dones tenen més gran que els mascles: la comissura anterior, el cos callós i la massa intermèdia del Talem. També s’observa una major asimetria del Pla temporal en homes. En animals s’ha vist que, en quant a volum, els macles tenen més gran que les femelles: el bulb olfactori accessori, el nucli del tracte olfactori, el nucli del llit de l’estria terminal, el nucli medial de l’amigdala, el nucli preòptic medial, el nucli sexualment dimorf de l’àrea preòptica, el nucli espinal del bulbcavernós, el nucli supraòptic, el nucli ventromedial, l’escorça visual i l’òrgan vomeronasal. En canvi, trobem que, en quant a volum, la femella té més gran que els mascles: el nucli periventricular anteroventral, el locus ceruli i el nucli paraestriat. 1.3. Efectes activadors En diferents moments de la vida d’un individu, sobretot en la pubertat, les hormones sexuals activen l’aparició de les característiques sexuals secundàries, la producció de gàmetes, l’aparició de conductes sexuals prèviament organitzades, etc. Cal dir que les hormones sexuals tindran efectes activadors diferents en ambdós sexes. Un exemple d’aquests efectes activadors, pot ser el següent: Les hormones activen la producció d’espermatozoides, possibilitant l’erecció i l’ejaculació i indueixen a l’ovulació de la dona. 1.3.1. Efectes activadors: maduració sexual Els caràcters sexuals primaris inclouen les gònades, els òrgans sexuals interns y els genitals externs. Aquests òrgans es troben presents en el moment del naixement. Els caràcters sexuals secundaris, tals com el creixement dels pits, l’eixamplament de les caderes, la barba o la veu greu, no apareixen fins a la pubertat. Durant la pubertat, les gònades són estimulades per produir les seves hormones, i aquestes hormones provoquen que la persona maduri sexualment. L’inici de la pubertat té lloc quan les cèl·lules de l’Hipotàlem segreguen gonadoliberines (GnRH), que estimulen en l’Adenohipòfisi la producció i alliberació de dues hormones gonadotròpiques, la homona fol·licle estimulant (HFE) i la hormona luteïnitzant (HL). Les hormones gonadotròpiques estimulen les gònades perquè produeixin les seves hormones, que són les responsables, en última instància, de la maduració sexual. En els homes, se segreguen gonadoliberines que estimulen l’Adenohipòfisi. Aquesta allibera gonadotropines que actuen sobre els testicles, fent que aquests produeixin: l’aturament del creixement esquelètic, el creixement de pèl axil·lar i púbic, el creixement del pèl facial, l’agreujament de la veu, l’alteració de la línia capil·lar, el desenvolupament muscular, la maduració dels genitals i l’impuls sexual. En el cas de les dones, se segreguen gonadoliberines que estimulen l’Adenohipòfisi. Aquesta allibera gonadotropines que actuen sobre els ovaris, fent que aquests produeixin: l’aturament del creixement esquelètic, el creixement de pèl axil·lar i púbic, la maduració dels genitals femenins, el creixement dels pits, l’alteració dels dipòsits de teixit adipós i el creixement de la mucosa uterina. 1.3.2. Efectes activadors, Maduració sexual i producció cíclica d’hormones sexuals (gàmetes) Dones Els cicles menstruals consisteixen en una seqüència d’esdeveniments controlats per les secrecions de l’Adenohipòfisi i els ovaris. El cicle comença quan l’Hipotàlem segrega gonadoliberines, encarregades de produir l’alliberació de gonadotropines a nivell de l’Adenohipòfisi. Aquesta allibera gonadotropines, principalment l’hormona fol·licle estimulant (HFE), que estimulen el creixement dels fol·licles ovàrics, que són petites esferes de cèl·lules epitelials que envolten cada òvul. Les dones normalment produeixen un fol·licle ovàric cada mes; si se’n produeixen dos i ambdós són fertilitzats,naixeran bessons dizigòtics. A mesura que els fol·licles ovàrics maduren, segreguen estradiol, que causa el creixement de la mucosa uterina, preparant-se per l’implantació de l’òvul en cas que sigui fertilitzat per un espermatozoide. La retroalimentació entre l’adenohipòfisi i els ovaris dels nivells d’estradiol acaba provocant en l’adenohipòfisi una massiva alliberació de l’hormona luteïnitzant. L’augment de l’HL produeix l’ovulació. El fol·licle ovàric es trenca, alliberant l’òvul. Sota la influència continuada de l’HL, el fol·licle ovàric obert es converteix en el cos luti, que produeix l’estradiol i la progesterona. Aquesta última hormona facilita l’embaràs, manté la mucosa de l’úter i inhibeix la producció d’altres fol·licles ovàrics. Mentre, l’òvul entra a una de les trompes de fal·lopi i comença el seu camí cap a l’úter. Si troba espermatozoides durant el seu viatge per la trompa de fal·lopi i és fertilitzat, comença a dividir-se, i varis dies després es fixa a la paret uterina. Si l’òvul no és fertilitzat o si es fertilitza massa tard com per desenvolupar-se lo suficient en el moment en el que arriba a l’úter, el cos luti deixarà de produir estradiol i progesterona, i llavors la mucosa de la paret uterina es despendrà. En aquest moment s’inicia la menstruació. Homes L’activació de l’Hipotàlem produeix l’alliberació de gonadoliberines, encarregades de produir l’alliberació de gonadotropines a nivell de l’Adenohipòfisi. Aquesta allibera gonadotropines, l’hormona fol·licle estimulant i l’hormona luteïnitzant, que produeixen la formació d’espermatozous i testosterona a partir de les cèl·lules seminíferes i les cèl·lules de Leidyg, respectivament. 1.3.3. Efectes activadors: Conducta sexual Homes La conducta sexual en mascles depèn de la testosterona, i com s’ha vist en varis estudis amb rates mascle, si se’ls castra, la seva activitat sexual acaba desapareixent. Per tant, la principal funció d’aquesta en humans i en la majoria de mamífers és l’augment de l’activitat sexual i, fins i tot, l’anticipació d’aquesta. A més a més, es la responsable de la producció d’espermatozoides. L’efecte Coolidge consisteix en aquell efecte restaurador que produeix presentar una nova parella sexual a un mascle que ha arribat a estar exhaust a causa de la seva activitat sexual amb femelles repetides. Unes altres hormones relacionades amb la conducta sexual dels macles són la oxitocina i la prolactina. Aquestes dues estan relacionades amb els mecanismes d’erecció i d’ejaculació, i amb sexualment dimorfa, el nucli espinal del bulb cavernós (NEB), tamany del qual està controlat pels andrògens als que ha estat exposat la rata en el moment de néixer. En rates, com a mínim una part de la masculinització d’aquest nucli es conseqüència de l’estimulació tàctil proporcionada per la mare a l’animal (efectes organitzadors indirectes). És a dir, els andrògens fan que l’orina de les cries mascle, resultin més atractives per les seves mares, la qual dedica més temps a llepar la regió anogenital d’aquests, el que afecta a la seva conducta adulta. Varis investigadors ban descobrir també que si les mares llepin els genitals de les cries mascle afecta també al desenvolupament de l’estructura del SN. De tal manera, que si els llepaven menys, hi havia una menor quantitat de neurones en el NEB. Per tant, tot i que els andrògens exerceixen efectes directes sobre la supervivència d’aquestes neurones motores, l’estimulació tàctil dispensada per la mare reforça aquests efectes. 3.2. Mecanismes Medul·lars (humans) 3.3. Mecanismes Cerebrals de la conducta Sexual Masculina En els animals de laboratori, els mecanismes cerebrals que controlen la conducta sexual masculina són diferents dels de la femenina. L’àrea preòptica medial és la regió prosencefàlica més crítica per al desenvolupament de la conducta sexual masculina. L’estimulació d’aquesta àrea provoca la copulació; la seva destrucció suprimeix de manera permanent aquesta conducta. El nucli sexualment dimorf, localitzat a l’àrea preòptica medial, es desenvolupa només si s’exposa a un animal als andrògens en una etapa inicial de la seva vida. Aquest nucli també es troba en humans. El tamany del nucli sexualment dimorf, es redueix amb l’estrès prenatal i correlaciona amb els nivells d’activitat sexual de l’animal; la seva destrucció altera aquesta activitat. Les neurones de l’àrea preòptica medial contenen receptors de testosterona. La copulació provoca un increment de l’activitat de les neurones en aquesta regió. L’implantació de testosterona directament en aquesta àrea reinstaura la conducta de copulació prèviament suprimida per la castració de l’animal adult. Les neurones de l’àrea preòptica medial formen part d’un circuit que inclou a les substàncies gris periacueductal, el nucli paragigantocel·lular del bulb i les neurones motores que controlen els reflexos genitals en la medul·la espinal. Les connexions del Nucli paragigantocel·lular amb al medul·la espinal són inhibitòries. En tests de preferència de lloc en la que es pretenia avaluar la motivació sexual en mascles, s’ha observat que les rates mascles amb lesions a l’APM prefereixen el lloc associat prèviament a la presència d’una femella receptiva, tot i no poder copular. Això ha portat a la conclusió de que l’APM no és una estructura essencial per a la motivació sexual. 3.4. Mecanismes Cerebrals de la Conducta Sexual Femenina La regió prosencefàlica més important per a la conducta sexual femenina és el nucli ventromedial de l’hipotàlem (NVH). La seva destrucció suprimeix la copulació, i la seva estimulació facilita aquesta conducta. Tant l’estradiol com la progesterona exerceixen els seus efectes facilitadors sobre la conducta sexual femenina en aquesta regió, i s’ha confirmat l’existència de receptors de progesterona i estradiol en aquesta conducta. L’efecte preparador de l’estradiol es produeix per un increment dels receptors de la progesterona en el NVH. Les neurones del’NVH sensibles als esteroides envien els seus axons a la substància gris periacueductal del mesencèfal; aquestes neurones, a través de les seves connexions amb la formació reticular del bulb, controlen les respostes específiques que constitueixen la conducta sexual femenina. 3.5. Estudis amb neuroimatges de la conducta sexual humana Àrees cerebrals activades durant l’arousal sexual en amdós sexes Com mostren les neuroimatges en ambdós sexes trobem una activació de les diverses àrees cerebrals en moments d’arousal sexual. Tot i això, podem destacar zones com l’estriada ventral on es veu una major activació per part del homes o la zona occipitotemporal, on s’observa una major activació en dones. Activació de l’amígdala i l’hipotàlem davant estímuls visuals eròtics Com mostra la neuroimatge, en aquest cas s’observa una notable major activació d’aquestes àrees en homes que en dones quan se’ls hi presenten estímuls visuals esròtics. Àrees cerebrals actives durant l’ejaculació masculina en humans Com mostra la neuroimatge, hi ha una activació neocortical exclusiva de l’hemisferi dret. A més a més, trobem una activació de l’àrea tegmental ventral, del camp tegmental central del mesencèfal, dels nuclis intralaminars talàmics, del nucli putamen i del cerebel. 4. Conducta parental La conducta parental té com a finalitat facilitar la supervivència de subjectes immadurs de la mateixa espècie, i per tant depèn del grau de maduresa que tinguin les cries en néixer. Aquest seguit de conductes paternals, i sovint únicament maternals, consisteixen en l’expressió d’una sèrie de patrons motors desplegats al final de la gestació i durant i després del part, que proveeixen d’alimentació,