Conferència Societat salut i benestar- Globalització 2015-2016, Apuntes de Psicología

¡Descarga Conferència Societat salut i benestar- Globalització 2015-2016 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! ! ! UB-Facultat de Psicologia Curs Societat Salut i Benestar ! ! Les dues cares de la globalització Dr. Jordi Colobrans !! Resum ! En aquesta intervenció plantejo dues interpretacions del fenomen de la globalització. La primera té a veure amb la globalització econòmica a la que ens tenen acostumats les narratives dels mitjans de comunicació mundials en l’espai mediàtic. En aquest sentit, quan parlen de globalització, parlen de la globalització d’un sistema econòmic y dels instruments institucionals y organitzatius que fan aquesta globalització possible en mans d’uns determinats líders i de les seves retòriques. En aquest context, quan parlem de la ‘crisi del sistema mundial’, parlem de la crisi d’aquest procés de globalització relacionat amb l’economia de mercat capitalista. Però la fallida d’aquesta globalització és només un instant d’un procés que té una escala temporal molt més gran. Aquesta serà la segona cara de la globalització. ! La segona es refereix a la globalització des de la perspectiva del procés civilitzador. En aquest sentit, la globalització, en el seu sentit ampli, és un procés de coordinació de forces i experiències a gran escala que semblen anar convergint cap a una civilització tecnològicament cada vegada més avançada i estructurada al voltant del que podria acabar sent un futur govern mundial. Fa uns anys aquests plantejaments semblaven de ciència ficció, però, en aquests moments sembla ser que s’està gestant una segona globalització de molta més envergadura i impacte que qüestiona l’equilibri i estructura de poders organitzats al voltant de la primera globalització. Des d’aquesta perspectiva, doncs, podríem interpretar l’actual crisi com una crisi sistèmica i, aquesta, com el conjunt de símptomes que revelen una transició de fase entre una civilització de grau 0 a una altre de grau 1. La civilització de grau 1, segons l’escala de Kardasev, és una civilització capaç de gestionar les energies a d’escala planetària. !! La globalització econòmica i els mitjans de comunicació ! En el sentit en que els mitjans de comunicació donen actualment al terme globalització, la història de la globalització és un fenomen que esdevé al món després de la II GM. Quan els economistes, polítics i els mitjans de comunicació parlen del ‘fenomen de la globalització’ estan parlant de la globalització de l’economia i de les institucions polítiques i militars que la recolzen. Aquesta globalització de l’economia ha estat possible gràcies a la revolució informàtica i, molt especialment, a la de les telecomunicacions partir del que a partir dels anys 80 es va anomenar la revolució informàtica. En aquest sentit, la globalització és una estratègia econòmica que l’economia de mercat capitalista ha impulsat per crear nous mercats, disminuir els costos de producció, incrementar la interdependència dels mercats i dinamitzar el cicle de producció i consum en nom del treball, la competitivitat, el benestar i la qualitat de vida ! Aquest nou cicle econòmic està recolzat per una sèrie d’institucions que tenen dimensió mundial, com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (FMI), i que inverteixen en el desenvolupament d’una sèrie de països que, fins llavors, eren considerats països del tercer món o països en vies de desenvolupament a canvi de comprometer-se a tornar aquest deute i els seus interessos. ! Aquesta globalització va ser inicialment impulsada per països rics com els USA, GB i altres estats-nació europeus que van guanyar la segona guerra mundial i van establir la socialdemocràcia i l’economia de mercat com a manera de fer predominant en el planeta. A partir dels anys 80 alguns països asiàtics anomenats emergents (els Dracs o Tigres Asiàtics) van començar a donar senyals d’una activitat econòmica inesperada. Postreriorment, el Japó, Alemania i, més recentment, països com Brasil i Sudàfrica s’han anat perfilant com a Pàgina ! de !1 5 nous protagonistes de l’economia globalitzada. Entre aquests destaca el cas excepcional de la Xina i, posteriorment de l’Índia. ! Per mantenir el lideratge, els USA van impulsar un model expansionista que, a darrera instància, es recolza en la potència de la seva industria militar i el conseqüent control geoestratègic del planeta aprofitant la de derrota d’Alemània i del Japo i, molt especialment, durant l’anomenada guerra freda i la influència d’una gran potència armamentística, la URSS i els països comunistes. L’estratègia nord-americana es va basar en el control de les fonts energètiques, la pressió política i econòmica sobre els països sota la influència del seu capital, la influència cultural a través del control dels mitjans de comunicació de masses, i en un instrument econòmic anomenat multinacionals. Tot això recolzat per un aparell ideològic basat en l’individualisme i l’home que es fa a sí mateix (self made man), el liberalisme econòmic, el model de democràcia americana, la cultura de l’èxit i l’American way of life que es difon a través de les indústries culturals majoritàries. ! Aquest procés de globalització, però, ha estat evolucionant fins a un punt crític pel que fa a la producció industrial, la intensificació de la pressió sobre el medi ambient i la pressió acumulada sobre el teixit social que ha donat lloc a una sèrie de crisis periòdiques en els darrers 50 anys. En aquests moments pensàvem que havíem sortit de la crisi del 2007 i, en canvi, sembla que estem entrant en una crisi encara més profunda que l’anterior. La del 2007 tenia com a protagonisme l’esclat de la bombolla immobiliària. La crisi del 2016 sembla que tindrà com a protagonista la bombolla del deute dels estats-nacions. Què passarà quan el mitjans de comunicació massius facin públic que els estats ni poden ni estan disposats a pagar el deute que tenen amb els seus inversors? Sembla que l’esclat de la bombolla del deute tindrà conseqüències decisives sobre la naturalesa del sistema econòmic mundial tal i com el coneixem en l’actualitat. No trigarem massa a veure- ho. ! En aquest sentit, les crisis periòdiques del sistema capitalista en el context de la globalització han estat sempre una crònica anunciada. Quan parlem de ‘crisi’, parlem de la incapacitat del sistema per resoldre d’una manera relativament satisfactòria les contradiccions entre les forces econòmiques i les forces socials. Aquesta incapacitat ve donada per la institucionalització de les desigualtats, la polarització i concentració dels capitals i, en definitiva, pel reduccionisme de l’experiència humana a la dimensió econòmica y la fallida dels sistemes de significats que sustenten el capitalisme com a sistema econòmic que, fins el present, ha estat creant riquesa, benestar i incrementant la qualitat de vida a la població mundial que en l’actualitat, no tenen les mateixes expectatives ni generen la mateixa confiança. La crisi actual és també la crisis d’uns valors, d’una manera de ser, de pensar, d’estar i de tenir. ! D’altra banda, la irrupció d’economies com la xinesa amb un creixement que cap altra economia al món estan tenint s’ha imposat amb força en l’escenari de la globalització provocant un canvi d’eix en l’economia globalitzada. El seu protagonisme està generant un nou model de globalització que podríem anomenar la segona globalització. La segona globalització sembla que serà asiàtica i euro-asiàtica. Una nova globalització s’està configurant. !!! La globalització com a procés civilitzatori ! Però hi ha una altre manera de llegir la globalització. Vist en perspectiva, una part de la història de la humanitat és la història del que anomenem el procés civilitzador. Aquest procés globalitzador no és lineal però, a gran escala, la tendència evolutiva és evident. ! La globalització de l’espècie humana, o expansió dels diferents tipus d’homínids per la superfície del planeta, ha estat un esdeveniment recorrent en la història de la humanitat. Per què? Per què els humans han acabat poblant la terra? ! Sembla ser que, per alguna raó, els homínids tendeixen a desplaçar-se per l’espai. No ho poden evitar. Sempre hi ha un o altre motiu que els empeny a fer-ho. Ho van fer els australopitecs, els homo hàbilis i l’home erectus (i sospitem que també ho va fer l’home de Naledi que acaben de trobar a Sudàfrica). Ho van fer els neandertals i, fa cosa de 150.000 anys, seguint aquest costum, ho van començar a fer els homo sàpiens. Des de llavors, els Sapiens, com espècie, han estat poblant tant els llocs més fèrtils com, de vegades, el més inhòspits de la terra i han anat duent a terme els més diversos experiments de convivència i relació entre persones, objectes, i entorn. ! Pàgina ! de !2 5