¡Descarga Historia de la Civilización Europea: Grecia y Roma - Prof. 17 y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! Hª DELS ORÍGENS D’EUROPA Bloc 1: hª antiga L’assignatura ha començat amb un recorregut per l’Antiguitat, mostrant la historia cronològicament, les conseqüències que han esdevingut a partir dels fets i també el legat que ens ha quedat del món clàssic en l’actualitat. Centrant-nos primerament en Grècia, podríem incidir en la Grècia arcaica i extraure que va ser l’inici de la creació de les polis, ciutats-estat independents que s’organitzaven segons els criteris de cadascuna. Serà una gran època de colonitzacions, les polis eixiran del seu territori i s’expandiran amb l’objectiu de conviure i no de desculturitzar però cal dir que la cultura grega és tan potent que acabarà desculturitzant en moltes ocasions. Amb aquestes colonitzacions entrarà en contacte el món occidental amb l’oriental. Aquesta època arcaica acaba cap al VI a.C. i apareix l’època clàssica. En aquesta, els grecs són conscients que la independència de les polis no són possibles sense la coordinació de de les confederacions o lligues que serveixen per a una defensa externa per si entraven en conflicte amb pobles estrangers. Aquestes lligues cobraran utilitat si existira la presència d’enemics. Serà l’imperi persa el que condicione a Grècia, per això, quan deixa d’haver perill a l’exterior comencen a haver disputes internes. De la Grècia clàssica podem rebre diferents models de polis: Atenes serà l’exemple de la democràcia i Esparta serà la potencia de guerra per excel·lència. La Guerra del Peloponès serà un punt clau per a la direcció de Grècia ja que Atenes va ser derrotada i amb ella la democràcia va caure i com a conseqüència deixà d’haver una potència i coalició entre les ciutats-estat. La decadència es traduí en una oportunitat per a Macedònia de fer-se amb el poder i en ascendir Filip al tron, va expandir Grècia cap a l’est i va tornar a unificar les polis. Per desacords amb la corona, Filip va ser assassinat i passà el regnat a les mans del seu fill Alexandre El Gran. La figura del seu fill recollí esta política i donà pas a la conquesta del món oriental. Aquest grandiós imperi va tenir tant d’èxit per la seua experiència política i militar i també per la seua campanya basada en la propaganda que exaltava a Europa front a Àsia. En conclusió, va aconseguir ser l’amo de les terres de l’est fins a la Índia occidental transformant-se i adaptant-se segons el territori que conquerí, de manera que els derrotà militarment però mai culturalment. Per finalitzar amb Grècia, cal esmentar l’època Hel·lenística que abarca des del regnat d’Alexandre El Gran fins a la fundació de l’Imperi Romà. Aquest període mostra la projecció de la cultura grega sobre els pobles bàrbars. Finalitzada la revisió del món Grec, ens endinsarem a continuació en el romà. La civilització romana va sentar les bases de l’Europa actual amb una sèrie d’aportacions com puga ser el model econòmic que combina la llibertat de producció amb polítiques estatals que afavoreixen un lliure mercat amb supervisió. Una altra aportació va ser el sistema impositiu basat en la renda i els patrimonis personals. També molt important és la unitat monetària que vas ser la primera al món i significa un clar precedent a l’euro. La unificació lingüística al llatí serà l’arrel de les nostres llengües. I no podem oblidar tampoc la llibertat de creences i de pensament que estava sotmesa al marc legal. Després d’extraure diferents punts sobre el legat que ens va donar Roma, podem concloure en que la clau de l’èxit d’aquest imperi, va estar en seguir un model d’unificació tant en l’economia, en la llengua, en la cultura, en l’art... doncs tots aquests criteris no han desaparegut a pesar de la desaparició política. L’Imperi ha sobreviscut. La civilització romana utilitzà el mar mediterrani com a eix central perquè banya tots els punts cardinals i gràcies a ell, Roma configurarà un estat espectacular, una extensió unificada mai vista, sols en l’Imperi d’Alexandre El Gran a occident. Recordant l’èxit que va tenir Alexandre amb l’adaptació de la política a cada cultura amb la intenció de conviure, a Roma també hi ha un procés
