Context Social Bloc I, Apuntes de Sociología

¡Descarga Context Social Bloc I y más Apuntes en PDF de Sociología solo en Docsity! Context Social BLOC I: ESCOLA I SOCIETAT 1 18/09/13 Procés de socialització a l’escola El procés de socialització a l’aula (agents de socialització) es dóna a través del currículum manifest o del currículum ocult. CURRICULUM MANIFEST: continguts explicitats del que es vol que els estudiants aprenguin. CURRICULUM OCULT: aspectes, sense explicar, que es transmeten d’estructures que subjauen als continguts formals i a les formes de relacions socials que es donen a l’escola. Les interaccions i les actituds del professorat poden ser molt influents amb l’alumne. Es pot donar un efecte pigmalió = unes expectatives de mal rendiment sobre un alumne o grup que es poden acabar complint. Expectatives – tracte – percepció del tracte – inseguretat – ansietat – mal resultat (inevitable) – percepció selectiva+ confirmació de les expectatives – expectatives... És un cercle tancat i viciós que costa molt de trencar. Per tant, aquestes percepcions del professorat tindran molt a veure en el procés de socialització de l’infant. Gènere i sexe a l’escola El sexe és les diferències entre homes i dones que es deriven del dimorfisme biològic de l’espècia humana. Base genètica i desenvolupament hormonal. Comporta diferències físiques i morfològiques, però també cognitives i de personalitat que encara s’estan estudiant. El gènere és la construcció social que se superposa de diverses maneres a la base biològica del sexe. Sovint actua socialitzant en la mateixa direcció que les disposicions biològiques. Respon a un conjunt normatiu, el que “ha de ser” un home o una dona definit per uns criteris socials. Porta associat un ordre valoratiu de les característiques atribuïdes i predominants en un i altre sexe. Aquests sentit de valoració provoca que els trets femenins siguin menys importants i més infravalorats, això forma part d’un procés de l’elaboració social basat en el sistema patriarcal. Amb la història, es produeix un canvi de rols en la societat de manera que la dona vol tenir més responsabilitat en allò que recau fora de la casa i l’home s’hauria de fer més càrrec del que recau dins la llar. Aquesta demanda de rols són una font de conflictes perquè van en contra de les característiques tradicionals masculines, de la història i de la construcció social feta fins al moment. Alguns homes, però, responent positivament i retracten el seu rol de manera que es creen les famílies postpatriarcals. Incorporació de les nenes a l’escola Històricament trobem: en un primer inici les nenes no s’escolaritzen, després es manté un sistema segregat i per últim, als anys 70, es fan les escoles mixtes. S’observa que les noies obtenen millor rendiment escolar i que segueixen més els estudis post-obligatoris. Context Social BLOC I: ESCOLA I SOCIETAT 2 Aquest millor rendiment femení es pot donar per: - Concepció de tenir més responsabilitats dins la família. - Habilitats lingüístiques més desenvolupades. - Canvis en espiracions i per tant estratègies a seguir. - Extensió idees feministes sobre la igualtat d’oportunitats (més seguretat). - Presa de consciència en les famílies. - Presa de consciència entre els mestres. - L’escola és una de les institucions que millor considera les nenes en peu d’igualtat. Sexisme i currículum La coeducació és l’educació que no estableix relacions de domini que supediten un sexe sobre l’altre. Aquest tipus d’educació s’estudia i s’introdueix a través del currículum manifest i de l’ocult. En el primer s’analitza el text i el material didàctic i es pensen noves propostes per tal de poder afegir aquest canvi de rols, afegeixen apartats sobre la dona... En el segon, en canvi, s’estudien les interaccions entre professorat/alumne i el tracte que aquests tenen, i entre el mateix alumnat. 02/10/13 Segregació urbana Distribució desigual en el territori en raó de diferents variables socials, com la posició econòmica, el cicle de vida o la nacionalitat. Hi ha una jerarquia d’espais quan trobem zones més bones o millors que d’altres, per tant, la distribució social també serà més desigual ja que a les zones més bones hi habitarà gent més adinerada i viceversa. La segregació per variables ètniques sovint ve determinada per l’existència de discriminació, però de vegades és fruit de processos endògens d’agrupació (com l’existència de xarxes familiars i socials que faciliten la inserció del nouvingut). La diferenciació espacial es mimetitza amb la distribució social. Si la gent de diferents grups socials viu a diferents parts de la societat, es creen uns grups i és molt difícil que hi hagi contacte, per tant fractura social i exclusió social. No comparteixen escoles, comerços, zones habituals... Els anglosaxons creuen que aquest tipus de segregació es produeix de forma natural i que per tant és normal i que no cal fer-hi res ja que és de la seva naturalesa ser així. Per altra banda, els països francòfons creuen que aquesta segregació urbana s’ha de combatre ja que crea problemes polítics i que realment no s’està aconseguint un dels objectius principals que és aconseguir que tothom sigui igual i se senti bé. Per tant, el que fan per intentar aconseguir-ho és intentar trencar aquesta segregació i repartir les persones nouvingudes en diferents barris creant pisos de protecció oficial de manera que no estiguin “arraconats” en un sol barri. Context Social BLOC I: ESCOLA I SOCIETAT 5 accedeix és minoritària i d’un cert estil). La LOE (2006) prova de solucionar-ho legislant sobre la coincidència d’àrees. El que fan és fer un disseny d’un mapa escolar per tal de poder repartir als nouvinguts i a les persones autòctones per tal de trencar aquesta segregació i evitar que sigui encara pitjor amb el temps. De manera que la gent que tenia una escola a prop s’ha de moure a altres escoles més llunyanes per tal de trencar la segregació i poder evitar les concentracions aconseguint un millor equilibri. - La LOE també subministra d’altres eines jurídiques per tal de compensar aquest fenomen, per exemple, la reserva de places. Però a la pràctica els inspectors no la fan servir a la concertada (compten els diners). - La LOE no aconsegueix solucionar el problema que la primera opció sigui determinant. És a dir, que sigui un joc d’alt risc. Es fa la llista però la llista no és vinculant i definitiva en l’elecció de centre. - La LOE no pot fer res de cara al problema dels fraus. Factors de rendiment diferencial Hi ha certs factors de rendiment que “ajuden” a diferenciar la tria d’escola i les seves preferències per a les famílies, és a dir, són uns factors que l’escola no pot acabar de controlar ja que li vénen donats, ja sigui des de la Generalitat o des de les pròpies famílies. Aquests són: - Influència directa sobre les desigualtats en educació (per exemple les habilitats cognitives o els recursos econòmics disponibles per invertir en educació). - Influència indirecta sobre les desigualtats en educació (per exemple el capital cultural familiar o els recursos econòmics per crear un bon clima). Amb tot això, hi ha un altre gran factor anomenat individualisme metodològic que és el que acabarà de decidir una segregació i diferenciació escolar o no. Aquest individualisme metodològic ve influenciat per una acció indirecta, les desigualtats en l’aprenentatge (teories de la reproducció, teoria dels codis i pedagogies, teoria de la producció cultural...). Aquest individualisme metodològic està format per: - Preferències (nivells d’aspiracions personals i socials, i disposició a l’estudi). - Cost relatiu (ingressos i costos). - Probabilitat d’èxit (dificultats i llargada d’estudis, i resultats acadèmics previs). Aquestes tres branques essencials en aquest individualisme comporten la decisió de continuar o no en els estudis i de fer la tria dels estudis que es volen seguir. 09/10/13 CORRESPONDÈNCIA ENTRE SISTEMES? És un sistema que es basa en la meritocràcia i el corrol·larisme, és a dir, es basa en “l’esforç” que tu has fet durant la teva vida i els fruits que aquest et donarà, i a la mateixa vegada aquest serà coherent amb el teu nivell de vida i el nivell de vida dels teus fills. Context Social BLOC I: ESCOLA I SOCIETAT 6 El sistema educatiu té 3 nivells, depenent del nivell en què tu finalitzis els teus estudis acabaràs en un o altre nivell dins el món laboral i dins la classe social. El sistema ocupacional (laboral) té 3 nivells també que vénen establerts pels teus nivells d’estudi. El sistema social està establer pel sistema ocupacional i d’estudis que tingui una persona, de manera que també és una escala de tres. Si acabes els teus estudis en el nivell 3, ocuparàs un treball de nivell 3 i formaràs part de la classe alta socialment i així successivament amb els nivells anteriors. El problema o defecte d’aquest sistema el trobem quan una persona forma part d’una família de classe alta i sense estudis treballa en un classe 3 o forma part d’una classe social alta. O per contra, una persona de classe social alta que acaba en una classe social baixa, entre d’altres exemples. Per això la correspondència de sistemes acaba sent: Sistema de classes socials (TEMPS 1) sistema educatiu sistema ocupacional sistema de classes socials (TEMPS 2) Temps 1: equival a la classe social dels pares. Temps 2: equival a la classe social dels fills. Amb això podem veure que encara que els diferents sistemes estiguin relacionats entre sí no obliga a que es produeixi d’aquesta manera, ja que els sistemes corresponen però no del tot, obligatòriament. A més a més, veiem que el sistema educatiu i el sistema ocupacional es corresponen però no del tot. És cert que a més titulació millor feina però no sempre es produeix així i més ara amb la crisis. És molt normal trobar moltes barreges i correlacions entre els diferents estudis i els diferents llocs de treball. La classe social de l’infant repercuteix i influeix el nivell educatiu d’aquest. El rendiment són les notes que un infant treu, l’aprenentatge que assoleix. L’assoliment és el nivell al qual s’arriba del sistema educatiu. Aquests dos conceptes estan relacionats entre ells ja que a més rendiment podrem arribar a un assoliment més alt. Quan un infant es troba en una situació on té un bon rendiment però les seves amistats no, és ell mateix qui ha de fer l’elecció de com continuar. A més a més, durant la vida escolar trobem diferents cruïlles (elecció d’itinerari, institut...) que ha de fer cada alumne per si sol. En conclusió, encara que els dos conceptes estiguin lligats entre sí, és important que els estudiem a part tenint en compte les dades del rendiment i les dades de l’assoliment ja que són independents entre sí però que a la mateixa vegada s’influencien. PROCÉS DE COMENTARI DE GRÀFICS 1- Visualitzar si el gràfic és horitzontal o vertical. Context Social BLOC I: ESCOLA I SOCIETAT 7 2- Els percentatges dependran de la direcció del gràfic i per tant la seva comparació també. Si el gràfic és horitzontal la comparació serà vertical i viceversa. 3- Hem d’identificar el perquè està distribuït d’aquella manera i explicar-lo. 4- Agafem els percentatges més alts per fer la primera explicació ja que serà la més fàcil. I a part també fem aquelles comparacions que són més exagerades i fàcils de veure (com per exemple si hi ha més del coble, quasi el doble...). 5- Un cop comentats els percentatges més alts, ens podem dirigir als més baixos. De totes maneres, és millor utilitzar els percentatges petits com a comparatius dels més alts per tal de no fer diferenciacions tant clares. VARIBLES QUE INFLUENCIEN EN ELS GRÀFICS - Cada gràfic té diferents variables (percentatges, què vol dir cada columna, què vol dir cada participant de la columna). - La variable dependent és la que volem explicar amb les altres. Les independents són les que ens intentarien explicar els resultats finals de la dependent. - La tendència és la lectura general del gràfic que engloba la idea principal i explica el factor més important. Ex: els centres privats tenen un rendiment més alt que els públics. Un cop ens hem fixat en la general podem anar marcant les idees més específiques. - La variable espúria: (exemple inventat) RENDIMENT ALT RENDIMENT BAIX CLASSE ALTA 100 0 CLASSE BAIXA 0 100 PRIVADES / CONCERTADES PÚBLIQUES CLASSE ALTA 80 20 CLASSE BAIXA 20 80 Context Social BLOC I: ESCOLA I SOCIETAT 10  Codis en relació a la parla i socialització: Bernstein (anys 80): Codi restringit Codi ampliat Parla concreta, narrativa. Expressió lligada a context, per tant, no explicita el context Parla abstracta. Expressió deslligada del context, per tant, explicita el context. Socialització directa. Control extern del comportament. Socialització indirecta (ús de raonament). Autonomia, valor de la individualitat. Control intern del comportament. No expressió de la individualitat. Expressió de la individualitat. Motivació a curt-mitjà termini. Motivació a llarg termini. 06/11/13 PEDAGOGIA VISIBLE I INVISIBLE (EXEMPLE DE DISCIPLINA): Bernstein (anys 90)  Pedagogia visible: - Normes explícites. - Prohibicions i obligacions clares. - Incompliment de normes visible: es retiren privilegis i s’articulen regles específiques (càstig). - Normes posicionals (no equival a “arbitràries”).  Pedagogia invisible: - Normes implícites. - Control en la comunicació interpersonal (motivació i intencionalitat). L’important és esbrinar què pretenia i quina era la seva intenció en fer aquella acció. - Estímul perquè l’infant faci públics aspectes del seu interior (supervisió total). - Desenvolupament d’habilitats comunicatives refinades i reconeixement de context. - L’infant es veu obligat a mostrar molt el seu interior. - El càstig només regula el comportament, però no té en compte els aspectes del seu interior (el perquè). - Els nens que estan acostumats a treballar amb pedagogia invisible, estan molt acostumats a preguntar-se el perquè de les coses i a comunicar-se amb els adults, deixant veure què és el que sent, pensa... Avui en dia el currículum només és tècnic i expert, els pares no el coneixen, i per tant això el fa invisible. Només uns quants coneixen què és el que s’ha de saber i el treball que es farà. El mateix passa amb les formes d’avaluació. La idea bàsicament és que les formes de pedagogia més visibles són les formes més comprensibles per a les classes treballadores (ja que l’entenen més fàcilment), mentre que les famílies de classe mitjana/àmbit professional (que en les seves pròpies feines pot ser que treballin per competències, Context Social BLOC I: ESCOLA I SOCIETAT 11 objectius, projectes...) estan en millor situació d’entendre les pedagogies invisibles ja que està estretament lligat el seu mètode de treballar amb el mètode d’escola i per tant també es relaciona amb les famílies i diferents estils d’aquestes. Impulsar un tipus de pedagogia determinada afavoreix a uns grups socials i abandona d’altres, de manera que podríem dir que hi ha un punt molt important de política i funcionament de l’escola. TEORIES DE LA PRODUCCIÓ CULTURAL: Willis i altres (70s fins 2000s). Visió i posicionament de les famílies vers l’escola segons la identificació instrumental amb l’escola i la identificació expressiva. Segons això les famílies es podran col·locar en una actitud d’adhesió (màxima identificació instrumental i màxima expressiva), acomodació (màxima instrumental i mínima expressiva), dissociació (més instrumental, menys expressiva) i inhibició (menys expressiva i menys instrumental). En aquest últim cas també es pot donar una actitud de resistència ja que es voldrà canviar la situació i el model. Identificació instrumental amb l’escola + + - Identificació expressiva amb l’escola - L’actitud familiar vers l’escola depèn a l’esperança d’utilitat i la identificació amb aquesta. Model acomodació: dins l’escola tendeix a ser més freqüent amb les noies de classe treballadora ja que la veuen útil però a nivell d’identificació no encaixa, perquè no s’hi veuen identificats. No s’hi senten identificada perquè els models de dones que reben no són els mateixos models que se’ls hi explica a classe, per tant hi veuen la utilitat ja que volen sortir d’aquest esquema. Model d’Inhibició: estan esperant ser majors d’edats per marxar de cases. Són els típics alumnes molt absentistes però que a la mateixa vegada no “molesten” mai a classe. A vegades passa que es converteix en un model de resistència amb unes actituds més posicionades i més conflictives. De totes maneres, no vol dir que sigui una actitud irreversible (sobretot es dóna quan es junta un grupet que tenen el mateix sentiment). Model dissociació: classe mitjana, propers a la cultura escolar però que passen d’impacient de l’escola. Adhesió Acomodació Dissociació Inhibició Resistència Quan es donen certes condicions, entre elles, que hi hagi una massa crítica d’alumnat en aquesta situació