¡Descarga Contextualització Literatura Joan Fuster y más Apuntes en PDF de Valenciano solo en Docsity! CONTEXTUALITZACIÓ JOAN FUSTER “DICCIONARI PER A OCIOSOS” - En quin context històric i cultural se situa l’obra? Aquesta obra fou publicada l’any 1964. En aquesta etapa de la postguerra hi ha un reviscolament de la literatura d’idees afavorida per un cert rellançament econòmic i una relaxació de la censura. Hem de tindre en compte que en les dècades anteriors a la publicació de l’obra es produïa una repressió franquista que va dificultarla unitat del gènere de l’obra que tractem. Cal destacar que Fuster feia poc de temps que havia publicat “Nosaltres el valencians”, que ha suscitat reaccions irades i posicions confrontades. - Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor (etapes o blocs) i digues algunes característiques de l’etapa o bloc ( o diferències respecte a altres etapes). “Diccionari per a ociosos” es troba dins del bloc que podríem anomenar assaig humanístic o literari. És l’etapa en la qual l’obra de l’autor es va fer més incisiva i polèmica. Les característiques més importants que podem destacar són: la voluntat de creació literària, el to de reflexió personal, la llibertat a l’hora de tractar els temes i l’actitud crítica que mostra en qualsevol aspecte de la vida. Per últim, cal destacar el marcat caràcter irònic als seus texts i el qüestionament de les veritats universals, que en Fuster era una constant. - Quines característiques generals presenta el gènere (assaig) en el context de l’escriptura de l’obra. Com a característiques bàsiques del gènere podem destacar-ne unes quantes que són imprescindibles. En primer lloc, el caràcter deliberatiu i de reflexió interior. En segon lloc, la varietat en quant a la llargàriadels texts, uns molt breus (aforismes), i altres molt llargs (llibres complets). També és essencial la seua base argumentativa i el to persuassiu que presenta. En conseqüència, trobem un punt de vista eminentment subjectiu i un marcat caire de provisionalitat. D’aquesta manera comprovem que, tot i la seua aparença de senzillesa, l’assaig és un gènere que sol presentar una estructura complexa. - Quins altres autors o autores destaquen en el context de l’escriptura de l’obra (dins del gènere)? (mínim 2 autors/es). Aporta algunes dades sobre l’escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d’aquests altres autors o autores. Cal destacar l’autora Maria Aurèlia Capmany que en la seua faceta assagística es dedicà a escriure llibres d’assaig de temàtica literària i feminista. A la dècade dels 60 aquesta autora, en plena madures literària, evoluciona cap a un relat més social, tot passant d’un tractament centrat en individualitats cap a d’altres més col·lectius amb implicacions i motivacions històriques. “La mística de la feminitat”(1965) és un dels seus assajos més destacats. D’altra banda, altre autor important és Maurici Serrahima, que combinà aquest gènere amb la crítica literària. El 1934 aparegué el seu primer llibre de crítica “Assaigs sobre la novel·la”, selecció d’articles publicats a la premsa a través dels quals concreta la defensa d’una novel·la catòlica. En assaig també destaca “Realitat de Catalunya” (1964), que vol ser un intent d’explicar la realitat catalana al lector espanyol i “El fet de creure”(1967) a propòsit de les conviccions religioses, en la línia d’un cristianisme obert i democràtic.
