Retos de la Educación Social: Reflexiones sobre su identidad, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga Retos de la Educación Social: Reflexiones sobre su identidad y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! Criteris d’avaluació generals: Adequació de la resposta amb l’enunciat de la pregunta. Alguns de vosaltres no heu donat resposta al enunciat de la pregunta, a vegades us heu deixat una part, és important intentar entendre que se us demana i respondre en base a això. Se us demanava indiqueu o identifiqueu, no serveix només reproduir el que apareix en els documents o mòduls, ja que s’espera la vostra argumentació. Ús correcte dels conceptes i enfocaments teòrics de l’assignatura. Ús dels elements que ofereix l’assignatura per l’anàlisi i l’argumentació de la resposta. Son importants aquests dos aspectes ja que és la manera de poder saber si heu llegit i entès els continguts proposats, i en ocasions cal fer referència explícita als mateixos. En ocasions sembla que no s’hagi fet una lectura en profunditat dels mòduls i que no s’hagin entès els elements teòrics plantejats, en unes argumentacions teòriques que titllàveu de denses i complexes, encara amb més motiu cal fer-ho. En relació als continguts en aquesta PAC volíem aconseguir i és el que hem intentat valorar: • Que es comprengui quin ha estat el recorregut que ha seguit l’educació social fins a esdevenir una professió reconeguda. • Que es coneguin quins son els reptes de futur de l’educació social per a consolidar-se com a professió. • Que es coneguin i s’aprofundeixi en els “Documents professionalitzadors”, una referència per a la nostra professió. • Que s’identifiquin les diferències i connexions entre la definició de Pedagogia Social i Educació Social, entre el camp de coneixement teòric del camp professional, com es complementen i retroalimenten. Claredat en l’exposició de les idees i arguments. Hi ha alumnes que sembla que no hi doneu valor a aquest aspecte, però sovint hi ha plantejaments que no s’entenen, que si haguéssiu fet una segona relectura caldria haver-ho corregit. Redacció sense faltes d’ortografia i amb una correcta expressió. Considerant que aquests estudis son universitaris aquest element hauria d’estar superat, més valorant que teniu l’oportunitat de repassar-la les vagades que calgui. Una correcta expressió escrita i una adequada ortografia poden afectar una mica en la nota final, i sovint aquesta mirada no s’ha fet. Bibliografia ben referenciada (segons els paràmetres de la Guia de cites bibliogràfiques que teniu a Materials i Fonts de la vostra aula). Cal que hi hagi una bibliografia i les citacions ben referenciades, alguns de vosaltres no l’heu posat a la PAC i això també es valora (la bibliografia s’ha de posar). Calia fer les referències bibliogràfiques corresponents, encara que només fos haver treballat allò que us hem proposat. En definitiva com us dèiem en la PAC, es valorarà com a fonamental si es dóna resposta a la demanda de l'enunciat, la correcció en els termes utilitzats, la relació correcta entre conceptes, les referències correctes amb els elements del mòdul i dels articles proposats, l’argumentació i exposició exhaustiva i ben fonamentada dels continguts exposats, i la cita de les fonts de manera correcta. D’altres elements ens permeten valorar un major aprofundiment, com son: la relació amb altres elements teòrics no inclosos en el mòdul i els articles proposats, la relació amb continguts d'altres assignatures i la consulta bibliogràfica complementària. Fins aquí, des del punt de vista de la via analítica, en l’eduació social s’ha partit d’una orientació tecnològica, en què la funció és el seguiment i control de la conducta i en què els principis s’han d’aplicar en qualsevol context, i s’ha passat a entendre la pràctica educativa com un procés d’interacció, en què les persones de manera consensuada decideixen què han de fer i com, i en què la pràctica dirigeix la teoria (orientació interpretativa). L’any 1991 la formació de l’educador social adquireix nivell universitari amb la diplomatura. Es tria una denominació única, Educació Social, amb l’objeciu d’incorporar-hi els diferents professionals de la intervenció socieducativa. A partir de la diplomatura, la PS s’anirà desenvolupant com a matriu disciplinar i la professió d’educació social s’anirà donant a conèixer a les altres professions, a les administracions i a la societat en general. Des dels anys 90 la característica més significativa de la societat actual és el canvi. Hi ha contínues transformacions socials, econòmiques, el creixement i la expansió de la informació, les noves tecnologies, el creixement científic…Tot això contribueix a noves formes d’organització social i a necessitats noves. L’oferta i la demanda de necessitats socioeducatives es multiplica i la seva actuació s’eixampla a tots els sectors de la població. L’educació social s’ha anat configurant com un agent de canvi i de dinamització i transformació social. La seva acció educativa ara “té com a finalitat millorar les condicions socials de la ciutadania, aconseguir majors nivells de benestar i qualitat de vida, compensar els efectes generats per les situcions d’exclusió o marginació social en una tendència clara cap a la seva extinció en clau de justícia social. En aquest sentit, l’educador/a contribuiex” (com a facilitador) “a la incorporació crítica del subjete de l’educació a la diversitat de xarxes socials i a la promoció cultural i social”. (Documents Professionaltzadors). En aquest context, tal com apunta Vilar (2011), en tant que l’educació social és un servei a la comunitat, que es mou en el terreny de les desigultats socials i que vol desenvolupar una societat més justa basada en el respecte dels drets fonamentals, és a dir, una professió amb vocació política, és necessari reflexionar sobre les conseqüències que l’activitat tindrà sobre la societat, i, per tant, sobre la responsabilitat i el compromís moral que com a col·lectiu s’adquireix davant de la comunitat: de què som responsables? i davant de què? Això vol dir que hem de definir quin és el sentit moral de la tasca professional (per què) i els valors que l’orienten, que és respondre a la pregunta «qui som». A partir d’aquí podrem decidir si allò que ens encarreguen encaixa amb la funció de la professió, amb els valors, i tindrem una clara consciència de la posició des de la qual analitzem la realitat. Això és important perquè de la manera com es mira la realitat, com la interpretem, en depèn com es conceptualitza un problema i quina plantejament d’acció es fa. En resum: no n’hi ha prou en tenir capacitació tècnica, sinó que hi ha d’haver uns valors, una posició moral. Aquesta posició, d’altra banda, mai estarà definida permanentment, perquè la societat es va transformant i caldrà anar-los revisant i actualitzant. Per a la construcció d’aquesta identitat, es proposa un plantejament analític, en tant que intenta articular la teoria (principis teòrics) amb la praxis: es tracta d’elaborar un discurs que articuli tres nivells d’anàlisi: 1) la identificació de les característiques específiques de la professió i la seva funció social (identitat professional: definició de les seva missió i el posicionament ètic i els valors que l’orienten); 2) la reflexió sobre les particularitats tècniques en l’àmbit que es desenvolupi (traslladar els principis fonametnals de la professió a les particularitats de l’àmbit per poder crear guies de bones pràctiques i 3) la concreció de les característiques pròpies de les institucions i els llocs concrets on es desenvolupi la pràctica quotidiana de la professió (és l’espai on es plasma la pràctica professional). Aquets tres nivells es retroalimenten: les guies de bones pràciques serviran per a la construcció de la identitat, i alhora la identitat servirà per a les guies de bones pràctiques, i tots aquests elements es concretaran en la pràctica diària. Finalment, la qüesitó de la responsabilitat moral en l’exercici de l’activitat en relació amb les espectatives que el professional crea a les persones amb qui treballa i a la manera com contribueix a millorar la seva situación té a veure amb la planificació i el disseny de les actuacions educatives. D’una banda, hi ha d’haver un equilibri entre el model tecnològic i el de la espontaneïtat creativa i interpretativa, i de l’altra, el professional hauria de dissenyar des dels paràmetres de la investigació-acció és a dir, un professional que sigui capaç de fer propostes flexibles, adaptades a les diferents realitats i que a més ho faci des d’una perpspectiva investigadora per crear coneixement. Des del punt de vista dels paradigmes de la via analítica, doncs, avui la professió adopta un model crític. •..2 En segon lloc, identifiqueu exemples sobre la forma com les tres vies d’aproximació a la pedagogia social han influït en la construcció dels tres grans blocs que es presenten en els Documents professionalitzadors (Definició d’educació social; Catàleg de funcions i competències; Codi deontològic). És a dir, quins aspectes de les tres vies (si hi són) veieu en cadascun d’ells i argumentar per què creieu que és així. Es tractava de fer evident una lectura profunda dels “Documents professionalitzadors”, i per tant fent referència als tres aspectes que se us demanava poder vincular el que està present en els mateixos amb els propis elements que la Pedagogia Social ha conceptualitzat i les seves tres vies d’aproximació. Calia també tractar i situar cadascun d’aquests tres punts. Calien referències per argumentar les vostres respostes, no tan sols una transcripció dels mateixos. No es tractava només de transcriure el que hi ha en els “Documents professionalitzadors”, sinó de poder argumentar amb les vostres paraules els elements de vinculació que hi trobàveu vers la Pedagogia Social, tal com l’entenem avui (calia poder utilitzar allò treballat en l’anterior PAC sobre les fonamentacions que sustenten a dia d’avui la Pedagogia Social i les seves definicions actuals). Us aporto el desenvolupament argumentatiu que ha fet la vostra companya Elena Rodríguez: En primer lloc tractaré la Definició d'Educació Social present en els Documents professionalitzadors. Aquesta aspira a articular les diferències i donar raó de ser de l’ES com a professió (ASEDES, 2007). Personalment, opino que les tres vies influeixen en gran mesura la configuració final d’aquesta definició. Tot seguit exposaré tres exemples sobre els punts d’ancoratge de la definició, relacionats amb les diferents vies: al parlar del caràcter pedagògic de l’ES, es recorre a la via analítica, en tant que la Pedagogia Social és l’encarregada de facilitar models, metodologies i tècniques per a la praxi educativa de l’ES (ASEDES, 2007). De manera que, el corpus teòric serà el que guiarà i legitimarà les posteriors actuacions professionals. En relació a la via empírica, aquesta es palpa al parlar de les accions mediadores i formatives, orientades clarament cap a la pràctica de la professió amb unes finalitats culturals determinades. Finalment, respecte la via històrica, aquesta es podria relacionar amb els punts del dret i la professió especificades en el document. Tant el procés professionalitzador, com l’existència d’un marc legal concret són fruit d’una successió d’esdeveniments al llarg de la història; i ambdós conceptes es veuen condicionats per uns contextos socials, polítics, econòmics i educatius particulars segons la geografia i l’època; és per això que els relacionaria amb aquesta via. En segon lloc, pel que fa al Codi Deontològic, cal apuntar que en el II Congrés realitzat a Madrid, l'any 1998, s'estableix un eix transversal sobre ètica i deontologia sobre el qual treballar; però és durant el III Congrés (Barcelona, 2001) en el qual es fa una aposta clara de treballar globalment la professió a partir d'una base ètica consensuada (Vives, 2011). Concretament, amb la Declaració de Barcelona s'obre el procés que culminarà amb l'aprovació del Codi Deontològic de l'Educador Social a finals de l'any 2003 (ASEDES, 2007). Entenent el codi deontològic com un conjunt de principis i normes que orienten l’acció i la conducta professional (ASEDES, 2007), puc afirmar que en aquest document es parteix de les aportacions de la via analítica, a través de la qual es consensuaran uns principis i normes ètics comuns a la professió i orientadors de la pràctica (ASEDES, 2007). Aquesta via analítica es concreta pels coneixements que aporten les diferents disciplines a l'ES, com ara la Pedagogia Social o la Sociologia, entre altres. També es concreta amb l'utilització dels marcs legals, com la Constitució Espanyola o la Declaració Universal dels Drets a les Persones (1948). Així doncs, tots aquests recursos teòrics i legals serviran per redactar una base ètica comuna que guiï la pràctica socioeducativa, i a la vegada, la legitimi. Finalment, en relació amb les competències i funcions de l'educadora i l'educador social, hi identifico la presència de les vies empírica i analítica. Com que ambdues flueixen en el transcurs del document, em limitaré a associar cadascuna amb una funció o competència concretes. Relacionaria amb la primera via, la pràctica, la funció de transmissió i promoció culturals; ja que s’orienten a l’acció socioeducativa que es concretarà en cada context. També s’hi podria relacionar la competència sobre potenciar les relacions interpersonals i dels grups socials. Per altra banda, la segona via s’exemplifica amb la funció: coneixement, anàlisi i investigació dels contextos socials i educatius. En aquest cas, es necessitarà partir d’un cos teòric –proporcionat per les disciplines properes a l’ES: Pedagogia Social, Sociologia, etc.- el qual permetrà efectuar aquestes anàlisis i investigacions. Finalment us passo de nou tres definicions per a mi claus del que entenem per Pedagogia Social i per Educació Social a dia d’avui, que podien servir per complementar les possibles respostes a la primera i segona pregunta: 1. "Decíamos que la Pedagogía Social es el marco teórico desde el cual que podemos pensar las cuestiones que atañen a la Educación Social. Pero, ¿qué es exactamente la Pedagogía Social? Aquí comienzan las complicaciones, pues no hay una única definición de Pedagogía Social. Cada pedagogo social, cada educador social hará uso implícita o explícitamente de alguna concepción de la Pedagogía Social. Entendemos por Pedagogía Social, la disciplina que tiene por objeto (formal y abstracto) la educación social. Se ocupa de: - el análisis crítico de las prácticas sociales educativas, que se instituyen como dispositivos sociales; - el análisis de las políticas sociales en las que tales prácticas educativas se inscriben; - la valoración de les efectos que producen (en términos de realidad social); - la elaboración de nuevos modelos de acción social educativa. En otras palabras, la Pedagogía Social trabaja para: