¡Descarga Critica literaria de terra baixa d'angel guimerà y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity! Crítica literària Terra Baixa d’Anton Carbonell Àngel Guimerà escriu Mar i cel al 1888, Maria Rosa al 1894, i Terra baixa al 1897. Terra Baixa és una peça teatral que amb el temps es converteix en «mítica» i «clàssica». - Mítica, perquè el personatge d’en Manelic, ha esdevingut una figura important i ha donat forma a un referent de les lletres catalanes. - Clàssica, perquè relata una creació teatral que connecta amb preocupacions, drames i interessos humans d’abast universal (com el matrimoni). La demostració d’aquest interès es pot observar en les òperes musicals i produccions cinematogràfiques que en va fer de Terra Baixa. L’acció dramàtica se centra en el Manelic, un pastor que viu a les muntanyes amb el seu ramat, coneix bé la duresa de la seva feina i desconeix què comporta el tracte amb la gent. Té el seu sistema de valors i la seva identitat: una concepció ideal de la vida i de la naturalesa, el record amorós dels pares, unes creences religioses, la positivitat de la seva feina, el somni de ser estimat i tenir una dona, i la seva bondat espontània. Té un caràcter ferm, no accepta burles ni menyspreus. És innocent, però no ximple, i toparà amb la malícia i crueltat del món real. La seva innocència serà aprofitada per en Sebastià, que li proposarà casar-se amb la Marta, mentres li amaga que és la seva amistançada i que vol continuar la relació amb ella. Aquesta innocència d’en Manelic i d’altres personatges, com la Nuri i en Tomàs, es basa en la ignorància de les misèries de la terra baixa. En Manelic ve de la Terra Alta, espai lliure, solitari, amb capacitat d’iniciativa, conscient del lloc que ocupa en el món, amb espiritualitat, amb una percepció poètica, pur i bondadós. S’ha d'adaptar a la dura realitat de la Terra Baixa, una societat pagesa degradada per l’explotació, amb un amo tirànic, pagesos esclavitzats i acovardits, i on regna la maldat. El conflicte dramàtic de la possessió amorosa és un dels elements centrals. Travessa l’obra de l’inici al final, i es relaciona amb els tres personatges protagonistes: en Manelic, la Marta i en Sebastià. En Sebastià, té poder absolut, a relació amb la Marta mostra aquest domini. La Marta veu en Sebastià com a tirànic i violent; però ella sotmesa i humiliada no pot deixar de reconèixer que l’amo l’estima de veritat. En Manelic també vol a la Marta i s'enfronta contra l’amo. El personatge de la Marta descobreix la naturalesa veritable d’en Sebastià i d’en Manelic; quan és conscient de l’engany que ha patit el pastor, i comença a mirar-se’l amb altres ulls. Se sent indigna d’ell, culpable de la seva relació amb l’amo i necessitada de perdó. En Manelic li oferirà una vida nova, lluny de la terra baixa, que ens planteja, sobretot, una vindicació apassionada del desig d’estimar i de la necessitat de ser estimat. L’obra ens presenta un poder injust. En Sebastià, «l’amo de tot», actua amb interessos egoistes. Considera que la Marta i en Manelic han d’obeir les seves ordres. Però en Sebastià és un propietari arruïnat, que necessita casar-se amb una pubilla rica per refer la seva economia. Per tant, com a amo no acompleix la funció de crear riquesa. Viu per a les seves passions i, per servir-les, es comporta de manera despòtica tot imposant una llei de silencis i mentides. El conflicte que provoca la conducta de l’amo no té una resposta col·lectiva. Els pagesos viuen acovardits, encara que, en algun moment, demostren sentir vergonya per haver ajudat a expulsar en Manelic de casa seva. Sols en Xeixa i en Manelic s’atreviran a dir el que pensen. En Xeixa, després d’enfrontar-s’hi, marxarà a la recerca d’un amo millor. En Manelic, quan s’adona de l’engany i la humiliació que ha sofert, li matarà. Es
