Críticas de obras teatrales y espectáculos de noviembre a mayo - Prof. Alonso, Ejercicios de Psicología

¡Descarga Críticas de obras teatrales y espectáculos de noviembre a mayo - Prof. Alonso y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity! OCTUBRE Obra: “MIERDA” Director: Nathalia Paolini Teatre: Teatre del Raval L’obra M.I.E.R.D.A. ens relata tres històries paral·leles, en les quals passen diferents coses. Una d’elles, són dues amigues, les quals tenen un tràgic final, ja que una no té papers legals, i l’altra està malalta. En l’altre dos germans, un dels quals li presenta a la seva futura novia, que resulta ser el seu millor amic de la infància, però transformat en dona. L’altra és una parella que s’acaba de separar, i que tenen ells una millor amiga i ell un millor amic que acaben junts. Dramatúrgicament les idees són bones, però a l’hora de dur-les a terme, crec que falta una mica més d’humor i matisos en els personatges, ja que hi ha moltes coses que no s’entenen i a vegades s’expliquen massa les coses. Els actors estaven passats de voltes, i ensenyaven molt els moments de gag, i en ocasions tenien reaccions que no s’entenien. NOVEMBRE CRÍTICA TRAINING 1 Obra: “BLACK BOX” Direcció: Sílvia Navarro Dramatúrgia: Marc Angelet Teatre: Teatre Jove Regina BlackBox és una obra de text que explica la història d’una investigació policial d’un fet que va succeir fa 50 anys, mitjançant una cinta de vídeo que reprodueixen en 4 dimensions. Tota l’acció transcorre en una torre de control aeri, en la qual no hi passen masses avions i els controladors estan en pràctiques, però de sobte avisen que cal que 20 avions aterrin amb urgència, quatre dels quals porten dins els 4 presidents més importants del moment. Decideixen doncs acceptar que aterrin, i els investigadors hauran d’esbrinar què va succeir perquè els avions desapareguessin sense deixar rastre. L’escenografia és fixa, al ser una representació tota l’estona del mateix espai només es veu la sala de control aeri, la qual situen al mig de l’escenari. El vestuari era tota l’estona el mateix, els personatges caracteritzats cadascun segons la seva personalitat. La obra és d’intriga, els actors no estaven a l’alçada a nivell actoral, ja que en alguns moments els faltava energia i corporalitat. En l’evolució del protagonista (Damià Capella) podem observar-hi un augment de bogeria conforme va passant el temps i es va tancant en el món de la Caixa Negra, comença a passar molt temps dins i acaba resolent el conflicte gràcies a una ajudant (Aina Gomis) actuació de la qual no estava al nivell de l’obra. Els altres actors (Vicky Cahisa, Arnau Comas, Tona Siñol, Martina Vilarasau) eren fluixos però defensaven bé el personatge. DESEMBRE Obra: Dey furbi CRÍTICA TRAINING 2 Una obra amb molt d’humor, que alhora toca temes molt reals i durs, com la depressió. Es divideix en tres escenes d’uns 20/30 minuts, entre elles passa un període de temps, les vides dels tres personatges: Marta, Ana i David (la parella de la Marta). L’Ana és una noia que està a punt de fer els 40 i ha decidit que la seva vida és un desastre, i enlloc d’amagar-se i fingir que no té problemes, ella conviu amb els seus monstres, i accepta que està en un pou del que no vol sortir. Tota l’estona veiem en l’Ana un personatge còmic i sense pèls a la llengua, capaç d’acceptar els seus defectes però no les seves virtuts i incapaç de deixar-se ajudar. Maravellosa interpretació de Vanessa Segura (Ana), la que defensava i jugava tot el que feia en escena per més boig i aventurat que fos. El personatge de la Marta, defensava l’estereotip de dona frustrada pel 90 60 90 que ens marca la societat, i per les dietes extremes que fa. L’actriu Marta Aran(Marta), en el seu monòleg li faltava connexió i apostar per deixar-se més anar del que deia, potser problema també de la creació del personatge. I per últim, David Vert (David), que tenia un personatge calmat, hippie i “bonachón”. La seva interpretació va estar força bé tret d’alguns moments en els que desconnectava una mica de l’escena. MARÇ Concert: “MADALENA ALBERTO” Teatre: Auditori Director musical: Sergi Cuenca CRÍTICA TRAINING 5 L'actriu i cantant Madalena Alberto va oferir un concert a Barcelona a L'Auditori, amb direcció musical de Sergi Cuenca. Amb un repertori de diferents cançons (totes de musicals) que ella havia fer com per exemple d’Evita, Les Miserables... I també musicals on no hi ha estat, com Once. L’espectacle va estar tota l’estona conduit amb humor i simpatia, presentava cada cançó com el que havia significat per ella, i fins i tot se’n reia dels personatges tant iguals pels quals l’havien agafat. Es va atrevir a cantar una cançó composada per ella en castellà, la qual no va deixar indiferent a ningú. També va convidar a diferents músics a tocar amb ella el “Falling slowly” del musical Once. Totes i cadascuna de les cançons van estar actuades i perfectament cantades per l’actriu. En algunes cançons, tenia el vici de posar-se la mà a l’esquena, cosa que a vegades feia que perdés credibilitat. ABRIL Concert: “SCOTT ALAN Barcelona & friends” Músics: Miquel Tejada (piano), (batería), Marc Sambola (guitarra) Teatre: Auditori CRÍTICA TRAINING 6 Direcció artística: Daniel Anglès Direcció musical: Miquel Tejada Direcció de banda: Marc Sambola Scott Alan va estrenar-se a Barcelona per primer cop a l’Auditori, fent un concert amb alguns temes dels seus discs composats per ell: Now, Again; say goodbye... son algunes de les cançons que van sonar cantades per artistes convidats com: Mireia Mambo, Víctor Arbelo, Gara Roda... Tots actrius i actors de musicals. Totes les actuacions van estar a un gran nivell, vam començar amb Gara Roda “I’m a star”, obrint el concert, i els nervis o la situació van fer que no se la sentís gaire, i en algunes notes no afinés correctament. Conforme anava passant el concert, Scott Alan anava bevent copes de vi, i fent comentaris als artistes, no tots afortunats. Abans de que Elena Medina ens sorprengués amb “Say goodbye” versió en castellà “di adiós”, Gisela Lladó va sortir a cantar “Neverland”, va començar la cançó mal anclada i això va provocar un desastrós moment en el que va haver de parar perquè no podia continuar cantant. Després de la petició de Scott Alan perquè l’acabés, va anclar i va enganxar-se al tros final de la cançó i la va acabar. MAIG Obra: “LOS VIVANCOS” Teatre: Tívoli Direcció i Coreografia: “LOS VIVANCOS” CRÍTICA TRAINING 7