¡Descarga DAVID HUME RESUMEN TEMA 7 FILOSOFIA y más Resúmenes en PDF de Filosofía solo en Docsity! DAVID HUME (EMPRIRISME) EMPRIRISME *Corrent filosòfic que defensa que l’únic coneixement que existeix es l’experiència (tabula rasa). Comparteix amb el racionalisme i. La preocupació per la fonamentació del coneixement. ii. La inspiració en models de coneixement provinents de la ciència. En contraposició al racionalisme, defensa: i. L’experiència com a origen i límit del coneixement. ii. El paper receptor i no creador de la raó. iii. La inexistència d’idees innates. *No podrem tenir l’experiència del futur, per tan la ciència tampoc ho podrà fer. LA MEMÒRIA Puc recordar (idea) el plat de paella que vaig dinar ahir (del qual aleshores vaig tenir impressió de sensació). La memòria conserva aquesta còpia debilitada mantenint l’ordre i l’estructura en què apareixen les impressions originals. Si una idea no es pot remetre a una percepció sensible vol dir que la idea no es valida perquè esta buida, que es una ficció de la nostra ment. Les impressions poden ser simples o complexes: 1. Una impressió simple seria la percepció d'un color concret 2. Una impressió complexa seria per exemple el que experimentem quan percebem una poma: quan s'unifiquen diferents impressions simples. LA IMAGINACIÓ En segon lloc, trobem una facultat que aparentment se’ns mostra com si fos molt més lliure, la imaginació, i que ens permet alterar aquest ordre i combinar unes idees simples amb unes altres per formar les idees complexes. Malgrat que la imaginació té la llibertat d’unir a l’atzar, igual que la llei de gravitació newtoniana estableix que existeix una força d’atracció entre els cossos, existeixen unes qualitats associatives que són com una força suau que fa que unes idees tendeixin a ser unides de manera regular amb unes altres en la imaginació. Facultats que intervenen en el coneixement: SENSIBILITAT MEMÒRIA IMAGINACIÓ La imaginació s'encarrega d'establir enllaços entre les idees És el que es coneix com a associació d'idees: tendim a relacionar unes idees amb les altres d'acord amb unes lleis que la nostra imaginació utilitza perquè està acostumada, té l'experiència, que funcionen de manera regular. 1ERA LLEI: LA DE LA SEMBLANÇA Algú que visita la ciutat de Londres, en veure l’edifici en forma d’obús de Norman Foster de la City li vindrà a la imaginació la torre Agbar que Jean Nouvel va dissenyar a Barcelona. 2NA LLEI: CONTINGÜITAT EN L’ESPAI O EN EL TEMPS Si em trobo un diari de la meva infància tornaran a la meva memòria les idees de coses i successos que van passar en aquest temps. 3ERA LLEI: CAUSA-EFECTE Si comento que ahir, mentre tallava patates per fer-me una truita, amb el ganivet acabat d’esmolar em vaig fer un tall profund al dit (causa), en la nostra ment s’anticipa de manera natural el dolor (efecte) que comporta aquest fet desagradable. L'enllaç de causa-efecte és una llei associativa de la imaginació El que estem dient és que hi ha dos fets que normalment van emparellats (acostuma a haver-hi una contigüitat en l'espai i en el temps), i que un sembla prioritari sobre l'altre. Però diem això fruit del costum, de l'hàbit , de l'experiència que tenim de veure aquests dos fets junts... Però del que no tenim experiència és de l'enllaç dels dos fets, és una associació només de la nostra imaginació. Per això no hi ha pròpiament coneixement de l'enllaç de causa i efecte. Aquesta inclinació de la consciència a esperar que les coses ocorrin d'una determinada manera és fruit de la nostra memòria i de la nostra necessitat de coherència. Podem dir que és possible demà es faci de dia, fins i tot probable -ha estat provat en experiències anteriors-, però no necessari. Esperem que sigui així perquè creiem (de manera racional) que la natura és regular, i que les coses seguiran funcionant com fins ara. Però en realitat, només és UNA CREENÇA RACIONAL basada en l'experiència i en l'hàbit, però no podem afirmar-ho com una veritat absoluta. ESCEPTICISME de Hume La ciència si es cenyeix a l'experiència (i hem dit que l'únic coneixement possible és el de l'experiència) no pot treballar més que amb PROBABILITATS, no amb certeses absolutes. Això ens protegeix del DOGMATISME. Les ciències naturals funcionen molt per INDUCCIÓ Partir de l'observació de molts casos particulars, per arribar a extreure com una conclusió general. Però aquesta conclusió pot ser una generalització precipitada perquè no podem observar ni tenir experiència de tots els casos possibles.
