¡Descarga De Caligari a Hitler: Una historia psicologica del cinema alemany y más Resúmenes en PDF de Historia del Cine solo en Docsity! Escena extreta del film: El Gabinet del Doctor Caligari (Robert Wiene, 1920) DE CALIGARI A HITLER. UNA HISTÒRIA PSICOLÒGICA DEL FILM ALEMANY Siegfried Kracauer, 1947 Ens trobem davant d’un llibre titulat De Caligari a Hitler. Una història psicològica del film alemany, traducció feta del títol original From Caligari to Hitler. A Psychological History of the German Film, publicada l’any 1947. En aquesta obra de l’autor Siegfried Kracauer, ens explica la divisió que fa en quatre fases cronològiques del cinema alemany d’entreguerres: El període arcaic (1895-1918), El període de postguerra (1918-1924), El període d’estabilització (1924-1929) i El període prehitlerià (1930-1933). Però l’obra no s’acaba aquí, ja que ens ve acompanyada d’un suplement: La propaganda i els films de guerra nazis, que es tracta d’una reimpressió amb el mateix títol que ell mateix va escriure sobre els films de propaganda nazi, tot donant la seva crítica al respecte. De Caligari a Hitler ens presenta una enorme quantitat de temes que es tractaran a l’Alemanya d’entreguerres: Una primera fase arcaica -iniciada el 1895 amb la presentació del Bioskop- de poca producció nacional fins a la creació, el 1917, de l’estudi cinematogràfic UFA. Trobem teatrals d’època, films fantàstics de procedència literària, films de detectius, Westerns, films propagandístics i documentals de guerra, comèdies absurdes i series barates. Films de l’època com ara, Der Golem (1915) o Homunculus (1916), ens mostraran les actituds simptomàtiques d’intranquilitat col·lectiva. D’altres, ens ensenyaran el trivial optimisme de la classe mitjana minimitzant, doncs, la intranquil·litat existent. Quant a la segona fase de postguerra, la veurem iniciada per la nova República de Weimar, on es projectaran diversos films de caràcter sexual, espectacles històrics propagandístics i drames sumptuosos nihilistes. Seran un autèntic monòleg interior, que obstaculitzarà la possibilitat de revolucions externes. És en aquest període on ens trobem amb la figura de Caligari, en un film conformista i amb decorats expressionistes que oscil·la entre la Tirania -Hitler/Caligari- i el Caos -la fira-, els dos únics possibles destins inevitables que porten a la ruïna, com bé ho veurem amb molts altres films posteriors. Tot i amb això, hi haurà un cinema que intentarà trobar una sortida, un modus vivendi, ja sigui per mitjà de l’escapisme religiós o per pel·lícules progressistes. Pel que fa a la penúltima fase, el període d’estabilització, comença amb una decadència industrial cinematogràfica arrelada a la dominació hollywoodiana, inundant Alemanya de pel·lícules norda-mericanes. Hi trobem tres grups principals de films: les que registren la paralització general marcada per la indiferència, les que mostren la paralització psicològica i, per últim, les que mostren la paralització de l'ànima col·lectiva amb el sorgiment de la Nova Objectivitat. Un nou realisme que culminarà amb l’arribada del Cross-section, destacant Les aventures d’un bitllet de deu marcs (1926). Tanmateix, tot resta en la insensibilitat i el desinterès, encara que el 1928 s’intenti generar un canvi per part d’inclinacions d’esquerres. Finalment, ens trobem amb la quarta i última fase, la prehitleriana, iniciada amb l’any 1929 i les seves conseqüències de caràcter polític. És important destacar d’aquest període, la transició de les pel·lícules mudes a sonores i la pressió de la censura per part de les exigències nazis. Trobem melodrames locals, farses militars i operetes, tots tres, neutrals a la crisi econòmica vigent. A partir de 1930 veurem cintes com Mörder unter uns (1931), que ens parlaran de la situació psicològica contemporània i anticiparan el que passaria a gran escala. Diferenciarem dos grans grups oposats: els films d’esquerres -de caràcter humanitzador i proclius al progrés pacífic de carències vitals- i els films de dretes -de caràcter autoritari i nacionalista-. Els darrers, obtenen un triomf imminent de la rebel·lió nacional amb Hitlerjunge Quex (1933), film de propaganda nazi amb una èpica nacionalista que prepararà l’ambient.
