Demografia i Fluxos Migratoris, Apuntes de Geografía

¡Descarga Demografia i Fluxos Migratoris y más Apuntes en PDF de Geografía solo en Docsity! Introducció TEMA 6 LA POBLACIÓ D’ESPANYA La població és el conjunt d’ésser humans que viuen en un territori i per estudiar-ho s’ha de tenir en compte 3 variables: la dinàmica de població (natalitat, mortalitat, fecundació); l’estructura de la població per edats i sexe, i la distribució de la població al territori. Espanya: poc poblada, densitat mitjana baixa i distribució desigual de la població (+ perifèria/ illes) Mapes anamòrfics: representen super�cies no proporcionals a la realitat, sinó a la magnitud. 1.Estudi de la població Demografia: estudi de les poblacions humanes en relació amb la seva renovació mitjançant els naixements, defuncions i moviments migratoris. La geografia de la població, relaciona el que estudia la demografia amb els llocs on passen fenòmens demogràfics. 1.1. La geografia de la població La geografia de la població estudia les formes de relació entre els territoris i les variacions especials dels fenòmens demogràfics (distribució, composició, creixement i migració de les poblacions). 1.2.La població en el territori Per estudiar la distribució d’un territori s’ha de tenir en compte: ·Població: conjunt d’éssers humans que viuen en un territori que es presenta delimitat d’acord amb diversos criteris. ·Territori de referència: s’u�litzen en�tats administra�ves (estats, províncies i municipis) perquè les dades demogràfiques provenen de censos i registres civils que elaboren les ins�tucions. 1.3.Les fonts demogràfiques (per poder planificar en un país) Durant l’Edat Moderna els recomptes de població tenien un valor aproximat perquè es feien a par�r de focs. A par�r del segle XVIII es van començar a fer càlculs de població més detallats (edat, sexe, estat civil). Les fonts demogràfiques són importants per poder planificar en un país i són: ·El cens: recompte de la població d’un país per saber el volum de la població, la composició per sexes i edats, l’estat civil, grandària de famílies, etc. Van obtenir fiabilitat al segle XIX i es calculaven de manera regular quan els anys acabaven en 0, el 1981 van passar a fer-se en anys acabats en 1. ·Padró municipal: registre de competència local (ajuntament) per saber naixements, defuncions i canvis de residència. ·Registre civil: per saber naixements, defuncions i matrimonis, després l’Ins�tut Nacional d’Estadís�ca (INE) fa les estadís�ques del moviment natural de la població per així poder planificar en un país. ·Població de dret: població empadronada, amb els mateixos drets. ·Població de fet: població que hi viu es�guin empadronats o no. 1.1.Les projeccions de població La demografia estudia la població del passat, del present i també la de futur mitjançant les projeccions de població amb les piràmides de població, una hipòtesi que és fa i pot arribar no complir-se a causa de fets imprevisibles (catàstrofes naturals, crisis econòmiques, guerres, etc). 2.El model de transició demogràfica És una Teoria del demògraf nordamericà Warren Thompson que va fer el 1929 a par�r de les observacions dels canvis de diversos països a par�r de les taxes de mortalitat i natalitat, són 5 fases d’una societat preindustrial a una pos�ndustrial. ·Fase 1 Règim demogràfic an�c (cap país): Les taxes de natalitat i mortalitat són molt altes (conflictes bèl·lics, crisis de subsistència, epidèmies..) llavors el creixement natural de la població és molt lent o casi inexistent. A l’edat mitjana i l’edat moderna aquestes dues taxes es situaven prop del 40% o 50%. El resultat és que el nombre d’habitants s’incrementava però molt lentament. ·Fase 2 El creixement demogràfic: Típic de països en vies de desenvolupament. La mortalitat disminueix de forma sobtada (millores tècniques agrícoles, tecnològiques, medicina, alfabe�tzació..) llavors s’allarga l’esperança de vida i es redueix la mortalitat. D’altra banda, la natalitat es manté alta i es produeix un desequilibri que provoca un increment de la població. ·Fase 3 L’ajustament demogràfic: La natalitat disminueix (accés a la contracepció, incorporació de la dona a l’educació i mercat laboral, accés a l’estat del mercat...i alhora amb altres canvis socials). La mortalitat con�nua disminuint iniciada ja en l’estadi 2, per això l’increment de la població segueix sent important. ·Fase 4 El nou règim demogràfic: Típic de societats pos�ndustrials. La taxa de mortalitat és baixa i la de natalitat s’iguala, llavors la població es torna a estancar. ·Fase 5 (Espanya, Catalunya): El creixement natural de la població és nega�u perquè les taxes de natalitat són tan baixes que estan per sota de les taxes de mortalitat. Baby Boom: Fet posterior a la Segona Guerra Mundial, són les persones nascudes entre els 40 i finals del 60. Països anglosaxons (EEUU, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, van augmentar les taxes de natalitat. A Espanya va succeir més tard entre els 60 i 75, hi va haver un gran augment d ela població i fins i tot es va duplicar. Això va reduir mol�ssim la mortalitat (millores sanitat, assistència sanitària, bona alimentació..) i la natalitat va augmentar degut al període de creixement econòmic i d’estabilitat social i econòmica que estaven vivint. Taxa de fecunditat: ens mostra el nombre mitjà de fills que una dona té entre els 15 i 49 anys aproximadament i els canvis que té una població. La taxa de reemplaçament poblacional és una taxa de fecunditat de 2 fills per dona, ja que permet estabilitat en la població total d’un país. ·TF superior a 2,0: indica que la població està creixent i que la mitjana edat està disminuint. També pot indicar que hauria dificultat si el país no produeix els recursos necessaris per a l’alimentació i educació, així com oportunitats de treball. ·TF inferior a 2,0 (Espanya, Catalunya): indica que la població està disminuint i envellint, és a dir, la mitjana d’edat està augmentant. Això pot indicar problemes ja que la força laboral cada vegada és més pe�ta i hi ha un elevat percentatge de població jubilada. *La taxa de reemplaçament dels països desenvolupats és de 2,1 naixements per dona, però en els països en vies de desenvolupament s’eleva al 2,5 o 3,3. A nivell mundial és de 2,33 fills per dona, i si segueix així, el creixement poblacional seria nul. *Les taxes de fer�litat més elevades (superiors a 2,0) són dels països d’Àfrica, les més baixes (inferiors a 2,0) són els països d’Europa Occidental, i si segueix així, la població europea disminuirà en els pròxims 50 anys. 3.La dinàmica de la població a Espanya La dinàmica d’una població depèn de: factors naturals (natalitat, mortalitat, fecunditat i nupcialitat) i factors socials (migracions interiors i exteriors). 3.1.El moviment natural de la població El moviment natural és el creixement o decreixement de la població per causes aturals: si els naixements són més nombrosos que les defuncions, la població té un creixement natural o vegeta�u posi�u. En canvi, si la mortalitat és més elevada que la natalitat, la població disminueix. La natalitat Principis del segle XX la natalitat era descendent i es va intensificar al final del 1970. Aquest fet va fer que el nombre de naixements s’acostés al de defuncions, llavors el resultat era l’escàs creixement de la població. I si a la baixa natalitat se l’hi afegeix una esperança de vida llarga, el resultat és un envelliment de la població. A par�r de l’any 2000 hi va haver un augment de la natalitat, es va assolir la taxa més alta enregistrada des de finals del 1980. Les causes van ser l’arribada a l’edat fèr�l de les dones nascudes els anys amb més creixement demogràfic i l’arribada massiva d’immigrants joves, atrets pel creixement de l’economia. Al 2008 es va acabar, la natalitat va tornar a disminuir notablement i constantment a causa de la crisi econòmica, al igual que va disminuir el nombre d’immigrants. El 2014, el creixement de la població va ser molt baix degut a la igualació de la natalitat i la mortalitat. Actualment hi ha una població envellida perquè els naixements estan per sota de les defuncions, i a més l’esperança de vida s’allarga. La mortalitat Al segle XX la mortalitat va disminuir a causa de la davallada de la mortalitat infan�l i de l’augment de l’esperança de vida. Del 1900 al 1980 va disminuir molt, però a par�r del 1985 es va registrar un pe�t augment a causa del progressiu envelliment de la població. A més, la taxa de mortalitat infan�l és molt baixa. *Les principals causes de mort són les malal�es cardiovasculars, sobretot en dones, seguida dels tumors, sobretot en homes. La nupcialitat i la fecunditat Fins fa poc el nombre de matriponis era una dada significa�va perquè tenia relació directa amb la natalitat, però actualment és una dada poc fiable, a causa de l’augment de les parelles de fet i de famílies monoparentals. El 2014 el nombre mitja de fills per dona era 1,32 cosa que representa l’índex sintè�c de fecunditat més baix d’Europa. I l’edat de maternitat era entorn els 31,7 anys aproximadament, i al 1970 era als 25 anys. Aquest endarreriment de maternitat és degut a la dificultat de tenir una estabilitat laboral. *Perquè la població es man�ngui estable és necessari que una generació sigui rellevada per la següent. Aquest relleu s’aconsegueix amb una mitjana de 2,1 fills per dona. 3.2.L’evolució recent de la població espanyola Espanya (2017) té una població de 47.000.000 habitants, era situat al cinquè lloc entre els països més poblats de la UE, però el 2011 va ser superior, la qual cosa significa que Espanya va disminuint. L’increment de la població als darrers anys és producte dels immigrants que han vingut. El 2014 hi va haver un saldo migratori nega�u, és a dir, van sor�r d’Espanya més persones que les que hi van arribar perquè no trobaven feina. *A Espanya con�nuen havent diferències territorials en relació amb el moviment natural de la població que s’expliquen per causes socials i per causes econòmiques. Les comunitats més envellides són Astúries, Galícia i Castella i Lleó, i les que tenen un creixement natural més gran, Múrcia, Madrid i les illes Balears. 4.L’estructura de la població espanyola L’estructura d’una població es representa amb una piràmide d’edats, representada per edats i sexe. A l’eix horitzontal a l’esquerra els valors masculins i a la dreta femenins, s’expressen en percentatges sobre la població total. A l’eix ver�cal, en ordre creixent, es situen les edats agrupades per intervals de cinc anys. Compren la població jove (0-14), la població adulta (15-64) i la població anciana (65+). ·Espanya té una forma contrac�va o repressiva, ja que és la pròpia dels països econòmicament desenvolupats amb una natalitat baixa i esperança de vida alta, correspon a una població envellida. La base és molt estreta perquè disminueix la població jove i el centre i part superior es fan amples perque hi ha molta població adulta i anciana. ·Expansiva o progressiva: correspon a la població jove. Té la base ampla perquè la població jove és nombrosa i el centre i part superior són estrets, perquè la població adulta i anciana disminueix. ·Estable o estancada: correspon a una població adulta. La base es va fent pe�ta perquè disminueix la natalitat i la part superior es va fent una mica més ample perquè augmenta la població anciana, la part central és ampla perquè hi ha una població adulta elevada. -Els primers esglaons mostren una disminució de la natalitat des del 1979 excepte un pe�t augment el 2008. Al centre s’hi situa l’adultesa, la gent ac�va i treballadora, però a mesura que augmenta el desenvolupament d’un país, retrocedeix el començament