La Declaración Universal de Derechos Humanos: Orígenes y Principios, Resúmenes de Artes escénicas

¡Descarga La Declaración Universal de Derechos Humanos: Orígenes y Principios y más Resúmenes en PDF de Artes escénicas solo en Docsity! Drets Humans DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS • Què és la Declaració universal dels drets humans? És un document format per 30 articles que recullen els drets fonamentals que tota persona té pel sol fet de ser un ésser humà. La Comissió dels Drets Humans de les Nacions Unides va presentar l'esborrany de la Declaració a l'Assemblea General de l'ONU, que la va aprovar setmanes més tard (10 de desembre de 1948), sense cap vot en contra, però amb vuit abstencions (Aràbia Saudí, Belarús, Iugoslàvia, Polònia, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió Soviètica, Unió Sud-africana). Tot i que la Declaració no és d'obligat compliment jurídicament, al llarg dels anys, els seus principis fonamentals han adquirit l'estatus d'estàndards que han de ser respectats per tots els estats. En el moment de signar-se la Declaració, les Nacions Unides comptaven amb poc més de 50 membres. Avui, l'organisme supera els 185 estats membres, i donat que la Declaració és d'obligada acceptació a l'hora d'entrar a formar part de les Nacions Unides, podem afirmar que actualment és veritablement universal. La Declaració ha tingut una gran influència en les constitucions i en les lleis nacionals dels estats que han assolit la seva independència o la seva democratització després de l'adopció de la mateixa. La importància de la Declaració es va veure confirmada l'any 1966 a través de la signatura de dos convenis: un sobre drets econòmics, socials i culturals, i l'altre sobre drets civils i polítics. • Text de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món; Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l'adveniment en el futur d'un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana; Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l'ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l'opressió; Considerant que és també essencial de fomentar l'establiment de relacions amistoses entre les nacions; Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l'ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones, i que s'han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d'una més gran llibertat; Considerant que els estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals; Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d'aquest compromís, • L'Assemblea General Proclama aquesta Declaració universal dels drets humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen. Articles Article 1: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat. Article 2: Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant Article 22: Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país. Article 23: 1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació. 2. Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball. 3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social. 4. Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos. Article 24: Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades. Article 25: 1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat. 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social. Article 26: 1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú. 2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. 3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills. Article 27: 1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin. 2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor. Article 28: Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració. Article 29: 1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat. 2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica. 3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides. Article 30: Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien. (La Declaració universal dels drets humans és un document aprovat i proclamat per l'Assemblea General de ls Nacions Unides (Resolució 217-A_III) el 10 de desembre de 1948 Breu història i sense oblidar que els Drets Humans sempre estan en construcció Les tres generacions de Drets Humans . 1. Drets de primera generació – drets individuals Es van enunciar a partir del segle XVIII, especialment a partir de la independència dels Estats Units i de la Revolució Francesa. Són els drets civils i polítics, de caràcter sobretot individual, com el dret a la vida, a la llibertat, a transitar lliurement, a la nacionalitat, a la llibertat de pensament, d’expressió i de religió, a la llibertat de reunió i d’associació pacífica, etc. 2. Drets de segona generació – drets socials Van sorgir a partir de la lluita dels moviments obrers als segles XIX i XX, els quals reclamaven millores en les condicions de vida de les classes treballadores. Són els drets socials, econòmics i culturals, de caràcter col·lectiu, com el dret al treball, a sindicar-se i a crear associacions, a la salut, a l’habitatge, a l’educació, a la seguretat social, a la cura de l’infantesa i la vellesa, etc. 3. Drets de tercera generació – drets solidaris Van sorgir a mitjans del segle XX i des d’ençà no han parat de desenvolupar- se. Són uns drets de caràcter generalista per a tota la Humanitat, basats en la fraternitat o millor dit en la solidaritat i la cooperació, com els drets a un medi ambient natural i saludable, a la cooperació entre pobles, a l’autodeterminació, el dret a la pau, a la coexistència pacífica i a la resolució dels conflictes de manera no-violenta, a la justícia internacional, a l’ús i el gaudi dels avanços de la ciència i la tecnologia i a la defensa del patrimoni comú de la humanitat.