¡Descarga Teoría Piagetiana: Etapas del Desarrollo Cognitivo - Prof. Peralta Serrano y más Apuntes en PDF de Evolución Humana solo en Docsity! BLOC D: DESENVOLUPAMENT COGNITIU TEMA 8 – TEORIA PIAGETIANA La cognició implica: intel·ligència, memòria, aprenentatge, llenguatge, resolució de problemes, anàlisi de fets, conceptes, idees, etc. (molta cosa) 8.1. INTRODUCCIÓ A PIAGET Els seus treballs de psicologia genètica d’epistemologia busquen una resposta a la pregunta fonamental de la construcció el coneixement → explicar com el nen interpreta el món en diverses edats. LA gran distribució de Piaget: demostrar que el nen té maneres de pensar específiques que el diferencien de l’adult. Un dels primers teòrics del “constructivisme” → els nens construeixen el coneixement activament. Interès pels canvis qualitatius en la formació de la ment d’una persona des de que neix fins a la seva maduresa. Teòric de fases o etapes: aquestes són transicions d’una forma més simple a una mes complexai abstracta de conèixer. Un cop assolida una etapa no hi ha marxa enrere ni en forma de raonament ni en el seu funcionament. Les etapes es relacionen amb determinades edats. Questes apareixen i es desenvolupen segons factors individuals i culturals, però sempre es donen. -- UNIVERSAL Sempre hi h a una seqüència invariable i no se’n omet cap d’elles. 8.2. CONCEPTES FONAMENTALS DE PIAGET El coneixement del nen s’organitza en esquemes: 1. Esquemes: patró organitzat de funcionament que s’adapta i canvia durant el desenvolupament. Es la unitat bàsica de la vida intel·lectual. Es tracta en un inici d’accions pautades biològicament (succionar) que després es van diversificant succionar per menjar) i donen lloc a noves conductes que s’integren en accions més complexes (agafar un objecte i portar-se’l a la boca) Reflexos → Esquemes d’acció → estructures de coneixement →operacions mentals: lògiques i formals • Esquemes cognitius o psicològics: són representacions de la realitat o patrons de pensament sobre el món que ens envolta. • Aquests esquemes es van fent mes complexes amb el desenvolupament, i en diferents etapes es produeixen diferents esquemes cognitius que fan que interactuem amb el medi de forma diferent, és el que Piaget anomena nivells de desenvolupament cognitiu. 2. Adaptació: tots els organismes naixem amb la capacitat per ajustar les nostres estructures mentals o conductes a l’ambient i entorn on interactuem. Dos processos: • Assimilació→ utilitzem els esquemes que tenim per donar sentit al món, fins i tot per entendre coses noves tot ajustant-les al que ja sabem. Ubiquem la nova informació dins d’una estructura cognitiva existent. • Acomodació → canvis en les nostres formes de pensament (en els nostres esquemes) per respondre a noves situacions o nous estímuls. • Són INVARIBALES Arribem a l’aprenentatge a través de l’adaptació: • Procés d’adaptació per assimilació→ incorporem informació nova a l’equema previ. • Procés d’adaptació per acomodació → l’esquema previ s’ha de modificar i ajustar-se a la nova informació 3. Equilibri: estat mental en el que concilien les noves experiències amb el coneixement previ que tenim → els esquemes tendeixen a l’equilibri, es resisteixen al canvi (la primera vegada no s’aprén, després sí que aprenem i creem els nous esquemes) Assimilació-desequilibri-acomodació-equilibri És necessari un senyal o estímul extern que posi en marca aquests mecanismes. Les persones tenim tendència a buscar equilibri: • Quan l’esquema que tenim encaixa: PERFECTE! • Si les noves experiències xoquen amb els nostres esquemes, estem incòmodes → desequilibri • Això ens porta a buscar respostes per resoldre aquest conflicte. Si trobo alguna cosa que funciona, formo un nou esquema. 8.3. ESTADIS Període de temps que dura un qualitat des de que apareix fins que s’estabilitza. Són estats en equilibri progressius i es subordinen entre si (l’esquema antic no es destrueix, sinó que es reescriu a sobre d’aquests). 1. Sensoriomotor (0-2 anys) → intel·ligència pràctica i es relaciona amb la resolució de problemes d’acció. Governat pels esquemes perceptius i motors. 2. Pre-operacional (2-6anys) → intel·ligència ja és simbòlica però les operacions no tenen estructura lògica. Caracteritzat pel pensament egocèntric. 3. Operacional concret (6-12 anys) → apareix pensament lògic. Les accions són interioritzades gràcies a la representació i a la seva organització en sistemes dona lloc a les operacions però lligades a experimentacions i manipulacions concretes. 4. Operacions formals (12-15 anys) → l’adolescent assoleix l’abstracció sobre coneixements concrets observats que li permeten utilitzar el raonament lògic i deductiu.
