Teorías del Desarrollo Cognitivo: Piaget, Procesamiento de la Información y Redescripción., Ejercicios de Psicología

¡Descarga Teorías del Desarrollo Cognitivo: Piaget, Procesamiento de la Información y Redescripción. y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity! DESENVOLUPAMENT COGNITIU: LA REDESCRIPCIÓ REPRESENTACIONAL Anna Sanz Pomares Desenvolupament en la Infància Grup M2 Curs 2016-2017 ÍNDEX 1. TEORIES SOBRE EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU ............................. 3 TEORIES SOBRE EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU En aquest treball estudiem la teoria de Karmiloff-Smith respecte a altres teories observant diferents dibuixos de subjectes d’entre 4 i 11 anys. A continuació comentarem i compararem aquestes teories. Teoria de Piaget Piaget es va basar en el constructivisme cognitiu per estudiar la intel·ligència i el coneixement intel·lectual. Pel que fa els orígens del coneixement, aquest autor s’oposa a les postures que creuen en l’ambient i en l’aprenentatge, igual que en aquelles innatistes. Entén el coneixement com el resultat d’un procés d’interacció entre el subjecte i el medi. Piaget defineix diferents estadis pels quals el subjecte passa durant la construcció del coneixement i a cada estadi li correspon una estructura en concret. Els canvis cognitius estructurals finalitzen en l’adolescència quan el subjecte seguirà adquirint coneixements però les propietats generals del pensament ja no es veuran modificades. En definitiva, Piaget defensa que els mecanismes de construcció del coneixement són de domini1 general. Processament de la informació Aquesta teoria fa referència a un corrent que considera el subjecte com a actiu en termes d’explicar la seva conducta. Té uns principis bàsics: un d’ells és que els fenòmens cognitius humans són semblants als que duen a terme els ordinadors, ja que ambdós reben la informació procedent de l’entorn, la processen i actuen d’acord amb aquesta donant respostes adequades. Un altre principi d’aquesta teoria afirma que els processos individuals operen de forma organitzada, i per últim, el sistema de processament humà té limitacions. És una teoria de domini específic y defensa que hi ha diversos graus d’innatisme en funció de les diferents teories de processament. Modularitat innatista La teoria proposa una perspectiva modular de la ment i el seu origen està en Chomsky, que afirmava que el mecanisme per l’adquisició del llenguatge era innat i de caràcter específic. 3 1 Domini: conjunt de representacions que sosté una àres específica de coneixement. La forma de la casa que no existeix canvia completament, ja que la començ a a dibuixar des d’un principi en forma de bolet. Això mostra que aquest subjecte té una ment molt flexible perquè ho dibuixa des del principi i que té la capacitat de combinar diferents elements, senyal de que es troba en el nivell E2. A més, interpreta alguns elements com parts d’una cara: la finestra com si fos l’ull i la porta com si fos la boca i la barba. Tot i que les formes varien, l’ordre d’execució dels elements en el segon dibuix és el mateix: primer la façana, a continuació la teulada i per últim les finestres i la porta. En la segona casa suprimeix la xemeneia però no li dona gaire importància. Per últim també podem observar que la casa inicial la dibuixava amb perspectiva mentre que al fer el dibuix de la segona casa, la perspectiva es perd. Això es pot deure a que la part amb perspectiva de la casa li suposa un gran nivell d’exigència cognitiva d’atenció i com que la ment del subjecte durant el segon dibuix està ocupada pensant en altres dimensions, s’oblida d’aquesta part amb perspectiva i és per això que la suprimeix. Quan se li va demanar que dibuixés la casa que no existeix va comentar “Com? És molt raro?”, però després de pensar durant uns segons enseguida es va posar a fer el dibuix sense dubtar ni fer més preguntes. Segons Karmiloff-Smith i gràcies a l’observació i l’anàlisi dels dos dibuixos sabem que aquest subjecte es troba en el nivell E2 perquè canvia completament l’estructura de la casa que no existeix i afegeix nous elements d’altres dominis. Noa, 6 anys i 5 mesos Tant en un dibuix com en l’altre, el primer que fa abans de començar a dibuixar la casa és la línia que representa el terra, és a dir, no la dibuixa “a l’aire”. La primera casa veiem (en la següent pàgina) que és molt gran i que ocupa gairebé tota la fulla perquè es tracta d’una nena que li agrada molt dibuixar. La comença per la façana, dibuixant les parets, i a continuació dibuixa el triangle de la teulada i acaba afegint la part amb perspectiva. 5 Finalment, dibuixa la porta, les finestres amb les seves cortines i la xemeneia. Aquesta casa el subjecte sí que la pinta i mentre ho fa comenta que només utilitzarà dos colors combinant-los entre ells de manera que no coincideixin dues parts juntes del mateix color. Observant les dues cases, veiem que l’estructura de la casa que no existeix canvia completament però ha mantingut tots els elements típics de la casa inicial, excepte la porta que la suprimeix. Es veuen clarament canvis en la posició i l’orientació dels elements. Comença invertint l’ordre de la teulada i la façana dibuixant el típic triangle arran de terra i el quadrat de la casa (la façana) a sobre d’aquest. El quadrat l’interpreta com una gran finestra dibuixant-li cortines a l’interior. A continuació dibuixa dues xemeneies com si fossin dos braços i el fum d’aquestes com si fossin els dits de la mà. Per últim, afegeix una cara en el triangle de la teulada (ulls, nas i boca). En canvi, la casa que no existeix no la pinta però pel simple fet de que estava cansada. Igual que el subjecte anterior, aquesta també descuida la part amb perspectiva en el dibuix de la casa que no existeix ja que requereix un elevat nivell d’exigència cognitiva d’atenció i en aquell moment la seva ment està pensant en altres dimensions. Aquest subjecte, igual que l’anterior, també es troba en el nivell E2 perquè observem que tot i que la forma dels elements sigui més o menys la mateixa, l’estructura general sí que canvia. També afegeix una cara a la casa i interpreta les xemeneies com a braços i al finalitzar el dibuix verbalitza i explica què és cada cosa. Una altra senyal de que es troba en el nivell E2 és que des d’un principi ja tenia clara la idea de com anava a dibuixar la casa i això mostra una ment molt flexible. Idaira, 10 anys El primer dibuix el comença per les parets de la casa i per la teulada i a continuació afegeix les quatre finestres i la porta amb el seu pany, és a dir, dibuixa primer els elements exteriors i després els interiors. Finalment, la repassa amb un llapis de color marró. La casa que no existeix podem observar que la dibuixa canviant la seva forma i estructura, ja que és més gran, alta i allargada (ocupa tota la fulla, des de baix fins a dalt) i sense teulada ni 6 finestres. S’entreté bastant en dibuixar les línies paral·leles de l’interior i en que aquestes quedin el més recte possible, i per això algunes les borra i les torna a dibuixar. A diferència de la primera casa, aquesta no la pinta i decideix deixar-la de color gris perquè diu que no existeix i que al ser una casa invisible, no es veu. També comenta que aquest dibuix és com si fos un edifici però sense ser un edifici. Arribem a la conclusió de que aquest subjecte es troba en el nivell E1 i no en un altre ja que simplement es basa en la supressió de certes parts de la casa, com les finestres i la teulada, però en cap moment afegeix nous elements d’altres dominis. DIFERÈNCIES ENTRE ELS SUBJECTES Observant els sis dibuixos dels tres subjectes podem veure diferències entre ells. El subjecte que estava en la fase 2, en el nivell E1 (10 anys), va dibuixar la casa que no existeix més semblant a la primera que els altres subjectes i variant molt menys l’estructura d’aquesta. Simplement es va basar en la supressió d’elements i en variar una mica la forma. Per tant, la idea de casa roman i, fora de context, podríem reconèixer la casa que no existeix com la casa normal. Els altres dos subjectes (6 i 8 anys) es troben ambdós en el nivell E2. En comparació amb el subjecte del nivell E1, aquests dibuixen una casa que no existeix molt més diferent a la casa inicial. Varien molt l’estructura i forma d’aquesta i fins i tot arriben a afegir nous elements d’altres dimensions, fet que indica que tenen una ment molt més flexible. Finalment també observem que subjectes amb edats diferents (6 i 8 anys) es troben en el mateix nivell E2 i que subjectes amb major edat (l’últim subjecte, 10 anys) es troben en fases inferiors. CONCLUSIONS En aquest treball hem observat diferents resultats basats en la proposta de Karmiloff-Smith sobre la redescripció representacional. Hem repassat i estudiat conceptes com domini i mòdul, entre d’altres, i a la vegada hem revisat anteriors teories com la de Piaget, la del processament de la informació, la de la modularitat innatista i la teoria de les teories, explicada des de Karmiloff-Smith. Després d’analitzar i observar els resultats obtinguts, és difícil treure conclusions clares perquè com hem comentat anteriorment, subjectes amb diferents edats es troben en la mateixa fase i subjectes amb major edat poden estar en fases inferiors. Però sí que podem dir que el treball ha 7