DESIGUALTATS DE SEXE EN EL MÓN LABORAL (treball) SSB, Guías, Proyectos, Investigaciones de Psicología

¡Descarga DESIGUALTATS DE SEXE EN EL MÓN LABORAL (treball) SSB y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Psicología solo en Docsity! DESIGUALTATS DE SEXE EN EL MÓN LABORAL BASADES EN LES BAIXES MATERNALS Marina Ribes Mitjans Societat, salut i benestar 1r curs – M3 22/12/2015 ÍNDEX 1. Introducció 2. Diferents mirades 2.1 Mirada treball 2.2 Retard de la maternitat, una elecció forçada 2.4 Mirada de salut 2.4 Mirada globalització 2.5 Qualitat de vida 3. Discussió i conclusions 4. Referències 1. INTRODUCCIÓ Segons Eurostat, la mitjana d’edat per tenir el primer fill a Espanya l’any 2014 era de 30’4, mentre que fa només un quart de segle era de 26’5 anys. Això s’explica per la crisi econòmica i el desig de la dona de ser reconeguda professionalment. Cada vegada decreix el nombre de mares considerades joves (d’entre 16 i 25 anys). Actualment correspon al 9% dels naixements, gairebé el mateix percentatge que les mares de 34 anys. Aquest retard de la maternitat en aquests últims anys és degut a la formació professional i el treball desitjat, així com un salari decent per part de les dones. En altres paraules, tenen por a què les facin fora del treball, o a no aconseguir créixer professionalment a la seva empresa i a no poder cobrar tant com per assumir els càrrecs familiars. Així doncs, la taxa de desocupació entre els joves i la precarietat dels treballs amb els quals s’inicien al món laboral són dificultats evidents que porten a aquest retard. Això, segons declaracions de Carlos Ferras, professor de Geografia humana i expert en despoblació, porta a un envelliment de la població, ja que manquen naixements per al reemplaçament poblacional. Estem retornant a una societat conservadora que acabarà provocant una sobrecàrrega del sistema de pensions, dels serveis sanitaris públics i dels serveis socials, en general. Qui pagarà la factura social en un país així? Els pocs nens que estan naixent avui en dia no podran pagar les pensions ni l’Estat del Benestar que es requerirà. I quins immigrants voldran venir coneixent les condicions d’alta desocupació i poca fecunditat? A més a més, també s’està reduint el nombre de fills per parella. Segons l’estudi “El déficit de natalidad” de la fundació La Caixa, actualment a Europa, la mitjana és de 1’32 fills per parella, la meitat que l’any 1976. Aquesta data no arriba ni de bon tros a la fecunditat mínima, de 2’1 fills per parella, que es necessita per tal d’aconseguir el relleu generacional dels que moren. Aquest dèficit de natalitat, ja no només a Espanya sinó a Europa, és degut a que l’estabilitat laboral s’ha convertit en un requisit previ per la formació d’una família. Però no només a això, també a la manca de suport públic que reben generalment les dones per tal de combinar la vida laboral amb les responsabilitats familiars. Hem de tenir en compte que Espanya té un dels índexs de natalitat més baix de tota la Unió Europea. Comparant aquesta baixa taxa de natalitat amb el número de fills desitjats pels espanyols, al voltant de 2, veiem una forta diferència entre la realitat i el desig. Segons la fundació “porCausa”, només si els costos i la feina de cuidar els fills estiguessin compartits entre la família i l’Estat, i també equitativament entre els dos progenitors, seria probable que la diferència entre el número de fills desitjats i els reals es reduís. Aquest cúmul ha acabat donant lloc a una crisis demogràfica propiciada bàsicament per la crisis econòmica, iniciada el 2008. L’actual realitat econòmica i l’entorn laboral “penalitza la maternitat”. Hi ha moltes dones que se senten preparades emocional i físicament per ser mares però volen esperar a tenir un millor sou o a ascendir en el seu lloc laboral abans de donar llum, ja que creuen que un cop siguin mares probablement la seva carrera professional es veurà aturada. Segons les previsions fetes en un informe de “Estimaciones de la Población Actual” del INE, si tot segueix igual, l’any 2049 hi haurà un 32% menys de joves (d’entre 25 i 35 anys) que el 2009. Fet que comportarà menys persones amb edat fèrtil i encara menys naixements. És un peix que es mossega la cua. Gràfic 1. Evolució de les taxes de natalitat en els països desenvolupats. 2.3 PROMOCIÓ DE LA SALUT Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut) és completament necessari establir baixes maternals d’almenys 4 mesos per tal d’assegurar la lactància materna. És per això, que aprofitant la Setmana Mundial de la Lactància Materna l’OMS va recomanar als governs garantir aquesta llicència de maternitat remunerada per tal de fomentar i facilitar la lactància natural, considerada la millor manera per alimentar els recent nascuts durant els 6 primers mesos de vida. S’ha demostrat que la lactància natural, amb llet exclusivament materna, durant aquests primers mesos aporta tota l’energia i nutrients que necessita un bebè i el protegeix de malalties cròniques i infeccioses a través dels anticossos. A més a més, fomenta el desenvolupament sensorial i cognitiu, al igual que redueix la mortalitat del lactant per diarrea o pneumònia, dues de les causes principals de mortalitat en la infantesa a tot el món, i facilita la recuperació. I a llarg termini, aquests lactants tenen menys probabilitats de sofrir sobrepès i diabetis del tipus 2. Com a condició però, per tal d’obtenir els màxims beneficis de la lactància, és recomanable que es doni el pit des de la primera hora de vida del nadó i a demanda d’aquest, així com no fer ús de biberons ni de xumets. Tot i haver trobat una gran quantitat de guanys tan sols un terç dels nadons reben aquesta llet. I no tan sols els bebès es veuen beneficiats en aquesta lactància, la mare també n’obté guanys ja que a lactància funciona com un mètode natural de control de la natalitat que assegura el 98% de protecció durant els primers sis mesos de vida del bebè. Així com també redueix el risc de càncer de mama i d'ovari en un futur, ajuda a perdre el pes guanyat durant l'embaràs i redueix les taxes d'obesitat. Com a extrem contrari, l’OMS ha alertat que donar llet artificial als nounats pot posar en risc la seva lactància, ja que aquesta no conté els anticossos de la natural i el bebè es veu menys protegit. A més a més, si aquesta llet és preparada amb aigua insalubre o material no esterilitzat, és possible que en la preparació de la pols hi hagi la presència de bacteris. Cal també anar en compte a l’hora de diluir el producte ja que si es dilueix massa per estalviar-ne pot produir-se una malnutrició. D'altra banda, un cop s’ha començat amb llet artificial és molt difícil tornar a la lactància natural ja que probablement ja no hi haurà suficient producció materna. Per tal de no crear confusió en les mares, l’any 1981 l’OMS va crear un codi internacional per regular la comercialització de succedanis de la llet materna; en el qual obliguen que en la informació d’aquest tipus de productes hi constin els beneficis de la lactància materna i els riscos dels succedanis. Així com, tampoc deixen que es promocionin ni es reparteixin gratuïtament a mares, famílies o bé centres sanitaris. Això porta a que a la gran majoria de mares no els hi agradi el seu cos. En una enquesta realitzada per Baby Center més de la meitat de mares que van contestar l’enquesta van confessar que no se sentien a gust amb el seu cos després de donar a llum i un 16% van dir que si abans ja no se sentien còmodes amb el seu cos, després del naixement del fill molt pitjor. Per tant això també pot ser una altra de les causes per les que la dona es tira enrere en el moment de plantejar-se l’embaràs o d’un retard d’aquest ja que sobretot quan s’és jove el físic és de gran importància i es requereix un gran esforç per tornar a la figura d’abans de l’embaràs. I relacionant-ho ara amb el fet d’alletar als nadons, és de gran ajuda a l’hora de recuperar el cos i el pes que tenies abans, així com una dieta saludable i exercici físic. Tot i això, els metges asseguren que si l’increment de pes durant l’embaràs és molt, difícilment es tornarà al pes habitual. 2.5 DESENVOLUPAMENT HUMÀ Cal tenir en compte un oblit per part de la Psicologia cap al desenvolupament humà justificat per la desviació cap a estudiar les malalties mentals que antigament eren ignorades. Aquest tracte específic cap a patologies ha donat lloc a un retrat parcial i empobrit del que els humans són i poden arribar a ser, tal com el psicòleg Maslow ho indica a l’últim capítol del seu llibre Motivación y personalidad. Aquest mateix psicòleg marca una gran influència en la fundació de la Psicologia Humanista, molt important pel desenvolupament humà. Durant molts anys s’ha estat buscant una investigació i una millora de la salut psicològica que afectaria directament al desenvolupament humà. Jahoda va trobar sis criteris bàsics que reflectien en certa mesura a aquesta. Una actitud positiva cap a un mateix i l’autoacceptació, el creixement i l’actualització del potencial personal, la integració personal i l’equilibri intern, l’autonomia raonable de l’entorn i els seus canvis, la percepció correcta de la realitat i l’empatia interpersonal i per últim l’adaptació i el domini de l’entorn. Basant-me amb els 6 criteris que citava Jahoda per aconseguir aquesta millora he trobat les contra jugades que impedeixen aquest desenvolupament humà en la dona treballadora i especialment amb fills o en procés d’engendrament.  Respecte a l’actitud positiva cap a un mateix i l’autoacceptació em plantejo com és possible un positivisme trobant-se amb una situació que gairebé les emmanilla a l’hora que tenen fills amb unes cadenes d’amos d’empreses que només vetllen per l’interès vers la millora del seu negoci descuidant així les pèssimes condicions que es viuen en el treball o bé el sacrificat esforç diari que ha de fer una dona per tal de compaginar-se treball i família. I l’autoacceptació forçada que han d’assumir en el moment de plantejar-se que tenir fills els portarà a una inferior valoració en el treball.  En quan el creixement i l’actualització del potencial personal s’ha vist molt afectat per les barreres posades per la societat actual. Una de les principals causes que et porten a aquest potencial personal és el fet d’estudiar, anar a la universitat i ampliar coneixements que més tard aplicaràs. Avui dia anar a la universitat condiciona en gran part el fet de trobar feina. Però, i les mares joves que han de deixar d’estudiar per tal de cuidar al seu nadó? Vivim en una societat on es requereixen mares joves per tal d’augmentar la natalitat però alhora ens trobem davant d’una gran quantitat de traves que ens ho impedeixen.  La integració personal i l’equilibri intern ens permeten preparar la nostra ment pel màxim rendiment i fer decréixer l’estrès en situacions difícils. Mirat a la inversa, podem veure un clar reflex de l’estrès en mares que combinen la família amb el treball, fet que les pot dur a un desequilibri intern important en què la integració es vegi totalment afectada pel fet de ser mare. És a dir, l’inconvenient de ser mare en el moment de ser acceptada i respectada per la societat i fins i tot per una mateixa.  L’autonomia raonable de l’entorn i els seus canvis que sembla que hauria de ser cap a la premissa de més llibertat per ser escoltats si es demana millores coherents, com seria l’allargament de la baixa de maternitat pels avantatges que comporta com ara la ingestió de la lactància natural per part dels nadons, i que en canvi ens porta cap a una societat on hem de callar i on no tenim valor per dir el què pensem per com serem mirats, criticats o burlats; tot i el dret humà de la llibertat d’expressió.  La percepció correcta de la realitat i l’empatia interpersonal comença a dissoldre’s en la mare treballadora en el moment en què s’adona que dóna sense rebre. És a dir, si els seus superiors en el treball els hi manca l’empatia de posar-se en el seu lloc i pensar com de difícil és portar una família i seguir rendint igual a la feina per tal de no perdre- la; elles comencen a perdre la visió empàtica cap als altres. Una de les causes que produeixen que es desvinculi l’empatia per part dels superiors és l’egoisme dels caps i el fet que majoritàriament siguin homes, sense necessitat d’agafar-se la baixa al tenir un fill.  L’adaptació i domini de l’entorn que es veu afectat en el moment en què les mares treballadores no es veuen capaces d’adaptar-se a l’entorn ja que comporta molts requisits dels quals no disposen, ja sigui manca de temps, de diners, d’afecte...En altres paraules, senten que la vida se’ls hi escapa sense poder-hi fer res. 1. VALORACIÓ PERSONAL Actualment, segueixen havent-hi una gran quantitat d’injustícies en el món laboral a causa de les desigualtats en la dona treballadora. Em sembla totalment indignant que els governs i les empreses no puguin ser conscients que si se segueix així tots hi sortirem perdent ja que quedaran pensions sense poder ser pagades i un Estat del Benestar que no es podrà regir. Les dones estan lluitant dia a dia per aconseguir una millora en les seves igualtats però sense ser recolzades difícilment seran escoltades. Sóc conscient que això ve ja de molts anys enrere i que no es pot canviar la percepció de la dona treballadora d’un dia per l’altre però estem vivint en un món desenvolupat, on tot avança excepte la nostra mentalitat. Caldria mirar enrere i veure l’esforç requerit per dur a terme tots els canvis al llarg de la historia de la humanitat. Canvis anteriorment vistos com a impossibles i que han estat realitzats. Així que, si no posem suport cadascú de nosaltres per tal