¡Descarga Desigualtats étnicas y de género: estratificación social y clases sociales - Prof. Molina y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! Desigualtats ètniques i de gènere La desigualtat és el factor que possibilita la diferència entre els estrats. L’estratificació tracta de la comprensió que com a animals socials algunes de les diferències que tenim s’acabin convertint en desigualtats. El conviure amb un grup provoca desigualtats. Societats tribals La sociologia diu que en aquestes societats esxistix una estratificació provocada per factors com: • Edat: element d’estratificació • Gènere (sexe): alguns autors diuen que majoritàriament en uns grups culturals i en les societats tribals, es donen importància la força del gènere masculí. Però també es dóna importància a la dona pel que fa a la fecunditat. La divinitat es representa tant en homes com en dones. • Esclavatge: hi haurà una estratificació pel que fa als esclaus, estratificació entre els homes lliures i els homes esclaus. L’esclavatge provoca la creació de castes, un tipus de societats molt tancades i innata. La classe social és adscrita. Societats pre – industrials En aquestes societats es parla d’estaments que comporten una mica més de llibertat i de mobilitat entre classes. Les classes són adscrita com en les castes però la poca mobilitat vidria donada per la qüestió econòmica de riquesa de bens i terres. Societats industrials Apareixen les classes socials que són adquirides i fan que la mobilitat sigui molt més acusada tan en sentit ascendent com descendent. La burgesia juga un paper important ja que és el col·lectiu que trenca amb els estament al emparentar-se amb la noblesa. Els burgesos tindran el poder econòmic mentre que els nobles tindran el poder territorial i honorífic (títols,...). l’intercanvi provoca el moviment entre classes. Societat post – industrial Avui en dia per qüestions humanes i socials es parla més d’estrats socials amb la idea de desestratificació ja que existeix una polarització, els rics més rics i els pobres més pobres. Tema 7: Estratificació social; classes socials i jerarquització ocupacional Sociolog PAGE 65 Aquestes diferencies socials i econòmiques són d’especial rellevància, i es per això que es parla d’estrats i no de classes socials. La societat dels tres terços és un exemple d’aquesta idea: • El primer terç està acomodat i ben considerat social i econòmicament • El segon terç no viu tant bé com l’anterior per la precarietat laboral,... viu de manera justa. • El tercer terç està en risc d’exclusió social o si més no ja està exclòs: marginació, pobresa,... En aquest sentit existeixen dos paradigmes que defensen diferents postures: 1. Paradigma marxista: diferent idea dels funcionalistes. El conflicte social s’entén de manera que el proletariat arribi a la burgesia, triomf del proletariat. Com que el capitalisme és molt adaptatiu per les diferents realitats socials, no representa una imatge tant ferotge com a revolució industrial. 2. Paradigma weberià: en aquests punt BRAUERMAN al 1959 diu que hi ha certa part de la burgesia que és proletària i viceversa. Per tant explica una classe social intermitja. Definicions Classes socials Són agrupaments socials antagònics determinats pel lloc diferent que s’ocupa en l’estructura dels mitjans de producció. Estrats socials Col·lectius que a través de diferents generacions ocupen les mateixes posicions socials relatives i reben o no quantitats relativament estables de bens materials, prestigi i poder. Estatus social Posició o nivell sense estar lligat necessàriament a una condició econòmica. Imatge i/o prestigi d’una posició social ordianriament o usualment, una ocupació amb idea de rang, honor, jerarquia i estil de vida diferencial. Tema 7: Estratificació social; classes socials i jerarquització ocupacional Sociolog PAGE 65 Lligat amb això trobem la “Teoria de la pobresa” d’OSCAR LEWIS. Ell no defensa la cultura de la pobresa sinó que solament diu que aquesta cultura de la pobresa sorgeix a causa que sembla ser que hi ha pobres que ja estan adaptats al estil de vida pobre, que ja estan acostumats, i que per conseqüència han perdut les expectatives de futur. GALBRAITH parla de la funcionalitat de la infraclasse. Diu que la infraclasse acaba sent funcional al sistema i perquè el sistema capitalista funcioni la infraclasse hi ha de ser. És a dir, perquè el sistema funcioni, el mateix sistema ja compta amb que hi hagi una infraclasse. Això no vol dir que tampoc hi hagi d’haver infraclasse expressament perquè el sistema funcioni millor. Les dones tradicionalment han set i seran sempre funcionals al sistema igual que els homes. La gent gran per contra, mai ha set funcional al sistema però cada cop més són molt importants per al funcionament social. Per altra banda quan la societat no té plena ocupació ens hem de plantejar el temps d’oci. • DUMAZEIDER “La societat del oci” • GALBRAITH “La cultura de la satisfacción” GALBRAITH diu que la infraclasse és funcional al sistema perquè: • Es realitzen treballs tediosos i pesats, mal pagats,... • Hi ha una reserva laboral, el sistema vol treballadors però no ciutadans. • Creació i argumentació de noves professions. Es creen noves professions per a aquestes situacions. • Aquesta situació es justificables pels que defensen el darwinisme social. És la idea de les classes socials. La infraclasse existeix perquè hi ha gent que ja li està bé, no vol treballar,... Està també relacionat una mica amb la idea del funcionalisme. • La relació que hi ha entre el control social i la estàtica de les classes socials (sense revolucions ni problemes) i també entre el control social i alhora amb la mobilitat i dinàmica entre classes socials (desmovivlització social), per la mateixa reserva laboral i el conformisme laboral i social, necessari i funcional per al funcionament del sistema. Tema 7: Estratificació social; classes socials i jerarquització ocupacional Sociolog PAGE 65 Tema 7: Estratificació social; classes socials i jerarquització ocupacional Sociolog PAGE 65
