Análisis y actividades relacionadas con el consum de televisión en el contexto educativo -, Apuntes de Psicología Educacional

¡Descarga Análisis y actividades relacionadas con el consum de televisión en el contexto educativo - y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity! DEVOLUCIÓ DE LA PAC 2: L’ÚS EDUCATIU DE LA TELEVISIÓ A L’ESCOLA En aquest document farem una sèrie de comentaris que pretenen ser una devolució col·lectiva sobre la realització de la PAC_2 d’aquesta assignatura, que s’ha elaborat en grup. Exposarem aquests comentaris en funció dels criteris adoptats per avaluar aquesta prova: 1. Rigor en l’anàlisi de la sèrie juvenil en base als continguts del mòdul 5 i les relacions que s’hi estableixen. Aquest criteri feia referència a la resolució de la primera activitat de la PAC, on se us demanava escollir una sèrie juvenill de moda per a treballar a les sessions de tutoria de l’IES, i analitzar-ne els continguts principals, els recursos discursius i visuals presents i els valors (en sentit positiu i negatiu) que s’hi transmeten. La idea era que l’anàlisi esmentat us servís per a pensar i dissenyar una activitat (pregunta 2) per a treballar amb els estudiants de primer cicle de l’ESO, amb l’objectiu d’ajudar-los a ser conscients sobre el seu consum televisiu i a desenvolupar el seu esperit crític. Per tal de resoldre l’activitat, era necessari fer referència als continguts dels dos primers apartats del mòdul 3 de l’assignatura on s’apunten les característiques específiques d’aquest medi de comunicació (hegemonia de la imatge, unidireccionalitat, presència d’estereotips, recursos visuals i auditius utilitzats...) i els continguts que es transmeten (caracterització del llenguatge i del missatge televisiu). En general, tant l’elecció de la sèrie com el seu anàlisi s’ha realitzat de forma acurada i pertinent, amb una bona utilització dels conceptes bàsics del mòdul. Els treballs que han aconseguit els dos punts són els que han sabut aprofundir en les característiques de la sèrie escollida i han fet un anàlisi objectiu de la informació en base als elements que hem assenyalat més amunt. Altres grups o bé han fet un anàlisi parcial dels elements que es demanaven (especialment els de l’apartat 1b) o bé han escollit una sèrie que no estava adreçada al públic adolescent, i amb el que costaria que s’hi identifiquessin.També hi han hagut dificultats per sintetitzar en una pàgina els aspectes rellevants de la sèrie i no perdre’s en elements perifèrics, i per trobar cert equilibri en el desenvolupament dels apartats de la primera pregunta. 2. Capacitat d’aplicar i interrelacionar els continguts teòrics del mòdul 3 (especialment la CCEAE i l’estratègia d’adaptació de les formes i els mètodes d’ensenyament) per a desenvolupar una activitat educativa en base a un objectiu definit PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ I DE LA INSTRUCCIÓ. PAC 1. FEBRER – JUNY 2014. Aquest era un criteri decisiu per avaluar la vostra activitat i feia referència al desenvolupament de la segona pregunta, que es valorava sobre 8 punts, especialment en relació als apartats 3a i 3b d’aquesta qüestió. Partint de l’anàlisi de la sèrie realitzat a la primera pregunta, es tractava de pensar en una activitat per a treballar a les sessions de tutoria amb els estudiants de primer cicle de l’ESO que els ajudin a seleccionar els programes televisius amb criteri i a reflexionar sobre l’adequació dels continguts que hi apareixen. La majoria de grups ha sabut concretar un nom atractiu per l’activitat i els seus objectius específics. No obstant, les dificultats han aparegut a l’hora de posar en relació els principis de la concepció constructivista sobre l’ensenyament i l’aprenentatge escolar i l’ensenyament adaptatiu amb el disseny particular de l’activitat plantejada. En concret, la majoria de treballs ha enfocat l’apartat 3a de forma essencialment teòrica, emfatitzant la influència educativa del mestre sobre els estudiants però desatenent a la importància del potencial que tenen les ajudes educatives entre iguals. En aquest sentit, la majoria de vosaltres té clar com el professor pot portar a terme el mecanisme de traspàs de control (andamiatge) i el de construcció de significats compartits (ús del llenguatge com a mediador dels continguts escolars, intersubjectivitat, relació del nou contingut amb els coneixements previs, sentit dels aprenentatges) durant les seves classes, però no teniu tan clar quins mecanismes es donen en la interacció entre estudiants (conflicte entre punts de vista moderadament divergents; regulació mútua a través del llenguatge; suport mutu relacionat amb aspectes afectius i relacionals vinculats a l’aprenentatge). D’altra banda, en quan a l’apartat 3b, a una bona part dels treballs es denota una comprensió parcial de l’estratègia d’adaptació de les formes i els mètodes d’ensenyament. Si bé també en aquest cas la majoria de vosaltres fa una exposició dels principis teòrics inherents a aquesta estratègia d’atenció a les diferències individuals de l’alumnat, no us veieu capaços de posar-la en relació amb l’activitat plantejada. L’ensenyament adaptatiu parteix de la idea que la diversitat és inherent a tots els estudiants i que, per tant, per poder atendre-la cal flexibilitzar al màxim els recursos metodològics i organitzatius de l’aula en base a la consecució d’uns objectius comuns per a tot l’alumnat. En aquest sentit, els professors han de diversificar les formes d’agrupació dels estudiants, els materials d’aprenentatge i el tipus d’activitats en funció dels objectius d’aprenentatge que hi hagi a cada sessió de treball, i de les característiques individuals dels estudiants (coneixements i interessos). L’objectiu seria fomentar la participació activa de tots els estudiants i el seu aprenentatge significatiu, de forma que tots tinguessin èxit escolar independentment de les seves necessitats educatives. L’errada més freqüent dels grups és parlar d’un sol tipus d’agrupament entre els estudiants (de tipus cooperatiu) i oblidar-se de mencionar els factors afectius i motivacionals que incideixen en el rendiment escolar. Altres treballs es centren a exposar aspectes claus de la CCEAE però sense tenir en compte l’atenció a les característiques individuals dels estudiants. PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ I DE LA INSTRUCCIÓ. PAC 1. FEBRER – JUNY 2014. Criteris D C- C+ Ús conceptual pertinent En l’activitat apareixen conceptes o idees que no són propis dels mòduls tractats / Apareixen molts conceptes o idees considerats ingenus, dels quals es desconeix la procedència i/o que resulten incoherents amb el marc teòric adoptat / Apareixen alguns conceptes i idees dels mòduls, però s’utilitzen de manera contínuament errònia i es mostra una gran incomprensió de l’enfoc socioconstructivista En l’activitat apareix algun concepte propi dels mòduls tractats, però la majoria són idees externes a l’enfoc socioconstructivista/ o la majoria s’utilitza de manera errònia i amb molta imprecisió / Apareixen alguns conceptes dels quals se’n desconeix la procedència i/o que resulten incoherents amb el marc teòric tractat La majoria dels conceptes i idees que s’utilitzen a l’activitat resulten adequats i són propis als mòduls 3 i 5 de l’assignatura; no obstant, hi apareixen errors i/o malentesos en conceptes clau/ Utilització parcial dels conceptes clau de l’enfoc socioconstructivista per a resoldre una situació problema en el context escolar. Els conceptes apareixen aïllats entre sí, perdent el seu potencial explicatiu Es presenten els conceptes i idees clau dels mòduls 3 i 5 per exposar els continguts de l’activitat / L’ús dels conceptes resulta clar i pertinent, encara que també es posa de relleu algun error o incomprensió/ Bona utilització dels conceptes clau de l’enfoc socioconstructivista per a resoldre una situació problema en el context escolar. Manquen algunes relacions entre elements Rigor de les argumentacions i conclusions exposades Les conclusions resulten « gratuïtes » / No es justifiquen ni es recolzen en dades empíriques o estudis consultats/ S’exposen a manera d’opinió personal (« nosaltres creiem que… ») La majoria de conclusions exposades no es recolzen en dades empíriques o estudis consultats/ Encara que en algun moment apareix un intent de justificació, no se sap traçar l’origen de les conclusions/ La majoria de les conclusions prenen una forma d’opinió personal Es fa un intent de justificar la majoria de valoracions en base a les dades empíriques obtingudes o estudis consultats / Apareixen algunes conclusions o valoracions de les quals se’n desconeix l’origen / Es mescla la perspectiva “objectiva” amb l’opinió personal La gran majoria de valoracions expressades al treball es sostenen en dades empíriques obtingudes, o altres estudis consultats / Apareix alguna valoració puntual de la qual és difícil traçar el seu origen/ S’utilitza una perspectiva “objectiva” per exposar les valoracions Aprenentatge col·laboratiu El grup no ha fet l’esforç de planificar l’activitat / El grup evidencia una manca d’interacció i comunicació al seu espai de treball / El treball resulta fragmentat i incoherent, s’han copiat i enganxat les diverses preguntes o fragments de resposta de cada participant / El grup no ha fet l’esforç de parlar i superar els conflictes El grup no ha fet l’esforç de planificar l’activitat, o la planificació ha resultat anecdòtica i ineficaç / El grup evidencia una manca d’interacció i treball conjunt en fases clau del treball / El treball evidencia fragments incoherents producte d’una manca de posada en comú / El grup no ha fet l’esforç de parlar i superar els conflictes La planificació del treball ha resultat generalment adequada, encara que millorable / El grup ha fet l’esforç de discutir i treballar conjuntament, encara que no en totes les fases del treball / El treball resulta generalment coherent, encara que hi ha algun fragment que mostra incoherències en l’abordatge / El grup ha fet l’esforç de parlar i superar els conflictes, però no el moment adequat i/o sense eficàcia La planificació del treball ha resultat adequada, i el grup ha fet l’esforç de modificar-la per adequar-se a les circumstàncies / El treball resulta coherent, encara que, en algun punt no essencial, s’evidencia alguna manca de coherència / El grup ha fet l’esforç de parlar i superar els conflictes Enfocament en profunditat de l’activitat Abordatge superficial / El grup intenta contestar les preguntes amb elaboracions molt simples i/o fragments copiats literalment / Alguna pregunta no es contesta / Manca de discussió i reflexió de les respostes Abordatge superficial / Les respostes són molt simples o esquemàtiques / No s’elabora ni s’intenta explicar o justificar els elements exposats / S’evidencia encara una manca de reflexió i aprofundiment en l’activitat El grup fa l’esforç d’explicar i elaborar les seves respostes, encara que en moments clau de l’activitat, això no és així / Es barreja una aproximació simple i superficial, amb algunes respostes més reflexionades i completes (es busquen altres fonts bibliogràfiques, estudis, etc.) El grup aconsegueix donar respostes reflexionades i crítiques, que reflecteixen una visió profunda i completa del fenomen abordat/ En algun moment, la resposta donada resulta massa simple o esquemàtica PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ I DE LA INSTRUCCIÓ. PAC 1. FEBRER – JUNY 2014. PAGE 6