La Dimensión Espiritual: La Raresa Humana en la Educación Social y las Religiones, Ejercicios de Ciencias de la religión

¡Descarga La Dimensión Espiritual: La Raresa Humana en la Educación Social y las Religiones y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la religión solo en Docsity! Mercè Caparrós PAC 1 LA RARESA HUMANA DIÀLEG INTERRELIGIÓS I EDUCACIÓ SOCIAL AULA 1 El món humà és una construcció cultural que parteix del medi, que l'hem adaptat a nosaltres i li hem donat significat i sentit. La diferència entre nosaltres i els animals no es troba en la nostra capacitat biològica sinó en la simbòlica. Ha estat el nostre pensament reflexiu el que ens ha fet independents a les lleis biològiques del món animal. Les persones tenim necessitats, algunes estan vinculades a aspectes materials, altres vinculades als sentiments o les emocions i altres que estan vinculades al sentit de la vida. Com a futurs educadors per dur a terme la nostra tasca hem d'oferir suport i estar atent als tres tipus de necessitats. L'ésser humà té quatre dimensions: la somàtica, la social, psicològica i l'espiritual. En la història de la humanitat, han sorgit diferents sistemes culturals per oferir respostes a les necessitats de l'esperit. Mitjançant religions, filosofies i espiritualitats s'ha ajudat a les persones a mirar dins d'un mateix i aconseguir donar sentit a la seva existència. Les necessitats espirituals són aquelles que estan vinculades al sentit i a l'objectiu que cada persona posa a la seva vida. Les societats occidentals estan immerses dins d'un pensament racionalista que ha anat restringint la introspecció i la mirada interior. Però és imprescindible trobar un sentit a la vida i aquest radica en tenir propòsits valuosos pels quals lluitar. La consciència de ser finits, amb limitacions i que patim és el que ens empeny a haver de donar un sentit a la vida. Encara el dia d'avui s'associa espiritualitat amb religió. Vivim en una societat secularitzada, és molt difícil, per tant, que la dimensió espiritual es vegi vinculada en la pràctica professional. L'espiritualitat és una dimensió de la persona i que la religiositat és la forma que els humans utilitzem per exposar aquesta dimensió. “La llamada dimensión espiritual constituye una dimensión absolutamente básica de la persona y de la realidad. Sobre ella precisamente se asientan las diferentes “formas” religiosas o religiones, como soporte y vehículo a la vez de aquella dimensión que empuja por vivirse”. Martinez Lozano, E. (2012). Espiritualitat És tracta d’un concepte molt més modern i individual. Continua sent un conjunt de creences i valors que ens ajuda a comprendre el sentit de la vida però no està recollit en cap document ni ho marca ningú, és de caràcter lliure, personal, depèn de les nostres creences, les nostres vivències. Relacionat amb l’ànima i amb tot allò que no es veu, la dimensió no material, amb les energies i l’univers. Espiritualitat 1 Mercè Caparrós PAC 1 LA RARESA HUMANA DIÀLEG INTERRELIGIÓS I EDUCACIÓ SOCIAL AULA 1 Concepte polisèmic, que no troba unanimitat en la seva definició, terme confús que s'utilitza cada cop en més àmbits com els recursos humans, l'educació, sanitat, etc. En el camp de l'acció social l'espiritualitat té un paper important. Va més enllà de la creença en éssers sobrenaturals o immaterials. La seva interpretació podria ser com la d'una labor de cultiu interior, de superació dels enganys interns, d'il·luminació, de saviesa i fins i tot de sanejament mental. L'espiritualitat és inherent en l'ésser humà. En la nostra cultura (occidental) podem topar-nos amb diferents maneres d'entendre el concepte, per una banda, hi ha els qui no consideren que hi hagi diferència entre espiritualitat i pràctica religiosa, per l'altra, hi ha els que rebutgen la divinitat o les entitats transcendents de la definició. En el segle XXI i les societats occidentals la dimensió interior de la persona està tornant a ser redescoberta i s'està reivindicant la dimensió espiritual de l'ésser humà. Faré referència a algunes de les definicions sobre l'espiritualitat: Benavent, E. (2012: 32) defineix "l'espiritualitat com una possibilitat d'adaptar individualment la resposta a aquestes necessitats de trobar sentit, defugint el compromís comunitari." L'espiritualitat "no es tracta d'un fenomen de caràcter cultural o religiós sinó d'una necessitat intrínseca de tot ésser humà que s'expressa de maneres molt diverses." (Benavent, E. 2012: 23). Per Carl G Jung l'espiritualitat "és una necessitat positiva i essencial que correspon a la necessitat que tot individu té de créixer segons els seus valors fonamentals que donen un sentit a la seva vida i que mantenen un sentiment d'esperança". Edward Canda proposa parlar de "l'espiritualitat com d'un procés de la vida i del desenvolupament humà que està centrat en la recerca del sentit i de l'objectiu de la vida, de la moralitat i del benestar. Es basa en la relació que hom estableix amb si mateix, amb altres persones, amb altres éssers, amb l'univers i amb una realitat última, orientat vers les prioritats més significatives i amb un sentit de transcendència". Quan hom disposa d'una espiritualitat sana i profitosa augmenta el seu benestar, la seva pau interior, la integritat personal i la plenitud. L'espiritualitat potencia virtuts individuals com la compassió, la justícia, el respecte, la cura pels altres, motiva als grups a ser solidaris. Aquesta és l'espiritualitat que no segrega al contrari, afavoreix la integració de les persones sense tenir en compte les seves diferents creences. Però l'espiritualitat també pot manifestar-se de manera distorsionada i dirigida en creences, actituds o comportaments que poden resultar 2 Mercè Caparrós PAC 1 LA RARESA HUMANA DIÀLEG INTERRELIGIÓS I EDUCACIÓ SOCIAL AULA 1 Per tant, podem veure que "tant les religions com altres grups espirituals informals poden ser en ells mateixos obstacles per a un sa creixement espiritual dels individus" Benavent, E. (2012: 29). Conclusions Els educadors socials acompanyem a persones que tenen alguna mancança o es troben en situació de vulnerabilitat, per tant, haurem de saber afrontar experiències humanes que plantegin qüestions essencials sobre el sentit de la vida. És important remarcar que tothom té espiritualitat sigui o no religiós. És la nostra dimensió espiritual la que dona forma a les nostres accions i a les decisions que prenem durant la vida. Com ha quedat a palesa l'espiritualitat està socialment millor vista, avui en dia, que la religió, que sembla que és un concepte antiquat; i que espiritualitat s'utilitza com una alternativa a la religió. L'espiritualitat ens motiva a ser millors persones, ens ajuda a descobrir el sentit a l'existència i ens fa cultivar el nostre interior i pot fer-ho mitjançant la religió si així ho decidim. Les religions i espiritualitats, com moltes de les nostres eleccions, portades a l'extrem o radicalitzades poden ser perjudicial per a les persones. La dimensió espiritual de la persona s'ha de tenir present i respectar-la independentment d'en quines creences estigui construïda. M'adono que tenia una visió molt pobre i molt superficial del que és la religió i l'espiritualitat, de com aquestes poden nodrir-se l'una de l'altre, i dels valors que comparteixen. Els éssers humans som éssers espirituals. Per acabar d'aclarir faré ús de la metàfora de Martínez Lozano, E. (2012).que ens diu que “la espiritualidad es el agua que necesitamos si queremos vivir y crecer; la religión es el vaso que contiene el agua. Segons aquesta metàfora, podríem dir doncs que l'espiritualitat és necessària per viure, en canvi, hi ha moltes maneres d'utilitzar o mantenir aquesta aigua, potser a través del got com diu la metàfora, però també hi ha fonts, gerres... per tant, la religió és una elecció personal, totalment lliure i que molts cops es transmet a través de la família o grup d'iguals. Com a futurs educadors socials haurem de ser molt prudents a l'hora de tractar amb temes relacionats amb la fe o la religió, ja que hi ha persones que viuen la seva espiritualitat amb més intensitat que altres, en conseqüència, cal que sempre es treballi des del respecte siguin quines siguin les creences i/o circumstàncies de la persona atesa. Tot i que la religió i les seves institucions passen per un mal moment ni podem ni hem d'oblidar tot el que la religió ha fet per les persones, durant molts anys ha sigut mitjançant la religió que s'ha ajudat a les persones més vulnerables i ha potenciat sentiments i actituds cap a l'altre, compassió, respecte, acollida, etc. 5 Mercè Caparrós PAC 1 LA RARESA HUMANA DIÀLEG INTERRELIGIÓS I EDUCACIÓ SOCIAL AULA 1 Per concloure, vull remarcar que l'espiritualitat és el nucli de les religions, però de totes, no només d'una. BIBLIOGRAFIA  Benavent, E. (2012). La dimensió espiritual de la persona. Un canvi de mentalitat. Diàleg interreligiós i educació social. Pàgina 17-49. Editorial UOC.  Martinez Lozano, E. (2012). Una búsqueda espiritual creciente. Revista aragonesa de teología 36, 7-22 https://www.enriquemartinezlozano.com/una-busqueda-espiritual-creciente/ 6