diapositivas sobre Mercé Rodoreda, Diapositivas de Valenciano

¡Descarga diapositivas sobre Mercé Rodoreda y más Diapositivas en PDF de Valenciano solo en Docsity! La placa del Diamant Mercé Rodoreda Mercé Rodoreda ¡ Gurguí (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) + Mercé és l'escriptora contemporánia que més projecció internacional ha donat a la literatura catalana del segle XX. * La placa del Diamant és la seua obra més coneguda i emblemática. * Dades biográfiques importants: 1. Infantesa: - Pare i mare: amants de la literatura, la qual cosa va influir en autora. - El seu iaio, Pere Gurguí, va ser una figura molt important per a ella: amava la poesia ¡a ell li deu una de les seues grans passions: l'amor per les flors, motiu que apareixera en tota la seua obra. [] Infantesa solitaria ¡ casolana [ ] espai mític: El jardí familiar. LU [] soledat s'intensifica en adolescencia caracteritza les seues heroines. Quan mor el seu ¡aio, ella té 7 anys i és la 1a vegada que va al col-legi (dels 7 als 10 anys). Anys 60 - L'any 1962 publicá La placa del Diamant, obra que representa la consagració definitiva de l'autora en la literatura catalana. - Continuava vivint en Ginebra, pero visitava Catalunya (família i al seu editor, Joan Sales). - 1966 publica El carrer de les camélies, Jardí vora mar, Aloma, La meva Cristina ¡ altres contes. Al mateix temps: reconeixements dels lectors ¡ de la crítica i premis: Sant Jordi (1966) i Ramon Llull (1969). Anys 70 - 1971: mor Armand Obiols a Viena (s'accentua el seu sentiment de soledat). - 1974: trau una de les seues millors novel-les: Mirall trencat. - S'instal-la a Romanya de la Selva on construeix una casa voltada de flors ¡ arbres: un autentic jardí, un retorn, potser, al paradís d'infantesa. - Época de reconeixements oficials: Es roda la versió televisiva d'Aloma. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1980) Premi Crítica Serra d'Or. Premi Ciutat de Barcelona. Versió cinematográfica de La placa del Diamant (1982) Mercé Rodoreda mor a Girona (13 d'abril de 1983) DNOIUPONP ETAPES LITERARIES MERCE RODOREDA 1.Etapa de formació: obra literária dels anys 30 Soc una dona honrada? (1932) Del que hom no pot fugir (1934) Un dia en la vida d'un home (1934) Crim (1936) Aloma (1937) 2.Etapa de maduresa: obra literaria de postguerra Vint-i-dos contes (1958), Premi Víctor Catalá (1957) Una mica d' historia, presentada al Premi Joanot Martorell (1959) Jardí vora el mar (1967) La placa del Diamant (1962), presentada al Premi Sant Jordi (1960) El carrer de les Camélies (1966), Premi Sant Jordi (1966), Premi de la Crítica (1967), Premi Ramon Llull (1969) La meva Cristina ¡ altres contes (1967) - Un dia en la vida dun home (1934) ¡ Crim (1938) s'aparten dels temes ¡ no tenen continuitat posterior. - Aloma (1938, Premi Creixells 1937): retorna als seus temes ¡ al seu món de ficció. -És la més autobiográfica. El tema i l'argument ja havien aparegut en obres anteriors, peró ara ho fan d “una forma versemblant ¡ amb un alt contingut simbolic ¡ un estil narratiu poétic, característiques que seran constants en totes les seues obres posteriors. [La trajectoria de l'autora es veu frenada per la guerra, l'exili ¡ l'horror de la 2a GM. Aquesta experiencia reflectiu en les seues obres posteriors, tant des del punt de vista técnic (domini estructural ¡ estilístic) com temátic (les seues heroines, des de la maduresa, recorden el seu passat i manifesten la inexorable certesa d haver perdut la joventut) 2. Etapa de maduresa. Anys 60 -Vint-i-dos contes (1957 guanya el Premi Víctor Catala) Primera obra del període creatiu, amb ella l'autora assaja diverses técniques a la recerca del seu estil personal (veu i estructura). Ací, hi ha un canvi: els temes són els típics, peró s UNIVERSALITZEN. Tema típic>amarg> (d'alló personal >familiar >cósmic) [] simbolic: Universal (sentiment/pensament personatge > representa una concepció del món/vida) * | “autora troba el seu estil definitiu amb: La placa del Diamant (1962) ¡ El carrer de les Camélies (1966), obres de qualitat indiscutible. El carrer de les Camélies -Els temes són portats fins a límits realment insostenibles (Cecilia Ce: orfena, prostituta...) -Tema: la submissió ¡la dependencia al mascle ara és desoladora. -La relació amb el temps historic i¡ amb el país ja no és tan visible. Jardí vora el mar (1966), peró comenca a escriure-la abans de la placa. -La realitat torna a fer-s'hi present -Narrador secundari, narra alló que veu o li conten -Augmenta la simbología i¡ esdevé mite: infantesa i jardí. Sembla que és un assaig per a la seua gran obra Mirall trencat La meva Cristina ¡ altres contes (1967), escrita entre 1957 i 1964. Mentre que Carme Arnau afirma que inaugura la 3a etapa perque abandona la temática de "la dona explotada ¡ marginada dintre de la societat” ¡ reprodueix “la condició humana despullada i enfrontada amb la realitat cabdal de la vida: la mort” , altres autors la situen en la 2a. Pero, sembla que va ser una obra pont entre les dues etapes, ja que comparteix característiques de les dues: -Veu: monoleg interior o escriptura parlada -Creació d'un món mític -Transformació dels personatges: alliberació, fugir de la realitat -Narració fantástica i onírica 3. Etapa de vellesa. Els darrers anys. Anys 70 Mirall trencat (1974): alguns crítics la consideren la millor obra per la seua complexitat ¡ riquesa. Així, la novel-la d'analisi psicológica representa la continuació de la novel-la psicológica de preguera. Se centra en l'análisi del món interior ¡la vida moral d'un personatge. Hi distingim dues orientacions diferents: 1. Latradicional: usa les tecniques de la novel-la realista del s.XIX, sense referéencies a la nova situació politicosocial de la postguerra. 2. La renovadora: va més enllá del realisme amb la incorporació de nous temes ¡ de tecniques ¡ recursos próxims a la novel-la poética ¡ a la novel+la simbólica. El món de la postguerra es fa present, ¡ es fará evident en les obres de Mercé Rodoreda. * L'obra de Rodoreda se serveix de diverses tradicions per a construir un món narratiu propi, original, d'una gran bellesa ¡ qualitat literaries: - Realisme: l'acció transcorre en un espai geográfic concret (Barcelona) i en un marc historic (la Il República, la guerra ¡ la postguerra) que sovint condiciona la vida dels personatges. - Presencia de la realitat quotidiana. - Psicologisme: els esdeveniments no interessen per ells mateixos sinó per la seua repercussió en la consciéncia dels personatges. - Potencia l'analisi del món interior dels personatges i l"explicitació del seu punt de vista davant els fets on participen. - Simbolisme: al llarg de la novel-la apareixen una série de motius recurrents (objectes, llocs...) amb valor simbolic relacionats amb el personatge protagonista. - Lirisme: la dimensió lírica o poética ve donada per: - Lirisme: -La técnica narrativa emprada: monoleg interior. -La importancia dels records en la vida dels personatges. -L'ús dels símbols. - Valor psicologic dels personatges: -Protagonistes: [] DONES: viuen en CONFLICTE amb el món (amb els homes) Experimenten DOLOR, DESENCÍS, INFELICITAT davant la vida. Busquen la salvació en el RECORD d'un passat felic en la construcció de MONS PROPIS al marge de la realitat -Temes ¡ motius: - les dificultats en les relacions humanes ¡ la consegúent infelicitat que se'n deriva - la visió negativa de l'home > egoisme i per l'ús del sexe com a forma de domini sobre la dona - la memoria ¡ el record com a recursos per a combatre el pas del temps - la mitificació de la infantesa i la joventut, ¡la importancia del somni en la vida dels personatges ESTIL / VEU NARRATIVA * Us del monoleg interior, Carme Arnau introdueix un concepte més escaient amb lestil de l' obra: “el d'escriptura parlada”, tot diferenciant-lo clarament del monoóleg, a pesar de l'aparent similitud. * Les dues tecniques s'expressen mitjancant la 1a persona, peró mentre que el monoleg interior s'allibera de qualsevol tipus d'intermediari, amb un narrador que s'adreca directament al lector, "lescriptura parlada” pressuposa un destinatari, encara que aquest siga mut com és en aquest cas. Natalia conta la seua vida a algú i, encara que la personalitat de qui escolta no és concreta mai a l'obra, el lector hi nota la seua presencia. LA PLACA DEL DIAMANT » És juntament amb Tirant lo Blanc, la novel-la de major projecció internacional de la literatura catalana i reconeguda per la crítica com una de les grans novel-les europees del segle XX. * Presentada al Premi Sant Jordi (1960) amb el títol de Colometa, peró només va rebre dos vots: Joan Petit ¡Joan Fuster. + 1962 va ser publicada per Joan sales per El Club de Novel-listes amb el títol definitiu. Tingué una bona acollida per la crítica. * Característiques que la fan una obra mestra: -La riquesa de la historia que s'hi narra -La caracterització psicológica del personatge principal -L estructura de la novel-la que desenvolupa paral-lelament la vida individual dels personatges i la col-lectiva de la societat. -L'exuberant simbologia -Un estil adequat i sorprenent ARGUMENT * Natália ens conta de manera lineal el casament, la viduitat ¡ el segon matrimoni, entre altres coses, al llarg d'un període de temps que transcorre des de poc abans de la Il República fins a la Guerra Civil i la postguerra. La vida de la seua protagonista, les coses que li succeixen, les coses que pensa, etc.; i que transformen la narració senzilla i, sovint, ingenua de Natália en "una historia d“opressió i d'alliberament que confronta el lector amb qiiestions sobre l'existéncia, l'amor i la mort”. + Aquesta historia crea un clar paral-lelisme entre la história personal de la protagonista i la história col-lectiva d'una época agitada ¡ en procés de transformació. En aquest sentit, Natália no és un ésser ingenu i candid, sinó una creació literária que reflecteix les angoixes existencials própies de la societat europea del segle XX. PERSONATGES * Importáncia de la forca ¡ vitalitat psicológica dels personatges, sobretot, de la protagonista ¡ narradora. + Natália: no tenim a penes descripcions i les úniques que hi ha fan referencia a com la narradora es veu ella mateixa ¡ sempre en relació amb el seu carácter. Es descriu com una dona que es regeix per les normes ¡ costums de les classes menestrals de la Barcelona de l'época. Orfena de mare, sap llegir ¡ escriure, es casa dues vegades ¡ té dos fills del primer matrimoni. + Quimet: és fuster (restaurador), mor al front d'Aragó durant la Guerra Civil. Natalia el descriu de forma molt sensual. Actua com a contrapunt de la protagonista i provoca un dels conflictes clau de la novel-la: la problemática relació home-dona en el marc d'una institució matrimonial masclista. PERSONATGES * Antoni: segon marit de Natália. Sembla un matrimoni de conveniencia que, al final, esdevé una relació d'amor. Físicament no era gaire atractiu. Facilita unes relacions personals home-dona basades en l'amor pur ¡ el respecte. * Enriqueta: paper maternal, ja que la protagonista és orfena de mare. L “autora pretenia destacar amb aquesta relació la naturalesa no necessariament biológica de l'amor entre pares i fills. De fet, la maternitat imposada no és vista amb bons ulls per la protagonista. e Antoni ¡ Rita: són considerats una cárrega que recau en la dona. Antoni és obedient ¡ recollit ¡ Rita actua amb Vicent com ho fa el seu pare amb Natalia. Sembla que l'autora vullguera dir que e les relacions entre homes ¡ dones no sempre són els homes els que tracten de sotmetre l'altra part. SÍMBOLS + Merce Rodoreda crea un univers de ficció poblat de símbols. 1. Coloms: l'evolució ¡ els canvis que experimenten aquests aus és un desdoblament simbólic de la vida de la protagonista, mentre que els altres personatges es relacionen d'una o altra forma amb aquest símbol. -La protagonista es diu Colometa mentre viu amb Quimet que és criador de coloms; uns coloms arrauxats, causants de neguit i feina, que són el símbol de la vida del primer marit. -Els coloms entren a formar part de la novel-la quan comencen a desencadenar-se els problemes vitals de la protagonista i quan s'inicien els conflictes socials i histórics de la comunitat que Natalia representa. -Són introduits per Quimet ¡ progressivament envaeixen el pis tot imposant la seua voluntat. “Són un element paral-lel de la supeditació de Natalia-Colometa als capricis de Quimet”. -L'acte d'acabar amb ells és també un clar exponent de la voluntat de Natalia de rebel-lar-se contra una vida familiar angoixant i frustrant per a la seua personalitat. -La seua significació canvia al final: será un element fonamental de records de la protagonista que tendeix a embellir el passat ¡ a reviure"l com un somni.