dietari terra baixa resum, Resúmenes de Catalán

¡Descarga dietari terra baixa resum y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity! abs, DIETARI TERRA BAIXA 2n Batxillerat: 1r trimestre + INTRODUCCIÓ (30-09-19) Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife l’any 1845, però va viure al Vendrell, a Catalunya. Encara que no era català tenia un compromís amb el catalanisme polític i era catalanista. Guimerà sovint va ser criticat per ser mestís i ser catalanista. Volia que la seva dedicació teatral es convertís en la seva activitat central per treballar com a escriptor. A més a més, era un fill fora del matrimoni, ja que els seus pares es van casar nou anys després del seu naixement. Així, va haver de viure amb les condicions de mestís i fill il·legítim, igual que alguns personatges en les seves obres. -De l’activista de la Renaixença a dramaturg professional (30-09-19) En Guimerà va ser un dels autors més de importants de la Renaixença. Era un home que estava molt preocupat per la injustícia i la hipocresia de la societat. Al 1887, desprès d’haver guanyat els Jocs Florals, va començar amb el teatre, on volia lluitar per un teatre de qualitat renaixentista. La seva vida en el teatre es pot dividir en tres etapes: Primera etapa: protagonitzada per la tragèdia. (Mar i Cel) Segona etapa: Característica pel melodrama naturalista-sentimental (Pólvora) Tercera etapa: es dona veu a la dura realitat dels obrers. (Terra Baixa) Creació i escena de Terra Baixa (7-10-19) Terra Baixa va ser estrenada en castellà a Madrid al 1896. Més tard, al 1897, va ser posada en escena en català. La seva obra va aconseguir una gran acceptació del públic. L’objectiu de Guimerà amb aquesta obra era convertir el teatre en la seva activitat principal. Amb el pas dels anys, la seva obra va convertir-se en mítica, per la seva simbologia, i clàssica, per l’ús d’interessos universals. Anàlisi (7-10-19) -Acció dramàtica (7-10-19) Es posa en escena a un pastor que ha viscut completament aïllat, en Manelic, que coneix molt bé la duresa del seu treball, però degut al seu aïllament, no sap tractar amb la gent. D’aquesta manera, quan baixi a Terra Baixa toparà amb la malícia de la població, a causa del seu casament recomanat per Sebastià, l’amo de les terres. ESCENA I (30-10-19) Se’ns presenta a alguns dels personatges: la Pepa, en Xeixa i l’Antònia, tots tres conversen ,a la cuina de la casa del molí, amb la curiositat de saber si la Marta es casarà; en Xeixa sap sobre aquest tema però prefereix no contestar- les, i per evadir les seves preguntes impertinents es fica amb la seva solteria i bromeja de que mai s’acabaran casant. Segons les Perdigones, en Xeixa s’anava a casar amb la Marta abans de la mort del pare d’ella. ESCENA II (30-10-19) La Pepa, la Nuri i l’Antònia, a la cuina del molí, intenten assabentar-se del casament de la Marta. La Nuri els hi diu que en Tomàs ha cercat a un home que viu molt lluny a les terres heretades d’en Sebastià per a que es casi amb la Marta. També sospita d’un possible romanç passat entre el propietari de les terres, en Sebastià, i la Marta. ESCENA III(30-10-19) La Marta apareix en escena però s’amaga al veure a les Perdigones, elles li criden però la Marta s’afanya en amagar-se. En Josep i en Nando comenten que en Perruca els ha informat de que en Tomàs ha anat a per un home que fos ben bestia per a que es casés amb la Marta, i que tot això s’ho havia demanat en Sebastià. Llavors, va anar a cercar a en Manelic, el pastor a Terra Alta. En Manelic i la Marta ja s’havien conegut prèviament, però en Sebastià no el volia al poble fins el dia del casament per a que no s’adonés de que tot era mentirà, cosa que en Manelic no sabia. Els Perdigons es van oposar al casament i a en Sebastià, però no ho feien davant seu per por a que els hi treguessin les terres. La Marta acaba sortint, però només per a fer-los fora del molí. ESCENA IV (30-10-19) La Marta plora perquè no vol casar-se amb l’home que l’han cercat, a la vegada té por per si la vau en Sebastià perquè sap que li pegarà. Ella pensa que en Sebastià pateix amb el casament seu amb el Manelic, i es considera a si mateixa com a bona i pacient, perquè si fos per ella, ja hauria fugit fa molt de temps. La Marta comença a escoltar remor a fora i suposa que en Manelic ja ha arribat i fuig a amagar-se a dintre el molí. ESCENA V (30-10-19) En Tomàs diu que el pastor arribarà una mica més tard, i comença a parlar-los d’ell. Mentrestant, l’ermità aprofita per presumir de les noves terres a Figueres, que ha obtingut gràcies a en Sebastià i que ara posseïa una ermita. En Xeixa comença a explicar-li a en Tomàs, a la cuina del molí allunyats dels altres, que en Sebastià li va donar el molí a la figura parental de la Marta perquè aquesta li agradava. Llavors, aquesta és la raó per la qual ell vol casar a la Marta, per a que la gent no s’adoni de que en Sebastià té empenyades els ramats i les hisendes. En Xeixa li explica que tot el casament és una tapadera, perquè si la Marta no es casa ho perdrà tot. Amb tot això, l’ermità no s’ho vol creure. ESCENA VI (30-10-19) En Manelic arriba. Aquest, molt amigable amb tots, comença a referir-se a en Sebastià com a en llop; també els hi explica un somni que va tenir: cada nit, el pastor, resava dos pares nostres, un per l’ànima dels seus pares morts, i l’altre per a que Déu li donés una bona dona. Doncs, una nit se li va aparèixer una cosa estranya que ell va relacionar amb la Mare de Déu i també amb una bruixa, aquesta li va dir que aviat es casaria. Al dia següent van aparèixer en Tomàs, en Sebastià i la Marta. Aquell mateix dia en Sebastià li proposà casar- se amb la Marta, ESCENA VII (30-10-19) El llop, que és com es refereix en Manelic a en Sebastià, arriba i envia al Mossèn a cercar a la Marta. En Sebastià mana al manelic a que vagi al letxuguino a que es posi la roba per casar-se i tothom se’n riu d’ell pel doble sentit (inepte-rústic/jove que vesteix). El camperol comença a pegar a tothom fins que el llop l’envia a que es vesteixi per la boda. Mentrestant, l’ermità vol parlar amb l’amo per corrobar la història que li ha explicat en Xeixa. En Mossèn recomana a en Sebastià que parli amb en Xeixa per explicar-s’ho tot. ESCENA VIII (30-10-19) La Marta i en Sebastià conversen a la cuina del molí. Ella li suplica a en Sebastià que no la casi amb aquell “bèstia”; mentrestant, el llop gaudeix mentre ella li suplica. Ell li explica que ella ha de casar-se amb en Manelic perquè la gent comença a sospitar i a més el seu oncle l’ha desheretat per ella, i si es casa amb el camperol tot s’arreglarà. La Marta es pensa que en Manelic sap tota la farsa i en Sebastià s’ho nega i que el pastor si que ho sap. ESCENA IX (30-10-19) En Manelic es nega a posar-se el vestit perquè es riuen d’ell. La Marta posa fi a la “relació” i ell li diu que aquesta nit tornarà, sense fer gaire cas al punt final de la Marta. L’amo mana a tothom a l’ermita pel casament, i en Tomàs es queda per aclarir lo d’en Sebastià i la Marta i la seva suposada relació. ESCENA X (31-10-19) En Xeixa s’oposa a anar al casament i l’amo el fa fora del molí. En Tomàs vol aclarir si la Marta i el llop són amants, i en Sebastià s’ho nega. En Xeixa, cansat de tanta farsa, explica tota la trama i la farsa del casament davant l’ermità, i aquest finalment s’ho creu. ESCENA XI (31-10-19) El Tomàs vol aturar el casament però el Mossèn el deté, el Xeixa aparta al Mossèn però per a quan arriba, l’amo ja toca la campana de l’ermita i no hi ha volta enrere. En Tomàs i en Xeixa acorden no dir res al camperol per a que no se senti malament, i en Xeixa se’n va. ESCENA XII (31-10-19) La Marta i el Manelic conversen. En Manelic comença a parlar de la gent que ha acudit al casament com si fossin cabres. Més tard seu a terra i treu un mocador, la Marta continua sense fer-li cas, i li mostra una pesseta i comença a explicar-li una història sobre la pesseta. Explica que una vegada va matar a un llop i en Sebastià li donà una pesseta i l’amo li digué que cada vegada que matés un llop li donaria una. Després, li ofereix el mocador ple de pessetes i ella ho rebutja i li demana que se’n vagi a altra habitació i li diu que és una mal home, cosa que ell no entén. La Marta s’adona de que en Manelic és un bon home i que no sap res de la farsa. Desprès, en Sebastià arriba, però la Marta dissimula encara que sap que és en llop. Finalment, el Manelic dorm a terra i diu que el llop no vindrà, referint-se a l’animal i a en Sebastià. ESCENA X (1-11-19) El Manelic vol saber el què, llavors en llop li diu que ell és l’amo de tot. La Marta li confessa que el seu amant és aquest amo de tot, en Sebastià. Quan el camperol ho escolta, assimila que aquell que venia de nit amb el llum era el llop. Llavors es tira sobre el Sebastià però la resta l’agafen i el porten fora del molí. ACTE III ESCENA I (1-11-19) Dos dels Perdigons, en Josep i el Nando, es penedeixen d’haver reduït a en Manelic i haver-li fet fora. En Perruca arriba i informa a la resta de que en Sebastià havia demanat trucar a la guàrdia civil per a que vigilessin al camperol. ESCENA II(2-11-19) Les dues Perdigones, la Pepa i la Antònia i diuen que no facin molt de soroll perquè la Marta s’havia adormit. Totes dues imaginen sobre el que acabarà passant, però a la vegada fan com si no saben res. El llop arriba. ESCENA III(2-11-19) El Sebastià mana a l’Antònia a aixecar a la Marta perquè el seu futur sogre havia arribat. Els Perdigons i en Perruca volen oposar-s’hi però li temen molt. ESCENA IV(2-11-19) El Sebastià decideix cercar la Marta dins l’habitació, però abans d’entrar el Mossèn li diu que el pare de la seva promesa havia arribat, i que sospitava del casament de la Marta amb en Manelic. El llop sobreposa la Marta a lo del seu sogre, però desprès decideix anar-se’n i mana a la gent del porxo a que vigilin que no sortís ni entrés ningú. ESCENA V(2-11-19) La Nuri plora perquè estava sola i a més, en Manelic li cridava i ella no sabia res del que ha passat. Els seus germans fan com si no saben res, però al final li expliquen tot. ESCENA VI(2-11-19) La Marta rep a la Nuri, ara torna a estimar-la. La Marta crida als altres perquè sempre han sigut dolents amb ella i els altres s’avergonyeixen, però no li deixen sortir del molí. Totes dues es queden dins del molí. ESCENA VII(4-11-19) A la Nuri se li ocorri un pla per a que la Marta fugi. Aquest consisteix en que la Nuri sortirà fora i apagarà els llums, i farà una rialla com a senyal per a que quan els vigilants engeguessin els llums, la Marta pogués sortir. La Nuri es dirigeix cap al porxo i li demana a la Marta que li doni records al Manelic. ESCENA VIII(4-11-19) La Marta conversa amb si mateixa. Està nerviosa esperant i comença a pensar en tot el que podria passar de malament. Quan sent la rialla tan esperada, surt corrents. ESCENA IX(4-11-19) El Sebastià enxampa a la Marta i li demana explicacions. Discuteixen, i li acaba explicant que se n’anava amb el Manelic a Terra Alta. El llop diu que la Marta és de la seva propietat. Ella li confessa que estima al Manelic, acte seguit, intenta agafar-la. ESCENA X(4-11-19) El Manelic arriba i atura al llop. L’amo, sorprès, li pregunta que per on ha entrat, i aquest li replica que pel mateix lloc per on entrava ell totes les nits. El Manelic treu un ganivet, però per a estar equilibrats el llença. El Sebastià intenta agafar el ganivet però el Manelic el trepitja, i comencen a pegar-se. L’amo truca als Perdigons, o com el camperol els hi anomena, gossos de caça. En Manelic mata al Sebastià i li gira el cap mirant a la Marta, El camperol crida a tothom. ESCENA XI(4-11-19) Tots arriben i exclamen al veure l’escena. La parella, se’n va i en Manelic fuig dient que ha matat el llop.